Dia 3 de juny, presentació de la "Sirena de l'Ebre" a la llibreria La 2 de Viladrich, a les

8 del vespre, no a les 7, com s'havia anunciat.

93è PROGRAMA POESIA PER LA PAU, A RÀDIO RÀPITA

A l’espai poètic número 93 de “Poesia per la Pau” que s’emet quinzenalment a Radio Ràpita, el dia 20 de maig de 2010, vàrem tenir com a convidada a Mari la de Benet de la Ràpita. Nova col·laboradora, esperem que així sigui, ja que els col·laboradors i col·laboradores són el pilar i la riquesa més important d’aquest espai poètic.

Mari la de Benet forma part de la Coral, participa a les activitats del Casal de Jubilats, teatre, poesia i més.

Es va estrenar a “Poesia per la Pau” llegint una xerrada de dos avis octogenaris. Mari ens va avisar que era una mica picanteta. Endavant Mari, si en fan censura, doncs ja ens ho faran saber. Va resultar un programa simpàtic i poètic, com sempre.
El dia 10 de juny Mari ens tornarà a acompanyar per recitar el seu poema dedicat als avis. Atenció als seus fans.

PRESENTACIÓ DE "LA SIRENA DE L'EBRE" A LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC DE MÓRA

En el marc incomparable de la Setena Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, en la qual he tingut la satisfacció de participar 4 anys consecutius, presentarem el diumenge dia 6 de juny, a les 11 del matí, el meu darrer llibre de relats "La Sirena de l'Ebre", de Setzevents Editorial.

Glòria Fandos

PRESENTACIÓ DE "LA SIRENA DE L'EBRE" A TORTOSA

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE " LA SIRENA DE L'EBRE", RELATS
DE GLÒRIA FANDOS
DE L'EDITORIAL SETZEVENTS

A CÀRREC DE MANEL SUBIRATS, EDITOR,
FELIX RODRÍGUEZ, PRESIDENT D'UNIÓ DE JOVES DE LES TERRES DE L'EBRE
I LA PRÒPIA AUTORA.

LLOC: LLIBRERIA LA 2 DE VILADRICH DE TORTOSA

DIA: DIJOUS 3 DE JUNY DE 2010

HORA: 8 DE LA TARDA

Us hi esperem

EL VOSTRE FILL MARC

EL VOSTRE FILL MARC


Un trosset de lluna
de galtes rosades
i cabells de sol,
l'abraceu i gronxeu
a un bressol d'amor,
teixit amb els fils del cor.

Uns ulls us miren
de bocins de cel...
Uns llavis dolços,
alenades de vida
creix a les vostres mans,
somriu i respira
el vostre fill Marc.

Amb esguard innocent
us mira...
Vosaltres el mireu
i el torneu a mirar.


Glòria Fandos.



Dedicat a Jesús i Maite, els millors pares.

LLEGA EL MES DE MAYO

Llega el mes de mayo, está a la vuelta de la esquina, sin darme cuenta. Un mes que es como otros, llegará y pasará sin pena ni gloria, como ya vengo comprobando hace algunos años. Cuando en otros tiempos, ya bastante lejanos, o así me lo parece, según como lo mire, en mi infancia, en la época escolar, era el mes más esperado y más bonito. Era el mes de María, el mes de las flores. Con él llegaba la primavera, como ahora, pero ahora lo veo con otros ojos. Se acababa el curso escolar, sin tantos exámenes ni angustia, ni miedos, como hoy en día. Esperando el verano para jugar al fútbol con mi hermano y sus amigos, pasear en bicicleta, aunque fuera de grandes dimensiones para mí, pues era la de mi padre, no había otra. Y sobre todo ir a nadar al río. También para confeccionar mis muñecas de trapo, hacerles vestiditos y jugar con ellas. El mes de mayo era especial, se montaba un pequeño altar en la clase con la Virgen María. Todos los días teníamos que llevar un ramo de flores para adornarlo. Yo cogía flores silvestres por el camino o rosas y claveles del jardín de mi madre. Todas las tardes íbamos a rezar el rosario a la Iglesia y cantábamos aquella canción, que de cuando en cuando, a lo largo de mi vida , ha sonado agradablemente en mi pensamiento: "Venid y vamos todos/ con flores a María / con flores a porfía / que Madre nuestra es".

Luego llegaba el mes de junio, el mes de las primeras comuniones, como ahora... Pero antes se celebraba con una comida familiar o una chocolatada. Inculcar unos valores sociales y morales a los niños y creer el la bondad, representada en un Jesusito, tangible e intangible, que está en el corazón y también en el cielo. En lo más alto. En esas nubes blancas tan bonitas, con tonalidades doradas, cuando son traspasadas por los rayos del sol.

Pero ahora esta fiesta de creencias y de fe, se ha convertido para la mayoría, en un alarde de materialismo y fastuosidad. Cantidad de invitados, grandes restaurantes, listas de primeras comuniones en las tiendas, para no repetir los regalos. Muchos hacen préstamos. para poder costear los gastos. Festival infantil con teatro y payasos incluidos. Se gastan lo que no tienen. Los niños desorientados, pero locos de contentos... La ruina. Creo sinceramente que es un grandísimo y tremendo disparate.

Gloria Fandos

Publicat al Diari de Tarragona el dia 26 d'abril, dilluns, a l'apartat LÍNEA ABIERTA

TROBADA A PRAT DE COMTE

TROBADA A PRAT DE COMTE

Al bonic poble de Prat de Comte,

envoltat d'onírics paratges,

paisatge de pinedes

i altes muntanyes,

polítics, simpatitzants, veïns

i visitants de tot arreu,

ens hem reunit amb alegria

per celebrar una trobada

de convivència i de Pau.

Poble de cases blanques, ocre, marfil.

carrers amb escales i costeruts,

per fer passejades

carrer amunt i carrer avall.

L'origen del poble és llunyà i incert,

a l'Edat Mitjana, l'època de Berenguer IV.

Un Prat donat pel Comte

per crear una societat.

Té riqueses tradicionals

i Festes Populars,

com la de Sant Antoni,

subhasta de dolços i pastes,

la típica clotxa i després ball.

Celebració de Santa Àgueda

de les Dones del poble,

també molt especial

que no podia faltar.

Romiatge a l'Ermita

de la Verge de la Fontcalda,

Patrona Major

amb brollador d'aigua clara,

on es reuneixen, amics i parents,

i la gran devoció, al patró Sant Bartomeu.

Tenen antigues tradicions,

com la Festa de l'Aiguardent,

molt valorada per propis i forasters.

Poble petit i acollidor, perfumat

i la primavera florit.

Bona gent, bons sentiments

i aquesta trobada, tots estarem d'acord,

s'haurà de repetir.

Glòria Fandos Gràcia

SANT JORDI ALS MATINS DE TV3

Un Sant Jordi diferent, el que vaig viure aquest any, amb la presència als "Matins de TV3" acompanyant a la Núria Feliu, creadora de l'espai poètic del Club del poetes desconeguts. Aquest dia ens van fer el lliurament d'un carnet acreditatiu i una rosa, que no podia faltar, a uns quaranta poetes, els que hem participat des del seu inici. La Núria Feliu va recitar un bonic poema de Joan Maragall.

Com ja fa bastants anys aquest programa dirigit pel presentador Josep Cuní, es trasllada a la plaça de Catalunya, fent honor a aquest Diada tant tradicional i representativa com és Sant Jordi. Gaudírem d'un matí assolellat i primaveral, acolorit i festiu, multitudinari, la plaça de Catalunya i les Rambles, amb totes les parades de llibres i la venda de roses. Escriptors famosos, com Federico Moccia i molts altres. Llargues cues per la signatura de llibres. Quasi no es podia caminar entre els rius de gent que circulava per aquesta part cèntrica de la ciutat. La plaça de la Universitat i d'aquesta, visitàrem el seu artístic i històric pati de l'entrada principal, també amb parada de venda de llibres.

També tenia cabuda aquest dia, una manifestació, més bé era una seguda, d'un gran grup de joves estudiants de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Bellaterra. Reivindicaven el desacord en la reforma del seu pla d'estudis, en el que havien aprovat que, per al curs vinent, traurien les assignatures de literatura, empobrint així aquestes llicenciatures, tan necessàries i tan riques per sí mateixes. Quin millor dia que la diada de Sant Jordi, on la literatura està a flor de pell, i a peu del carrer, per demanar la supressió d'aquesta assignatura.

Un dia de Sant Jordi, que vaig viure amb joia, i també esgotador, a Barcelona, a la plaça de Catalunya, plaça Universitat i la Rambla de les flors. Aquest dia concretament de roses i llibres, entre un formigueig de vida, de color, de lletres i aroma de primavera.


Glòria Fandos


Publicat al Diari de Tarragona el dia 14 de maig de 2010: Enllaç a Diari Tarragona

NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS “LA SIRENA DE L’EBRE”

NOU LLIBRE DE GLORIA FANDOS

"LA SIRENA DE L'EBRE" (Editorial SetzeVents)

Primera presentació el dia 3 de juny a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.

Propera presentació, data a concretar, a la llibreria Rambla Nova de Tarragona.

Participació la 7a Fira del Llibre Ebrenc, a Móra d'Ebre, els dies 5 i 6 de juny.

Sinopsi

"La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals, tenen un punt d'unió. Es conten trossos de les seves vides, de la seva història. Cap relat té un punt i final. Sempre dóna opció a seguir, per això són relats, no contes. Són fets reals o de fantasia que succeeixen a les Terres de l'Ebre, però es poden donar a qualsevol lloc. Versant els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent. Son principalment del gènere fantàstic i futurista, amb pinzellades reals, punyents, records contats, d'un passat històric que marca i marcarà la història per sempre. Una realitat, de la qual desitgem fugir, tancar els ulls, per omplir la nostra visió i deixar passar les imatges del món invisible i màgic de la imaginació. Parla dels amors obsessius, viscuts a les aigües de l'Ebre. Situacions sorprenents. Una simbiosi entre la Mireia, la protagonista principal i les aigües de l'Ebre. La Sirena de l'Ebre? Representa a la dona, amb la seva bellesa, el seu misteri, la màgia de tot allò que és llegendari, la fortalesa, per trencar tant vidres com cadenes de les injustícies viscudes. També estimar per unir forces, per lluitar. L'avançar de la vida, del temps, ens trobem en el futur amb l'avi de la Mireia, Manel, que l'any 2100 celebra el seu aniversari, 100 anys, i ens conta les seves vivències. Recorden els cantadors de les terres de l'Ebre, la poètica, les paraules que dansen sobre les aigües cristal•lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà. Us emocionarà? Us farà plorar? Us farà riure? Arriba més allà de la quotidianitat. Ho haureu de llegir per saber-ho.

Pròleg

En el cas de la Glòria Fandos, la dificultat que suposa classificar

les narracions per gèneres es veu accentuada per

la varietat temàtica de les seves obres... narrativa, poesia,

periodisme i, en el cas del llibre que teniu a les mans, "La

sirena de l'Ebre", un recull de relats del gènere de realisme

màgic o fantàstic.

Glòria Fandos crea un ric món propi a partir del no res...,

o, millor dit, a partir d'una succinta història que perfectament

podria ser real. Això implica un procés d'investigació

de la realitat mateixa, fins crear un món que, basat en

la realitat, s'escapi cap a les altures de la imaginació. Ha de

ser, doncs, un món coherent, versemblant i tan real com

el del propi lector; sens dubte, és la part més complexa i la

que implica més rigor.

En el cas de "La sirena de l'Ebre", els episodis estan encadenats,

tot i que això no resulta evident en una primera

instància. Fugint de l'estructura clàssica de "plantejament,

nus i desenllaç", els protagonistes es mouen per diferents

escenaris i, en cadascun d'ells, comença i acaba un episodi,

un relat que, al final, sempre queda obert. A mesura que

es llegeix, l'estructura es fa més i més complexa, els personatges

s'entrellacen i apareixen diverses línies narratives.

No obstant, en tots els casos la narració és lineal i, l'estructura

global és tancada, molt ben estructurada.

D'altra banda, els relats de la Glòria Fandos incorporen

una forta dosi de valors tradicionals que, en el cas que ens

ocupa, tenen gran força narrativa. Les terres de l'Ebre,

la seva gent, costums i maneres de viure formen part de

forma indestriable d'aquest món real que la autora ens

descriu, sempre des d'un inefable sentiment de fragilitat

o pèrdua, del que un dia podria deixar d'existir. És basant-

se en aquest postulat que la autora crea un nou món

màgic on tots aquests valors també hi tenen cabuda i, per

tant, ofereix per aquesta via un ressorgiment, una renaixença

o una perpetuïtat dels valors i costums d'una terra i

una gent als que estima per damunt de tot.

En aquest llibre, doncs, fantasia i realitat es donen la mà

per mostrar els sentiments més humans, per explicar una

sola història des de contextos totalment diferents. Glòria

Fandos crea escenes o mons volgudament originals que

permeten abstreure's de la realitat i explicar una història

íntima i personal des de les situacions més simples i quotidianes,

gràcies al món fantàstic de la imaginació; però, en

fer-ne una doble lectura, se'ns mostren les nostres pròpies

febleses i lluites personals, com si la autora hagués provat

de posar un mirall just davant nostre perquè ens hi puguem

reconèixer, amb el que tot això pot comportar.

Com tots els bons llibres de ficció, aquests relats tenen la

virtut de tornar, al final de tot, a fer referència al que s'havia

presentat en un principi i deixar tancat el conflicte o

la situació que s'havia plantejat. És un llibre que fa pensar,

que emociona i que distreu, mentre et porta de la mà per

mons imaginaris; al mateix temps, et deixa un cert sentiment

cruel, un regust amarg provocat per la ignorància

humana. En definitiva, un llibre que sorprèn per la seva

sinceritat i sensibilitat.

Manel Subirats, editor.

DÍA DE LA MADRE

DÍA DE LA MADRE

No quiero regalos

ni joyas finas,

deseo ver como crece tu vida,

saber de tu buen hacer,

cómo avanzas

por un sendero de sol,

seguir y compartir tu tiempo,

ver tu felicidad

y el esplendor de tu sonrisa.

Oír tus palabras, tu voz,

son música y melodía,

un camino de notas,

blancas y negras,

unidos por el interrogante

de caminar hacia el destino,

como las nubes del cielo

que vienen y van.

Ver volar tus manos

y tu libre pensamiento,

acariciar las teclas,

subir la escalera

en un sonar dulce

del viejo piano de estudiante,

resurgiendo bellezas,

llenas de encanto,

ver pasar las primaveras,

renaciendo fragancias.

El hijo es el amor

que une nuestros hilos,

en la trama

de un corazón de madre,

que siente su palpitar

y ha esparcido su sangre

para que vivan otras vidas

más allá de su muerte.

Glòria Fandos Gracia

DIA DE LA MARE

DIA DE LA MARE

Un repicar de campanes

i un renou de sentiments,

un cor tendre de mare

omple de joia el pensament.

Quina dolçor, quanta tendresa,

immesurable riquesa d'amor.

Seguiré el teu camí

que serà ample i llarg,

no hi ha res més gran

que la vida d'un fill.

Caminaràs lluny

i lliure com un ocell,

sempre amb els ulls oberts

i la mare tindrà el pit

curull a vessar de plaer.

Fill o filla,

us vull abraçar molt fort,

serà la vostra vida,

el fil que ens uneix,

l'aniré amollant a poc a poc,

però mai del tot.

L'estima d'una mare

en res es pot comparar,

un amor de primaveres,

belleses...

el més gran del món.

Glòria Fandos Gracia

POESIA VIVA

POESIA VIVA

La poesia té vida,

la poesia està viva,

viu als nostres cors,

brolla dels nostres llavis...

La poesia són paraules,

la poesia té veu, té ales,

la poesia és brisa,

és vent, és aire.

La poesia em parla,

és vida, és aigua, és terra,

és pluja, és primavera.

La poesia és l'amiga

que mai em traeix.

El poema és l'amic

que sempre estima.

No és un plor,

ni un cop...

És color, és mar, és cel,

és l'univers d'amor

que tinc al cor.

La poesia és carícia

de la ment, de l'oïda,

de les fibres sensibles

de l'ésser humà...

És un camí marcat

que mai s'esborra, ni s'oblida,

ni es desfà...

Jo parlo a la poesia,

la poesia em respon...

Hi és als arbres, a les fulles,

als rius, a les muntanyes.

La poesia respira, té so,

és música, és melodia,

la poesia és tot...

La poesia està viva,

la poesia ets tu,

sóc jo...

Glòria Fandos Gracia

SANT JORDI A “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA

El dia 22 d’abril, com a preludi de Sant Jordi, a l’espai poètic de “Poesia per la Pau” que s’emet a Ràdio Ràpita quinzenalment, a les 9 de la nit, i per celebrar aquesta Diada tan especial ens acompanyaren, de la recent Associació Cultural de Les Terres de l’Ebre “Lo Terreno”, dos dels seus components, Alejandro Gibello, president i Fèlix Rodríguez portaveu. De l’Esbart Dansaire, Montse i Georgina Matamoros i els col·laboradors ja habituals del Casal de Jubilats de la Ràpita Pilar Zaragoza, Antonio Miravalles i Roser Esquerda.
Alejandro ens informà de les activitats realitzades per l’Associació fins ara i les properes. La més important la participació a la Fira Expo Ebre, amb degustació de productes de la terra, un sorteig i dissabte a les 6 de la tarda xocolatada infantil. Passada del muntatge d’un magnífic vídeo del nostre territori, tot vida i tot color. Fèlix ens llegí el poema “Poesia viva” del llibre “Llum de tardor”.


Georgina, estudiant de segon de batxillerat ens explicà que guanyà el premi d’accèssit del treball de recerca a la Fira Literària de Cid i Mulet a Jesús d’aquest any i recità “Seràs pluja”, també del poemari “Llum de Tardor”.
Pilar, Antonio i Roser ens recitaren de producció pròpia, una poemes preciosos.
Gràcies a tots i a totes per enriquir aquest petit homenatge a Sant Jordi. Dia de llibres i de roses i també d’amor. Encara que com sempre pensem, tots els dies poden ser dies de llibres, de roses i amor. Però és millor que hi hagi un dia especial per celebrar-ho, així podem valorar i apreciar la diferència. I perquè és bonic conservar aquesta tradició, com a marketing de vendes, ajudar un xic a l’economia en temps de crisi, i alegrar el cor, la visió i il·lustrar la ment.

MENTIDES

MENTIDES

Mentides que caminen, corren,

sense peus ni cames,

mentides que volen,

sense ocells ni ales.

Mentides s'esmicolen,

en un cel estrellat

d'ignoràncies,

al niu de la ment,

petita i cansada,

com l'aigua d'un riu

embassada que no avança,

buida de fragàncies.

Fantasia i realitat

es confon, s'adorm,

i desperta la poesia,

a la primera claror

de la matinada,

la rosada avergonyida

renta els ulls i la cara,

al nou dia que comença,

i mai a cap ànima

es farà pas... cap mentida.

Glòria Fandos

RECORDS

RECORDS

De la ciutat d'Alcanar

guardo el els meus records,

poemes brodats als llavis,

el temps em porta la remor,

el perfum del seus camps,

els colors verds i grocs

d'extensos tarongerars.

El pensament

curull de tristors,

les mans a vessar d'enyorances,

guardades als plecs del cor,

on es guarden les esperances.

Els fruits saborosos i dolços,

com paraules ensucrades

i promeses d'amics,

que fugiren indiferents,

en un silenci fosc,

amb el corrent del riu remorós,

d'aigua clara i transparent

Només queda la quietud

en mig de la tristesa,

de solitud i fragàncies

saboroses,

que es precipitaren,

a l'insondable i profund

pou de l'oblit.

Renaixen grafies,

versos, poesies,

noves amistats floreixen,

ballen les lletres,

al compàs de l'amor,

del cor d'una poeta

que només sap estimar,

i contempla el mar,

l'horitzó blau i llunyà,

sempre de primavera.

Glòria Fandos

POESIA EN TEMPS DE CRISI

El dia 20 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Poesia, se celebrà la Primera Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, organitzada i coordinada per Tomàs Camacho Molina, poeta i professor, resident a l'esmentada població, amb el suport i presència del seu alcalde i regidor de Cultura Alfons Montserrat. L'acte es realitzà a la Biblioteca Trinitari Fabregat, la qual era plena a vessar de públic. Assistírem poc més d'una vintena de poetes, s'esperava una trentena, quan el total de participants a la mostra n'eren quaranta. Cal remarcar que només érem tres dones al recital. Un valor afegit a la sensibilitat poètica masculina. Es posaren a la venda i intercanvi els llibres dels autors. Tinguérem l'agradable sorpresa que, a més d'un diploma, ens obsequiaren amb un llibre, l'antologia amb tots els poemes dels poetes participants, amb una portada en color d'un dibuix abstracte d'Alfredo Gavín Agustí, que també representa el cartell de Mostra. Amb la col·laboració especial de les persones del Centre Ocupacional i Llar Alcanar. Vaig tenir el plaer de saludar-ne algunes. Els vaig preguntar si els havien agradat les poesies, em contestaren afirmativament, amb un somriure ample que es reflectia igual als seus llavis com a la seva mirada, il·luminant encara més l'estança, reconfortant els cors d'una sensibilitat humana que no sap de crisis, ni dels dies emboirats, que tapen el sol a una sacietat gris, que ens envolta, i no deixa passar els raigs de sol. Aquell dia precisament, el carrer estava ocupat per una boira, quieta i prou espessa, i humida, com quan a uns ulls se li apropen les llàgrimes, en aquest cas quedaven lluny. Ambient d'amics, d'alegria i de poesia, capaç de d'allunyar les llàgrimes i traspassar boirades, per molt denses que siguin. No hi ha millor manera d'afrontar la crisi que amb poesia. I així ho està fent la població d'Alcanar amb aquesta extraordinària iniciativa. Reunint una gran quantitat de poetes, vinguts, a més a més d'aquestes terres, d'altres llocs més dispars. També gaudírem d'un dinar de germanor i després una visita guiada pel nucli antic i la Casa O'Connor. A banda d'admirar la bellesa de la casa, amb les seves pintures, i les baranes i balconades de ferro forjat, d'estil barroc, també coneguérem un xic de la història d'una família de terratinents adinerats, com l'afusellament del senyor de la casa a principis de la Guerra Civil, els seus avatars, poc agradables. Una casa conservada, com si el temps s'hagués aturat, en un passat, d'un status social i econòmic elevat. També ens explicaren la complexitat de les exposicions, per a les quals utilitzen la casa, sobre els inicis i el avenços del jaciments ibèrics existents i admiràrem utensilis de ceràmica, trobada i reconstruïda del segle VII abans de Crist Una vetllada completa, tant en riquesa cultural i històrica com poètica. Fins l'any que ve. Esperem una II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar. I una actitud positiva. Poesia en temps de crisi, poesia.

Gloria Fandos

Tortosa ( Tarragona)

QUART RECITAL INTERCULTURAL DE “POESIA PER LA PAU” A RÀDIO RÀPITA

.
El dia onze de març fou un programa especial per a Ràdio Ràpita. Celebràrem el “Quart Recital Intercultural de Poesia per la Pau”, però el primer que es fa davant dels micròfons de Ràdio Ràpita. Els tres anteriors se celebraren a la Sala d’Actes de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb les bones atencions i organitzacions de la seva directora senyora Irene Prades, i al Regidor de Cultura Joan Caballol. Aquest recital el faig anualment i en una llengua diferent. Té com a base recitar poemes traduïts en diferents llengües per persones nadiues del país que la parlen. Em va semblar diferent, original i la idea va estar molt ben acollida.

Per començar, vaig recitar un poema dedicat a Tortosa, en agraïment a les anteriors edicions del recital. El poema fou del llibre “Al vent de l’Ebre” titulat “Quan estic lluny”, de l’any 2004, dedicat al “Tortosi Absent”, des de fa vint anys, el meu renàixer literari.
La poesia per la pau, per la unió dels pobles, de les cultures, la unió de les llengües,. La poesia per la diversitat, la poesia per la bellesa i la fragància afegida, ampliada i enriquida en traduir-la a altres idiomes.


Els motius que féssim aquest Recital a Ràdio Ràpita és perquè les nostre col·laboradores d’aquest any són una mica tímides i darrera d’aquests micròfons se senten més a gust. És més íntim i també molt entranyable, i per comoditat, les dues viuen de a la Ràpita i no s’han de desplaçar, i jo hi vinc quinzenalment per fer l’espai poètic.
Els poemes traduïts sempre són dels meus llibres. El Primer Recital Intercultural el va traduir i el va llegir Fàtima en àrab, després en castellà i en català, el Segon Recital, en rus, per Nicolae, el tercer en francès per Martina Capell i Rosa Gellida, i aquest any l’ha traduït en portuguès Liliana Costa, el poema titulat “Fantasmes” del meu últim llibre “Hojas dormidas”, Mari Sànchez en castellà i jo mateixa en català.

Gràcies Liliana Costa i Mari Sánchez per col·laborar en el Quart Recital Intercultural de Poesia per la Pau.

• ESCOLTA el PROGRAMA:

“LO TERRENO” NOVA ASSOCIACIÓ CULTURAL

Una joventut d’excepció, joves de la nostra terra, amb il·lusió, treballadors, emprenedors, creatius... que ens porten una notícia, la primícia, la creació d’una Associació, amb Les Terres de l’Ebre com a base. Què bonic, què bé sona, els nostres joves, el nostre futur, que ja són un exemple de realitat, la tenim a les mans, l’abracem. Després del desànim de la xafogosa societat que ens envolta, quina alenada d’aire fresc i d’esperança, la nostra joventut. Fem una crida per que tinguin tot el suport possible, dels que tenen poder i de tots els que estimem la nostra terra i la volem portar més enllà, per donar a conèixer les nostres belleses, les nostres riqueses, tant les naturals com les arquitectòniques, tradicionals, gastronòmiques, històriques, turístiques, tot plegat avalat, embolcallat per la riquesa més important, com és la humana, els bons sentiments i la bona fe. Enmig de la malesa també surten flors, i al cel llueix un sol prou pur encara, que ens escalfa a tots. I això són aquests joves que han creat l’Associació Cultural “Lo Terreno”, unes flors acolorides que naixen a la malesa, n’hi ha tantes, més de les que ens pensem. En aquests joves tenim una mostra molt important. Són Alejandro Gibello, president, Robert Accensi, tresorer, Gerard Vidal, secretari, i Fèlix Rodríguez, portaveu. És una associació sense ànim de lucre i apolítica.


Varen fer la Presentació oficial el passat 27 de febrer en el marc de la Fira de l’Oli a l’E.M.D de Jesús amb el suport del seu alcalde Pere Panisello i la regidora Dolors Queralt. Posaren tot l’èmfasi en transmetre, amb arguments més que sobrers, totes les seves il·lusions i projectes per al futur de “Lo Terreno”. Gaudírem d’una magnífica projecció àudiovisual, amb un fons musical adient, mostrant les belleses dels Ports, de l’extens Delta amb la seva valuosa fauna, l’amplitud i la majestuositat del riu Ebre, de Tortosa, la catedral i la Verge de la Cinta, Amposta, amb el seu artístic Pont Penjant, els cantadors de jota i Rondalla, els pobles de la Terra Alta i Ribera d’Ebre, amb els seus cellers d’estil modernista, construïts per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, on s’extrau la gran riquesa d’aquestes terres com és la vinícola, les oliveres, joves i mil·lenàries, el tresor l’or líquid, com és l’oli d’oliva. També els cítrics, la costa, el turisme, tant rural com marítim. La riquesa del mar, peix, marisc, amb l’exquisitat dels llagostins de Sant Carles de la Ràpita. Un territori ric en moltes vessants, per viure i sobreviure per sí mateix. Mostrant el rebuig més implacable a la instal·lació del cementiri nuclear, pel clar perjudici que patirien aquestes terres, i tot el seu valuós patrimoni.
“Lo Terreno” vol transmetre que ens creguem el valor de les nostres terres en tot el seu contingut, només així podrem mostrar-lo fora.

Ja compten amb promotors de productes de la terra, com Miralles d’Horta de Sant Joan, la Cooperativa Sant Josep de Bot, pastissets de Tortosa i més productes que vàrem tenir el plaer de degustar al llarg de la fira d’oli de Jesús. Tenen previst fer una conferència a càrrec del senyor Josep Borrell sobre la Setmana Santa tortosina. Col·laboren en el Festival en favor de les víctimes d’Haití i tindran un estand a la Fira Expo-Ebre de Tortosa on faran una altra presentació, amb el suport de l’ajuntament de Tortosa. Han tingut el suport divulgatiu de Tortosa Televisió, Televisió Terres de l’Ebre, de radio Ràpita a “Poesia per la Pau” i a diversos mitjans de premsa escrita. També tenen molts projectes sobre temes culturals, concursos literaris, pintura, dibuix, per a petits i grans. Les seves activitats s’aniran anunciant oportunament a les agendes Culturals. Personalment, no us desitjo sort, perquè la vostra tasca no és qüestió de sort, consta d’esforç, voluntat, tenacitat, il·lusió, justícia, ideals de joventut, el fer del dia a dia i sobre tot el gran amor que professeu a la vostra terra, la nostra i la de tots, “LO TERRENO”.

89è programa "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita

El dia 25 de febrer, a “Poesia per la Pau” de Ràdio Ràpita, espai poètic senzill i humil, vaig recitar un poema a Sant Carles de la Ràpita i vàrem tenir coma a convidada a Teresa Morales, d’Alcanar, poeta, escriptora, cantant, una artista. Fa temps que desitjàvem tornar a tenir la seva presencia a “Poesia per la Pau” i aquest dia hi és present entre nosaltres. Benvinguda i moltes gràcies.

• Escolta el programa -->
  

Presentació a Barcelona

SATISFACTÒRIA VETLLADA

Malgrat el gèlid fred i la pluja al final de la tarda, vaig viure una vetllada rica i satisfactòria el dia tretze de febrer, al Centre Lleidatà de Barcelona. Vaig sortir al migdia amb tren, amb l'especial equipatge, la meva producció literària en format paper, que consta de nou llibres, de poesia i prosa. A la presentació de l'acte ens vàrem centrar en els llibres de poesia "Llum de Tardor" i "Al vent de l'Ebre", la biografia de "Lo nostre Teixidor" l'últim Cantador del Montsià i "Empremta de dona" relats.

Les presentacions anaren al meu càrrec i la lectura de poemes compartida amb la poetessa i amiga M. Carme Roig, coordinadora de l'activitat literària. Va començar amb un breu currículum del meu itinerari literari. L'encarregat de posar el so i les imatges de les portades i del contingut de les obres presentades fou el poeta Rafel Soteras.

Del poemari "Llum de tardor" recitàrem els poemes titulats "Buidesa", "Sonet de comiat serè", entre altres. Del llibre "Al Vent de l'Ebre", "Sonets de mar i amor" de refinat i romàntic erotisme i "Camí de dona", remarcant, amb impotència i tristesa, la desigualtat i la injustícia que encara pateixen les dones a l'actualitat. Del de relats, una petita llegenda dedicada a Santa Llúcia. De la biografia del "Lo nostre Teixidor", ressaltar la importància d'aquests cantadors de la jota improvisada, típics de les Terres de l'Ebre, dotats d'un do especial, que no s'ensenya ni s'aprèn. Hem viscut el seu temps, la seva història, sense el veritable reconeixement que es mereixen Vaig recitar uns poemes del contingut de la biografia dedicats al Teixidor.

El Centre Lleidatà de Barcelona es va omplir de poesia, relats i música, enregistrada, de Rondalla i cantadors típics de les Terres e l'Ebre, i els poemes de "Enyor i "Eternitat" de sonets del llibre "Llum de Tardor", musicats per Tomás Simón d'Amposta i la veu d'Alícia González. I en directe al piano, unes peces interpretades, amb sensibilitat i precisió, per Josep Àngel Rodríguez i Fandos. Vetllada senzilla però molt entranyable, inoblidable, un pas més en els meus camins poètics que sempre estimo tant... Vers a vers, cop a cop, com digué Machado, es fa camí al caminar. I allà, a un espai de Barcelona, compartírem una part del nostre cor, i de les nostres Terres de l'Ebre, dels nostres pobles i de la nostra gent. Tornarem, ja que al públic li va semblar massa curt. Es van quedar amb ganes de més poemes recitats i de més música en directe de piano. El viatge de tornada el férem en autobús, ben entrada la mitja nit, amb un bon regust de boca. Amb el cos cansat però amb les il·lusions acomplides i amb la sensació de la feina ben feta.

Glòria Fandos Gràcia

Tortosa (Tarragona)

LLEGENDA DE SANTA ÀGUEDA, PATRONA DE LES DONES

La llegenda de Santa Àgueda sempre és la mateixa, però m'agrada recordar-la, potser afegint un toc d'actualitat. Que és una llegenda, és història? És una fantasia? És un misteri? Fins a quin punt és una realitat? Són fets, si és que van succeir o algú es va inventar o arrodonir, per alimentar una fe, unes creences, una il·lusió, creure en miracles. Acceptar un conformisme, davant d'uns fets esgarrifosos, d'unes persones martiritzades. Realitat? Fum? Envoltades d'un halo de divinitat, on podem trobar totes les respostes, i a la vegada cap. Les dones creients, ens encomanem a Santa Àgueda en el "mal de pit ", que és càncer de mama, dit senzilla i durament i crua. Però davant d'un avenços mèdics, reials i satisfactoris, clamem i confiem, primer que res en la ciència i desprès la fe. O les dues a la vegada. Tenim al nostre abast aquests grans professionals de la medicina, tant en prevenció, en tractaments, en cirurgia. Ments privilegiades que es dediquen a la investigació, per curar malalties i salvar tantes vides. Pensem que són Deus. Que hi som a les seves mans. O potser es Deu que ens els hi posa en el nostre camí?
Àgueda, Àgata o Gadea, Verge i màrtir nascuda a Palerm( Itàlia) i martiritzada a Cutània, cap a l'any 251, patrona de l'illa de Malta. Festivitat que se celebra el 5 de febrer. Les bugaderes la tenien com advocadessa de les dones que criaven i protectora sobre tot del "mal de pit", tal vegada perquè a la Santa, li hi van tallà en el seu martiri i així com Santa Llúcia patrona de les modistes, apareix en els seus ulls a un plat, a Santa Àgeda ens la mostren portant els seus pits tallats en un safata. Educada en el cristianisme més extremista, ja des de nena feu vot de virginitat. Però, davant de la negativa al seu pretendent Quincià, governador de Sicília, ferit en el seu amor propi de mascle, abusant del seu poder i sense que ningú fesa res per evitar-ho, la féu tancar a un bordell. No aconseguint el seu humiliant propòsit la feu martiritzar cruelment estenent-la a sobre de carbons encesos. En aquells moments un gran terratrèmol és produí a l'illa, com a defensa divina cap a la Santa. Després la feren engarjolar i ja no va sortir-hi: allà va morir captiva un 5 de febrer i els partidaris cristians l'enterraren a Cutània. A Sicília s'invoca contra les invasions de l'Etna. La seva fama ha estat molt estesa, a Espanya sobre tot a l'Occident del principat de Catalunya, Fraga, Mesquinesa... les dones aquest dia prenen especial protagonisme, per a fer honor a la Santa. Són alcaldesses, manen en tot, fan gresca, ball i les dones trauen a ballar als homes, els homes estan d'acord perquè només és un dia, fan el paper de servidors i esclaus de les dones, aquestes mantejaven un ninot a la plaça del ajuntament, el cremaven i suposaven que aquest era un home. A Tortosa fa uns anys ho celebraven anant a Mig Camí, assistint primer a una missa en honor de la Santa i pobre d'ell si algun home apareixia, el lligaven, li tapaven la boca i era objecte de totes les burles possibles com a divertiment extraordinari, però amb molta harmonia, pau i xalera.
Actualment, totes les associacions de dones, celebren aquesta festa, en activitats diverses, com una tradició molt enraigada, en honor a la Santa.
Les dones actuals ens sentim identificades amb aquesta Santa, perquè també són martiritzades. Ni tradicions d'origen femenines desdibuixades, ni llegendes gregues d'Orfe... Fa pocs anys una dona va ser mullada amb gasolina i cremada viva, també per un home, el seu marit... El 2010 ha començat millor, de maltractaments i morts de dones, pels seus companys sentimentals, o ex. És un present i una realitat viva, esgarrifosa i tangible. Com si Quincià, governador de Cecília, fantasma i assassí vingués de les tenebres del passat, esborrant 2000 anys de Història. Esperem que com a Santa Àgueda la Divinitat ens doni la mà, algun dia... Una esperança fugissera, que s'esmuny entre les nostres mants.. portant-nos al buit, ens enfonsa als esvorancs més profunds.
Hi ha una contra terrible. Ments que salven vides, i altres ments malèfiques que les destrueixen. És la lluita del bé i del mal, no hi ha dubte. Una mica no, un tot de sensatesa i llum per aquestes ments fosques. Però que parin ja aquests assaciants a dones innocents que clamen al cel, perquè ja no els queda res més. Més lleis i més ajudes per pal·liar d'una vegada aquesta lacra. Com així és l' educació, generalitzada, a la nostra societat, i a la nostra cultura, de respecte, de comprensió i de bona fe. Aquest any 2010 serà més real l'esperança?

• Publicat al Diari de Tarragona el dimarts dia 2 de gener de 2010 a l'apartat de "Línea Abierta"

Glòria Fandos

SÓN ELS MEUS POETES

SÓN ELS MEUS POETES

Són els meus amics, els meus poetes,

collita abundosa i dolça de moltes primaveres,

tèbies tardors i gelats hiverns,

de dies grisos i plujosos,

que ompliem rius de poemes.

Estols d'aus recitant paraules i rimes,

per un cel blau lluminós i assolellat.

Són els meus amics, els meus poetes,

guardats al cofre del cor

tancat amb clau de plata,

il·luminats per un fil de lluna blanca

filtrada per una escletxa

gastada, eixamplada en el temps.

Són meus els poetes, els poemes,

l'Univers el mar i la Terra,

i les aigües clares de l'Ebre,

les flors, el bosc, la fragància i la verdor.

Tot el meu, i no sóc egoista,

només forma part de vida,

tot és meu i no pren res a ningú,

tot cap al cor i a la ment,

a la fondària de la mirada dels meus ulls,

i al racó de l'amplitud dels sentiments.

Glòria Fandos