LA MEVA TORTOSA
Ciutat bimil·lenària,
la meva estimada Tortosa,
passejo pel seus carrers,
veig créixer les cases,
avancen els barris, s'escampen,
el seu cor batega, està viva,
tremola i vibra d'alegria,
per les seves Festes Majors
en honor a la Verge de la Cinta.
M'il·luminen els fanalets de colors,
fets d'il·lusions i d'entusiasmes.
Em passa la vida i la teva bellesa
m'acompanya, el vent de Dalt
que ve de les muntanyes m'acaricia,
el teu riu m'omple de riquesa.
L'aura humida que arriba del mar,
em porta veus, paraules de sal,
llàgrimes vessades,
a la gran immensitat
d'aigua blava i ones blanques,
on les gavines eixamplen les ales,
alcen el vol i abracen la llibertat,
La tristesa del record
de tortosins i tortosines
que un dia van marxar
i que ja mai tornaran,
però romandran al nostre cor.
Entre la mediocritat i l'esplendor,
l'amor i la confiança, afloren
la realitat dels sentiments
que les coses són com són,
sóc com sóc i parlo mirant als ulls,
a cara descoberta, al vent,
no miro al terra,
no hi ha res que admirar.
Tortosa és la meva Ciutat,
enrere han quedat les muralles,
les tenebres, les foscúries,
les tristeses i tot són llums
i esperances mirant al cel obert,
curull de constel·lacions,
amb savieses a la recerca
de la perfecció que no existeix,
ni mai existirà...
La Tortosa actual, enigmàtica,
ciutat d'Hibera, lloc estratègic
a vores del riu Ebre
que es disputaren cartaginesos
i romans durant les guerres Púniques.
Va haver una troballa
al casc antic tortosí,
estructura defensiva
de referents molt antics,
la constància d'una muralla
del segle setè abans de Crist
Tortosa de belleses Medievals,
sempre antiga i sempre nova,
la fortalesa àrab com la Zuda
o Castell de Sant Joan,
feta per Abderraman
per a passar a mans
dels Templaris convertida
en Palau Real
que erigida dalt d'un cim
domina la ciutat,
observa el cabal de les aigües
clares o tèrboles de l'Ebre.
El Castell Califal convertit
en Parador Nacional.
L'empremta cristiana
de construcció destacada
és la majestuosa Catedral
d'època gòtica i declarada
històrica i artística,
replena de tresors,
tant arquitectònics
com espirituals.
Tortosins i tortosines
caminem cap a un futur
d'amples horitzons,
recercant les primaveres
del Parc, dels Ports,
de les arbredes, recuperades
les verdors, després
del fum i el foc,
encara que sempre plorarem
les morts...les vides segades
per la fatalitat i el valor.
Remarcarem la paraula escrita,
recercant realitats envoltades de fe,
amb la Verge de la Cinta
que en espais de somnis ens espera
amb els braços oberts.
Trepitjant enveges i angoixes,
fruit de la ignorància,
creant un camí perfumat de roses
aspirant la suau fragància.
Ciutat estimada, Tortosa,
sense muralles ni reixes,
oberta a l'Univers, al món.
Només som homes i dones
que treballem i pensem,
com perles nacrades i fines
que espurnegen al cel blau,
tortosins i tortosines
que desitgem amor i pau.
I la Verge la Cinta aquest any,
com una dona senzilla
caminarà al meu costat,
a la primavera florida,
a l'estiu i a la tardor,
passejarem pel nostre Parc,
tot mudat, polit i engalanat,
gaudirem de la Festa
creada en el seu honor.
Tortosins i tortosines
ens marcarem una fita,
amb el bategar del fervor
a la Verge de la Cinta
al fons del cor.
Tortosins i Tortosines Absents
que ens visiteu any rere any,
Tortosa i la Cinta us espera, us delera,
com la terra, el camp,
desitja l'aigua de pluja,
en temps de sequera,
a l'estiu, a la tardor
i cada primavera.
Glòria Fandos Gracia
Diada del Tortosí Absent de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada