MATÍ QUE ES PENTINA
Arriba el matí, somnolent, despentinat,
encara adormit, s'estira entre núvols,
llits de matalassos tous i blans,
de llençols blaus i coixins blancs,
desperta, obre els ulls, i amb les mans
es pentina els cabells que són raigs de sol,
que donen llum al dia, que l'espera,
amb promeses d'amor que es faran realitat
i amb alegria compartiran l'experiència
de donar vida i existir...
La llarga cabellera del matí ja està pentinada,
i els seus cabells que son llum de sol,
acaricien la Terra, que és un formigueig
de persones, que treballen i s'il·lusionen,
gronxen les pinedes, els arbres i les herbes,
les aus obren les ales i volen lliures,
les abelles pul·lulen per les flors,
de romaní, farigola i espígol,
ens regalen la dolçor de la mel,
aliment de riquesa per als llavis i la ment.
Gràcies al matí que pentina i espargeix,
per la Terra, farcida d'aigua i cel,
la finesa dels seus cabells, fets de raigs de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada