ÀNIMA ADORMIDA
Les teves carícies despertaren
la meva ànima adormida,
dibuixaren somriures
al meu rostre
i brillaren de nacre
i ruixim els meus llavis.
Ell mai marxaria,
i se'm va anar...
Per un núvol esfilagarsat,
teixit d'ombres,
mentides que dansaven
entre regalims de paraules,
promeses, primaveres,
esborronades de tinta,
ofegant la meva ànima,
sense aigua, sense aire
i al vent i a la brisa,
dormirà per sempre.
Glòria Fandos Gracia
COR TRENCAT
El meu cor trencat
en mils trossos.
Vas ser el malson
disfressat de somnis,
l'aigua que apagà
el meu foc...
I em convertí
en cendra,
la suau flama
que m'enlairà del terra,
després m'esclafà,
entre les fulles verdes
adormides al vespre.
La llum vespertina
es burlà, i moriren
les abraçades eternes,
tendres...
Les vesades sinceres,
tot es fongué a la nit,
només quedà el dolor
plorant a les ombres.
Records trists i marcits,
i els meu cabells, blancs,
platejats...Ondejant al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada