Un toc de la Biografia de Pere Calders

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Cap 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

L'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén,  la seva es caracteritza com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, té una actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de 1974: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. 

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills la seva segona dona, Va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, encara que es va relacionar amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. a Mèxic.
Per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.  Va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així». diu

Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona