dimarts, 29 de novembre del 2011
COL·LABORACIÓ 12 DE POESIA DE L'ÀNIMA AL DIXA'M VORE
Al programa Dixa'm Vore "Poesia de l'ànima" Actualitat de Recitals Nadalencs de "Poetes de l'Ebre": A Roquetes el dia 2 de desembre a les 7 de la tarda a la biblioteca Mercè Lleixà i a Tortosa el dia 9 de desembre a les 7'30 de la tarda a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Què millor que celebrar un preludi de Nadal que amb poesia? La nostra poesia de la nostra gent. Us he portat una antologia humanitària, el poemari "Lapiz i Papel" de Teresa Morales, poeta, artista de les nostres terres...i més...
divendres, 25 de novembre del 2011
ACTE DE REBUIG
S'ha realitzat un íntim acte en rebuig a la Violència masclista, amb l'assistència d'autoritats Socials Polítiques, amb la lectura del manifest per la treballadora social Imma Añó de l'EMD de Jesús, a la Sala Jordi Brull i Martinez... A l'entrada i al terra, un pomell de roses envoltat d'unes espelmes enceses... un missatge d'esperança... 54 dones assassinades, una realitat que pesa... pesa... massa... Els hi hem dedicat un minut de silenci... Dediquem a aquest nefast tema més temps de la nostra vida, de les nostres vides...
DIA EN CONTRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Ja és una repetició anomenar un dia per a recordar tot allò que volem remarcar i recordar tot allò que val la pena tant en bo com en dolent El dia vint-i-cinc de novembre reivindiquem una vegada més la injustícia de la violència masclista, com si fos un disc de repetició. Una violència tan horrorosa i que tristament, encara la troben tant òbvia, que arriben a esborrar una vida, tan física com psíquica, que la que la dona esta sofrint dia rere dia, del que va ser el seu "AMOR". I en el treball, abús de poder... I continua xocant contra unes ments tan dures i tan cegues que no es dona cap solució per part de ningú. La societat està malalta, i si no reconeix la seva malaltia, mai es podrà trobar la curació. Es una malaltia massa cruel. Tants avenços científics, tecnològics, mèdics...I per a què? Si no som capaços d'abolir aquesta lacra, que ens afecta a tots. La societat som tots, començant per la família, els amics, els veïns, la Justícia i el Govern. Donem ajuda a aquestes víctimes, i abans de què ho siguin, que sembla que són invisibles. Una mica seny, per una societat de pau i de convivència. I no esperem un any per tornar a opinar d'aquest gran problema.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa ( Baix Ebre)
dimarts, 22 de novembre del 2011
COL•LABORACIÓ 10 AL DIXA’M VORE DE “POESIA DE L’ÀNIMA
He portat tres notícies d’actualitat: El 25 de novembre "Dia en contra de la violència de gènere" concentració a l'EMD de Jesús, lectura d'un manifest, organitzat per la pintora Esther Besolí: Dia 2 de desembre Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre" a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes i el dia 9 de desembre presentació de l’Antologia 2010 de “Poetes de l’Ebre” seguit d’un recital de poesia, també Nadalenc, de part del membres de l’associació i obert al públic assistent, com sempre i més coses, no us ho perdeu, us esperem.
dijous, 17 de novembre del 2011
Programa 127 de Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita
divendres, 11 de novembre del 2011
La Sirena de l'Ebre
NARRATIVA
Glòria Fandos "La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals tenen un punt d'unió comú que el lector anirà descobrint. Prenent per escenari les Terres de l'Ebre, els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent, aquests relats s'engalzen l'un en el següent, de manera que el final sempre queda obert, donant l'opció d'una continuació; per això són relats i no contes. Amb pinzellades acolorides, l'autora mescla la realitat amb el record, i aquest amb la imaginació i la fantasia, recreant tot un món propi en el que se submergeix el lector, un món tant real o tant fantasiós com la seva imaginació li permeti acceptar. Fugint d'una realitat que ens fa tancar els ulls, els personatges d'aquestes històries deixen passar pel seu davant imatges del món invisible i màgic de la imaginació... fins que el món imaginat és – o pot ser – tan real com qualsevol altre. Amors obsessius, situacions sorprenents, girs imprevistos com les mateixes aigües de l'Ebre, la poètica de les paraules que dansen sobre les aigües cristal·lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà, us emocionarà, que potser us farà plorar o riure. Caldrà llegir-lo per saber-ho. 128 pàgines Rústega, tapa flexible a tot color, plastificada.
| ||||||
dimarts, 8 de novembre del 2011
COL•LABORACIÓ 9 AL DIXA’M VORE
Josep Ferré Royo d’Amposta, tots els coneixem com “Pep Suquet”, gran poeta i escriptor, ressalta en escriure i dirigir teatre. L’any 1952 participa en un concurs literari convocat al Casino d’Amposta, on un dels membres del jurat era l’escriptor Juan Arbó, es van fer amics. Arbó li presenta al director de cinema tortosí Rafel Jiménez Salvia, que se l’emporta a Madrid com ajudant de rodatge, al film “Manolo Guardia urbano”, on viu molts anys i escriu diverses obres de teatre, algunes de les quals es representen a les Terres de l’Ebre.
Escriu poemaris com “Delta amors i terra” tenint bones crítiques d’Albert Manent. I aquesta obra d’art lírica com és "Sonets", il·lustrada amb dibuixos d’Emili Bonet Casanova gran pintor i escultor català, també d’Amposta, famós per tota Espanya i part de l’estranger. Posa al poemari una gran bellesa afegida.
Als poemes de Pep Suquet trobem sinceritat, un llenguatge metafòric i al mateix temps directe, parlant de les nostres terres i el seu entorn... parla del nostre riu... del nostre vent, el sol, la lluna, la ribera... de l’amor, la passió... deixa al descobert el seu talent, per a que tots puguem gaudir de la bellesa de les paraules, l’amor es molt present en el seu fons...també l’erotisme i la ironia.
dijous, 3 de novembre del 2011
"Poesia per la Pau" programa 126 a Ràdio Ràpita
es ven pis a Tortosa
ES VEN PIS A TORTOSA
ÀTIC LLUMINÓS,
DAVANT DEL PARC.
INTERESSATS TRUQUEU AL
645183664
dimarts, 1 de novembre del 2011
DIA DE TOTS SANTS
Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.
La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L'impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l'hivern que ja comença a fer-se present, d'aquí la gelor de la mort.
Però no hem de tenir por dels morts, més bé l'hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.
El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...
Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l'hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.
Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l'envolta. Tot es vida, s'omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.
També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d'aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l'altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?
Glòria Fandos
- Publicat al Diari Tarragona Ebre, amb format paper, a l'apartat "Línea abierta" el dia 1 de novembre de 2011