Seguim amb la Tardor, la llum de la vida, amb poemes, "Sonets d'amor" del poemari “Llum de tardor” i així anirem pujant l'escaleta del nostre dia a dia...
Ens ha envaït la nostàlgia, records d’una infantesa, que anàvem a costura. A les tardes les xiquetes brodàvem, els xiquets feien llengua, mates, dictats...dos dones intercanviant experiències
generacionals...interessants, d’allò més...
ME’N VAIG AL DIXAM...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada