BON NADAL

“ALQUÍMIA DE PARAULES” DE FE FERRÉ A TORTOSA

(Publicat al Diari de Tarragona el 2/11/2016, Secció "El Mirador")

Els poemes de la poetessa Fe Ferré són l’alquímia de transformació, del seu jo íntim, recreant-se a la bellesa de la foscor, reafirmar el seu jo existencial, que davant de tot existeixes. Desvesteix la seva ànima, el seu vestit són les seves paraules que tenen totes les formes, tots els colors, per fer una barreja psicològica, filosòfica i de la foscor vol extraure totes les llums i fer-les arribar als nostres ulls lectors, espectadors del paisatge . Com Paulo Coelho ens mostra l’alquímia transformadora de riqueses de la immensitat. Amb els seus mots ens mostra la comunió entre la lírica, la forma i el fons, una força creadora i única que ha de tenir tot art per ser-ho. Sempre a la recerca de la llum i de l'esperança...

En aquest poemari de Fe Ferré, contemplarem el seu paisatge particular amb els seus ulls, un ballet dansant al so de belles melodies, interpretades per magistrals músics, corals de veus angelicals i blanques com l’alba, totes les foscors de la nit les transforma en raigs de sol que acaricia l’estiu, tot amb la màgia de les seves paraules. Les carícies i un bes, els calfreds de la pell, l’amor i la mort, tot li cap a un vers... 

La poeta Fe Ferré crea alquímia amb la barreja de d’emocions de sentiments, de pensaments, amb les idees contraposades, les carícies a la pell i els esgarraps del cor, l’amor i la mort, el dia i la nit, la llum i la foscor, la tristesa i l’alegria...tot ho remena, ho revolta al fons, al pou de la seva ànima que la té molt present i li batega de vida, i resplendeix entre el físic i l’esperit.

Amb els seus versos d’alquímia metafòrica ens indica que anem a la recerca de la pedra filosofal, i tota l’essència terrenal la transforma en or, or de la poètica i a la vegada ciència, ens transporta al mar i l’eternitat. L’autora es converteix en alquimista de paraules, trobarem la pedra filosofal, substància imaginària de la eternitat, l’elixir de la vida per pal·liar totes les malalties de l’ànima. Barreja els quatre elements clàssics, terra, aire, foc i aigua, i amb tot això crea un cinquè element... i aquest cinquè element el tenim a les mans amb aquest poemari, això és alquímia, “Alquímia de paraules” de la gran autora de la lírica més pura com és Fe Ferré, que ha vingut a Tortosa  a portar-nos la seva pedra filosofal, la seva poesia de forma lliure, el mot i el verb, crea alquímia i naix el poema, com flors acolorides que es tornen papallones, lliures i dansen a l’aire de les primaveres perfumades i es tornen ocells i volen a la llum del cel...lliures com el cor de la poeta.

GRITO DESESPERADO POR LA PAZ

CUANTA LLUVIA HA DE CAER

Cuanta lluvia ha de caer aún

sobre tantos corazones que duelen,

están dolidos, están sangrando,

 en la voz de Antonio Gamoneda,

en su poema que destila belleza y dolor.

 Pone voz a tantos corazones

 que todavía no descansan en paz  y lloran, y lloran...

y esperan la lluvia para mitigar su dolor,

 un dolor hondo, muy hondo...

cómo se siente, cómo de oye su dolor...

Son como gritos que despedazan el aire,

 cómo se siente su sed, tanto

 que la boca se convierte en estropajo,

 y la de tantas gargantas sedientas

de justicia, también de venganza amarga,

de vergüenza ajena, por la desidia,

 y la muerte de tantas almas inocentes

qué deseo tan profundo de esa lluvia anhelada,

que todo lo va a convertir en paz y en calma,

una serenidad ansiada, una justicia justa.

Qué la lluvia borre la maldad que no se olvida

 de tantas vidas rotas, destrozadas...

 Duelen más que la propia muerte.

Y qué la moche sea lluvia para aplacar

la rabia que sienten esas manos que escriben,

esos dedos que guían la pluma o el lápiz...

esa mente que no puede olvidar,

el dolor está en el recuerdo, en la historia

que se vive entre ríos de sangre y se escribe.

 Cómo se escribe?

Si los muertos no hablan ni escriben.

Siempre queda alguien que sobrevive,

 más muerto que vivo y lo cuenta

 y crea belleza, poesía, literatura.

Con hechos reales y cruentos, estrellados,

maltrechos, despojos que aún sienten.

y respiran y explican. Y la lluvia caerá

 como aspira el autor del poema,

para limpiar y refrescar el ambiente,

 para poner lejanía a los recuerdos,

 para lavar y curar las heridas

y con el tiempo solo sean cicatrices.

Para que otras mentes en el futuro

 recuerden y se estremezcan…

¿Tanto dolor, tanta sangre

de tantas vidas derramadas,

sirven para algo? Para nada…

Y la lluvia cae y caerá para limpiar

los corazones sucios de maldad,

y las almas emponzoñadas de miseria

 y negrura les asome un poquito de luz,

no de candil, ni de quinqué, luz que emane

 del interior de la mente humana,

para llevar el título de humanos .

Y la lluvia refrescará nuestros ojos

y ya no han de llorar…

Ni de tristeza ni de rabia ni de dolor,

si acaso de alegría al ver que la lluvia cae

 y los mares suspiran, los campos sonríen…

y nos ofrece sus frutos dulces,

 para endulzar nuestros labio

y suavizar las tormentas

que todavía suena en el corazón

y en el alma y luzca un sol nuevo,

para traspasar la lluvia suave que al fin cae,

haciendo salir el arco iris que alguien dijo

que es "la bufanda del cielo"…

Glòria Fandos

COM UNA GOTA MÉS DE PLUJA

BON DIA DE LA FESTA GRAN A TORTOSA I MOLTES FELICITATS A TOTES LES CINTES EN EL DIA DEL SEU SANT

VINT-I-SIS ANYS DEL TORTOSÍ ABSENT
Quasi mitja vida, vint-i-sis anys,
no faltar a la cita anual, al despertar
del bocí de dolor que m’esgarrapava la vida
temps punyent de dolor i de mort,
deler i ànsia de viure i de sobreviure,
al recer de les paraules dolces,
a la meva ciutat de cor, la meva terra,
recuperar batecs, enlairar somriures perduts,
sense polítiques marcades ni sentides,
només assaborir alenades de vida dins de l’enyorança,
amagades entre somriures i llàgrimes…
Sols el desig d’una pau desitjada,
sense guerres ni lluites frustrades.
Només el bé impregnat a l’ànima
i les carícies de les paraules
nascudes d’un toll de belleses,
d’ horitzons blaus que només caben
a les mans del cor...

Glòria Fandos
Dia del Tortosí Absent de 2016

COM UNA GOTA MÉS DE PLUJA
Avui és com una gota més de pluja
que templa l’esperit de l’estiu quan ja agonitza
i la tardor somriu i es torna primavera.
Una gota més de pluja caiguda d’una fulla
de l’arbre del temps que tentineja d’alegria,
on el rellotge del calendari de la vida
canta la melodia del tic-tac indeturable ...
I torna per a unir mirades i desitjos sentits al cor,
retrobant il•lusions festives,
enmig del camí caòtic, on la humanitat vaga perduda
i una Cinta miraculosa sospira reflectida
al mirall de l’aigua del riu...
Un oasi és la Festa Major,
omple la ciutat de llums,
on mil ulls de tortosins, absents i presents
recerquen una fita,
abraçar una Tortosa esplèndida ,
amb el fervor a la Verge de la Cinta,
i la pau sigui un vaixell d’estels que somriu
i solca pel corrent de les aigües del riu
amb rems de fe i estels d’esperança.

Glòria Fandos
Dia del Tortosí Absent 2016

TORTOSI ABSENT 2016

Matí emocionant del Dia de la Cinta Festa Major de Tortosa, amb la meva vint-i-sisena participació a l'Acte del Tortosía Absent, acte emotiu, on l'emoció està a flor de pell, tortosins i tortosines que viuen fora i reben la insígnia de Tortosa de mans de l'Alcalde de Tortosa, la Reina de Festes i el regidor de Festes, entranyables paraules de Ferran Bel, l'Alcade, i el cor bategant amb la força de la música de la Colla de Dolçainers que ens ha obsequiat la seva actuació com a eix principal l'Himne a la Cinta... Després, la missa Major, a la tarda la Processó, vivint la fe, amb l'esperança d'un poble, d'una ciutat i, com a dit Bel a les seves paraules, "allò més important d'un poble és la seva gent". S'ha recordat el poemari de Glòria Fandos, "Més de vint anys", aquest any ja en porto vint-i-sis. Desitjo personalment que d'aquí vint anys encara hi sigui, però com m'ha comentat Dolors Queralt, la regidora de Cultura, pensem ser-hi l'any vinent. Tota la raó. Bones Festes i felicitats a totes les Cintes i Maria Cinta en dia del seu Sant.

UNIVERS DE SENTIMENTS (A Rosa Fabregat)

UNIVERS DE SENTIMENTS
(A Rosa Fabregat)

Univers existencial al cor de la poeta,
Rosa amb el perfum de la primavera
pel sol acariciada la pell de seda,
pentina els cabells de plata dels anys
del temps fugisser, com ocells al vent,
emocions amatents, trenant un destí
sempre inacabat, la flor més formosa
del mes maig, el mes dels enamorats
que canten bellament a l'amor,
lliscant suaument per un camí sinuós,
entre boires i llums, ric, intens, com la seva vida,
amb ales de la nit, guarnida per la llum de la intel·ligent,
cúmuls d'emocions, construint amb tendresa,
amb dits tremolosos alts edificis de saviesa
pels laberints lluminosos de la seva ment,
i broda somriures als pètals de les flors d'ametller.
Deler per evitar el sofriment del cos.
aglomerat de cèl·lules vives, pell per a acariciar
regueralls de sang interns per fer bategar el cor
i un engranatge d'ossos per a sostenir-se
maquinària tan sensible, tan fràgil i tant perfecta.
Destil·la paraules lliures i harmonioses del seu cor de poeta,
amalgama la plenitud de la felicitat completa.
I les roses vermelles són gotims de sang
de vides fugides que no han arribat a ser vida,
ni tant sols han començat, el pol·len no ha estat fèrtil,
misteri que ni les ciències ni els cors controlen.
Perduda en un mar de lletres, amb totes les vessants,
i trobada en un mar d'humanitats, fan comunió literatura i art.
Ens regala la seva presència quan arriba la nit
i tot és un respirar dolç de fragàncies.
I a un prestatge especial del cor, guardaré aquesta tarda de sol,
o la nit de lluna plena, i a un plec de l''anima
em satisfà aportar un granet de sorra per a engrandir
l'homenatge més gran i merescut a una gran dona poeta,
de tots els poetes trobats al poble de Riba-roja,
a la seva plaça major i als seus carres i als balcons,
enlluernats per la gran doctora de les ciències i les lletres,
Rosa Fabregat, nadiua de terra lleidatana, desitjo
que des del dia d'avui brilli una guspira més de llum al seu cor
que aquest any en el seu honor, al poble de Riba-roja
han cantat i han recitat poesies des dels balcons.

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a l'escriptora i poeta Rosa Fabregat en honor al homenatge que li ofereix el poble de Riba-roja i de tots els poetes assistents (Riba-roja 16 de juliol de 2016)