S'HA ACABAT LA TRANQUIL·LITAT
Ja fa anys que ens lamentem quan arriben aquestes dates que s'obre la veda per als caçadors, que és legal, es considera com un esport, una afecció, que podem respectar, però que no tots compartim. Tenen que pagar una bona despesa per tenir una arma i la llicència corresponent. Els caçadors, amb el seu seguici de gossos, amb el seu aldarull, travessant les nostres finques, no sempre, però ho fan amb mala educació i incivisme, creient-se uns drets que no tenen. Tortosa no és una ciutat contaminada, per sort, però els caps de setmana les famílies van a gaudir, en plena natura rural, de tranquil·litat, silenci i un aire més net, entre oliveres, ametllers i garrofers; pins, malesa, farigoles i romer... i a delectar-se el paladar amb una rostida o una paella. Un espai obert en vistes al port i a Tortosa, un lloc estratègic per al caçadors, que envaeixen la propietat privada, fins i tot fent destrosses dels pins més grans i valuosos per facilitar-se la caça. Els capvespres de dissabtes i diumenges tot es nega de tiroteigs, amb la desagradable caiguda dels cartutxos per tot arreu, posant en perill la vida d'aquestes pacífiques famílies, que passegen i caminen per la seva propietat privada. Ens fan viure amb por i amb l'ai al cor. Demanem una mica de respecte. I fins al juny no s'acaba aquest malson. No sé quin divertiment hi troben matar ocells, tords sobre tot i altres espècies. Hem de recordar la prehistòria quan l'home caçava i pescava per alimentar-se, que pot ser més comprensible, però a la actualitat no és així. Em sembla que encara hi ha alguns bars o restaurants que es consumeixen a uns preus excessius, i que pot ser perillós per la salut, perquè poden estar contaminats. Pot ser alguns sí que cacen per menjar, però no d'aquesta manera. També al nostre costat hi ha gent amb moltes necessitats i economia molt precària... Però això ja és un altre tema.
L'any passat, vaig tenir una experiència, a la nostra muntanya em van caure perdigons al cap, quan estava passejant, i una tórtora a pocs metres va caure, amb les ales obertes, morta i amb sang. Vaig anar en busca del caçador que estava prop, a queixar-me clar, ja feia anys que en tenia ganes...
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada