diumenge, 27 de gener del 2008

FALTA PERSONAL SANITARI A URGÈNCIES

Publicat a la revista L'ESTEL a la Segona Quinzena de Gener 2008.

FALTA PERSONAL SANITARI A URGÈNCIES


Ha començat l’any 2008 amb una notícia preocupant, que els mitjans de comunicació ens han fet arribar, tal com es la seva obligació d’informar, però quasi ens està creant una alarma social. A diversos hospitals de Catalunya i de tota Espanya, concretament ens ensenyen per televisió un de Madrid, on els passadissos d’urgències estan plens de malalts, en lliteres o cadira de rodes, la majoria gent gran, esperant una atenció i un servei mèdic. I que el problema s’agreujarà per l’ imminent brot de grip que ja ens envaeix, més del que altres anys en sembla com a normal. Puc donar testimoni, personalment, pel meu treball de servei en geriatria, que cap a la segona quinzena de desembre, de l’any que acabem de deixar, els passadissos d’urgències de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, estaven també molt saturats. Deu hores seguides, una àvia amb demència, els crits de dolor de la qual esgarrifaven a tota la planta, esperant la valoració del metge, dues radiografies, i el diagnòstic, que deia finalment que no hi havia res greu i la donaven d’alta. Altres vegades han estat vint hores o més, deu a urgències i deu a planta. Mentre els passadissos d’urgències fan d’habitació, no hi ha intimitat, posen vies, curen ferides, encara que no vulguis ho veus. No donen abast. El personal sanitari va i ve, sense pausa. No sé si falta personal o espai. Però l’espectacle és depriment. Les queixes de dolor de les àvies amb demència, espantades, se’t claven, com agulles, a les fibres del cor i de la ment. Els acarones la cara, els agafes de les mans, que les has de soltar cada cop que pel passadís a de passar una llitera, en l’esperança que es torni més dolça l’espera al diagnòstic final del professional, però no s’aconsegueix res, és desesperant... Pel bé de tots, per una dignitat que tots ens mereixem, que algú posi remei aquets passadissos de malson.

dissabte, 26 de gener del 2008

segon recital intercultural

SEGON RECITAL INTERCULTURAL "POESIA PER LA PAU"


El passat dia 24 de gener a les 7’30 de la tarda i a la Biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa es realitzà el segon recital Intercultural de “Poesia per la Pau” de Glòria Fandos, amb poemes traduïts al rus per Nicolae Razvant, llicenciat en econòmiques, té molta preparació cultural i intel•lectual, i està dotat de gran sensibilitat, i Adelina Buimister, la seva promesa, nadius de Moldàvia i fa cinc anys que viuen a Tortosa. Recital, cicle del qual començà l’any passat, amb poemes traduïts a l’àrab per Fàtima Amrani.Presidí l’acte el senyor Joan Caballol, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, i la senyora Irene Prades, directora de la Biblioteca.Nicolae traduí els dos poemes que més li agradaren del meu llibre “Al vent de l’Ebre”, titulats “El teu amor” i “Amistat” que llegí molt dolçament, primer en català i després en rus. Els conegué a través de l’associació d’Atzavara Arrels, i tant Nicolae com Adelina no dubtaren en col•laborar gustosament en aquest projecte poètic ideat per una aprenenta de poetessa, somiadora, que vers a vers i cop a cop va creant un camí d’esperança, entre paraules i versos. Adelina excusà la seva absència, per motiu de treball.Tinc una gran satisfacció d’avançar en aquesta iniciativa que té molt bona acollida. Les llengües per la unió de les persones, de les cultures, dels pobles...per dialogar.Molt agraïda a Nicolae i Adelina per enriquir aquest acte amb la vostra aportació.Gràcies a la senyora Irene Prades pel seu suport i bona organització.Fins al pròxim any, en el tercer Recital Intercultural “Poesia per la Pau”.



diumenge, 20 de gener del 2008

les dones no som mercaderia

Publicat al PUNT

Dijous 17 de gener de 2008

 

 

LES DONES NO SOM UNA MERCADERIA

 

 

Em crida l'atenció tot el relacionat en aquest tema. Especialment la carta del dia 13 de gener de la senyora Graciela de Barcelona  No pot confondre el terme gènere de mercaderia, al gènere, que s'aprèn quan es fa l'anàlisi morfològica, la qual determina la forma o categoria gramatical de cada paraula d'una oració. Em va quedar molt clara la diferència, en la petita i llunyana primària que vaig fer a una escola pública, a un petitíssim poble de la franja, Tarragona i Terol, que es diu Lledó. Té el mateix significant, però diferent significat, com passa a moltes paraules. La dona és gènere femení i l'home gènere masculí. És correcte dir violència de gènere, violència que es produeix entre home i dona . Però com el que predomina és la violència d'home a dona, es perfecte anomenar violència masclista. Aquesta violència no és pot dir violència domèstica, ja que en aquest cas entren les violències a ancians i nens.

