PRESENTACIÓ DEL POEMARI "SOSPIRS" A AMPOSTA

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "SOSPIRS" A AMPOSTA

 Va ser  per a mi un plaer estar a Amposta el 31 d'octubre de 2014,  donant a conèixer el meu dotzè fill literari.  Gràcies a Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, per presentar-me el poemari Sospirs, cosa que va fer amb professionalitat, des del cor i l'ànima, que no tothom ho sap fer. Va realçar la seva pròpia visibilitat, en pro de la veu i la presència d'una altra dona i dels seus poemes de Sospirs.  Joana va desplegar un cúmul de riques apreciacions, cap a mi i el meu Sospirs amb paraules belles, literàries i de cor. Fa molts anys que conec a Joana i agraeixo sempre les seves bones atencions, i la nostra complicitat de dona, compartida, també, el seu recolzament i el seu suport.

Malgrat ser la nit de la castanyada, la Sala d'Adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó  era plena de públic amant de l'art i la poesia.  Aquesta presentació va crear expectació, i no es pot explicar amb paraules i el que no va assistir, s'ho va perdre, però no del tot, ja que aquesta mateix esdeveniment es realitzarà en altres poblacions del voltant.  Va recitar Teresa Silva un poema de l'autora dedicat a Amposta i Tere Gisbert, presidenta de l'Associació de Mestresses de Casa d'Amposta, va llegir dos poemes de Sospirs, ambdues components de "Poetes de l'Ebre" Associació poètica que presideixo.

Gràcies infinites també a Cristòfol Pons, director de la coral Sant Jordi i de l'associació de voluntaris d'Amposta, i que gustosament hi formo part, juntament amb els amics "Poetes de l'Ebre" i en general, per la defensa i la fusió de les Arts, una mirada ampla cap al futur i la pau, del nostre voltant i del nostre cor Gràcies per un gran treball que ha preparat per a acompanyar-me, un esforç que no té preu, en el món tant materialista que estem vivint.  Tot sigui per la unió de les arts, sense l'art el món no té futur. Gràcies a tots en general.

Cristòfol em dedica unes paraules entranyables i inoblidables i part de la coral, van escenificar i interpretar poemes, paraules, el silenci, de penombra i de misteri. Preparat amb molta il·lusió, la col·laboració a la presentació de  Sospirs sempre des de la senzillesa. Amb l'actuació de la coral St. Jordi de l'AVA (Associació de Voluntaris d'Amposta) una petita cançó basada amb un poema de Joaquim Maideu i música de Santi Riera. Van crear un clima de tranquil·litat com a preludi a l'acte literari.
Dones voluntàries van interpretar els poemes següents que aquests dies havien estat  "descobrint" amb emoció:  La font del cor, Fusos, Amb les paraules, Enmig, Emocions.
"Un treball rigorós i emocionalment intens, les rapsodes es van integrar de l'essència de cadascú d'aquests poemes"  Interpretaren:  Mercè, Marisol, Clarissa, Paquita i Araceli sota la direcció de Laura Cuadros. Les dues actrius de mim foren Míriam i Eva. Ma.Cinta acompanyava rítmicament amb les xin-xines i Ma. Dolores amb el pal de pluja. I l'ajudant de direcció de la coral Carme Pérez.
"Des de la llibertat i l'amistat que ens uneix" s'han permès fer-me un gran regal amb la seva intervenció, m'ha fet emocionar i plorar d'alegria.  "La unió de les arts toca el més profund de l'ésser humà"
 Considero a Amposta com la meva ciutat, fa molts anys què Amposta em va enamorar, la seva gent, el suport per la Cultura.  /Un dia vaig arribar a Amposta, / dia clar i assolellat /i aquesta ciutat preciosa / em va obrir les seves portes/ que no tenien ni en tenen ni pany ni clau/...

Aquesta atenció tant especial que em va dedicar Amposta, amb Joana i Cristòfol i tots els que varen participar, serà una fotografia perenne que romandrà al cor, sentir l'estima i la valoració del que sóc i el que faig és una sensació que no sentia des d'abans que la meva mare va perdre la noció del temps.

Fa uns quinze anys que m'agrada escriure de tot, encara que no en sé... Aquí el mèrit, dels que suporten aquesta dèria meua, sobre tot la poètica. Crec que el dia a dia és poesia, els paisatges són poesia i els carrers i el riu, i les places i les muntanyes, i els núvols i el cel, el sol i el mar, tot el que acariciem amb la mirada fins a l'horitzó és poesia, jo hi veig poesia, la vida l'hem de veure amb poesia, perquè la vida és bellesa, les arts són bellesa, els cors humans que bateguen són poesia, amb la poesia és més suportable la vida... Dins de nosaltres tenim poesia, només hem de descobrir-la, sentir-la. Tots i totes som poesia, per reivindicar de la forma més bella la justícia i la pau, que com a éssers humans sensibles que som, ens mereixem...

El  poeta amic Tomàs Camacho va dir sobre el llibre Sospirs que té una sensibilitat poètica, amb arrels en el romanticisme poètic i connexió social. Elements estètics japoneitzants en els poemes més com sospirs. Com a mínim tres eixos temàtics: amor, paisatge, situació social.

El poeta i també amic Albert Guiu diu de Sospirs que és una mirada intima i elegant de l'autora, que tots i totes ens podem sentir identificats.

Jo espero que per a qui llegeixi el poemari Sospirs sigui més que un sospir, que li deixi una empremta a la seva sensibilitat, que li faci pensar, somiar, reflexionar i dibuixar somriures dolços als llavis per temps indefinit.

Espero que us agradi aquest Sospirs. Un estol de sospirs que aixequen el vol al cel de la poètica i de totes les sensibilitats humanes que alberguen els cors que estimen les paraules i la poesia especialment perquè com diu l'amic i poeta de Vilafranca del Penedès Santi Borrell, Som Poesia. Així va titular unes jornades poètiques que va organitzar a la seva població, on també va anar Sospirs de la mà de Santi, que va qualificar de gran el petit poema "Silenci".

Va acabar la vetllada, com no, amb un refrigeri de panellets i brindant amb cava, atenció de la Biblioteca.

Glòria Fandos