Blog de Glòria Fandos

COL·LABORACIÓ 18 DE "lA POESIA DE L'ANIMA" AL DIXA'M VORE·

2012-01-31T15:45:00.001+01:00

Dimart 31 de gener de 2012 a l'espai de "La poesia de l'ànima" de Dixa'm Vore, ressalto el valor artístic, musical i creatiu de Tomás Simon Plazas, d'Amposta. Sempre li agrairé que va posar música a tres dels meu poemes, als sonets Enyor i Eternitat, premiat a l'associació de Dones del Vendrell, publicats al poemari "Llum de Tardor" i "Poetas remontad el vuelo" inspirat en l'atemptat terrorista contra les torres bessones de Niu York, l'any 2001, premiat al concurs Internacional a Dublin Irlanda i publicat al poemari "Hojas dormidas". La música ho supera tot..Recito el primer poema que vaig dedicar al Dixa'm Vore l'any passat, al començar la col·laboració.

Novetats literàries, llibres, Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre" i "Els meus dies" de Gloria Fandos, consta d'opinions i cròniques, estem, estic acabant de parir! Quina alegria, quin neguit, quina il·lusió!!! El cor a vessar de grafies, omplin les noves tecnologies i el paper...Vaig a respirar...i us conto...

2012-01-30T22:00:00.001+01:00

PROGRAMA 131 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

Avui dia dos de gener, tenim com convidat per primera vegada Fèlix Rodríguez de Tortosa, secretari i presentador literari i també poeta i component de l'associació Cultural "Poetes de l'Ebre" .

Bona nit Fèlix....Benvingut a aquest espai poètic a Ràdio Ràpita de Poesia per la Pau...

Col·laboració 17a al Dixa'm Vore

2012-01-24T14:43:00.003+01:00

Dixa'm Vore 24 gener 2012 Secció Poesia de l'ànima from Canal TE on Vimeo.

Dimarts 24 de gener a la col·laboració 17 de Poesia de l'Ànima per al Dixa'm Vore, ens ha acompanyat l'amiga Mª Teresa Aixarch d'Amposta que ens ha portar dos temes ineressants: la trobada de dissabte 21 de gener d'alumnes i mestres de l'Acadèmia Verdaguer d'Amposta, homenatge a Rosa Mari Bonet, i a tots i a totes en general en el seus cinquanta anys de servei a l'Ensenyament. I un projecte que conssisteix en la creació d'una petita escola al Perú que portarà el mom de Maria Teresa Amposta. Avui les paraules per si mateixes han estat poesia. Poesia de l'Anima.

COL•LABORACIÓ 16 DE “POESIA DE L’ANIMA” PER AL DIXA’M VORE

2012-01-17T15:40:00.000+01:00

Aquesta setmana, dimarts 17 de gener de 2012, a “Poesia de l’ànima”del programa de “Dixa’m vore” programa de Televisió de les Terres de l’Ebre,dirigit per periodista i presentadora Diana Mar, ens ha acompanyat l’amiga ipoetessa Montse Pallarès de Roquetes i component de “Poetes de l’Ebre”. Montse ens ha llegit unbonic poema dedicat a la seva amiga àrab. Hem parlat entre altres coses de lariquesa que ens aporta altres cultures, altres llengües i sintetitzat amb lapoesia, per transmetre amistat amor i pau. Per a acabar jo mateixa he llegit unpetit poema del meu llibre “Al vent de l’Ebre” titulat “Abraçat a la vida”,perquè primer hem de tenir vida, si no hi ha vida en tota l’extensió queaquesta paraula representa, no hi ha res...ni tant sols l’esperança...

Dixa'm Vore del 17 de gener del 2012 secció La Poesia de l'Ànima from Canal TE on Vimeo.

PROGRAMA 130 DE POESIA PER LA PAU PER A RÀDIO RÀPITA

2012-01-12T19:37:00.001+01:00

Aquesta nit a les 9 "Poesia per la Pau" per Internet a radiorapita.com, ens ha acompanyat Montse Pallarès de Roquetes, poeta i amiga de "Poetes de l'Ebre", ens ha delectat amb els seus poemes. Fa 6 anys que vaig crear aquest espai poètic i és de celebrar... amb tots el amics i amigues que ens ha acompanyat, gràcies la Cultura i l'Ajuntament de la Ràpita, per obrir-me aquesta finestra al món de les ones... Paraules, poesia i pau, quina bona combinació. No us ho perdeu. Us espero. Una abraçada ampla...com l'univers...

Escolteu el programa:

COL•LABORACIÓ 15 AMB “POESIA DE L’ÀNIMA” PER AL DIXA’M VORE

2012-01-11T00:58:00.000+01:00

Han passat les Festes Nadalenques, ni Nadal blanc ni res, Nadal de sol, de primavera. Dies de tranquil·litat, serenor, felicitacions per e-mail, Facebook, o per telèfon, ho sento, cap de tradicional. Missa de Nadal, concerts de Nadal i Cap d’Any, escriure, rutina, i la meva família lo més important. Dies que han estat llargs, esperant les col·laboracions al Dixa’m Vore, Canal Terres de l’Ebre, amb Diana Mar, i “Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita”, que em fa sentir més viva. Projectes immediats de futur, il·lusió.
L’Antologia 2011 de “Poetes de l’Ebre”, dels poetes somiadors, ja enviat l’arxiu a la impremta, i un llibre en solitari que estic preparant, una recopilació d’escrits d’opinió, publicats o no, el Tortosí Absent del 2008 al 2011... se m’eixampla el pit, sento l’alegria de que ja quasi he parit, el bateig per Sant Jordi, que ja quasi és aquí, a la volta del cantó.

EL TREN DE LA VAL DE ZAFAN

Es un llibre d’històries de la guerra Civil i la Postguerra, misèries i horrors... altres relats afables i influenciats per la màgia del Matarranya, de túnels i misteri del tren de la Val de Zafan.
Estan escrits en 3 llengües: català, castellà i aragonès, agermana llengües i territoris.
Per què el nom? Prop de l’estació de la Puebla de Híjar corria una sèquia cabalosa, anomenada Val de Zafan, que regava l’horta de la Vila. El tren també es deia el “sarmentero”, perquè transcorria entre vinyes cap el mar...
La toponímia de Zafan té clares connotacions morisques, més bé mudèjar.
Aquest camí era el somni aragonès que representava l’expansió i més llibertat en obrir-se cap al mar.
El projecte de La Val de Zafan comença el 1882, relacionat amb un altre gran projecte, iniciat per Carles III a final del segle XVIII que era la construcció d’un gran Port Comercial a Sant Carles de la Ràpita, amb un reial Canal de Navegació que havia d’unir aquesta població amb la d’Amposta i el riu Ebre, però va fracassar.
Unir Aragó amb el Port dels Alfacs de Sant Carles de la Ràpita ve de lluny, passant avatars històrics, des de la meitat del segle XIX.
Va funcionar des del 1942 fins 1973, i anava des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa. La van acabar després de la guerra amb presoners, amb baix cost. Al 1967 es va derruir l’entrada del túnel de Bot, que no es va arreglar, i així poc a poc es va anar deixant .
És el tren de la meva infantesa, de Lledó a Tortosa i a Samper, Huerta de Samper, que es deia l’estació, perquè estava al costat d’horta del poble. Anava molta gent, m’adormia en la parla castellana i despertava amb la catalana, la tortosina més ben dit. No faltava la parella de la Guàrdia Civil, dones amb xiquets, carregades en cistells de peix, hortalisses... algun assetjador infantil... un ambient de xivarri... en aquell tren de fusta, de màquina negra que va marcar un tros d’història, que ara és una via verda, entre les belleses de la verdor de les pinedes, de contes de fades.

DixamVore 10 gener 2012 Poesia Anima from Canal TE on Vimeo.

DIXA'M VORE "POESIA DE L'ANIMA" BON NADAL

2011-12-22T15:58:00.001+01:00

L'ÀNGEL ANUNCIADOR

Sóc l'Àngel Anunciador,

he baixat del cel,

entre núvols de tempesta

i lluminosos raigs de sol,

el cor m'esclata d'alegria,

la llum divina de l'esperit Sant

s'endinsa a les entranyes de Maria

i gestarà una nova vida,

el Nen Jesús fill de Déu,

es farà home a la Terra

i morirà per salvar la humanitat.

Sóc l'Angel Anunciador,

aquest any és diferent,

anuncio que s'acabarà la crisi,

tots tindran menjar i treball

i ningú a cap lloc del món

es morirà de fam...

No hi haurà tristeses ni guerres,

ni corrupció, ni ànsia de diners,

tot serà un paradís

de fruits dolços i colors,

rius d'aigües cristal·lines

de poesia pau i amor.

Glòria Fandos

Per al programa Dixa'm Vore

Nadal 20011

Dixa'm vore 22 desembre 2011 Especial Nadal from Canal TE on Vimeo.

COL·LABORACIÓ 14 DE "POESIA DE L'ÀNIMA PER AL DIXA'M VORE

2011-12-22T00:35:00.001+01:00

A "Poesia de l'ànima" del Dixa'm vore del dia 20 de desembre de 2011, ens va acompanyar Albert Guiu, de Flix, gran escriptor i poeta de les Terres de l'Ebre i de més enllà...i un nou poema de Nadal per part meua.

Albert Guiu ens va exposar amb gran mestria la gran riquesa literària que hi ha a les terres de l'Ebre, tant en generacions més grans com de més joves. És un apassionat de les paraules i la poesia, és filòleg i professor. Un luxe tenir-lo en natros, un colofó d'honor per al programa, per rebre el Nadal i l'Any Nou en una llum literària rica i especial. Gràcies Albert.

YA LLEGAN LOS REYES MAGOS

2011-12-16T00:31:00.001+01:00

YA LLEGAN LOS REYES MAGOS

Los Reyes Magos de Oriente

me traerán este año

muy valiosos regalos,

de muchos amigos i amigas

los camellos irán cargados.

Y llegarán a Belén, un día,

cuando clarea el alba,

siguiendo la Estrella que les guía,

para llevarle al Niño Dios

estrellas y poesías...

Gloria Fandos

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo

PROGRAMA 129 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-12-15T20:50:00.001+01:00

Amics iamigues de Poesia per la Pauja som a Nadal, el tenim a la volta del cantó, dies de Festa i de celebrar,tradició familiar, festes religioses i lúdiques, anar a visitar els pessebres,lloar al Nen Jesús, anar a la Missadel gall la Nitde Nadal...fer bons àpats, dolços, torrons..beure amb mesura...llums alscarrers, a les botigues, fer regals...bé per tots aquells que ho puguin fer.

Jo usvaig a obsequiar, amb uns petits i diversos poemes de Nadal, amb tot el cor,com sempre, i espero que us agradin...

Hemtingut una convida d’excepció, Gema Fores Galiana de Tortosa, nova component del’associació “Poetes de l’Ebre” ens varem conèixer per Facebook, mitjà decomunicació que ens aporta bones amistats, moltes belleses i coses bones. Gemaens a delectat en la lectura de les seves perles poètiques, ens a donat novallum lírica al programa. Gràcies Gema.

Bonesfestes Nadalenques i feliç Any Nou als seguidors o no, de Poesia per la Pau.

a

Escolteu el programa:

Nadal

2011-12-15T01:16:00.001+01:00

NADAL

SEMPRE

El Nen Jesús

naixia a míser Portal,

la riquesa de la seva ànima

li dona felicitat, al món la vol transmetre,

amb tendresa i gran bondat, que arribi al cor de l'home

a tota la Humanitat, està tan necessitada que l'espera com aigua de pluja,

la terra resseca, a la primavera o al gèlid hivern de violències, injustícies,

Arriba l'Angel redentor que portarà esperances, deixant a un costat els egoismes

que ens omple els cors buits.

Sempre Nadal

any rere any,

i el rebem

amb il·lusió

i bons sentiments.

Nadal

2011

COL•LABORACIÓ 13 DE “POESIA DE L’ÀNIMA” AL DIXA’M VORE

2011-12-13T20:37:00.002+01:00

Col·laboració 13, dia 13, ja és una coincidència,i també dimarts, la dita diu que “en martes ni te cases ni te embarques”. Diagelat i assolellat, agradable, me’n vaig als estudis de Televisió de les Terresde l’Ebre, a col·laborar al programa de Diana Mar, del Dixa’m Vore, al’espai “Poesia de l`ànima”, amb el NenJesús a una butxaca, record entranyable de la meva infantesa, Diana l’ha agafatamb il·lusió a les seves mans i ens acompanyarà al programa fins que acabin lesfestes Nadalenques.

A part de parlar del Nadal, dels recitals Nadalencsde “Poetes de l’Ebre”, amb els nostres poms de flors en forma de poesia, porteml’escalfor de la primavera a l’hivern gelat, que ja s’ha fet present, també donemcaliu i esperança a la nostra societat, als entrebancs i ensopegades que ensanem trobant en el nostre caminar dia a dia.

Com no, he recomanat un llibre, aliment del’ànima, de la ment i reconforta el cor. Una biografia del gran escriptorTortosí i també professor Manuel Pérez Bonfill, escrit pel periodista iescriptor, també tortosí, Xavier Garcia i Pujades, on podreu trobar la vida delprotagonista, tant la personal, professional i política. Una joia literària perno deixar-la passar, d’un personatge de la nostra terra, del nostre costat.Llibre que va obsequiar la Directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, senyora Irene Prades, a totsels components de Poetes de l’Ebre que el dia 9 de desembre els varem oferir elclàssic recital Nadalenc.

Glòria Fandos

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A TORTOSA

2011-12-10T00:58:00.000+01:00

Gran èxit del recital i presentació el dia 9 desembre a la Biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa. Gràcies a la seva directora la senyora Irene Prades, per l’organització i les bones atencions com sempre, tant en ...

Llegir més:
Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A TORTOSA

Associació Poetes de l'Ebre.: RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A ROQUETES

2011-12-02T23:19:00.001+01:00

Associació Poetes de l'Ebre.: RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A ROQUETES:

"Bona nit a tothom, autoritats, senyor Sisco Ollé, Regidor de Cultura, gràcies per acompanyar-nos, als petits grans, de la Coral de Roquetes, a Judit directora de la Biblioteca, Marc i tots els que han organitzat aquesta vetllada poètica musical. Gràcies als amics i companys poetes i poetesses de “Poetes de l’Ebre”. Gràcies, sense vatros no existiria “Poetes de l’Ebre”i tots en general per la vostra assistència.
És una gran satisfacció participar un any més, en la celebració Nadalenca en aquesta ciutat de Roquetes, esperem fer-ho per molts anys. Gràcies per la vostra bona acollida i interès, com sempre...

Esperem que us agradin els nostres poemes, som uns poetes somiadors, com així crec que ho són tots. Recorrem els pobles de les nostres terres i de més enllà, amb entusiasme i il•lusió, però al darrere hi ha un gran treball i un gran esforç. Està la creació, la inspiració, també la recerca de paraules, quadrar paraules, refinar la bellesa dels poemes... donar-li un punt d’art... en la mesura de lo possible. Contar la mètrica, si és la poesia clàssica, si és un sonet, la rima ha de ser consonant, un madrigal o els versos alexandrins de catorze síl•labes... I la poesia lliure, ha de tenir una certa musicalitat, que soni bé...
Però la il•lusió, l’entusiasme són molt importants per a anar endavant... Esperem que els nostres missatges arribin, tant al lector com als que ens escolten. Perquè la poesia ha de tenir un fons, un missatge i pot ser descriptiva, com un paisatge fet de paraules..."

PROGRAMA 128 DE "POESIA PE LA PAU" A RÀDIO RÀPITA

2011-12-01T22:00:00.000+01:00

Tenim un poeta convidat, per via telefònica, l'amic Santi Borrell des de Vilafranca del Penedès, els nostres camins poètics es van creuar per desig del destí i de les noves tecnologies, amb Violant de Bru, gran poetessa també d'aquesta població, varen compilar una antologia poètica amb autors i autores que tenim blocs poètics, es va titular POEMS&BLOCS POETES A LA XARXA, compartint recitals, presentacions... grans riqueses compartides... que sempre guardo al cor. I amb la unió de les Terres de l'Ebre i el Matarranya compartírem, amb March Editor, una altra Antologia titulada POESIA A LA PRONTERA. I ara a Santi Borrell el tenim a Poesia per la Pau de Glòria Fandos a Ràdio Ràpita... Ens ve a parlar del seu poemari en solitari "Els dies a les mans".

Escolteu el programa:

COL·LABORACIÓ 12 DE POESIA DE L'ÀNIMA AL DIXA'M VORE

2011-11-29T14:13:00.002+01:00

Al programa Dixa'm Vore "Poesia de l'ànima" Actualitat de Recitals Nadalencs de "Poetes de l'Ebre": A Roquetes el dia 2 de desembre a les 7 de la tarda a la biblioteca Mercè Lleixà i a Tortosa el dia 9 de desembre a les 7'30 de la tarda a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Què millor que celebrar un preludi de Nadal que amb poesia? La nostra poesia de la nostra gent.Us he portat una antologia humanitària, el poemari "Lapiz i Papel" de Teresa Morales, poeta, artista de les nostres terres...i més...

ACTE DE REBUIG

2011-11-25T21:23:00.002+01:00

S'ha realitzat un íntim acte en rebuig a la Violència masclista, amb l'assistència d'autoritats Socials Polítiques, amb la lectura del manifest per la treballadora social Imma Añó de l'EMD de Jesús, a la Sala Jordi Brull i Martinez... A l'entrada i al terra, un pomell de roses envoltat d'unes espelmes enceses... un missatge d'esperança... 54 dones assassinades, una realitat que pesa... pesa... massa... Els hi hem dedicat un minut de silenci... Dediquem a aquest nefast tema més temps de la nostra vida, de les nostres vides...

Gloria Fandos

DIA EN CONTRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

2011-11-25T15:05:00.001+01:00

Ja és una repetició anomenar un dia per a recordar tot allò que volem remarcar i recordar tot allò que val la pena tant en bo com en dolent El dia vint-i-cinc de novembre reivindiquem una vegada més la injustícia de la violència masclista, com si fos un disc de repetició. Una violència tan horrorosa i que tristament, encara la troben tant òbvia, que arriben a esborrar una vida, tan física com psíquica, que la que la dona esta sofrint dia rere dia, del que va ser el seu "AMOR". I en el treball, abús de poder... I continua xocant contra unes ments tan dures i tan cegues que no es dona cap solució per part de ningú. La societat està malalta, i si no reconeix la seva malaltia, mai es podrà trobar la curació. Es una malaltia massa cruel. Tants avenços científics, tecnològics, mèdics...I per a què? Si no som capaços d'abolir aquesta lacra, que ens afecta a tots. La societat som tots, començant per la família, els amics, els veïns, la Justícia i el Govern. Donem ajuda a aquestes víctimes, i abans de què ho siguin, que sembla que són invisibles. Una mica seny, per una societat de pau i de convivència. I no esperem un any per tornar a opinar d'aquest gran problema.

Glòria Fandos Gracia

Tortosa ( Baix Ebre)

COL•LABORACIÓ 10 AL DIXA’M VORE DE “POESIA DE L’ÀNIMA

2011-11-22T14:19:00.003+01:00

A la col•laboració 10 de “Poesia de l’ànima” quarta temporada del programa del Dixa’m vore, segona que hi participo, dirigit per la periodista i presentadora Diana Mar, al canal de Televisió d T.E ens ha acompanyat Gemma Forés Galiana, advocadessa de Tortosa i nova component de l’associació Cultural "Poetes de l'Ebre"que ens ha delectat llegint en primícia un dels seus preciosos poemes, que trobarem ala Antologia 2011 de Poetes de l’Ebre. Benvinguda Gemma, a l’agrupació poètica, feta de poemes, de paraules, d’amistat, de pau, apolítica i lliure.

He portat tres notícies d’actualitat: El 25 de novembre "Dia en contra de la violència de gènere" concentració a l'EMD de Jesús, lectura d'un manifest, organitzat per la pintora Esther Besolí: Dia 2 de desembre Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre" a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes i el dia 9 de desembre presentació de l’Antologia 2010 de “Poetes de l’Ebre” seguit d’un recital de poesia, també Nadalenc, de part del membres de l’associació i obert al públic assistent, com sempre i més coses, no us ho perdeu, us esperem.

Programa 127 de Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita

2011-11-17T16:11:00.004+01:00

Aquesta nit a les 9 de la nit "Poesia per la pau" a Ràdio Ràpita, poesies del llibre Llum de Tardor dedicades a Tortosa i Amposta i a l'amiga i pintora Rosa Gellida de la Ràpita i Tristesa de l'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre, us espero. Per Internet a radiorapita.com

Escolteu el programa:

La Sirena de l'Ebre

2011-11-11T21:42:00.001+01:00

NARRATIVA
Glòria Fandos

"La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals tenen un punt d'unió comú que el lector anirà descobrint. Prenent per escenari les Terres de l'Ebre, els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent, aquests relats s'engalzen l'un en el següent, de manera que el final sempre queda obert, donant l'opció d'una continuació; per això són relats i no contes. Amb pinzellades acolorides, l'autora mescla la realitat amb el record, i aquest amb la imaginació i la fantasia, recreant tot un món propi en el que se submergeix el lector, un món tant real o tant fantasiós com la seva imaginació li permeti acceptar. Fugint d'una realitat que ens fa tancar els ulls, els personatges d'aquestes històries deixen passar pel seu davant imatges del món invisible i màgic de la imaginació... fins que el món imaginat és – o pot ser – tan real com qualsevol altre. Amors obsessius, situacions sorprenents, girs imprevistos com les mateixes aigües de l'Ebre, la poètica de les paraules que dansen sobre les aigües cristal·lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà, us emocionarà, que potser us farà plorar o riure. Caldrà llegir-lo per saber-ho.

128 pàgines
Rústega, tapa flexible a tot color, plastificada.

Preu paper: 17.00€ ISBN: 978-84-92555-67-3

COL•LABORACIÓ 9 AL DIXA’M VORE

2011-11-08T20:54:00.003+01:00

A l’espai de “Poesia de l’Ànima” del programa Dixa’m vore del Canal Terres de l’Ebre, dirigit per la periodista i presentadora Diana Mar, he aconsellat el poemari SONETS... De Josep Ferré Royo.

Josep Ferré Royo d’Amposta, tots els coneixem com “Pep Suquet”, gran poeta i escriptor, ressalta en escriure i dirigir teatre. L’any 1952 participa en un concurs literari convocat al Casino d’Amposta, on un dels membres del jurat era l’escriptor Juan Arbó, es van fer amics. Arbó li presenta al director de cinema tortosí Rafel Jiménez Salvia, que se l’emporta a Madrid com ajudant de rodatge, al film “Manolo Guardia urbano”, on viu molts anys i escriu diverses obres de teatre, algunes de les quals es representen a les Terres de l’Ebre.

Escriu poemaris com “Delta amors i terra” tenint bones crítiques d’Albert Manent. I aquesta obra d’art lírica com és "Sonets", il·lustrada amb dibuixos d’Emili Bonet Casanova gran pintor i escultor català, també d’Amposta, famós per tota Espanya i part de l’estranger. Posa al poemari una gran bellesa afegida.

Als poemes de Pep Suquet trobem sinceritat, un llenguatge metafòric i al mateix temps directe, parlant de les nostres terres i el seu entorn... parla del nostre riu... del nostre vent, el sol, la lluna, la ribera... de l’amor, la passió... deixa al descobert el seu talent, per a que tots puguem gaudir de la bellesa de les paraules, l’amor es molt present en el seu fons...també l’erotisme i la ironia.

"Poesia per la Pau" programa 126 a Ràdio Ràpita

2011-11-03T14:30:00.004+01:00

El 3 de novembre, a les 9 de la nit, convidat Rafa Regadera que fa pastissos poètics i poemes dolços...No us ho perdeu.

Escolteu el programa:

es ven pis a Tortosa

2011-11-03T00:46:00.002+01:00

ES VEN PIS A TORTOSA

ÀTIC LLUMINÓS,

DAVANT DEL PARC.

INTERESSATS TRUQUEU AL

645183664

DIA DE TOTS SANTS

2011-11-01T13:24:00.003+01:00

Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.

La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L'impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l'hivern que ja comença a fer-se present, d'aquí la gelor de la mort.
Però no hem de tenir por dels morts, més bé l'hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.
El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...

Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l'hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.

Impressiona la gran fastuositat i luxe de moltes tombes, que son d'una bellesa extraordinària. Estàtues de verges, àngels amb unes ales precioses, digne d'admirar, esculpides de pedra o valuosíssims marbres, d'un valor econòmic impressionant.

Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l'envolta. Tot es vida, s'omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.

També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d'aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l'altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?

Glòria Fandos

Publicat al Diari Tarragona Ebre, amb format paper, a l'apartat "Línea abierta" el dia 1 de novembre de 2011

POETES DE L’EBRE A L’AMETLLA DE MAR

2011-10-29T23:20:00.005+01:00

Dissabte dia 29 d'octubre a les 6 de la tarda, presentació de l'Antologia 2010 de "Poetes de l'Ebre" i el llibre de relats La sirena de l'Ebre de Glòria Fandos, seguit d'un recital poètic, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. Gràcies al regidora de Cultura Eva del Amo i les poetesses locals Roser Llanes i Maria Brull
Entranyable vetllada literària a l’Ametlla de Mar, gran èxit, tant en públic com de participants de poetes i poetesses. Un pas més els nostres poemes han acariciat el vent de les Terres de l’Ebre....

DEDICAT A L’AMETLLA DE MAR

Ametlla de Mar
població costanera,
amb belleses d’escumes
blanques i de corall,
amarats amb fils
d’aigua dolça de l’Ebre
hem vingut a recitar,
en una tarda plujosa
o assolellada...
La brisa marina
ens acaricia i ens abraça.

Les barques dormen a la platja,
cansades de navegar,
amb la nostàlgia
d’aquells vells mariners
que sortien a pescar,
amb la il•lusió
reflectida als ulls...
cap a un horitzó de sol,
on el cel es confon,
amb la superfície blava i plana
d’aigua clara i de sal
i tot es nega de llum,
amb un nou dia que comença
i s’estrena una altra albada.

L’Ametlla, la Cala,
de gent noble i sentiment, sincers
i tenen poetesses amigues
com la Maria i la Roser.
Poble amb història recent,
anterior al segle dinou,
hi havia torres de defensa
contra els pirates invasors,
com la Torre de l’Àliga,
de Cap Roig i de l’Ametlla.
Hi havia masies i agricultura,
produint riqueses, com l’oli, llegums,
fruites i hortalisses.
Es van unir pagesos i pescadors.
Celebren les festes majors
en honor a la Candelera,
fires, diades i al Corpus
carrers esclaten de color,
guarnits amb belles flors.
Tenen un present d’esplendor,
de turisme i de futur,
de cultura i de progrés
i també de la tonyina roja
de la indústria Balfegó.

Gràcies per acollir
les nostres senzilles paraules,
sortides de la ment i el cor,
teixides d’aigua dolça
d’un riu ample...
i d’aigua de sal
del vostre mar immens,
com un llit tou i llunyà,
on totes les nostres ànimes,
un dia o una nit...
anirem a descansar i somiar
i a recitar poesies a l’eternitat.

Glòria Fandos
29 d’octubre de 2011

COL•LABORACIÓ 7 AL DIXA’M VORE AMB “POESIA DE L’ÀNIMA

2011-10-25T12:38:00.004+01:00

Seguim amb la Tardor, la llum de la vida, amb poemes, "Sonets d'amor" del poemari “Llum de tardor” i així anirem pujant l'escaleta del nostre dia a dia...

Ens ha envaït la nostàlgia, records d’una infantesa, que anàvem a costura. A les tardes les xiquetes brodàvem, els xiquets feien llengua, mates, dictats...dos dones intercanviant experiències

generacionals...interessants, d’allò més...

ME’N VAIG AL DIXAM...

PROGRAMA 125 DE "POESIA PER LA PAU" A RÀDIO RÀPITA

2011-10-20T13:26:00.004+01:00

Avui a les 9 de la nit , dijous dia 20 d'octubre a Ràdio Ràpita "Poesia per la Pau", un brollador de poemes i més coses de la nostra gent i dels nostres pobles.
Us he dedicat uns poemes del llibre "Llum de tardor" i he portat a la vida un trocet dels records, de la història viva del nostre Teixidor, Josep Guarch, que sempre formarà part del nostre folklore, cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre, traspassat fa un poc temps, però sempre romandrà present a la seva terra i en el cor de la seva gent, com un referent important, únic de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, llegint uns paràgrafs de la seva biografia, que vaig publicar per Sant Jordi de l'any 2005.

Podeu escoltar el programa aquí:

Col·laboració 7 al Dixa'm Vore

2011-10-18T13:39:00.001+01:00

Avui al Dixa'm vore a l'espai "Poesia de l’ànima" la"Llum de tardor" continua. En honor a les Jornades Ebrenques d’Amposta he recitat el poema "Nit ampostina" i he recomanat un poemari digne de ressaltar "Deu sonets i quatre estacions" de l’autor i amic tortosí, Josep Maria Franquet. Poesia del més pur lirisme, amb tocs d’ironia i sàtira. Amb versos hendecasíl•labs i alguns de catorze síl•labes d’estil alexandrí, que són els més difícils, i amb rimes consonants.
Recomano les jornades Ebrenques d’Amposta i el magnífic poemari de l’autor tortosí, Josep Maria Franquet, no us ho podeu perdre.
Hem parlat temes imprevisibles...i molt interessants, com sempre...Us esperem...de la mà de la directora Diana Mar.

COMUNICAT DE POETES DE L’EBRE

2011-10-15T06:44:00.001+01:00

Estimats amics i amigues poetes i poetesses, esperem que tingueu els poemes preparats per a participar a l'Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre", ens els fas arribar el més aviat possible.

També us comunico que els 29 d'octubre dissabte a les 6 de la tarda, i a la sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar tindrem presentació del llibres i recital de "Poetes de l'Ebre" us esperem, no podeu faltar i mostrar les vostres belleses poètiques. Moltes gràcies, tots i totes som imprescindibles, tots units i la poesia rajarà com l'aigua fresca de fina pluja de primavera...i de tardor..d'estiu i d'hivern...que ens donarà caliu a les mans i ens omplirà el cor...de pau i d'amor...

El 2 de desembre també tenim un recital Nadalenc a la biblioteca Merce Lleixà de Roquetes, a les 7 de la tarda.

Ens veiem aviat, estem en contacte, ens parlem...

Una abraçada

Glòria Fandos

Poetes d el'Ebre i junta

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

2011-10-11T13:59:00.001+01:00

Ja ha arribat la tardor,

el sol ens regala un raig de sol,

per la galta li rellisca

una llàgrima de tristor.

Tornaré a escurar els plats,

els que s'han trencat

no els podré recomposar,

i seguiré cosint la roba

i passarem un altre any.

La porta de casa

seguirà estant oberta,

mai a tingut pany,

ningú gosa entrar,

no hi ha res que robar,

només trobaran poemes

sortits de l'ànima i del cor

que no són gran tresor

Només busquen diners,

joies de plata i or,

pensen que ho omplen tot,

i deixen de banda els sentiments.

Tinc per pagar la llum i el gas

i anar a comprar al supermercat,

cada dia que passa em creixen ales

d'il·lusions i esperances

i sempre m'espera,

per passejar la mitrada,

un cel blau amb núvols blancs

i m'abracen les paraules

l'amor i la pau...

Glòria Fandos

Col·laboració 6 de "Poesia de l'ànima" al Dixa'm vore

Un toc de la Biografia de Pere Calders

2011-10-11T13:46:00.001+01:00

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Cap 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

L'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, la seva es caracteritza com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, té una actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de 1974: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades.

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills la seva segona dona, Va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, encara que es va relacionar amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. a Mèxic.
Per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així». diu

Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

"Poesia de l'ànima" al Dixa'm Vore

2011-10-11T12:53:00.002+01:00

Avui a l' espai "Poesia de l'ànima" "Llum de Tardor" poema inèdit, "Ja ha arribat la tardor i un toc del llibre de Pere Calders "De teves a meves" autor i obra...la literatura i la vida sempre es donen la mà...de la mà de Diana Mar directora del programa.

Programa 124 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

2011-10-07T00:13:00.003+01:00

S'emet quinzenalment en dijous a la 9 de la nit. El 6 d'octubre varem tenir com a convidada especial a l'amiga Maria Joana Querol de Tortosa, enamorada de la poesia, les paraules i més coses...Nova component de l'Associació "Poetes de l'Ebre

PROGAMA 124 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-10-06T21:04:00.004+01:00

Avui a les 9 de la nit, "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, amb convidada especial, l'amiga Maria Joana Querol de Tortosa, enamorada de la poesia i les paraules i més coses, nova component de "Poetes de l'Ebre" us esperem.

Podeu escoltar el programa aquí:

Radio Rapita Poesi per la Pau 061011 by JARF1992

5a col·laboració al Dixa'm Vore: "Poesia de l'ànima"

2011-10-04T12:59:00.004+01:00

Dimarts 4 d'octubre, en la meva cinquena col·laboració al programa Dixa'm vore del Canal de Televisió T.E. dirigit per la periodista Diana Mar Gutiérrez Urgell a l'apartat de "Poesia de l'ànima", ens va acompanyar "Paco del Fruto" d'Aldover, gran versador, el component més veterà de l'Associació "Poetes de l'Ebre" uns poetes somiadors de les Terres de l'Ebre i més enllà, guiats pel cor, per l'ànima i per la Pau...

Semanario La Comarca

2011-09-30T14:33:00.001+01:00

vie, 30 sep

Titulares

Blanquillos hasta la médula en Albalate

De convivencia y con bizcocho en Puigmoreno

Motorland, más internacional

El Salón del Vehículo de Ocasión espera obtener un 20% de ventas

La creación de un nuevo sueldo en la Comarca divide a PSOE y PAR

Inicio al son del tambor en Valjunquera

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses

El Supermotard de las Naciones más Internacional de la historia

La comarca del Bajo Aragón se suma a la DGA para pedir el desbloqueo de los Planes Rurales

La AECC denuncia una estafa en Alcañiz

112 fotografías competirán para la obtención del premio del concurso 'Miradas del Bajo Aragón'

El Jamón de Teruel entrega a UNICEF un donativo de 6.540 euros para un proyecto de ayuda infantil de emergencia

Patrimonio mantendrá el proyecto del Castillo del Compromiso

Cuatro días por San Miguel

Revés para el Andorra

Boletín

Suscripción al boletín de noticias de lacomarca.net

Cómo escucharnos

Servicios

Participa

Hemeroteca

¿Si, a la eutanasia?

Viernes, 30 de Septiembre de 2011 10:26 Gloria Fandos, Tortosa

Tendríamos que ser fuertes y decir sí a la eutanasia. En casos extremos, por supuesto. Soy testigo vivo de compartir esta triste y rutinaria realidad, por mi trabajo en geriatría.

En un hospital también están los enfermos terminales de curas paliativas. Intento ser fuerte, pero debido a mi extrema sensibilidad, que puede ser una cualidad, pero también un defecto, tengo que descansar un tiempo porque me pongo enferma. Más tarde lo necesito y vuelvo, porque pienso- sabe Dios en que manos caerán, los pobres ancianos y enfermos, personas débiles y desprotegidas. Seres humanos vivos que sufren, también duele ver sufrir, y ya necesitan descansar. Pero sus vidas, nuestras vidas está en manos de Dios, y ¡a resignarse! Pero donde está, me pregunto, que por lo visto, es el dueño de tal degradación y sufrimiento humano.

Son seres queridos que los ves sufrir un día y otro día, un año y otro año... indefinidamente. Yo lo viví muy de cerca y me preguntaba, Dios Mío, si no los quieres contigo, porque los dejas vivir, sin estar viviendo. Cundo murió- en este caso era mi madre- Un trozo de mi ser, de mi corazón y de mi vida, se fue con ella, murió con ella. Un tiempo y un espació que nunca podré recuperarlo, pues le pertenecía. No puedo evitar sentir que estoy incompleta y aunque la vida parece ser todo, llego a pensar, que no vale absolutamente nada.

Claro que si no conociéramos el sufrimiento, no valoraríamos el estar bien, y si no hubiera noche, no sería tan bello el día.

Pero si tenemos derecho a una vida digna, ¿porqué no, también a una muerte digna? Cuando están todos los avances tecnológicos en nuestras manos, y posemos una mente clara, coherente, humana y libre.

Teléfono: 978 83 45 67 - FAX: 978 83 20 75 - E-mail: buzon@lacomarca.net

Dise

"Dixa'm Vore," col·laboració 4a nova temporada

2011-09-26T15:08:00.003+01:00

PPer Sant Jordi de l’any 2007 vaig publicar la novel·la curta titulada “PORTA A L’HORITZÓ”amb temàtiques de la nostra Terra, plasmant l’actualitat de la crua realitat que ens envolta, situacions reals i de fantasia, filtrades per una visió humana i justa. Intentant trobar una porta a l’horitzó, una porta a l’esperança, on poder trobar una solució als problemes de les violències de gènere, maltractaments en general, la gent gran, els misteris de la vida i la mort, de l’amor, la bondat i la justícia. Elisa és la protagonista, que conta les seves vivències i records, guiada pel fil poètic de l’autora.

Elisa, la protagonista, expressa la seva vida quotidiana, però plena de misteris, amors traïts, amors somniats, la por, la vida, la mort...La soledat, però com a les històries romàntiques, potser passades de moda, té un bon final, Elisa fa realitat la seva llegenda d’amor.

Però les realitats socials continuen sent nefastes i injustes i Elisa pensa i espera que la màgica porta a l‘horitzó estigui oberta...

He llegit el poema “Un caminet” i “Dedicat a Alcanar” del llibre al “Vent de l’Ebre” en honor de Batiste Beltran, ex-alcalde d’Alcanar traspassat recentment, recordat una trobada poètica, en la primera etapa de “Poetes de l’Ebre” a aquesta població l’any 2002.

PROGAMA 123 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-09-22T15:14:00.002+01:00

Avui a "Poesia per la Pau" poemes dedicats a Sant Carles de la Ràpita i al "Nostre Delta" del llibre "Al vent de l'Ebre" i de "Luz i Sombras" petits poemes titulats: Camins, Alliberada i Cel de flors...Us desitjo pau i poesia, amb tot el meu cor...Fins al pròxim dia, més bé una nit...Hora adient per a la poesia i més coses, de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu us espero, us esperem...

Podeu escoltar el programa aquí:

Ja mai ploraran

2011-09-22T01:24:00.001+01:00

Les teves paraules
són papallones que volen
i endolcen l'aire,
com ales multicolors
que surten dels teus llavis,
per un cel blau
tintat de primavera,
com ocells a la recerca
d'un cor per fer niu
i saciar la set, a la verdor
transparent, d'aigua de riu.

Les nits blanques i de llum,
els dies farcits d'estrelles,
i la mirada dels teus ulls,
fa creixer a un jardí, l'amor,
amb roses vermelles...

Terra regada amb la sang
de pell rasgada, inocent,
de dones que ja mai ploraran,
ni obriran les parpelles...

Glòria Fandos

DIA DE L'ALZHEIMER

2011-09-21T14:05:00.001+01:00

El dia 21 de setembre se celebra el dia Mundial de l'Alzheimer. De vegades també unim aquesta malaltia amb la del Parkinson, però encara que totes dues són demències senils, tenen comportaments, orígens i inicis prou diferenciats. L'Alzheimer afecta generalment a gent més gran, encara que no sempre, i el Parkinson a gent més jove dissortadament, encara que també hi ha excepcions. És molt important detectar la malaltia el més prematurament possible, per poder aplicar els tractaments adients i frenar l'avançament de la malaltia. S'està investigant sobre una solució amb una intervenció quirúrgica, però encara no esta provat.
Són unes malalties que cada cop afecten més a la nostra societat. Van relacionades amb l'edat. Ja fa temps que la piràmide demogràfica s'està invertint, a la base està la gent gran i al vèrtex la més jove. En casos aïllats, com deia, també afecta a gent més jove.
El nom d'Alzheimer ve d'Alois Alzheimer, psiquiatra alemany que va descobrir i descriure aquesta malaltia. Va néixer a Marktbreit (Baviera) el 1864 i va morir a Breslau el 1917. Descriu que és una demència que s'observa principalment entre 45 i 65 anys. Això fa palès que aquestes edats, actualment, no són reals. Dos segles enrera la gent vivia menys. Podem dir que pot haver uns 20 anys de diferència. Aquesta malaltia es caracteritza per lesions de les neurones i les fibres i de l'aparició de les plaques senils. Produeix un estat de disminució de la capacitat intel·lectual, en el qual predominen els trastorns de la memòria i de l'orientació espacial. Hi ha un cúmul de proteïnes a les cèl·lules i aquestes se separen, no tenint la connexió necessària per al bon funcionament del cervell, i en conseqüència de tot el cos. El cervell també minva de mida.
Quan estan en una primera fase de la malaltia (hi ha tres grans fases del seu desenvolupament, l'evolució de les quals no són mai predicibles, depèn de cada persona), hi ha Centres de Dia que existeixen actualment a ciutats i pobles per cobrir aquestes necessitats, tant centres privats com públics, i amb l'ajuda de la Llei de Dependència per a les famílies dels malalts . Potser hi hagi més dones afectades que homes, però no se sap amb seguretat, el que està clar que hi ha més risc com més edat..
En aquests centres, que també poden ser associacions, poden ser atesos per una persona, que pot president o presidenta, que s'ocupi de temes burocràtics, buscar ajudes, subvencions... i que aporti el seu ànim positiu i emprenedor a aquest col·lectiu, malalts i familiars, motivat sobretot pels sentiments, i l'experiència personal viscuda. Una psicòloga els hi fa fer als malalts manualitats, com pintar, que és allò que els agrada més, contar, fer números... Activitats i entreteniments per tenir el cervell actiu, amb l'objectiu de frenar l'avanç progressiu d'aquesta malaltia.
Podem pensar que hi ha esperança en la ciència i en les cèl·lules mare. Està clar que sabem com es produeix la malaltia, però no sabem, el com i el perquè. Ni la seva prevenció, ni com aconseguir la seva curació.

Però sí és una realitat, que als responsables d'atendre a aquests malalts, ens és difícil pensar i assimilar, però ho hem de fer amb il·lusió. Encara que costi de creure, aporta una gran satisfacció, ja que allò més important que necessiten aquests malalts és estimació, una carícia i un somriure.

Glòria Fandos Gracia

Tortosa

SEGONA TEMPORADA DE DIXA’M VORE 3ª COL·LABORACIÓ

2011-09-19T22:06:00.003+01:00

Us vull ressaltar la poesia de l'ànima que té el llibre "Platero y yo" de Juan Ramón Jiménez, una autèntica prosa poètica, que marca i marcarà tots els temps viscuts i per viure.

Juan Ramón Jiménez va nàixer un 23 de desembre de 1881 a Noguer, Huelva, va estudiar a Sevilla la carrera de dret, perquè el seu pare així ho va voler, carrera que no va acabar. S'influencia al principi per Ruben Darío, poeta molt destacat en el Modernisme (Moviment Cultural) del final del segle XIX i principi del XX.

"Platero y yo" ens conta les vivències amb el seu burret de companyia, històries tendres i emocionants, narrativa lírica, la més pura i autèntica, una elegia, al final, enyorant al seu burret, després de mort.

No és una faula, no fa parlar al burret, ni li dona vida, és l'autor que viu i explica en primera persona totes les històries... Aconsello que ho torneu a llegir, crec que tothom l'ha llegit. És una joia literària que no ens la podem perdre...i és per a repetir...

Era un asenet platejat, pelut i suau... quan va néixer...

Llegir un trosset...

Acabar en un petit poema dedicat a la dona, del meu llibre "Al vent de l'Ebre" titulat "Camí de dona"

POESIA DE L'ÀNIMA

Si no tinguéssim ànima,

quin interior mes buit,

ara és un jardí florit,

tot ell ben vestit

d'aromes i de color,

de sentiments guarnit.

Si l'ànima es despulla

de fragàncies i perfums,

només queden sentiments,

veritables i sincers...

Glòria Fandos

Col·laboració 2 per al Dixa’m "Vore de Diana Mar Canal de T.V Terres de" l’Ebre.

2011-09-13T13:35:00.001+01:00

"Poesia a la frontera", una iniciativa de l'Octavi Serret, editat per March Editor i conpilat per Santi Borrell. Està escrit un 70 per cent català i la resta en castellà i aragonès Una gran llibre de gairebé 300 pàgines, 95 autors, dels quals 32 son dones i 63 homes, no està igualada la participació.

Té un pròleg del compilador, poeta de Vilafranca del Penedès, Santi Borrell, i una introducció de Ricard Ripoll, segons ell" La frontera separa. A banda i banda dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les."

Té una gran riquesa literària, una gra riquesa lírica, intentaré posar-li tot l'èmfasi que em surti del cor, basada d'una realitat feta paraula, en majúscules, és un gran llibre, en tota la seva esplendor i diversitat humana i de sentiments....

Es un llibre per unir llengües, territoris, no compten els geogràfics, que són els que són, ja sabem que per canviar les fronteres territorials, sempre hi hagut guerres, ningú vol que li prenguin territori sense lluitar, i per guanyar mes terreny al teu poble, o regió, o comarca també han de lluitar. Però a aquest llibre no parlem de fronteres geogràfiques. Cada autor ha esta lliure per versar, plasmar i esborrar les fronteres del cor, de la ment i dels sentiments,

Tinc que ressaltar que la gran majoria d'autors tenen una gram preparació acadèmica, filologia i literatura catalana, i Espanyola, són professors d'institut i d'universitat, l'Eduard Boada és llicenciat en geografia i Història i ciències religioses, un altre és científic. Coincideixen en que "la poesia pot explicar d'una manera enriquidora la veritat dels nostres dies o que la poesia és una manera de viure i de veure el món".

També la majoria, tenen una trajectòria literària molt extensa, molt premis, 10 o 20 llibres publicats, apart la participació en antologies.

Puc dir alguns noms d'autors i autores de les nostre Terres com:

Cinta Arasa, Ana Canalda, Tibau, Emigdi Subirats, Baltasar Cassanova, Jordi Pijuan, Fede Cortes, Tomàs Camacho...

Ressalto a les autores Júlia Costa, Mª Lluïsa Gascon, Marta Pérez...

El recomano, es un carroll de perles líriques i literàries...que són totes les obres de tots els autors i autores que participen en aquest llibre...

Emocionada, diana Mar, directora del programa Dixa'm Vore, la meua col·laboració l'ha titulat "Poesia de l'ànima" ...que bonic, que profund, despullaré l'anima per a que aflori el meu jo, inquieta, titubejant, tímida...que nedarà aigües amunt, terra amunt...per arribar a la superfície, al vostre cor, a l'interior dels seguidors, televidents del Dixa'm Vore... La poesia de l'anima florirà, ja ho voreu...

Glòria Fandos

2a col·laboració al Dixa'm Vore de la nova temporada

2011-09-13T12:47:00.002+01:00

presentació recital Poetes de l'Ebre

2011-09-12T10:00:00.001+01:00

Benvolguda Mª Carme, espero, esperem que heu tingut bon estiu, bones vacances, i també un bon dia a dia, desitjos personals i dels amics i amigues poetes, i també una feliç àvia. Teníem pendent la presentació del llibres de l'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre i de "la Sirena de l'Ebre" relats de Glòria Fandos, esperem lel vostre notícies per portar a terme aquesta vetllada literària. Queda a seues seues mans decidir quant seria més adien portar-la a terme. Esperem la vostra contestació per concretat, dia i hora...es pot afetgir a agun altre esdeveniment...El que decideixi serà ven rebut. Gràcies per tot. Ens parlem.

Una abraçada

Glòria Fandos

Presidenta de Poetes de l'Ebre i Junta.

recital

2011-09-08T23:29:00.001+01:00

dimecres 7 de setembre de 2011

RECITAL DE "POETES DE L'EBRE" A MASDENVERGE

L'agost s'acomiadava, ens deia adéu i Poetes de l'Ebre, en una nit serena, sota els arbres del poliesportiu del municipi de Masdenverge, respirant la brisa fresca i agradable, deixàvem volar els nostres més bells poemes fets de somriures i de sospirs, fent la delícia del nombrós públic assistent que ens van obsequiar els més sincers i sentits aplaudiments.

Acceptant l'amable invitació de Carme Barberà Regidora de Cultura del poble, per participar a la festa de cloenda del cursos de català per a alumnes estrangers, que ja fa 21 any que ho estan realitzant. Aquest any hi havia uns 15 alumnes, joves, de 20 a 25 anys procedents de Rússia, Sèrbia, Alemanya, Itàlia, Romania...Amb tot el seu interès i demostrant el seu bon aprenentatge, sobradament aprovat, van realitzar unes lectures de poemes d'autors consagrats catalans, com Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu i Jacint Verdaguer i també un petit i còmic fragment teatral per posar la gràcia i la simpatia de la nit.

També varem gaudir de l'actuació en directe de música de Saxo a càrrec de Dani Tomàs, a qui en anys anteriors vaig conèixer com a regidor de Cultura. Jo vaig recitar dos sonets inspirats en la mítica història de l'amor de Romeu i Julieta de Shakespeare, musicats pel compositor Tomàs Simon, mestre de música de Masdenverge.

Estem orgullosos que aquests alumnes que han vingut a estudiar el català, portaran aquesta llengua, que particularment i tots els catalans estimem tant, per moltes parts del món i també esperem que d'aquesta nit màgica de música i de versos, s'emportin el record d'aquests poetes somiadors que som "Poetes de l'Ebre".

Gràcies per la magnífica resposta dels amics i companys de "Poetes de l'Ebre" perquè fem pinya i estem units i així seguirem, com ens va dir en el seu poema que ens va recitar Paquita Castells de Deltebre, gràcies. Ens van acompanyar Antoni Rabasa i Rafel Jornet de Gandesa, Miquel i Anna Maria dels Reguers, Teresa Silva i Tere Gisbert d'Amposta, Montse Pallarès de Roquetes, Carme Saura de la Galera i Paco del Fruto d'Aldover Gràcies amics, una nit més de poesia per a guardar-la al calaix del nostre cor.

Glòria Fandos

Tortosa

Primera participació al Dixa'm Vore d'aquesta nova temporada

2011-09-07T18:59:00.002+01:00

He començat el curs a Dixa'm vore" que ràpid ha passat l’estiu, bé, encara hi som...Felicitació inesperada, jubilacions, Tortosí Absent, Festes de Tortosa i més coses que s'han dit i les que s'han quedat per dir.

Diana un plaer tornar-te a veure,més innovadora, més creativa, més en forma, més morena i més guapa encara...a l'entrada, a més de a Mariano Lalana, també he tingut el plaer de saludar al professional locutor i periodista, i amic, Manel Ramon, d'Amposta...

TEMPS DE RIQUESES

2011-09-05T18:43:00.002+01:00

Temps de riqueses

se m'esmuny entre les mans,

alegries i festes, espurnejats

de focs artificials i purpurina,

llamps que s'allunyen,

sentiments que s'apaguen,

formen un silenci reparador,

són matinades assolellades

o emboirades, on es vessen

les tristeses...

Una vida llarga i cansada,

on cada dia que avança

em cau un pes més

sobre l'esquena,

i em pesa al cor...

tantes injustícies al món,

he de trobar la força

per seguir el camí,

on jo mateixa veig

la meva ombra que se'n va

i jo em quedo mirant...

com s'allunya.

Mai a Tortosa hi haurà un futur

de tortosins absents,

estarem tots junts, units,

per un riu de la vida,

on la Santa Cinta ens guiarà

per un camí d'estels

i d'esperances...

Els records es difuminen,

perduts en el temps,

dia a dia Tortosa

té un present, que floreix

a mans plenes.

Al món no hi ha guerres,

ni violències, ni conflictes

i al cel s'obrirà una escletxa,

deixant pas, tant sols,

a l'amor i la pau...

Quin somni...

només és un somni,

un somni de poeta.

Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2011

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2011

2011-09-05T18:02:00.005+01:00

Un any més he viscut amb emoció i també amb il·lusió l'entranyable Acte del Tortosí Absent 2011, el dia 4 de setembre, diumenge, en el marc de les Festes Majors en honor la Verge de la Cinta. Com ja fa uns pocs anys, es realitza a l'antiga església de Sant Domènec i en diumenge, afavorint l'assistència de la gent de fora que ha de treballar en dilluns, dia en el qual es feia des del seu inici, a la dècada dels 80. La presència dels tortosins i tortosines absents ha estat notable, gent també emocionada i contenta de rebre la insígnia, l'escut de l'Ajuntament de Tortosa, de mans de Ferran Bel, alcalde de la ciutat i la Reina de Festes Cristina Pellisa de Cid, amb la presència també del nou Regidor de Festes Domingo Tomas. Acte presentat pel professional i veterà periodista tortosí Josep Baubí.
Els que han rebut la insígnia aquest any han estat arribats de França, Ginebra (Suïssa), Sant Boi de Llobregat, Argentina, Altafulla, Tarragona, Barcelona i Sant Celoni.
L'Alcalde de Tortosa ens ha dedicat un petit discurs, mostrant la gran satisfacció de rebre a tortosins i tortosines que viuen fora, instant també a que la gent que viu fora, encara que visitin Tortosa més assíduament, no només a les Festes Majors, assisteixin també a l'acte del Tortosí Absent. Un acte de Tortosa en reconeixement als que viuen fora de la ciutat i fan que Tortosa sigui més gran, perquè cada tortosí que surt fora i torna fa territori a favor de la ciutat dels seus orígens. Com no, amb molta amabilitat, Ferran Bel no va deixar de felicitar a totes les Cintes en el dia del seu sant. No van faltar les actuacions de Toni lo Chaparro amb la gaita Tortosina i la Colla de Dolçainers de Tortosa, acabant amb l'Himne de la Santa Cinta. El Regidor de festes va participar amb els dolçainers, ja que fa molts anys que forma part d'aquesta colla.
No podem deixar de ressaltar que hi ha uns tortosins absents molt especials, que, fins fa poc temps ens visitaven .Són els tortosins de Vic, el senyor Manel Canalda va ser l'últim que ho va fer, traspassat el mateix dia de la Cinta, ara fa dos anys. Sempre l'acompanyava la seva senyora Margarida, que se sentia i se sent, encara, més tortosina que el seu marit, i em va comentar que li agradaria venir, amb la seva filla, a Tortosa a les Festes de la Cinta per assistir a l'acte del Tortosí Absent, potser l'any vinent, per rebre la insígnia, no és competència meva, però crec que se la mereix.
Els tortosins de Vic són especials, perquè la seva fugida de Tortosa va ser involuntària, obligats per les circumstàncies de la fatídica i tràgica guerra civil, com així són totes les guerres. Va ser l'any 38, en plena virulència bèl·lica, una trentena de famílies tortosines, treballadores de la fabrica Sales de Ferreries (Tortosa) que es dedicaven a la construcció de material de guerra, es va traslladar a Vic, pel motiu principal de conservar el seu treball, i poder sobreviure, malgrat que al principi anava destinada al Prat de Llobregat. L'arribada a Vic d'aquestes famílies, no va ser tan amistosa com esperaven, però poc a poc es van integrar completament. Fins al 1987 no creen una Colònia de tortosins a Vic, el president de la qual ha estat i ho continua sent, Manel Lleixà, que tenia tres anys quan es van traslladar a Vic, i va créixer amb l'essència i l'amor cap el seu origen de tortosí que li van transmetre els seus pares. Ara queden unes deu persones entre els noranta i els cent anys d'edat. Entre elles Pilar Canalda, germana del conegut Manel Canalda, de 93 anys i Teresa Gilabert, de 97, Manel Lleixà, el més jove, en té 76 i també ens agradaria la seva assistència al proper acte del Tortosí Absent, amb la seva senyora Dolors, per rebre la insígnia de Tortosa.
Ells, allà a Vic, celebren la festivitat de la Cinta el mateix dia que aquí a Tortosa i el día anterior, una missa de difunts. No oblidem que a més de la seva estima per Tortosa tenen una gran devoció a la Verge de la Cinta i no oblidem que al principi d'arribar a Vic, amb el material que utilitzaven per treballar van construir una imatge de la Verge de la Cinta, i l'única església on van acceptar la imatge, de totes a les quals ho van demanar, va ser l'església del Remei, i sempre des de llavors ha ocupat un lloc principal i cada any celebren la Missa en honor a la Verge.
El temps passa, els records es difuminen, els descendents d'aquelles famílies que van marxar de Tortosa ja es veu clar que no segueixen, ni seguiran aquesta tradició, han fet les seves vides allà, i se senten i són vigatants, però aquesta història, sempre quedarà i perdurarà en el temps, perquè així és la Història. I aquella trentena de famílies que una primavera de l'any 38 marxaven per la costa del Cèlio, encara que en plena guerra, anaven en tranquil·litat i pau a un destí una mica incert. Una branca de l'arbre tortosí es va despendre, quan aquells tortosins i tortosines van marxar cap a la Plana de Vic, cap a una altra llum del sol de sempre. I al gran arbre que és Tortosa, sempre li faltarà una branca, estarà infinitament incomplert.
Per acabar el toc dolç de pastissets i mistela, obsequi del tortosí Absent de Suïssa Lluís Garcia Alonso.
Quasi m'oblidava, aquest any el hi dedicat unes paraules, que podrien ser poema, titulat "Temps de riqueses" envers a l'amor que tinc a Tortosa i els tortosins i tortosines, que els considero la meva ciutat i la meva gent i la devoció que processo a la Verge de la Cinta.

Glòria Fandos

PROGRAMA 122 DE POESIA PER LA PAU PER A RÀDIO RAPITA ·

2011-09-01T14:52:00.002+01:00

Avui hem tingut com a convidada a "Poesia per la Pau" per via telefònica Júlia Costa de Barcelona, gran poeta i escriptora i nova component de "Poetes de l'Ebre"

Aquesta vegada a "Poesia per la Pau" un toc de les Festes Quinquenals a la Ràpita, en Homenatge a Santa Maria de la Ràpita, per gaudir de grans jornades religioses, lúdiques i culturals del 31 d'agost al 10 de setembre i les Festes Majors de Tortosa en honor a la Verge de la Cinta del 1 al 5 de setembre... per Internet a radiorapita.com.

Podeu escoltar el programa aquí:

Glòria Fandos i el "Tortosí "Absent 2010"

2011-08-30T14:18:00.003+01:00

1. Autors Ebrencs dimarts, 14 de setembre de 2010

Tortosí Absent 2010

Any rere any es van repetint les celebracions, els esdeveniments, però mai són sempre igual, són diferents. El transcórrer màgic del temps, tan esperat i tan maleït, de vegades, canvia les coses i la gent, d'aquí l'aventura i la incògnita de viure, un rellotge indeturable, pot anar molt lentament o passar com un sospir, com una brisa fugissera... de veus ensordidores o apagades, i carícies de plom o somiades.. Aquest any, un any més hem gaudit, i ens hem emocionat amb l'acte del Tortosí Absent, festa que s'ha realitzat a l'Església Sant Domènec, en diumenge dia cinc, festa Major de la Cinta, com es ve fent els últims anys. A les 10, inscripció dels participants i a les 10'30 imposició de la Insígnia de la Ciutat de mans de les Autoritats, l'Alcalde de Tortosa Ferran Bel, la Reina de Festes Rosa Valero i el Regidor de Festes Jordi Folqué. Aquest any ens han visitat més d'una vintena de Tortosins Absents, vinguts de molt diversos llocs, com Barcelona, Mallorca, Ginebra, França, Suïssa, Terrassa, Reus, Cambrils, València, o Benidorm.
Aquest any he de destacar a Pilar de Rovira, que va aconseguir que posessin el nom de Tortosa a un carrer d'Agde (França) on resideix. L'Alcalde va fer el lliurament d'una placa dedicada a Victòria Sau Sánchez per fer la donació a l'Ajuntament de Tortosa de quatre pintures del pintor tortosí Ferran Arasa, el qual va li obsequiar, com agraïment, per facilitar-li exposicions a Barcelona, la va rebre la seva filla Gemma Cànovas, en absència de la seva mare per motius de salut. Digne d'esmentar Lluís Garcia Alonso, que ens va obsequiar amb pastissets i mistela, resident a Suïssa, germà d'Antoni Garcia, que dóna nom a la Sala d'exposicions de l'antic Escorxador municipal, on té exposada una col•lecció de fotografies de l'horror dels camps de concentració nazis.
Vàrem gaudir de l'actuació de Toni "Lo Xaparro" interpretant l'Himne de la Cinta amb la gaita tortosina, de la qual n'és fabricant, i de la colla de tambors i dolçainers de Tortosa.
Per la meva part, a més del poema tradicional, aquest any titulat "Sempre al cor",que els hi dedico des de fa vint anys, amb la gran satisfacció que aquesta aportació em produeix, els vaig portar una salutació del Tortosins de Vic. Tornem a recordar, aquest fet no canvia, perquè la Història no pot canviar, és això Història. Són les més de trenta famílies que l'any 1938, treballadors de la fàbrica de material bèl•lic Sales de Ferreries (Tortosa) en plena guerra Civil van haver de marxar a Vic, perquè l'empresa allà s'hi traslladava, i no podien perdre el treball, que era el pa de la subsistència de totes aquestes famílies. Ja a Vic, els tortosins, des del principi ja es reunien, i celebraven la Festa de la Cinta, amb una imatge de la Verge, forjada amb la ferralla amb la que treballaven , amb un motllo de la Imatge, i també van construir una Cucafera, de molta tradició tortosina, però en realitat ho és de tota Catalunya. Fins l'any 1987 no varen crear l'associació legalitzada com a "Colònia Tortosina" a Vic. A Barcelona, a la Plaça del Pi hi ha una altra colònia Tortosina, la presidenta de la qual és Teresa Vizcarri.
Fa anys que vaig conèixer a aquesta gent, i de més llocs, creant una amistat, i intercanviem informació, i cada any m'envien les seves paraules perquè les faci arribar en el transcurs de l'Acte del Tortosí Absent, i em satisfà participar, de forma desinteressada i apolítica, per suposat, amb l'alegria que els produeix tenir notícies de la seva, per sempre estimada Tortosa.
Manel Lleixà, president de la Colònia Tortosina a Vic, actualment ja quasi desapareguda, personalment i en nom de tots el tortosins que queden, que són uns 17 (d'edats entre 90 i 100 anys), entre ells, Josep Mola, Martí Lapeira, Josep Fatsini, José Cano i Carmeta Canalda, germana de Manel Canalda, que tants anys ens va acompanyar en aquest dia, i també Margarida, la seva vídua, que se sent més tortosina que el seu marit... Ens fan arribar una abraçada molt ampla i molt especial, molt entranyable amb un rerefons molt intens, de sentiments barrejats, d'alegria, de tristesa i d'enyorança per la seva Ciutat, Tortosa, la seva gent, autoritats, pubilles i pubilletes de la Festa i fan arribar unes oracions sentides i profundes envoltades de fe per a La Verge de la Cinta, que sempre guarden al seu cor. Desitgen unes molt bones Festes Majors, dedicades a la Mare se Déu de la Santa Cinta.
L'alcalde de Tortosa Ferran Bel ens va dedicar un sentides i entranyables paraules, que l'omplia d'orgull, que els tortosins que viuen fora de la Ciutat, porten el nom de Tortosa per molts llocs, i entre tots cada dia farem a Tortosa més gran.

SEMPRE AL COR

El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l'emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l'estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se'n van,
s'esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d'estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s'esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d'harmonia, d'amor,
de poesia i de Pau.

Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010

Articles relacionats

"La Sirena de l'Ebre", el nou llibre de Glòria Fandos publicat per l'Editorial "Setzevents", es presente a la Fira del llibre Ebrenc de Mora d'Ebre

Poesia per la Pau a Ràdio Rapita

"Poesia per la Pau" és un espai poètic que vaig crear fa uns cinc anys amb en el suport i beneplàcit de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita.

ELS PLATANERS

Glòria Fandos entreviste a la Francesca Aliern al programa de ràdio "Poesia per la Pau"

1 - Jordi Miquel
23 d'octubre de 2010, 22.02 h

Es emocionant com o explica na Gloria l,acte del tortosí absent i millor deu esser asistir i viureu en primera persona, clar sempre que les circunstancies siguin propicies per puguer estar pressent.
Jó com tortosí absent o tinc molt "pelúd" per puguer viatjar i rebre l,insignia, es per aquest motiu que demano, la facilitat d,enviar als tortosins absents i amb impediments varis per viatjar, la gracia de rebre també aquest present.
Moltes gracies.

PROGRAMA 121 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA

2011-08-18T20:28:00.004+01:00

Avui hem tingut com a convidat al programa “Poesia per la Pau” a l’excel·lent escriptor i poeta, l’amic Albert Guiu, de les nostres terres, de Flix concretament, població de la comarca de la Ribera d’Ebre. És filòleg i docent, i ha guanyat molts guardorns, entre ells el Maria Manent amb l'obra "Els versos d'una prostituta", i el Martí i Pol al 2006, amb "De la mà de la meva filla". Col·labora en revistes literàries, i és un gran crític literari.
Ens vam conèixer en aquests camins poètics que la vida ens posar al davant i que els hem de seguir. Hem coincidit en trobades literàries a poblacions de les Terres de l'Ebre i el Matarranya, i intercanviant poemes a través d'internet. Ha estat un honor trobar-me'l en el meu camí. L'hi he d'agraïr que em fes el pròleg de meu poemari "Llum de tardor" i que me'l presentés a la biblioteca d'Amposta. És un honor i un luxe que ens hagi acompanyat en aquest espai tan humil i senzill com és "Poesia per la Pau".
Gràcies a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita, i gràcies a l'Hernan Subirats i al Roger Martí de Control per les seves bones atencions.

Audio del programa:

SISENA TROBADA CULTURAL AL MATARRANYA

2011-08-07T23:37:00.006+01:00

Un any més hem gaudit de la magnífica trobada Cultural del Matarranya, iniciativa, com sempre de l’amic i activista Cultural Octavi Serret de Vall-de-roures, amb la complicitat d’editorials i escriptors compiladors. Aquest any s’han presentat dos llibres col·lectius, “Poesia a la Frontera” de March Editor, compilat per Santi Borrell, amb 92 participants, i “Tren de la Val de Zafán” de Gara Edicions de Saragossa, amb 42 participants. L’assistència ha estat apoteòsica, d’escriptors i acompanyants. Primer, la signatura de llibres a la llibreria Serret, una odissea indescriptible i multitudinària. Després, dinar literari a la Parada del Compte, hotel i restaurant situat a l’antiga estació de ferrocarril de la línea de Val de Zafán. Abans del dinar, petits discursos de les autoritats literàries, i al llarg del dinar, amenitzat per la cantautora tortosina Montse Castellà, una delícia de cançons que inclou poemes d’escriptors de les Terres de l’Ebre. També lectures de textos i poemes emocionants i emotius dels autors assistents en català, castellà i aragonès. Amb la col·laboració de l’associació ASCUMA i la gerent de La Parada del Compte, Carme Sabaté. Tarda de sol d’estiu, entre paratges de pinedes, paisatges de belleses i verdor, com un paradís... Però el protagonisme han estat les paraules, lletres, versos, històries, amistat, projectes... Una eclosió literària a les terres de l’Ebre i de més enllà.

Poema participant al llibre "Poesia a la Frontera":

No hi ha fronteres

I

No hi ha fronteres ni distàncies,
records passats com llums difuses,
aquell tren amb bancs de fusta,
on dolçament viatjava,
em gronxava i m’adormia,
per aquella via fèrria,
perduda en el temps
que ara és una via verda.

Turons i pinedes, túnels foscos,
serra de Cavalls i de Pàndols,
tristeses soterrades en el solcs del temps.
Arribem a Prat de Comte i a la Fontcalda,
amb un riu d’aigua termal,
i per les serralades al capvespre o a l’alba
passegen pausadament les cabres.

Belleses naturals inabastables,
no hi ha parets ni fronteres en l’aire,
ni en un cor humà sensible i tendre.

Passem per Bot i Horta de Sant Joan,
amb les Roques de Benet,
com gegants de pedra grisa
estàtics i orgullosos, vigilen atents,
poble de riqueses arquitectòniques i naturals
com la majestuosa muntanya de Sant Salvador.
Amb el seu pas va deixar la seva empremta,
el famós pintor Picasso, artista internacional.

I arribem a Lledó seguint aquella via,
rails de ferro, màquina negra de nit de trons,
udolava el seu xiulet com lament de llop.

Passem el pont, sobre l’aigua cristal•lina i pura
del riu Algars, que marca dos territoris,
acaba Tarragona i comença Terol,
la noblesa de les terres d’Aragó
i Catalunya, infinitat de sentiments, units.

El Matarranya màgic i de misteris,
un brollador de fils d’aigua i de llum,
d’amics i de trobades i lletres que dansen
al so, de les campanes al vol.

No hi ha barreres, ni distàncies,
tots bategem amb un sol cor,
tan gran com el món i la llum del sol
que ens envolta i ens il•lumina a tots,
fet d’il•lusions i d’esperances.

II

Records d’un passat de ma infantesa,
pujant aquella costa, d’estudis i de futur,
dia a dia, pas a pas, les meves petites passes,
per arribar a l’escola, d’aquell poble petit,
dalt d’un single, com una estampa de Nadal
d’un país de somnis i de fades.
M’esperaven les amigues, Merceditas, Pilar o Anna
i les mestres, donya Carme de Roquetes
o la senyoreta Elisa de Segòvia...
I amors somniats, fets de mirades i de somriures.

Joies que guardo al calaix del temps,
a una lleixa del armari del cor.
Seguint aquesta línea ens trobem amb Arnes,
poble medieval, històric i de mel.

Ens endinsem a Aragó,
de terres resseques i àrides,
com un foc d’estiu.
Queretes i Vall-de-roures,
català de la franja, quin bonic parlar.

Terres que s’abracen i es donen suport,
homes i dones caminen de la mà.

Ja no corrien els arbres
per les finestretes del tren,
tot eren planúries i extensions de blat,
espigues daurades a punt de segar.

Què llunyà i què prop,
aquest temps passat,
sempre estarà present
al meu cor d’infant.

No hi ha fronteres,
ni als rius, ni als mars,
ni a la Terra, ni a la foscor
d’un cel estrellat.

Tot està a les nostres mans,
al nostre abast i a la nostra ment.
Seguim la via de Val de Zafan,
temps feliç per recordar,
Torre del Compte, Valdetormo,
Valjunquera, Valdealgorfa i Alcanyís
pom de pobles com a flors,
o com un carroll
de raïm per desgranar
i Samper de Calanda,
tradició de la ruta del tambor i el bombo.

Allí fa anys, va nàixer una xiqueta,
té les seves arrels i volant
com la calàndria, au de baixos vols,
un mes d’abril perfumat de primavera,
el vent i el destí de la vida,
la va portar a Tortosa,
ciutat que estima tant.

III

Les terres de l’Ebre,
els arrossars i el Delta
són el meu present.

El riu Ebre tan ample,
com la vida que passa,
lentament o apressa,
l’aigua que camina indiferent,
indeturable, desmaiada
per arribar al mar,
a la eternitat, blava o grisa,
amb el sol de l’esperança a l’horitzó,
que sempre espera, amb la brisa
despentinant els cabells de la lluna,
amb lluentor pàl•lida ens mira
des de la nit bruna.
Les estrelles són espurnes
de vides trencades,
perdudes a l’infinit.

Univers de misteris que no saben,
ni entenen de fronteres,
com posar reixes al vent,
caminar sense parets ni muralles,
arribar al teu cor, als teus llavis,
que destil•len paraules
“paraules d’amor senzilles i tendres”
Com un rellotge de sorra que esgota el temps,
caminar lliures i amb esperança...
sense topalls ni malsons.

Seguim la via del tren de la vida
que s’emporta el dolor,
només queden els records
d’un passat dolç i un futur
il•luminat de sol, el sol de sempre.

Música de paraules
que no s’emporta el vent,
traspassant les ànimes perdudes.
La música, l’únic llenguatge
que tothom entén, universal,
no té fronteres, simfonia d’essències,
brisa de sentors i carícies
a l’oïda i els sentits.

Glòria Fandos

Programa 120 Poesia per la pau

2011-08-05T13:14:00.004+01:00

PROGRAMA 120 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-08-04T22:47:00.005+01:00

Avui hem tingut a Cinta Mulet, poeta i escriptora d'Horta de Sant Joan, i Alejandro Gibello, president de l'Associació Cultural "Lo Terreno"

Audio del programa:

PROGRAMA 119 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-07-21T20:31:00.001+01:00

Escolta el programa a continuació:
Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 21-07-2011 by JARF1992

Associació Poetes de l'Ebre: PRESENTACIÓ I RECITAL A AAVV DE SANT LLATZER

2011-07-10T21:36:00.001+01:00

Associació Poetes de l'Ebre: PRESENTACIÓ I RECITAL A L'AAVV DE SANT LLATZER: "A les presentacions i recitals que vàrem realitzar a l’entorn de la festivitat de Sant Jordi, hem de ressaltar i recordar l’èxit de ..."

PROGRAMA 118 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

2011-07-07T19:13:00.004+01:00

Sí amics estem a l'estiu, molts de vacances, però, "Poesia per la Pau" no fa vacances, perquè per a mi, venir aquí a la Ràpita, fer aquest espai poètic, és fer vacances, és un entreteniment, és un plaer, una il·lusió... i la il·lusió forma part de la vida, és la vida i la pau, i això intento, intentem transmetre, amb els convidats que m'acompanyen...
Avui hem tingut a Antònia Paterna i German Rodamilans
Gràcies a Roje Marti de control i a l'Hernan Subirats.

Pots escoltar el programa aquí:

Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 7-7-2011 by JARF1992

poetes

2011-07-05T23:20:00.001+01:00

POETES SOMIADORS

Uns poetes somiadors,

amb essència d'aigua

de l'Ebre al cor,

us hem vingut a visitar,

al Molí de Rosquilles

de pedra antiga.

Portem les mans buides

i plenes de poesia.

Glòria Fandos

POETES SOMIADORS

Una poetes somiadors,

amb l'essència d'aigua clara

del riu Ebre al cor,

el poble de Masdenverge

hem vingut a visitar,

al Molí de Rosquilles,

Casa de Pagès,

de pedra antiga,

amb la bona acollida,

d'unes mans buides

i plenes de poesia.

Glòria Fandos

2011

carta de presntació poetes

2011-07-05T12:54:00.002+01:00

dijous 25 de novembre de 2010

"Poetes de L'Ebre" continua

El Grup "Poetes de l'Ebre" continua i continuarà fent camí, per les terres de l'Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l'anterior junta, encapçalada per Miquel Accensi, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada, aquest plaer i aquesta passió i l'amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d'aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que amb la nova junta, també forméssim part del vostre, ja que tots els components som igual d'importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l'entusiasme de tots vatros no es podria fer res. Com digué Machado, "vers a vers, cop a cop, es fa camí al caminar", en el nostre cas només hi haurà versos.
Seguirem els consells de Miquel, que tan bona tasca han estat fent, continuarem amb les seves normes, que han funcionat molt bé, no sé si en aquesta continuació es podrà igualar, intentarem que amb l'ajuda de tots surti endavant.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.

No hem d'oblidar la inestimable ajuda i suport de l'Ajuntament d'Amposta, aquest any, no sé si hem fet tard per al suport econòmic, però el moral el tenim incondicional.
També gaudim del suport de les Terres de l'Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Una abraçada per tots i totes, als que ja ens coneixem, i el que falten per conèixer.
Gràcies per la confiança, esperem no defraudar.

A continuació totes les informacions corresponents i la meva adreça i E-mail per comunicar-nos.

Glòria Fandos Gràcia
C / Rosa Maria Molas, 18, àtic H
43500-Tortosa (Baix Ebre)
Telèfon:977 44 21 20
E-mail gloria.fandos@orange.es

Els que s'hi vulguin afegir, envieu les vostres dades.
Benvinguts al creixement de creació poètica de les Terres de l'Ebre i de més enllà.

1- Esperem poder seguir fent l'antologia poètica.
2- Envieu poemes per a omplir 4 pàgines, o sigui dues fulles i petit currículum i foto de mida de carnet
3- Tot corregit i per E-mail, el que en tingui i no en sàpigue, que li faci algun fill, net o amic.
4- Es faran 300 exemplars.
5- En qüestió dels llibres continuarem amb les normes de l'anterior junta, cada component rebrà cinc exemplars i en pagarà tres.
6- Els components que tinguin llibres per presentar, es podran fer conjuntament amb el recitals.
7- Si es poden fer els premis, es necessiten 3 persones per fer de jurat.
8- S'obsequiarà amb una antologia als mitjans de comunicació, que ens ajuden a la divulgació, tant en premsa escrita, radio i televisió i a autoritats, polítiques i culturals que col•laborin en nostres presentacions.

Servei de transport, si són a llocs propers. Si és per exemple a Tarragona o Barcelona, bus o tren.

ACTUACIONS I PRESENTACIONS

AMPOSTA.
Recital Nadalenc Poetes de l'Ebre
Roquetes recital Nadalenc per concretar..falta l'Estiu... gent jove...idees

Tèrbol Atzur

2011-07-05T12:03:00.001+01:00

divendres 8 d'abril de 2011

Glòria Fandos, la veu entusiasta de les Terres de l'Ebre

Glòria Fandos és molt més que poeta i escriptora, és una mena d'entusiasta activista cultural de les Terres de l'Ebre. Aprofito que avui és el seu aniversari per penjar la biografia i els poemes que m'ha enviat. Aquí podeu trobar el seu blog personal, amb informacions culturals de tota mena sobre el seu espai vital i poètic.

Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup "Poetes de l'Ebre" amb el suport de l'Ajuntament d'Amposta. L'any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea "Poesia Per la Pau" a Ràdio Ràpita..

El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)

Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l'Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l'Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l'Ebre (Relats, 2010)

Ha guanyat diversos premis i guardons com ara el d'Article d'opinió de Frater, (Madrid, 1999), el de Joan Cid i Mulet de narrativa Jesús, Tortosa (2001), Internacional de poesia "Fèile Filiochta" Dublin, Irlanda, (2001) el narrativa Sant Jordi d'Ulldecona, Tarragona (2002), els de poesia Grup Luz de Luna, Barcelona (2003 i 2004), el de poesia, Menció d'Honor, Ca l'Avi, les Planes, Barcelona (2004). Premis de poesia del Grup de Dones del Vendrell, Tarragona (2005, 2007, 2008 i 2009). Finalista del Premi de Poesia Frater, Madrid (2007). Primer premi del XXI Certamen de Poesía Antonia Guerrero de "La Asociación de Mujeres "Peñas Blancas", Estepona (Málaga, 2011).

Participació en antologies. Relats: Estius a l'Ebre (2007), El riu que parla (2008), Ebre Blook. Relats d'aigua dolça (2009), Arbreda Ebrenca (2010) i Un riu de crims (2011). Poesia: Antologia Poetes de l'Ebre (1999-2010), Quaderns de Poesia, Nostre Club Ca l'Avi (1999-2011), Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009), Poems & Blogs. Poetes a la xarxa. (2010), Totes les sortides dignes (2010), I i II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar (2010 i 2011).

Poemes publicats a l'espai e-poemas de La Vanguardia (2003-2005).

Tomàs Simon Plazas d'Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.

POEMES

Primaveres

PRIMAVERA NOVA

Primavera regalada,

primavera nova,

poesies viatgeres

de paraules dolces,

vida renovada,

deixant enrere

un camí d'oblit.

Unes mans que cosien,

creaven belleses

que teixien de festa

amb agulla i fil,

vestint un cos de dona

amb ulls d'il·lusió,

primaveres estrenades,

primaveres belles,

colors verds intensos,

de les praderies

estampades de flors,

tu hi seràs

sempre dansant,

en el ball del farolet,

en un temps passat.

entre les llumetes

del record.

UNA PRIMAVERA MÉS

Una nova primavera,

desitjada, com tantes coses,

que passen per les mans, pels llavis,

com besades fugisseres,

tantes ja d'acumulades,

no les puc subjectar i se'n van.

Experiències, fragàncies,

llunes plenes, a les nits fosques,

lliris morats a les maleses,

un cor delerós i solitari,

el vent càlid m'acaricia,

escalfat de sol, dies passen,

no es cansen d'esperar.

Han fugit els dies pàl·lids,

de tristors ennuvolades d'hivern.

Tornen les acolorides flors,

la verdor de les pinedes,

gronxades, en saben d'escoltar

la xerradissa de les aus,

els camps, les branques velles

de fulles grisoses de les oliveres,

els camins, no es cansen d'esperar

les noves primaveres.

Els geranis floreixen,

és llarga l'espera,

cada dia que passa

em costa més esperar.

Primavera, novament

has tornat, per a abraçar-me,

amarar-me de vida,

per dir-me una vagada més

que la vida és primavera

teixida de poesia.

PRIMAVERA DE PLUJA

Continua la pluja,

pluja primaveral,

inspiració del poeta,

atrapat per la melangia,

que porta un dia fosc,

amenaces de tempesta

que intueix en el seu cor.

El sol enlluernador ha fugit,

ha tancat les finestres i la porta

de l'habitació del cel,

ha aclucat els ulls al seu llit

i s'ha quedat adormit,

amb el so reparador

del remoreig de pluja

d'una primavera somiada,

de silenci, de quietud,

d'aigua de pluja,

sentiments impregnats

d'amor i pau,

riallers a flor de pell.

Primavera que estima,

com un miracle de renàixer,

amb noves paraules

i nous poemes...

COR MULLAT

Tinc el cor amarat d'aigua de pluja,

llàgrimes acumulades i guardades als ulls del cel,

no han pogut resistir el seu dolor, el seu sofrir,

al veure que a la Terra era un foc de fang quadriculat,

i veia tan important la nostra existència,

que sembla tan insignificant, i tan valuosa a la vegada,

paradoxa infinita, tinc el cor mullat i la ment aigualida.

M'acaricio el cap, intentant aclarir el pensament,

acabo despentinada, com si m'hagués atacat

un remolí de vent enfadat. Ningú està content.

Els núvols del cel no han pogut controlar

el seu plor desesperat,

misteris de la vida que no entenc.

Com eixugaré el meu cor mullat?

Li preguntaré a l'Univers.

Tortosa ( Tarragona)

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL A MASDENVERGE

2011-07-03T17:56:00.000+01:00

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL A MASDENVERGE: "El dia 29 de juny vàrem realitzar la presentació de l’Antologia 2010 de “Poetes de l’Ebre” i el llibre de relats “La Sirena de l’Ebre” a..."

COL•LABORACIÓ AL DIXA’M VORE FI DE TEMPORADA

2011-07-03T17:01:00.003+01:00

El dia 28 de juny, vaig participar un dimarts més al programa “Dixa’m Vore”, en la meva 33a col•laboració i fi de temporada, amb la secció “La literatura i la vida es donen la mà”. Programa del Canal T.E. presentat i dirigit per Diana Mar. Un agraïment a Diana Mar i l’equip per la oportunitat i el repte que m’ha suposat col•laborar setmanalment en aquest programa, líder d’audiència de les Terres de l’Ebre i més enllà. A més de presentar quasi tota la meva obra literària en solitari, he portat notícies d’actualitat literàries, en què directa o indirectament he participat, l’eclosió creativa que s’està realitzant pel nostre entorn i més.
Comentaris del dia a dia, temes quotidians i uns tocs d’obres literàries que m’han cridat l’atenció. La poètica ha estat present, ja que és una part existencial a la meva vida, la mà que em dóna per a seguir. Han estat presents la llegendària poeta grega Safo de Lesbos, “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol, “El poema de la rosa als llavis” de Joan Salvat-Papasseit, “Antologia de poesia femenina” de Carme Riera, “Onze poemes i el seu món” a cura de Lluïsa Julià, Poesia Nostre Club “Ca l’Avi” de Les Planes, “La pols del Carrer” de Júlia Costa , “De la mà de la meva filla” d’Albert Guiu, “Un mar de sardines” de Xavier Caballero, “Un manoll de poesies” d’Antoni Rabasa, “Poemari de desconsol” de Quito Bosquet. En narrativa, “Gairebé cent anys de soledat”, de Paco Morales, “Terres de l’Ebre” de Sebastià Juan Arbó, “Terra baixa” d’Àngel Guimerà, “L’edat d’or” d’Artur Bladé i Desumvila, “La gatera del temps” d’Albert Guiu, “Litertura pròpia” de l’Institut català de les dones, amb autores per a la Història com Caterina Albert i Pradís, que es va fer famosa amb el nom de Victor Català, Carme Riera, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, i altres més antigues. Col•lecció de contes infantils de Disney, i “Todos mis cuentos” d’Anna Maria Matute. Internacionals com “L’Alquimista” de Paulo Coelho, “El passadís de la mort” de Stephen King...
A l’espai de fi de temporada vaig portar tres autores, properes, actuals, de la nostra terra i amigues, Cinta Mulet d’Horta de Sant Joan, amb “Qui ha mort una poeta”, poesia escènica, amb essència feminista, Teresa Bertran Torres d’Amposta, amb la novel•la històrica “Terres de Salabror” i Francesca Aliern, de Xerta, la gran novel•lista per excel•lència, amb la seva novetat “L’Espiera”.
Com no, també vaig portar amb gran estima l’Antologia 2010 de l’Associació Cultural “Poetes de l’Ebre” de la qual amb l’ajuda de tots els components poetes i poetesses, i amics, sóc responsable en aquesta nova etapa, per seguir com des de fa 10 anys, visitar els nostres pobles, de les Terres de l’Ebre i de més enllà, amb paraules i poesies de pau. També ens van ens van acompanyar en aquesta temporada de Dixa’m vore alguns components de Poetes de l’Ebre.

Dono les gràcies als televidents del programa del Canal T.E. per aguantar les meves dèries poètiques, literàries i més. Diana Mar ja m’ha convidat per a la temporada vinent... i clar, jo seguiré, amb il•lusió i entusiasme... i coses de la vida, al Dixa’m Vore, sempre interessant i impredictible.

Glòria Fandos

Programa 117 de Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita

2011-07-01T00:23:00.002+01:00

El dijous 23 de juny a les 9 de la nit,"Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, ens acompanyà Pilar Zaragoza de la Ràpita, amiga i col·laboradora veterana, ens va llegir uns poemes sentimentals de records, viscuts, i guardats al cor i en poemes, que va compartir amb tots natros... Ho podeu escoltar per Internet a radiorapita.com.

Premi especial Terres de l’Ebre

2011-06-24T23:52:00.001+01:00

Albert Guiu Bagés

Flix ( Tarragona)

Para Miguel Hernández ( 1910- 1942)

Con mayúscula admiración.

Centenario de un poeta

En tu infancia entre balidos,

bebiste con la mirada de niño,

sorbos de inmensa naturaleza

y te gustó su sabor infinito,

por eso, quizá, fuiste poeta.

Hasta tu sensibilidad viajé

la palabra hecha misterio,

leíste los infinitos del verso

y de libros se hizo tu mundo,

de talento se hizo tu nombre.

Por tus sentimientos, cruzó Josefina,

y se hizo amor tu corazón de palabras.

Por tu dolor cruzó la guerra,

aumentando el trágico ruido

que las ausencias te provocaban,

con la muerte rondando

las trincheras que herían tu tinta

y que desolaban los paisajes.

En tu muerte, había ya otras muertes,

el amigo de tu bellísima elegía, Ramón,

tu primogénito, bebé difunto,

dormido sin posible amanecer

en las noches de tu corazón de padre,

mientras recogías con lo ojos

penumbras de nubes i cárceles,

que avisaban que el siguiente

ibas a ser tu, Miguel.

Y todo se interrumpió,

siendo todo en ti, muerte,

y todo se hizo inmortal

siendo todo en ti, vida.

Y la interrupción definitiva

se hizo voz del pueblo,

sensibilidad humana,

imposibilidad de olvido.

Sobre las grupas imperecederas

de los paisajes de la lírica,

bellamente trota con fantástica fuerza

la obre de Migues Hernández

que este año cumpliría los cien.

Col·laboració 32 per al "Dixa’m Vore" al Canal T. E."

2011-06-21T13:23:00.003+01:00

Aquesta setmana he portat el poemari "De la mà de la meva filla" d'Albert Guiu, guanyador del Premi de Poesia "Miquel Martí I pol" 2006, escriptor i poeta de Flix, on narra, en el més pur lirisme, la història d'una mare que sofreix al llarg de la seva vida el dolor perenne, que li deixa la mort de la seva filla, a l'edat pàrvula de quatre anys. L'autor viu aquesta tristesa dia a dia representada en una foto, ja esvaïda, que ocupa un lloc principal del menjador. La mare òrfena de filla és la iaia de l'autor. Albert ja de petit li va dir- Iaia un dia jo escriure aquest sentiment d'amargor i de dolor que tu sents...I així ha estat la realitat, ho ha convertit en art literari.

Hem parlat de més coses. Felicito a Diana ser la privilegiada de fer-li una entrevista tan entranyable a Joan Manel Serrat, a la seva visita a Amposta. El fet cultural més a remarcar de la setmana, a la nostra terra.

La setmana que ve l'últim programa del curs de Dixa'm Vore...Sorpresa!!!! No us el podeu perdre.

PRESENTACIÓ I RECITAL A MASDENVERGE

2011-06-16T11:06:00.001+01:00

El dia 29 de juny i a les 8 de la tarda, a Masdenverge es farà la presentació de l'Antologia 20010 de "Poetes de l'Ebre" la presentació del llibre de relats La Sirena de l'Ebre de Glòria Fandos, seguit d'un recital i de poesia.

El recital de poesia presentacions de llibres es farà a la casa de pagès "Lo molí de Rosquilles".
Si no recordo malament ja vam fer recital fa uns anys. De totes maneres és molt fàcil de trobar.
Venint de Tortosa s'agafa a l'esquerra el carrer Avinguda de la Generalitat (Bar 2000 a la cantonada) i es segueix el carrer uns 150 metres. Just abans d'arribar a la plaça d'Espanya, que és la plaça central de Masdenverge, a mà esquerra, queda "Lo molí". Una gran casa blanca amb poesies escrites a la seva paret. També hi posa en lletres negres grans el seu nom. Ho trobareu molt fàcilment.

Us hi esperem

Glòria Fandos

Recital i presentacions

2011-06-15T10:18:00.001+01:00

PRESENTACIONS I RECITAL A MASDENVERGE

El dia 29 de juny a Masdenverge es farà la presentació de l'Antologia 20010 de "Poetes de l'Ebre" la presentació del llibre de relats La Sirena de l'Ebre de Glòria Fandos, seguit d'un recital i de poesia.

Us hi esperem

Glòria Fandos

Col·laboració 31 per al Dixa’m "Vore del canal T.E."

2011-06-14T21:43:00.002+01:00

Avui he recomanat la novel·la "La gatera del temps" de l'escriptor i poeta de Flix, Terra Alta, on narra les seves vivències de quant era petit al seu poble de Flix, reflexionat a la seva edat adulta d'home jove. Us trobareu amb la més pura literatura catalana, envoltada d'un lirisme poètic que emociona i atrapa l'ànima, amb el riu Ebre com a testimoni, com un mirall de vida. Són com unes memòries en primera persona, però també toca el tema social, econòmic i industrial del seu poble. Plasma amb una immensurable tendresa, el gran amor que té als quatre iaios, per ell són les quatre estacions de la seva vida.

Un gat menja temps i un ratolí roda temps...

Hem acabat llegint un poema d'amor la Diana i jo, del primer llibre que vaig publicar "Tortosa enyorança i amor" l'he portat al Dixa'm per primera cop, el pròxim dia indagarem una mica el seu contingut...i més coses.

Col·laboració 31 de Dixa'm Vore

2011-06-14T12:17:00.001+01:00

Concert contra l'Alzheimer

2011-06-10T09:05:00.001+01:00

Ja tenim el nou cartell per al concert en contra de l'Alzheimer!

Ja tenim el cartell oficial contral l'Alzheimer i en benefici d'AFATE!!!!! Serà el dia 17 de Juny a partir de les 22:30. Tindrem una intensa nit de 4 hores amb molt bona música. Començarem la nit amb una exhibició de PerkusoundMusic, continuarem amb Rock&Ríos Band fent un tribut a Miguel Ríos per als amants del bon rock dels anys 70. CRATOR, des de Deltebre obriran la nit per als més Joves, acte seguit ho faran els finalistes de la 5a edició del programa de televisió Tu sí que vales: Reverendo Moe. I acabarem la nit amb un gran concert a càrrec de Nada Que Decir, els protagonistes del nou anunci de Seat Ibiza Spotify i un dels grups més potents del panorama nacional!

No hi podeu faltar! És per una bona causa! I el cartell s'ho mereix. Podreu trobar les entrades anticipades als mateixo punts de venta i a la mateixa taquilla una hora abans del concert!

http://www.concertsloterreno.blogspot.com/
http://www.facebook.com/home.php#!/event.php?eid=224495120912994
--

Fèlix Rodríguez i Fandos
606759533
felixrfandos@gmail.com
Portaveu Associació Cultural Lo Terreno

Programa 116 de “Poesia per la Pau” a Radio Ràpita

2011-06-09T15:08:00.003+01:00

Aquesta nit l'espai de Poesia per la Pau s'emetrà a les 9 de la nit en directe i per Internet a radiorapita.com. He recitat una petita selecció de Poemes del llibre Llum de Tardor. La nostra col·laboradora veterana i amiga Pilar Zaragoza de la Ràpita que ens havia d'acompanyar, no ha estat així per motiu d'agenda. La pròxima emissió tindrem aquest plaer, ja fa temps que l'enyoràvem. Espero que us agradin els meus poemes en solitari, us els dedico a tots amics i amigues de Poesia per la Pau, amb tot el cor, com sempre. Per la Pau, quina paraula més bonica, pel seu significat, tan important.

-----
I ja tenim aquí el programa, per a escoltar-lo ara mateix...
Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 9-06-2011 by JARF1992

Col·laboració 30 per al Dixa’m Vore del Canal Terres de l’Ebre

2011-06-08T22:42:00.002+01:00

Aquesta vegada ens ha acompanyat l'amiga i companya Teresa Silva d'Amposta, component de "Poetes de l'Ebre". Hem parlat de "Fira Tots"a Amposta i hem llegit un poema del llibre de Glòria Fandos, "Sentiment sobre la Terres de l'Ebre i la seva gent" publicat l'any 2002. Les veus que va donar vida al poema van ser de Diana, Teresa i Glòria. També hem fet petites pinzellades de molts altres temes més. El poema llegit es titula "Homenatge a la Cultura d'Amposta"

"Poetes de l'Ebre" a FIRA TOTS d'Amposta

2011-06-05T22:22:00.001+01:00

COL·LABORACIÓ 29 PER AL "DIXA'M VORE" DEL Canal T. E.

2011-06-03T22:38:00.002+01:00

Aquesta setmana poemes, poemes a mans plenes, poemes a grapats. El poemari "Hojas dormidas" novetat de 2009, de gairebé dues-centes pàgines i uns dos-cents poemes. Amb una portada preciosa, d'un racó de les nostres Terres de l'Ebre, els Ullals de Baltasar, foto cedida per l'amiga i pintora de la Ràpita Rosa Gellida. Els fons dedicat al principi a la meva terra nadiua Aragò, la unió amb Catalunya i al poble que vaig néixer Samper de Calanda. Poemes de l'ànima, i tristeses, personals, transmeses i d'injustícies socials, com el terrorismes del del 11 M. o el del 11 S. i altres. I un poema dedicat a una amiga admiradora, de Dixa'm i dels meus poemes. El seu nom, simplement Pepita...

Et dedico aquestes paraules

que voldrien ser poema,

recordar quan ens trobem

pels carrers que anem a passejar,

em tramets la teva alegria,

amb la mirada també somrius,

la teva conversa centrada,

per aquest barri del Temple,

preciós o pels passeig tan bonic

que hi és a la vora del riu,

quan arriba el bon temps,

a la càlida primavera.

Fa anys que et conec,

sempre camines sobre rodes,

et cuida una rosa bruna

que et tracta com una flor,

per ami pintar aquest quadre,

és el millor poema que pot existir.

Una abraça Pepita,

demà ens tornarem a trobar,

ets la meva admiradora,

però més t'admiro jo.

Col·laboració 29 al Dixa'm Vore

2011-06-03T21:30:00.001+01:00

Club Sant Jordi d'Amposta

2011-06-01T20:57:00.001+01:00

DIVENDRES, 10 DE JUNY A LES 6 DE LA TARDA
"MANTENIR EL RITME" Propostes útils per combatre i evitar l'esgotament
A Càrrec del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Club CatalunyaCaixa d'Amposta
Av/Catalunya s/n
AMPOSTA

Oberta a tot el públic!

Moltes gràcies!

Fins aviat,

Raquel Castaño
Club CatalunyaCaixa d'Amposta
Obra Social

CatalunyaCaixa
Caixa Catalunya Tarragona Manresa

Av/Catalunya, s/n
43870 Amposta
Tel. 977 701510 / mòb. 661 442 563 a es sueño,
y los

TROBADA I DINAR DE GERMANOR DE POETES DE L’EBRE AAMPOSTA

2011-05-30T21:05:00.001+01:00

El passat 7 d'abril "Poetes de l'Ebre" varem gaudir d'una magnífica vetllada a Amposta, la primera per celebrar Sant Jordi, de les deu que teníem previst, amb un dinar de germanor amb la participació massiva quasi de tots els components i acompanyants. Van venir de l'Ametlla, Tarragona, Reguers, la Galera, i Mercedes Viñuela, de les veteranes del Grup, de Pamplona. Amb la projecció d'un D.V.D de la jota del Teixidor i Rondalla, fent honor i homenatge en el seu record, la seva trista i recent pèrdua. Ens van acompanyar al dinar el seu fill Josep i la seva esposa. També la Regidora de Cultura de l'Ajuntament i Joana Serret, directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó també d'Amposta. A la sobretaula varem realitzar un tast de recital de poemes i Josep fill del Teixidor ens va dedicar unes sentides i emocionades paraules.

A les 7'30 de la tarda, a la d'adults de la Biblioteca , es va realitzar la presentació de l'Antologia " 2010, ressaltant especialment els 10 anys de la fundació de l'Associació Cultural "Poetes de l'Ebre" . Perquè es va fer a Amposta aquesta celebració especial? Perquè des de els seu inici l'àrea de cultura de l'Ajuntament d'Amposta ha estat el suport més important que hem tingut, tant econòmic com moral. A partir d'ara, es veu retallat el recolzament econòmic, pel motiu comprensible de la crisi.

Va presidir l'Acte de presentació Mar, regidora de Cultura, en va dedicar unes paraules encoratjar-nos a seguir el nostre camí poètic. L'Antologia la va presentar Fèlix Rodríguez secretari i presentador literari, que va glosar una mirada al passat i l'inici de la poesia i els poetes, el sentit filosòfic, històric, psicològic i humà que envolta aquest món metafòric, de versos i de paraules, aporten missatges, tant comprimits com intensos i inacabables. Com a responsable, jo vaig dedicar unes paraules, de il·lusió d'entusiasme, per seguir. Com digué Machado" vers a vers, cop a cop, es fa camí al caminar"...

Un agraïment extens i especial per a Joana Serret Directora de la Biblioteca, per seves bones atencions i organització de sempre. Gràcies Amposta, que té el cor de poeta...

Glòria Fandos

Programa 115 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

2011-05-27T19:08:00.004+01:00

Aquesta edició del programa de "Poesia per la Pau" ens va acomanyar, per via telefònica, el poeta rapitenc Jon Gras.

Podeu escoltar el programa a continuació:

Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 21-05-2011 by JARF1992

Presentació d' "Un riu de crims" a la Biblioteca de Tortosa

2011-05-21T11:22:00.002+01:00

Concert Nadaquedecir i ErPeche per AFATE

2011-05-13T10:03:00.000+01:00

Benvolguts i benvolgudes,

L'Associació Cultural Lo Terreno, fem un concert benèfic a favor de AFATE (Associació de familiars de malalts d'Alzheimer de les TErres de l'Ebre). És una entitat que fa tallers i teràpies tant per als mateixos malalts com per als malalts d'aquestos per intentar conviure amb la malaltia que està en ple auge en la nostra societat.

El fet detonant que ens ha fet decidir per aquesta entitat ha estat que amb la situació de crisi econòmica les seves subvencions s'han rebaixat notoriament (de 30 mil € a 5 mil €).

Dit això i reflexionat, hem preparat un concert amb dos grups de primer nivell nacional (entrada anticipada 8€ i taquilla 10€). El primer són NadaQueDecir, que han firmat amb la Warner Music i són imatge i posen la música del nou anunci del Seat Ibiza Espotify (el pots veure ara per TV). L'altre cantant és ErPeche, també de la Warner, que ha estat ja número 1 als 40 Principales i ara està a punt de treure disc (és estil Estopa/Melendi) *** http://www.concertsloterreno.blogspot.com/ *** <--- aquí trobaràs tota la informació referents a ells dos.

Esperem comptar amb la vostra participació comprant entrades com a concepte "fila 0" si no podeu venir, o bé, assistint a un concert de primer nivell nacional. Trobareu les entrades anticipades a Seu AFATE, Perfumeria Aroma, Barn Nou, Benetton St.Blai i Adam Esports a 8 € o el mateix dia a taquilla per 10 €.

Moltes gràcies

--

Fèlix Rodríguez i Fandos
Portaveu Associació Cultural Lo TErreno
606759533
felixrfandos@gmail.com

Concert benèfic de LO TERRENO a Tortosa

2011-05-07T11:07:00.001+01:00

Hola companys i companyes! El proper dissabte 14 de maig estem preparant un concert que serà molt potent i m'agradaria que qui pugui vingue a visitar-nos un cop més a les Terres de l'Ebre.

Doncs bé, com a Associació Cultural Lo Terreno, fem un concert benèfic a favor de AFATE (Associació de familiars de malalts d'Alzheimer de les TErres de l'Ebre). És una entitat que fa tallers i teràpies tant per als mateixos malalts com per als familiars d'aquestos per intentar conviure amb la malaltia que està en ple auge en la nostra societat.

El fet detonant que ens ha fet decidir per aquesta entitat ha estat que amb la situació de crisi econòmica les seves subvencions s'han rebaixat notòriament (de 30 mil € a 5 mil €).

Dit això i reflexionat, hem preparat un concert amb dos grups de primer nivell nacional (entrada anticipada 8€ i taquilla 10€). El primer són NadaQueDecir, que han firmat amb la Warner Music i són imatge i posen la música del nou anunci del Seat Ibiza Espotify (el pots veure ara per TV). L'altre cantant és ErPeche, també de la Warner, que ha estat ja número 1 als 40 Principales i ara està a punt de treure disc (és estil Estopa/Melendi) *** http://www.concertsloterreno.blogspot.com/ *** <--- aquí trobaràs tota la informació referents a ells dos i els punts de venda de les entrades.

Entre tots podem ajudar a AFATE i alhora passar una nit inoblidable!

Una abraçada

Fèlix Rodríguez i Fandos
Portaveu Associació Cultural Lo Terreno
felixrfandos@gmail.com
606 759 533

--

Activitat de "Poetes de l'Ebre"

2011-05-04T21:32:00.002+01:00

Vetllada Literària Poètica musical a Gandesa de "Poetes de l'Ebre"

Dia 14 de maig, dissabte a les 6'30 de la tarda a la Biblioteca Municipal de Gandesa .

C/ Assis Garrote 4.

Recital Poètic musical i presentació dels llibres: Antologia 2010 de "Poetes de l'Ebre i "La Sirena de l'Ebre" de Glòria Fandos.

Us hi esperem

PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC I MUSICAL A DELTEBRE

2011-05-03T18:53:00.001+01:00

PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC I MUSICAL A DELTEBRE

Un agraïment al senyor Gervasi Aspa, Alcalde, senyora Tere Bo, regidora de cultura, que va excusar la seva absència i la resta d'autoritats de l'Ajuntament de Deltebre i a les tècniques de Cultura Elena i Verònica. Va ser una gran satisfacció, per a mi personalment, no és la primera vegada que visito aquesta població, situada al cor del Delta, però si com a responsable d'aquesta nova etapa, de l'Associació Cultural de "Poetes de l'Ebre" i per a tots els Poetes que ens van acompanyar i al públic assistent en general, esperem fer-ho per molts anys.

Els varem portar dues novetats, l'Antologia de "Poetes de l'Ebre" que publiquem anualment, i el meu llibre de relats titulat "La sirena de l'Ebre". La Literatura i la poètica de l'Ebre, ebrenca, continua i continuarà fent camí, per les terres de l'Ebre i de més enllà, i seguiré compartint aquesta passió i l'amor que sento per les paraules, per la poesia, i per la pau.

Sóc una enamorada de la poesia, i component d'aquest grup des de sempre, forma part del meu cor i seguirem aquesta tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col·laboració i l'entusiasme de tots vatros, poetes, poetesses, i els apartats de Cultura dels nostres pobles, no es podria fer res. Com digué Machado, "vers a vers, farem camí al caminar". Intentarem amb l'ajuda de tots seguir endavant, per molts anys.

Aquest any complim els deu anys de la fundació d'aquest Grup, que va sortir principalment d'Amposta, i del meu cor, del qual sempre he format part, és apolític, lliure. Diuen que allò que crea un poeta perdura, també podem dir que res és per a sempre.

El llibre de "La sirena de l'Ebre" va tenir també molt bona acollida. "Aquesta sirena que pot ser va existir, representada per Mireia, la principal protagonista, encara podria estar esperant a les platges de Deltebre, al seu amor Marc, que va desaparèixer a les aigües del riu Ebre, a la platja de la xiquina de Tortosa" També hi ha tocs reals de la maleïda guerra, com totes les guerres. També va agradar molt l'Antolgia dels poetes. Varem compartir l'acte amb l'autora local Pilar Margalef, amb un llibre de Records, en primera persona, de la guerra Civil i postguerra, que va tenir una interessant i especial acollida.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors, que falta fa a aquesta societat.

Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il·lusió.

Gaudim del suport de les Terres de l'Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Va acabar l'acte literari amb la magnífica actuació del Grup "Generacions"que ens van delectar amb cançons de la terra.

Com va dir Gervasi Aspa, la Cultura, la creació literària, les paraules són el puntal més important per a aconseguir una societat de futur, d'enteniment i de pau.

Un triomf va ser que a la mateixa hora que l'acte literari i musical feien un partit de futbol molt important, i la sala Ramon Calvo de Deltebre estava plena a vessar de públic, deixant de banda l'incomprensible fanatisme dels seguidors d'aquest deport, que mou tants milions d'euros, quan molta gent no té feina, no arriba a final de mes, no pot menjar, estan a llindar de la pobresa més absoluta i si estem malalts ens tindrem que morir em la pau de Déu, sense tenir assistència mèdica, quan ha costat tant que els treballadors baixos i no tant, tinguéssim aquest servei, humà i necessari com és el de la Seguretat Social. No podem seguir així, no ho podem permetre. Però, on està la solució? Una societat en camí de retrocés, més capitalista i més pobra?

Glòria Fandos

Col·laboració 28 al Dixa'm Vore

2011-05-03T13:22:00.003+01:00

Hem tingut un bon itinerari de presentacions i recitals amb l’Associació Cultural de Poetes de l’Ebre, a Roquetes el dia 20, a l’Aldea el 29 i a Deltebre el 30 d’abril, com agraïment a la bona acollida de d’aquets estimats municipis, els dedico un petits poemes.

A Roquetes “Ciutat de la llum” del llibre “Llum de Tardor” i a l’Aldea i a Deltebre del llibre “Al vent de l’Ebre” “El nostre Delta”

Al maig ens queda a Amposta a l’Associació de Mestresses de casa el dia 5 i a Gandesa el dia 14 a la Biblioteca Municipal. Crec que te tenim un bon balanç i bons resultats...de noment... per les nostres estimases Terres de l’Ebre i més enllà, ens falta anar...també ens falta concretar l’Ametlla de Mar i Masdenverge.

A l'hora de la vetllada literària de Deltebre hi havia futbol, del Barça, ni más ni menos...i la sala de Ramon Calvo...plena de gent...

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC I MUSICAL ...

2011-05-01T11:08:00.000+01:00

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTIC I MUSICAL ...: " Un agraïment al senyor Gervasi Aspa, Alcalde, senyora Tere Bo, regidora de cultura, que va excusar la seva absència i la resta d'a..."

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTEC A L’ALDEA

2011-04-30T14:01:00.000+01:00

Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ DE LLIBRES I RECITAL POÈTEC A L’ALDEA: "Un agraïment al senyor Simó Falcó, regidor de cultura i la resta d’autoritats de l’Ajuntament de l’Aldea. És una gran satisfacció..."

Col·laboració 27 al Dixa'm Vore

2011-04-26T14:37:00.002+01:00

Col·laboració 27 per al Dixa’m "Vore del cnal de T.V de les Terres de" l’Ebre

2011-04-26T01:04:00.001+01:00

En una llibreria m'ha cridat l'atenció el títol d'una novel·la prehistòrica, d'una autora de Chicago, novetat d'aquest any, clar, titulada "La Terrra de les coves pintades" una portada en relleu, preciosa...en to marró, l'entrada d'una cova, no massa clar, vista des de dins, alguna silueta humana...Ja és difícil fer una novel·la història, imaginat de la prehistòria...havia de ser interessant, començar pel principi de la cibilització, cinc-centes pàgines. No l'he comprat, pot ser si que la llegiria...Només he comprat una llibre, una novel·la titulada "L'espiera" la penso llegir i tant!!!

Jo em pregunto, perquè els autors ebrencs ens denominem així? Per defensar una identitat del nostre territori? Que defensem, el català? La parla d'aquí? I si també escrivim castellà, bé perquè és la llengua materna, o no l'han estudiat, en el seu moment. L'Associació "Poetes de l'Ebre" tots som de les Terres de l'Ebre, hi ha dues autores aquest any, que en formen part, que són de Barcelona, una té arrels a aquestes Terres, a Batea, concretament de la Terra Alta, concretament, l'altra mallorquina, no ho sé si té arrels a aquestes teres. Participen en il·lusió en un col·lectiu de les nostres Terres, i han estat acollides amb els braços oberts, perquè natros som de les nostres terres i de més enllà i tots i totes ens considerem ebrencs i ebrenques, o no? A que ens limita, o ens denomina el ser ebrencs? L'Ebre passa per moltes terres, tots es poden denominar així, penso jo. No hi ha cap misteri, ni lingüístic, ni polític, lo de polític ja s'escapa, ho trobo incomprensible...

Ha passat Sant Jordi, el recital i presentació de llibres a Roquetes, és la meua novetat. Ens acompanya Montse Pallarès, poetessa de Roquetes i component de "Poetes de l'Ebre". Varem gaudir d'un gran caliu poètic i humà entranyable...amb Sisco Ollé com a regidor de Roquetes que ens va acompanyar, i net de lo Canalero, gran cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre. També agrair a l'ajuntament de Roquetes, que ens dona suport des de el seu inici, fa deu anys.

Per Nadal tornarem al recital Nadalenc, i així anar avançant en els nostres camins poètics, per les terres de l'Ebre i més enllà. En solitari, he tingut el honor de portar el nom d'aquestes terres estimades al Matarranya, de la mà de l'amic i llibreter Octavi Serret, a Tarragona, Barcelona, a Vilafranca del Penedes, al Vendrell i com no a l'Aragó, a Samper de Calanda, el meu poble nadiu, on vaig obrir per primera vagada els ulls, que ja han gaudit més de mitja vida de meravelloses visions, i lo que els queda per vore...

Glòria Fandos

Dia de la Madre

2011-04-25T19:42:00.001+01:00

El primer domingo de mayo se celebra el Día de la Madre. Años atrás se conmemoraba el día de La Inmaculada, 8 de diciembre. Cambiaron el día. No sé el motivo. ¿Puede ser que las madres de antes eran más inmaculadas, más divinas que las de ahora? No tiene sentido. No creo que esa sea la razón. Sus acuerdos y sus motivos tendrán los que poseen el poder de decidir si se celebran las festividades en unas fechas u otras

El Día de la Madre siempre ha tenido una gran importancia. En mi época escolar de la primaria hacíamos gran diversidad de cosas para regalar a nuestra madre en su Día. Desde dibujos y poemas a coser delantales con sencillos bordados. Trabajos más complicados, como figuras geométricas, octaedros, decaedros. Con dibujos en todas sus caras y cosidas por sus lados, menos por una que hacía de tapa. Servía de joyero o para guardar dinero. En aquella época y clase social, la verdad es que no abundaba mucho ni de una cosa ni de otra, pero con lo poco que había, lo teníamos muy valorado y bien administrado. También confeccionábamos una bolsa con un género natural, de color marfil, llamado rafia o pita, forrada con tela de colores, un broche para cerrar y un fleco en la parte de abajo formado con los propios hilos de la rafia y un asa de cuerda de algodón trenzada. Resultaba una bolsa moderna para ir a comprar, de viaje e incluso de paseo. Las madre presumían, pues iban modernas y arregladas. Era un regalo que sus hijas habían hecho para ellas, y lo lucían contentas y con ilusión, lo mismo que los delantales.

Del Día del Padre, entonces, no había o no recuerdo nada de nada. Mucho más tarde, cuando yo he sido madre, es cuando tengo conciencia de celebrar el día del Padre, y que es tan importante como el da la Madre.

Recuerdo a mi hijo pequeño, en sus primeros años, cuando fue al Colegio de las Teresianas, que para el Día de la Madre me regaló un revistero de tela y otro año la funda de un cojín con dibujos bordados en punto de cruz. Confeccionado y bordado por él. También lo utilizo y lo guardo con gran cariño.

Cuando somos mayores el amor a la madre, tiene otras connotaciones, otras responsabilidades... Es natural, nos invade la realidad triste, verlas envejecer, sufrir y morir...Pero nunca mueren, siempre viven en el recuerdo.

Gloria Fandos Gracia

Publicado en abril de 2009 en el Diari de Tarragona en el apartado "Línea abierta"

Sant Jordi

2011-04-25T19:26:00.001+01:00

La Diada de Sant Jordi,
porta pau i amor,
i que tots els cors
poden ser un llibre obert...
o tancat...
A les nostres mans
farem que s'obri,
que la rosa esclati,
enbriagats, pel seu flaire,
la seva sentor...
de dolça primavera,
amb la gama dela teus colors,
farem una trena...

Glòria Fandos

Matí de Sant Jordi 2011 a Tortosa

2011-04-23T15:22:00.006+01:00

Dissabte de Glòria, dia de Sant Jordi, ha començat amb un matí assolellat i esplendorós, amb les acolorides llibreries, amb els seus llibres i les roses vermelles, designis d'amor de part de Sant Jordi, que ha estar tan emocionat que ha vessat les seves llàgrimes des del cel, d'on ens mirava il·lusionat, en forma d'un aiguat sobtat, que ens ha donat alè i frescor a l'ambient... Poc després, Sant Jordi s'ha consolat i ha deixat sortir el sol, per a que la resta de dia continuï tan lluminós com ha començat. Ja han esclatat el libres, ja han esclatat les flors, amb més força amb més alegria, i que per molts anys Sant Jordi ens acompanyi. Però tardarem molts anys que el dia de Sant Jordi coincideixi amb el Dissabte de Glòria de Setmana Santa.

A la lliberia Ca'l Sisco amb el seu propietari, i amb l'escriptora i amiga Francesa Aliern, amb la seua última novel·la L'espiera, i les meues novetats L'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre i La Sirena de l'Ebre.

A la llibreria Ebrebooks, acompanyada de les seves propietàries, coïncidint en el dia de la seva inauguració

DIA DE PASQUA

2011-04-22T21:39:00.003+01:00

El diumenge de Pasqua és el dia en el qual Jesús sortí del sepulcre on era enterrat i ascendí a la infinitat del cel. La festa principal de l’Església, la Resurrecció de Jesucrist.
Hi ha proximitat històrica i religiosa entre la Cristiana i Pasqua Jueva. Aquesta ens recorda el pas d’Israel pel Mar Roig .
I com el sofriment de Jesús ja havia acabat, tots ho celebrem sortint al camp, fent excursions, amb colles d’amics i en família per menjar, compartir en joiosa harmonia la Mona de Pasqua. A Catalunya se celebra el dilluns de Pasqua, ja que és festa.
Mona ve de “munus”, regal en grec, potser també d’origen àrab. La Mona és un tortell rodó, farcit de melmelada o massapà, amb ous durs al damunt, la clàssica. Encara que els mestres pastissers deixen anar la fantasia fent-la de mil formes i sobre tot de xocolata, fins i tot els ous, per a paladars més fins i butxaques més adinerades. D’una manera o una altra sempre fent la delícia dels més petits i també grans. És tradicional a Catalunya i al país Valencià que aquests dolços tan espacials els regalin els padrins als seus fillols, com a mínim fins que fan la Primera Comunió. Actualment cadascú s’ho organitza segons el seu instint, la seva comoditat, el seu gust i la seva butxaca.
Recordo no fa massa anys, vint o trenta, no res, ahir mateix, que a Tortosa s’anava a Mig Camí a menjar la Mona, un dia especial i esperat. De bon matí la carretera de la Simpàtica s’omplia de gent que pujava. Grups de joves, famílies amb cistells i bosses, a més de les típiques Mones, portàvem carmanyoles amb conill fregit amb tomàquet, i entrepans de truites amb carxofa i llonganissa, envaïts de l’alegria de la festa. Es feia una Missa a l’Ermita de Mig Camí de la Verge de la Providència, i fins i tot es pujava més amunt, al Coll de l’Alba, que també hi ha una ermita però més petita. Actualment està restaurada, i anualment celebren la seva festa especial, no el dia de Pasqua. Era obligació visitar l’altar de la Verge de la Providència, i passar pel seu darrere, observant la gent de fe i creient, complint i oferint les seves promeses. Hi havia tota mena d’objectes de cera en miniatura, peus, cames, angelets. També pergamins amb pregaries, oracions, poemes. Era un descans a la disbauxa del dia per veure l’ànima i el cor del sentit humà, més enllà de la realitat.
Tradicionalment el dia de Pasqua a Mig Camí, segons contaven la gent més gran, podia ser un dia trasbalsat per a l’amor, ja que parelles de nuvis es barallaven i altres trobaven l’amor, pel fet que es reunia una gran quantitat de joventut, tant de Tortosa com del pobles del voltant. Amb el pas del temps tot ho anem canviant, ara es reuneixen a les muntanyes, als xalets i van en cotxe.

Glòria Fandos

Publicat el dia 21 d'abril de 2011 al Diari de Tarragona, a l'espai Opinió