Gènere és un anglicisme? Ve d' l'anglès? Hi ha ignorància? Adulteració del llenguatge? Dir violència de gènere és absurd? Desitja més sensibilització a la utilització de d'idioma?   Bé, vostès mateixos... Però de totes formes és bo que se'n parli d'aquesta xacra, més que un problema, una malaltia...

 

 

hurra per la ciència

Publicat a la revista L'ESTEL,

segona quinzena de novembre- 2007

HURRA PER LA CIÈNCIA!

Hurra per la Ciència., és una expressió molt vulgar, però aquestes són les paraules que m'han sortit quan he sentit la notícia de que una veïna nostra, del municipi del Reguers (Tortosa). A Maria Cinta Barberà la ciència li han salvat la vida. Enhorabona, Maria Cinta. Confiem en la ciència, sempre hi hem de confiar. Són notícies que enlairen joiosament l'ànima de la societat. A la fi un somriure ample, de realitat, d'esperança. Avui el dia és més bonic, fins i tot el sol sembla que brilla més.

Gràcies als investigadors de la medicina, metges, cirurgians... La bioenginyeria toca també un paper molt important, ja que una màquina ha substituït a un cor humà per mantenir una vida. I també una màquina ha mantingut en vida aquest cor, un membre viu insubstituïble. Això sembla increïble, un miracle. Però això no és tot. Després de quatre mesos, aquest cor curat i reforçat, ha estat implantat al seu lloc d'origen, substituint la màquina que feia la seva funció de cor per mantenir el cos en vida. El cor no hagués aguantat el tractament tan agressiu per a curar el càncer, en aquest cas de mama, que patia la pacient, i que no podien interrompre perquè també li anava la vida. Professionals de la medicina i de la bioenginyeria, investigadors, ocupen la seva ment i tot el temps de la seva vida per salvar una vida, moltes vides. Saben el valor que té una vida, i avancen per aquest camí infinit, com és la ciència, en tots els camps, però principalment en el da la medicina que ajuda conservar la vida humana i pal·liar les malalties. Aquesta vida regalada, més bé guanyada a pols, per uns bons especialistes i bioenginyers. Aquesta mena d'intervencions és el primer cop s'utilitza en Espanya.

divendres, 4 de gener del 2008

Segon recital intercultural

            Segon Recital Poètic Intercultural "Poesia per la Pau"

 a càrrec de Glòria Fandos

 (Traducció al rus: Adelina Buinistr i Nicolae Razavant)

Dia: Dijous 24 de gener 2008

 Hora: 19'30

 Lloc: BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO –TORTOSA

 

Organitza:B.M.D- AJUNTAMENT DE TORTOSA

 

poesia i tradició

POESIA I TRADICIÓ

Era una tarda preciosa

esplendorosa de sol,

en una tarda joiosa,

ens cantava el Teixidor.

Sonen les cançons

a la primavera florida

i a l'estiu més calorós,

les agafarem al vol

i les guardarem,

al fons del cor.

És la jota improvisada

que no s'emportarà el vent,

quedarà gravada

amb imatges i lletres d'or.

La veu i les paraules

d'una ment creadora,

sonarà harmoniosa

per espais de la Ribera

la millor terra del món...

Les notes de la Rondalla

dolçament ens acompanyen,

són vida i tradició,

agafem-les amb l'oïda,

amb les mans del cor,

no les deixem escapar,

d'aquests paratges,

el tresor més gran...

Adéu tristeses i recances,

benvinguda la il·lusió,

passejarem les mirades

pels camps daurats

d'espigues d'arròs,

per les belleses

de paisatges màgics

de colors canviants.

Les cançons del Teixidor,

la música de rondalla,

ens nega l'ànima de tendror,

en un dia de sol, a l' albada,

i a la nit estrellada...

La guitarra i el guitarró,

clarinet i bombardí,

caminada de poetes,

creen el seu camí.

L'Ebre per testimoni,

amb la seva immensitat,

fa silenci, està cansat,

està arribant al final,

se sent morir, està trist,

alegre, content?

El mar blau,

amb escumes blanques

irradiades de sol,

l'està esperant.

CARTA ALS REIS MAGS D'ORIENT

Estimats Reis Mags, un any més, us demano que porteu com a regal als habitants de la Terra, Pau, Amor i bona fe, bons sentiments al nostre cor i la nostra ànima, aquest any, les seves Majestats d'orient ja sou la meva última esperança. Ens adoneu el que està passant? Moltes ments s'ensorren, la maldat sembla avançar, com una poma podrida, creant un camí que ens porta a l'abisme, a la sense raó infinita. La immoralitat, la il·legalitat avança sense límits. Els nostres nens, els nostres avis. L'educació, l'estimació, la paciència. Les nostres dones, els nostres homes, la nostra joventut. Les injustícies, la incomprensió, la soledat. Una societat buida que sap que és el respecte. Estimats Reis Mags, ompliu-me les mans de la vostra màgia, per pal·liar l'angoixa que sent el meu cor, i la de tots els cors que hi senten, i que els nens del món tinguin un somriure, que no morin de gana, que s'abracin una il·lusió i una joguina...i puguin jugar ...i viure.