Divendres dia 26 de setembre vaig assistir a la sopar de germanor de tots els treballadors i col·laboradors de Ràdio Ràpita, quasi una vintena, el regidor de comunicacions i l'Alcalde de la població. Vaig anar com a col·laboradora, ja que fa vora deu anys que vaig crear l'espai poètic quinzenal "Poesia per la Pau" i continuo.
No hi havia res especial per a celebrar, només trobar-nos i simplement brindar pel bon fer de Ràdio Ràpita, pel seguiment que té, per la multitud de programes que hi realitzen.
Felicitar aquest gran equip que aquest anys en fa trenta del seu funcionament, que no és dir poc.
Ens vam trobar al bar La Pensió i després vam anar a sopar al restaurant La Ribera.
L'ambient era distés i va transcórrer agradablement, la majoria de gent no la coneixia. Vaig gaudir de la simpatia del company de taula Rafa Regadera, col·labora amb un programa setmanal on ofereix una recepta de pastís, ja que el seu ofici ha estat de pastisser i recita algun poema, també ho va fer al final d'aquesta celebració. És membre de l'Associació poètica que jo presideixo "Poetes de l'Ebre".
Com no, ens acompanyaven Roger Martí i Hernan Subirats locutors i responsables del control, els que m'atenen quan vaig a gravar. Ferran Talarn, director, Núria Subirats cap de premsa, i una companya que la va substituir a la seva baixa maternal, amb mi, érem les tres úniques dones treballadores i col·laboradora, de l'extens equip. Uns quants nois molt joves que fan estudis adients i fan els seus programes. El Paco Martí col·labora diàriament amb un programa de música dels anys 80, i felicitacions d'aniversaris, sants, amb molt d'èxit, també.
Molt conegut per mi, Pau Lleixà, director de la revista actualment, abans activista de cultura de l'Ajuntament de la Ràpita.
Va ser estrany però jo, com sí, va fer Rafa Regadera, no portava cap poema preparat.
Si em van demanar que els digues algunes paraules, em vaig sentir còmoda i entre amics.
Vaig expressar la satisfacció de participar fent el programa a la ràdio, i què recordava quan era molt petita i a casa vam tenir la primera ràdio, bé, l'única, la màgia i el misteri que sentia al escoltar les veus i la musica que sortien d'aquella caixa de fusta, i què ara sentia l'emoció de ser jo la que formo part d'aquelles veus. Em sento que estic dins de la màgia i del misteri que ja no ho és tant...la màgia i el misteri de la radio, aquesta finestra oberta, ara també a Internet, per tant, al món.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa (Tarragona)
