Aquesta setmana poemes, poemes a mans plenes, poemes a grapats. El poemari "Hojas dormidas" novetat de 2009, de gairebé dues-centes pàgines i uns dos-cents poemes. Amb una portada preciosa, d'un racó de les nostres Terres de l'Ebre, els Ullals de Baltasar, foto cedida per l'amiga i pintora de la Ràpita Rosa Gellida. Els fons dedicat al principi a la meva terra nadiua Aragò, la unió amb Catalunya i al poble que vaig néixer Samper de Calanda. Poemes de l'ànima, i tristeses, personals, transmeses i d'injustícies socials, com el terrorismes del del 11 M. o el del 11 S. i altres. I un poema dedicat a una amiga admiradora, de Dixa'm i dels meus poemes. El seu nom, simplement Pepita...
Et dedico aquestes paraules
que voldrien ser poema,
recordar quan ens trobem
pels carrers que anem a passejar,
em tramets la teva alegria,
amb la mirada també somrius,
la teva conversa centrada,
per aquest barri del Temple,
preciós o pels passeig tan bonic
que hi és a la vora del riu,
quan arriba el bon temps,
a la càlida primavera.
Fa anys que et conec,
sempre camines sobre rodes,
et cuida una rosa bruna
que et tracta com una flor,
per ami pintar aquest quadre,
és el millor poema que pot existir.
Una abraça Pepita,
demà ens tornarem a trobar,
ets la meva admiradora,
però més t'admiro jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada