(Publicat al Diari de Tarragona el 2/11/2016, Secció "El Mirador")
Els poemes de la poetessa Fe Ferré són l’alquímia de transformació, del seu
jo íntim, recreant-se a la bellesa de la foscor, reafirmar el seu jo
existencial, que davant de tot existeixes. Desvesteix la seva ànima, el seu
vestit són les seves paraules que tenen totes les formes, tots els colors, per
fer una barreja psicològica, filosòfica i de la foscor vol extraure totes les
llums i fer-les arribar
als nostres ulls lectors, espectadors del paisatge . Com Paulo Coelho ens
mostra l’alquímia transformadora de riqueses de la immensitat. Amb els seus
mots ens mostra la comunió entre la lírica, la forma i el fons, una força
creadora i única que ha de tenir tot art per ser-ho. Sempre a la recerca de la
llum i de l'esperança...
En aquest poemari de Fe Ferré, contemplarem el seu paisatge particular amb
els seus ulls, un ballet dansant al so de belles melodies, interpretades per
magistrals músics, corals de veus angelicals i blanques com l’alba, totes les
foscors de la nit les transforma en raigs de sol que acaricia l’estiu, tot amb
la màgia de les seves paraules. Les carícies i un bes, els calfreds de la pell,
l’amor i la mort, tot li cap a un vers...
La poeta Fe Ferré crea alquímia amb la barreja de d’emocions de sentiments,
de pensaments, amb les idees contraposades, les carícies a la pell i els
esgarraps del cor, l’amor i la mort, el dia i la nit, la llum i la foscor, la
tristesa i l’alegria...tot ho remena, ho revolta al fons, al pou de la seva
ànima que la té molt present i li batega de vida, i resplendeix entre el físic
i l’esperit.
Amb els seus versos d’alquímia metafòrica ens indica que anem a la recerca
de la pedra filosofal, i tota l’essència terrenal la transforma en or, or de la
poètica i a la vegada ciència, ens transporta al mar i l’eternitat. L’autora es
converteix en alquimista de paraules, trobarem la pedra filosofal, substància
imaginària de la eternitat, l’elixir de la vida per pal·liar totes les
malalties de l’ànima. Barreja els quatre elements clàssics, terra, aire, foc i
aigua, i amb tot això crea un cinquè element... i aquest cinquè element el
tenim a les mans amb aquest poemari, això és alquímia, “Alquímia de paraules”
de la gran autora de la lírica més pura com és Fe Ferré, que ha vingut a Tortosa
a portar-nos la seva pedra filosofal, la
seva poesia de forma lliure, el mot i el verb, crea alquímia i naix el poema,
com flors acolorides que es tornen papallones, lliures i dansen a l’aire de les
primaveres perfumades i es tornen ocells i volen a la llum del cel...lliures
com el cor de la poeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada