El dia feia cara de diumenge, i anava vestit de festa, el cel ens regalava la més pura blavor, el sol era una estrella que ens acariciava la mirada i ens il·luminava el camí. Dia trenta de novembre, matí fred d’hivern i paisatge de primavera. Viatge tranquil i carretera serena. Ens dirigim a la població de la Franja Vall-de-roures, on Octavi Serret, de la Llibreria Serret ens esperava, amb el seu tràfec de sempre, amb l’entusiasme i la il·lusió que el caracteritza. Li portàrem una quantitat de llibres que no ens cabíen als braços, “Hojas dormidas”, amb un contingut de quasi dues-centes pàgines de poemes, poemes a grapats, triats i escollits amb el cinc sentis, poemes especials, que més bé són micro contes, d’experiències personals i de sentiments, agafats i cedits, també a grapats i amb molta sensibilitat, del nostre entorn, de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà. Les “Hojas dormidas” despertaren i aixecaren el vol, com ocells en busca de la llibertat, o d’ullals d’aigües fresques i dolces, com les dels “Ullals de Baltasar”, preciosa pintura de Rosa Gellida de la Ràpita, que il·lustra la seva portada. Com a primícia, des de la Llibreria Serret, llibres a grapats que acariciaran unes mans i delectaran la ment del seus lectors.
En el transcurs del matí a la llibreria Serret gaudírem de la màgia, de l’ambient únic, com ja sabeu, que es respira entre llibres i gent admiradora de les lletres al paper. Conèixer gent nova com l’escultora Emilia Carbó. Un fons musical del poema “Poetas remontad el vuelo, premiat a Dublin el 2001, que conté el llibre, i musicat per Tomás Simón d’Amposta, al piano i cantat per Alícia González, intercalant la signatura de llibres i la recitació de poemes de l’autora. Gràcies una vegada més al dinamitzador cultural i amic Octavi Serret, tant de la meva humil producció literària, com de les més importants editorials de tota Espanya i els seus corresponents escriptors i escriptores. “Hojas dormidas” obre les seves pàgines, els seus fulls, veu la llum per primera vegada a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb projecció cap a les Terres de l’Ebre i Aragó. Gràcies Octavi Serret, per un altre matí de joia a la teva llibreria. Per molt anys, i per més llibres...
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada