DIA DE TOTS SANTS
Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.
La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L’impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l’hivern que ja comença a fer-se present, d’aquí la gelor de la mort.
Però no hem de tenir por dels morts, més bé l’hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.
El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...
Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l’hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.
Impressiona la gran fastuositat i luxe de moltes tombes, que son d’una bellesa extraordinària. Estàtues de verges, àngels amb unes ales precioses, digne d’admirar, esculpides de pedra o valuosíssims marbres, d’un valor econòmic impressionant.
Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l’envolta. Tot es vida, s’omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.
També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d’aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l’altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada