"Poesia per la Pau" es un espai poètic que s'emet quinzenalment, en dijous a les 9 de la nit, des dels estudis de Ràdio Ràpita. A més de poesia, versos, versets... us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, tradicionals, musicals, mèdics, i sorpreses.
Gràcies a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita i a l'Hernan Subirats de Control. També es pot escoltar per Internet a radiorapita.com.
L'últim espai es va realitzar el dia 19 d'agost. Vaig començar amb un petit poema titulat "Glop de natura" de llibre "Al vent de l'Ebre"
Vàrem tenir una convidada d'excepció, l'amiga Francesca Aliern i Pons, nadiua de Xerta, gran escriptora, novel·lista per excel·lència de les nostres terres i de més enllà. Té moltíssimes obres publicades, molts guardons guanyats. Els seus llibres són els més venuts, els més llegits, té lectors i lectores fidels, any rere any.
Recordo els títols de "Un otoño, toda una vida", "No llores Laura", "La Canela", " Misernovis", "La Menestrala", "La Història innecessària", "El pont de la solitud"; "Sabó moll", "Camins", "Cor de Llop"... i també participa en obres col·lectives... Va ser un luxe que ens acompanyés a l'espai poètic, moltes gràcies per acceptar venir.
Francesca ens va explicar moltes coses, des dels seus començaments, fins al moment actual com a escriptora. Unes pinzellades, ja que la seva trajectòria és molt ampla i extensa. Quan era petita i anava a l'escola ja li agradava i gaudia escrivint contes i relats que després els llegia a les seves amigues. Les matemàtiques era l'assignatura que menys gràcia li feia. Al llarg de la seva vida, no ha parat d'escriure, i ha anat avançant, malgrat tenir-ho que compaginar amb la feina i el rol que com a dona li ha tocat viure, tenir cura de la família, els pares. Ens va reafirmar que la força per seguir, es troba dins de sí mateix.
Francesca és també gran lectora. Escriure li omple la vida, i li aporta grans satisfaccions. El paisatge que més li agrada és la gent. Asseure's, per exemple, a un banc de les rambles, o d'altres llocs molt concorreguts, i observar. Així s'inspira per escriure les seves històries, les seves novel·les, basades en les més crues i sentides realitats de la societat que ens envolta. És perquè Francesca Aliern, te el do i la gràcia de ser escriptora. Escriptora amb lletres majúscules i gran persona. Tots natros, miraríem la gent i no veuríem res. Fa uns anys l'avala una gran editorial, Cossetània, com escriptora professional. Ens comentava que no es pensava arribar on ha arribat.
Els teus fidels lectors i lectores esperem les teves properes obres, les teves novel·les, i que sigui per molts anys. Felicitats i enhorabona de nou.
Francesca va tenir l'atenció de llegir el poema "Brillan las estrellas", del meu llibre "Hojas dormidas"
Vaig acabar l'espai poètic llegint el poema "No existir" del llibre "Al vent de lEbre"
Amb poesia, literatura i pau seguirem el camí que ens marca la vida, perquè així volem que sigui.
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada