Diada del Tortosí Absent 2023

Dia emocionant de l'Acte del Tortosí i la Tortosina Absent, us passo la meua col·laboració que ja fa trenta- tres anys que participo, gràcies autoritats per convidar-me un any més. Vaig començar amb l'alcalde Beguer, després Mariano Curto, seguit Joan Sabaté, passa a Ferran Bel, la recent Meritxell Roigé Pedrola, la primera dona alcaldessa tortosina, ara l'alcalde Jordi Jordan Farnós. Tots i totes han fet i faran història a la nostra estimada ciutat de Tortosa.

LA LLUM NOVA

La llum nova il·lumina als Tortosins Absents,
abraçada a les llums antigues i recents,
mirar als horitzons que ens portarà per mil camins,
avançar, com la vida que es gronxa
a les sagetes del rellotge i als fulls del calendari
penjat a la paret...

Des d’allà mira muda i callada,
com les veus emmudeixen
amb les tempestes i els aiguats incontrolats,
arrasa els moments de pau
que neguen els cors de bondat i de justícia
que necessita la societat...

Els Tortosins Absents, que torneu,
com ocellets al vostre niu,
amb la il·lusió de gaudir de la festa gran
del vostre poble nadiu,
que transpira pau i tranquil·litat
reflectides a l’aigua dolça del riu,
el tresor més preuat
que rega l’horta tortosina,
per a assaborir els fruits de la terra
madurats al sol d’estiu pintat de primavera.

Ja voltegen les campanes
al so de Festa Major,
de músiques i comparses
s’omplen les places i els carrers,
fins i tot s’enlairen els Castellers
a la Plaça de l’Ajuntament
en honor als Tortosins Absents
que un any més a una Tortosa esplèndida
el seu estel torna a brillar.
I com un collar de perla fina
la Verge de la Cinta ens somriu des del cel.

Glòria Fandos Gracia
Dia del Tortosí Absent 2023

 

 

 

 

 

Diada del Tortosí Absent 2022

 

 

La meua participació al Tortosí Absent 2022

 

L’ABSÈNCIA DELS TOTOSINS

 

L’absència dels tortosins

es fa present aquesta tarda de sol,

a nesta ciutat que sempre estrena,

places renovades, carrers engalanats,

cases velles, plenes d’ànimes

que respiren, més enllà del temps.

 

Miro esta ciutat, Tortosa i l a sento meua,

i és vostra, la admiro amb els ulls del cor.

Pugem els esglaons de la vida un any més

i respirem la festa…

 

I quan ja el temps disfressat d’anys

em pessiga els ossos i la pell,

acluco els ulls i veig tots els colors de l’esperança.

I les campanes voltejen al vol,

en honor a la Festa Major de la terra tortosina,

i als meus somnis veig a la Verge de la Cinta

i ens gronchem tots amb Ella, tortosins absets i presents

al carrusel de la il•lusió.

 

Viajarem en ales de la pau, la compresió i el respecte

com una senyera clavada el cor

i aconseguirem un món lluminós i perfecte.

 

Dia del Tortosí Absent de 2022

 

UNES PARAULES PER A ANNA

 

El somriure i la bondat

es dibuixaven al teu rostre,

a la teua mirada i als teus llavis.

Vas ser regidora i protectora,

com una mare que ens abraçava

a la ciutat tortosina

i a les Terres de l’Ebre.

Sempre m’acompanyava

a les meues dèries literàries,

igual a la Biblioteca com a una llibreria,

Senzilla, alegre i tendra.

També fores la meua mestra,

vaig aprendre molt, lo que podia,

tenir cura de persones d’una malaltia,

on la ment es diluïa,

com un torrent d’aigua clara que s’enterbolia.

Sempre seràs al meu record

i al de tots els que et van conèixer.

Anna, te n’has anat aviat,

un viatge inesperat, ens trobarem

algun dia, allà on s’ajunten cel i mar…

 

Glòria Fandos Gràcia

 

Dedicat a Anna Algueró, ex Regidora de l’Ajuntament de Tortosa, i Presidenta de l’Associació de Familiars de Maltats d'Alzheimer de Tortosa

4 de setembre, Dia de la Cinta 2022

Diada del Tortosí Absent 2021

Diada del Tortosí Absert, celebrat el dia 5 de setembre, diumenge de la Cinta.

 

 

TENDRA ÉS LA MIRADA

 

Tendra és la mirada

 de Tortosa la meua ciutat estimada,

present preuat ple de llum,

un dia més d’un any més,

encara tinc aquest paisatge als ulls.

Han florit les roses del jardí

que encenen de colors la tarda,

alimenten les il·lusions

de la florida terra tortosina.

Els carrers s’omplen d’espera

a que vingue la festa major,

amb el ball de les pubilles,

joventut riallera que els batega el cor,

amb somriures bells de primavera.

I desfilaran  Rufolet, Rubi i la Cucafera,

fent la delícia de petits i grans.

I la corrent del riu i el vent de Dalt

ens porta fragàncies de les pinedes del Port,

pulmó que alimenta la vida, quan defallim

perquè ens hem de tapar la boca i els llavis

i ens apaguen la veu i el respirar...

Deixem guardades per uns dies

 les ombres de la por i de la incertesa

                    al calaix més fondo del rebost del cor tortosí  i tancat en clau,

i sortim a celebrar la Festa amb alegria i precaució

i amb la Cinta rosada de la Verge ens farem una llaçada al cor

per a abraçar als Tortosins Absents

que van marxar una primavera

un dia lluny i blau molt enrere,

i Tortosa sempre us espera,

i la Verge de la Cinta us delera

per a que tots plegats cantem el seu himne

amb clarins i campanes i la veu alçada

sonarà la melodia més dolça

que tindrà el so més tendre de l’esperança.

 

Glòria Fandos Gracia

 

Dia del Tortosí Absent 2021,

Any de la Cultura Catalana

TINDRÉ QUE DEIXAR DE SER FEMINISTA?

És una pregunta que darrerament està prenent forma dins del meu cap, que malgrat topar amb moltes parets encara el tinc sencer. Si el feminisme és un moviment de persones que lluiten per a eradicar el gran problema de totes les injustícies que pateixen moltes dones i han patit al llarg de la Història, doncs si, sóc feminista. Sempre he sigut feminista i no ho sabia, com el títol del llibre d’Ariadna, coneguda presentadora de TV3. Sense deixar de banda els fanàtics masclistes, es poden definir així, els que no es reconeixen com a masclistes i els seus comportaments estan dins de la seva  normalitat.  Disfressats de costums, tradicions, com si els seus significants fos una llei que tant si ens agrada com si no, hem de seguir complint. Seguint el rol d’altres generacions passades, com dels nostres pares, mares, avis i àvies. Ho podem englobar en dos grans apartats: macro i micro masclisme. Els micro, pot ser serien s’amagarien dins dels maltractes psicològics, molt difícils de detectar. Les dones es troben parets socials, econòmiques,  properes, com familiars, fills, filles, amistats. Si els homes  prenen la iniciativa de separar-se o divorciar-se, sense cap motiu de maltractament, tenen tota la comprensió de l’entorn. Ho tenen tot lligat i ben lligat, per la gran injustícia cap a les dones. Els fills van a brindar alegrement amb els pares i les seves parelles. I no pensen amb la seva mare? És inaudible, increïble. Si és la mare qui pren la iniciativa per causa de maltractament, físic i psicològic, a més de la incomprensió  i ha hagut fills que ha intentat assassinar-les. O sigui que ja es troben la faena feta.       

Ara fa un any que estem confinats amb la pandèmia que ens està canviant la vida. Aquest any no es faran les manifestacions feministes del dia 8 de març, cada vegada més consolidades, fent més real aquesta lluita. Una contra més de cara a aquesta reivindicació.  I les dones que han tingut que estar confinades amb el seu maltractador, tot un desgavell de situació.

Encara que sigui poc a poc, molt poc a poc, he pogut veure un bri de llum que ens il·lumina el camí de l’esperança en vers les dones.  Per un moment m’he sentit afortunada viure aquest instant tant significatiu en el comportament d’alguns homes, en la seva preocupació de pensar en el bé i la salut de la seua parella. Fa poc temps, acompanyant  a un familiar a fer-se unes proves a una ciutat propera, mentre esperava a una ampla sala d’espera, vaig sentir a una infermera que li deia a un pacient, jove, amb to seriós i de circumstància- Ja t’ho has pensat bé? al sentir aquesta pregunta, aguditzo l’oïda, presa de la curiositat, i pot ser també de l’avorriment i la preocupació de les llargues hores d’espera. Si que deu ser transcendental la prova, vaig pensar. El jove contesta- Si, estic segur. Acte seguit la infermera li fa una altra pregunta.- Què quants fills teniu? Dos- Contesta. Bé, ja estava la incògnita desvetllada. Aquell home anava a que li fessin una vasectomia. I així el mateix ritual unes sis vegades al llarg de la meva espera d’aquell matí per part d’aquella infermera, amb to maternal i com si li perdonés la vida.  S’està fent una mica de justícia, vaig pensar. Un tema tant delicat que també la dona ha pagat un preu i molt alt com és la mort. Recordem aquelles terrorífiques notícies de moltes dones mortes i en greu estat a la India al ser sotmeses a esterilitzacions massives pel seu govern per baixar l’excessiva natalitat. Tot això entraria en els macromasclismes. No puc ni podem deixar de ser feministes, per poder combatre totes les injustícies que pateixen les dones, només per ser-ho. I en aquests dies ennuvolats i boirosos veig que del cel cau un fi plugim d’esperança, puc dir, que només és això, esperança.

 

 

POESIA EN TEMPS DE CRISI

Poesia en temps de crisi

 

 

El dia 20 de març, en commemoració del Dia Internacional de la Poesia, se celebrà la Primera Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, organitzada i coordinada per Tomàs Camacho Molina, poeta i professor, resident a l'esmentada població, amb el suport i presència del seu alcalde i regidor de Cultura Alfons Montserrat. L'acte es realitzà a la Biblioteca Trinitari Fabregat, la qual era plena a vessar de públic. Assistírem poc més d'una vintena de poetes, s'esperava una trentena, quan el total de participants a la mostra n'eren quaranta. Cal remarcar que només érem tres dones al recital. Un valor afegit a la sensibilitat poètica masculina. Es posaren a la venda i intercanvi els llibres dels autors. Tinguérem l'agradable sorpresa que, a més d'un diploma, ens obsequiaren amb un llibre, l'antologia amb tots els poemes dels poetes participants, amb una portada en color d'un dibuix abstracte d'Alfredo Gavín Agustí, que també representa el cartell de Mostra. Amb la col·laboració especial de les persones del Centre Ocupacional i Llar Alcanar. Vaig tenir el plaer de saludar-ne algunes. Els vaig preguntar si els havien agradat les poesies, em contestaren afirmativament, amb un somriure ample que es reflectia igual als seus llavis com a la seva mirada, il·luminant encara més l'estança, reconfortant els cors d'una sensibilitat humana que no sap de crisis, ni dels dies emboirats, que tapen el sol a una sacietat gris, que ens envolta, i no deixa passar els raigs de sol. Aquell dia precisament, el carrer estava ocupat per una boira, quieta i prou espessa, i humida, com quan a uns ulls se li apropen les llàgrimes, en aquest cas quedaven lluny. Ambient d'amics, d'alegria i de poesia, capaç de d'allunyar les llàgrimes i traspassar boirades, per molt denses que siguin. No hi ha millor manera d'afrontar la crisi que amb poesia. I així ho està fent la població d'Alcanar amb aquesta extraordinària iniciativa. Reunint una gran quantitat de poetes, vinguts, a més a més d'aquestes terres, d'altres llocs més dispars. També gaudírem d'un dinar de germanor i després una visita guiada pel nucli antic i la Casa O'Connor. A banda d'admirar la bellesa de la casa, amb les seves pintures, i les baranes i balconades de ferro forjat, d'estil barroc, també coneguérem un xic de la història d'una família de terratinents adinerats, com l'afusellament del senyor de la casa a principis de la Guerra Civil, els seus avatars, poc agradables. Una casa conservada, com si el temps s'hagués aturat, en un passat, d'un status social i econòmic elevat. També ens explicaren la complexitat de les exposicions, per a les quals utilitzen la casa, sobre els inicis i el avenços del jaciments ibèrics existents i admiràrem utensilis de ceràmica, trobada i reconstruïda del segle VII abans de Crist Una vetllada completa, tant en riquesa cultural i històrica com poètica. Fins l'any que ve. Esperem una II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar. I una actitud positiva. Poesia en temps de crisi, poesia.

 

Publicat al Diari de Tarragona, dissabte 3 d’abril de 2010 en la secció Opinió