La festa del Dia del Llibre té un origen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor i editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho va acceptar i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instituïa "La Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la celebració al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare.
Aquest dia tot Catalunya es vesteix de roses i de llibres.
Als mitjans de comunicació sovint es veu la divulgació d'alguns llibres, que tracten sobre els temes de violència masclista, lacra social. Tots partint de fets reials, que han patit les autores d'aquests llibres, directa i cruament o indirectament. Un dels títols que em va impactar va ser "Descalza por la vida". Autores que de petites havien vist assassinar a les seves mares pels seus pares, tot l'horror que les va marcar per sempre. Una té aquest impacte mental, que va succeir el dia que va fer la seva primera comunió. Ara ho recorda el dia abans del seu casament...i aquest record l'omple de dubtes i de pors... Quasi tots els meus llibres també tenen un toc d'aquest cruent tema. Totes aquestes autores, com jo mateixa, demanem que les dones amb aquests problemes no facin silenci, que denunciïn o que trenquin la relació, amb tota la serenitat que sigui possible, per elles mateixes i per a evitar als seus fills un futur traumatitzat.
Les dones han patit maltractaments al llarg de vint anys o trenta anys... aquest silenci és més punyent que la mort. Demanem a les dones que no facin silenci, ara tenen més recolzament que mai de part de la llei i del govern i també de la societat. Estem en via de progrés i de justícia sortosament. Per una societat de pau i de convivència, de comprensió i amor.
El Dia de Sant Jordi sempre arriba amb la il·lusió dels llibres, de les roses, de l'amor i l'alegria de la primavera. Què bonic sonen aquest desitjos... Els carrers de les ciutats s'omplen de parades de llibres i roses. Els homes més matiners, ja van a comprar la rosa per a la seva estimada, caminen de pressa, porten la rosa a les mans, i la miren amb ulls d'amor, pensant en el goig que li farà a la seva estimada quan li doni. A més, la pressa també és perquè després ha d'anar a treballar, recordem que a Catalunya, tan important que és aquest dia, no és festiu. Contradicció que hi estem acostumats. Les dones, que no treballen fora de casa, cap al mig matí o a la tarda, sortint a mirar i remenar les parades de llibres, buscant les novetats literàries, a gust dels seus marits, o al d'elles... Però no es queden sense portar un llibre al seu estimat. I la il·lusió que ens fa als autors que cada any floreixi un nou llibre. Són les nostres roses perfumades de Sant Jordi, que també esclaten a la primavera. Tradició joiosa que ha de perdurar en el temps. Conrearem la terra i la ment, la bellesa, el perfum i la saviesa i brollaran els fruits que seran les roses i els llibres. I els acariciarem amb les mans i els llavis, amb els fils sedosos i suaus de la pell i la transparència i la claredat de la memòria. Benvingut estimat Dia de Sant Jordi.
Glòria Fandos Gracia
Publicat al Diari de Tarragona el dia 21 d'abril a l'apartat "Linea abierta"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada