Jo vaig recitar dos poemes, extrets de l’apartat de personatges del meu llibre “Al vent de l’Ebre”: “Al Poeta Martí i Pol” premiat l’any 2004 al Grup poètic “Luz de Luna” (Barcelona) i el dedicat a l’amic Carmel Panisello de Sant Llàtzer (Tortosa).
Un altre dia Rosa ens tornarà a visitar, té moltes coses més a dir, relacionades, com no de la Pau i de l’amor, entorn a la poesia.
-----------------
AL POETA MARTÍ I POL
Ens nega la veu del teu silenci,
es fa present la buidor immensa,
s’ha apagat el teu somrís
que ens deixes esmicolat,
a la teva creació intensa.
Ja ha acabat el teu sofrir,
ha cessat el teu dolor
i has fugit, de la garjola
sense reixes d’aquest món.
El camí ha estat llarg,
feixuc el pes del teu cos,
els teus poemes són ales blanques
que t’enlairen cap al cel,
ets lliure, lleuger com el vent
i les teves paraules vives
brillaran des d’un estel .
També l’horitzó rogenc
ens portarà el teu record,
les teves emocions i sentiments
romandran al nostre cor
i els àngels et rebran,
amb un pom
de roses i de clavells.
13 de novembre de 2003
--------------
POEMA PER A CARMEL
Amic Carmel,
amic de fa tants anys...
i com un somni
ja hem passat
més de mitja vida...
però hi és el mateix cel.
aquell cel estelat,
d’aquelles nits llunyanes
de l’adolescència,
nits de revetlles ...
de la Verge del Carme,
de Sant Joan...
que omplien
la nostra existència
de joventut,
de sensacions primeres...
aquells estius
i aquelles primaveres,
de música, de vall
i d’alegria nova,
d’amistat, d’estimació,
on tu només podies ballar
amb la imaginació...
Amic Carmel,
ha passat el temps,
i aquests records
els porta la brisa, el vent
i els guardarem al cor.
En el nostre esguard
amic Carmel,
encara brilla aquell estel
de vida i de sentiments,
vell i nou,
del avui i del demà,
amb l’esperança
i la llum de sempre.
27 de juliol del 2002
AL POETA MARTÍ I POL
Ens nega la veu del teu silenci,
es fa present la buidor immensa,
s’ha apagat el teu somrís
que ens deixes esmicolat,
a la teva creació intensa.
Ja ha acabat el teu sofrir,
ha cessat el teu dolor
i has fugit, de la garjola
sense reixes d’aquest món.
El camí ha estat llarg,
feixuc el pes del teu cos,
els teus poemes són ales blanques
que t’enlairen cap al cel,
ets lliure, lleuger com el vent
i les teves paraules vives
brillaran des d’un estel .
També l’horitzó rogenc
ens portarà el teu record,
les teves emocions i sentiments
romandran al nostre cor
i els àngels et rebran,
amb un pom
de roses i de clavells.
13 de novembre de 2003
--------------
POEMA PER A CARMEL
Amic Carmel,
amic de fa tants anys...
i com un somni
ja hem passat
més de mitja vida...
però hi és el mateix cel.
aquell cel estelat,
d’aquelles nits llunyanes
de l’adolescència,
nits de revetlles ...
de la Verge del Carme,
de Sant Joan...
que omplien
la nostra existència
de joventut,
de sensacions primeres...
aquells estius
i aquelles primaveres,
de música, de vall
i d’alegria nova,
d’amistat, d’estimació,
on tu només podies ballar
amb la imaginació...
Amic Carmel,
ha passat el temps,
i aquests records
els porta la brisa, el vent
i els guardarem al cor.
En el nostre esguard
amic Carmel,
encara brilla aquell estel
de vida i de sentiments,
vell i nou,
del avui i del demà,
amb l’esperança
i la llum de sempre.
27 de juliol del 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada