Vaja enrenou que ens ha portat el tema de la castració química, per a un violador reincident que ha sortit de la presó fa uns dies. La polèmica, el debat intel·lectual que s’ha produït està durant massa. Els raonaments i les controvèrsies estant omplint la nostra societat d’una actualitat aclaparadora. Quina finesa i quina delicadesa per solucionar aquest problema. Però siguem clars. La maldat no està als testicles, hi és a la ment. Un home sense testicles no tindrà l’instint de cometre agressions sexuals, però podrà maltracta i assassinar, amb més virulència encara. Un delinqüent és sempre reincident, siguem realistes. És utòpic pensar que puguin canviar i que la societat, que som tots, els hi hem de donar una segona oportunitat... I un be negre. Les seves víctimes la tenen? Podem retrocedir en el temps? Tornar una vida i esborrar la injúria d’una violació?
(Publicat a El Punt diari, dia 29/09/2007)
