POETES DE L’EBRE A L’AMETLLA DE MAR

Dissabte dia 29 d'octubre a les 6 de la tarda, presentació de l'Antologia 2010 de "Poetes de l'Ebre" i el llibre de relats La sirena de l'Ebre de Glòria Fandos, seguit d'un recital poètic, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. Gràcies al regidora de Cultura Eva del Amo i les poetesses locals Roser Llanes i Maria Brull
Entranyable vetllada literària a l’Ametlla de Mar, gran èxit, tant en públic com de participants de poetes i poetesses. Un pas més els nostres poemes han acariciat el vent de les Terres de l’Ebre....



DEDICAT A L’AMETLLA DE MAR

Ametlla de Mar
població costanera,
amb belleses d’escumes
blanques i de corall,
amarats amb fils
d’aigua dolça de l’Ebre
hem vingut a recitar,
en una tarda plujosa
o assolellada...
La brisa marina
ens acaricia i ens abraça.

Les barques dormen a la platja,
cansades de navegar,
amb la nostàlgia
d’aquells vells mariners
que sortien a pescar,
amb la il•lusió
reflectida als ulls...
cap a un horitzó de sol,
on el cel es confon,
amb la superfície blava i plana
d’aigua clara i de sal
i tot es nega de llum,
amb un nou dia que comença
i s’estrena una altra albada.

L’Ametlla, la Cala,
de gent noble i sentiment, sincers
i tenen poetesses amigues
com la Maria i la Roser.
Poble amb història recent,
anterior al segle dinou,
hi havia torres de defensa
contra els pirates invasors,
com la Torre de l’Àliga,
de Cap Roig i de l’Ametlla.
Hi havia masies i agricultura,
produint riqueses, com l’oli, llegums,
fruites i hortalisses.
Es van unir pagesos i pescadors.
Celebren les festes majors
en honor a la Candelera,
fires, diades i al Corpus
carrers esclaten de color,
guarnits amb belles flors.
Tenen un present d’esplendor,
de turisme i de futur,
de cultura i de progrés
i també de la tonyina roja
de la indústria Balfegó.

Gràcies per acollir
les nostres senzilles paraules,
sortides de la ment i el cor,
teixides d’aigua dolça
d’un riu ample...
i d’aigua de sal
del vostre mar immens,
com un llit tou i llunyà,
on totes les nostres ànimes,
un dia o una nit...
anirem a descansar i somiar
i a recitar poesies a l’eternitat.

Glòria Fandos
29 d’octubre de 2011

COL•LABORACIÓ 7 AL DIXA’M VORE AMB “POESIA DE L’ÀNIMA

Seguim amb la Tardor, la llum de la vida, amb poemes, "Sonets d'amor" del poemari “Llum de tardor” i així anirem pujant l'escaleta del nostre dia a dia...

Ens ha envaït la nostàlgia, records d’una infantesa, que anàvem a costura. A les tardes les xiquetes brodàvem, els xiquets feien llengua, mates, dictats...dos dones intercanviant experiències

generacionals...interessants, d’allò més...

ME’N VAIG AL DIXAM...

PROGRAMA 125 DE "POESIA PER LA PAU" A RÀDIO RÀPITA

Avui a les 9 de la nit , dijous dia 20 d'octubre a Ràdio Ràpita "Poesia per la Pau", un brollador de poemes i més coses de la nostra gent i dels nostres pobles.
Us he dedicat uns poemes del llibre "Llum de tardor" i he portat a la vida un trocet dels records, de la història viva del nostre Teixidor, Josep Guarch, que sempre formarà part del nostre folklore, cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre, traspassat fa un poc temps, però sempre romandrà present a la seva terra i en el cor de la seva gent, com un referent important, únic de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, llegint uns paràgrafs de la seva biografia, que vaig publicar per Sant Jordi de l'any 2005.


Podeu escoltar el programa aquí:

Col·laboració 7 al Dixa'm Vore

Avui al Dixa'm vore a l'espai "Poesia de l’ànima" la"Llum de tardor" continua. En honor a les Jornades Ebrenques d’Amposta he recitat el poema "Nit ampostina" i he recomanat un poemari digne de ressaltar "Deu sonets i quatre estacions" de l’autor i amic tortosí, Josep Maria Franquet. Poesia del més pur lirisme, amb tocs d’ironia i sàtira. Amb versos hendecasíl•labs i alguns de catorze síl•labes d’estil alexandrí, que són els més difícils, i amb rimes consonants.
Recomano les jornades Ebrenques d’Amposta i el magnífic poemari de l’autor tortosí, Josep Maria Franquet, no us ho podeu perdre.
Hem parlat temes imprevisibles...i molt interessants, com sempre...Us esperem...de la mà de la directora Diana Mar.

COMUNICAT DE POETES DE L’EBRE

 

Estimats amics i amigues poetes i poetesses, esperem que tingueu els poemes preparats per a participar a l'Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre", ens els fas arribar el més aviat possible.

 

També us comunico que els 29 d'octubre dissabte a les 6 de la tarda, i a la sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar tindrem presentació del llibres i recital de "Poetes de l'Ebre" us esperem, no podeu faltar i mostrar les vostres belleses poètiques. Moltes gràcies, tots i totes som imprescindibles, tots units i la poesia rajarà com l'aigua fresca de fina pluja de primavera...i de tardor..d'estiu i d'hivern...que ens donarà caliu a les mans i ens omplirà el cor...de pau i d'amor...

 

El 2 de desembre també tenim un recital Nadalenc a la biblioteca Merce Lleixà de Roquetes, a les 7 de la tarda.

 

Ens veiem aviat, estem en contacte, ens parlem...

 

Una abraçada

 

 

Glòria Fandos

 

Poetes d el'Ebre i junta

 

 

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

Ja ha arribat la tardor,

el sol ens regala un raig de sol,

per la galta li rellisca

una llàgrima de tristor.

Tornaré a escurar els plats,

els que s'han trencat

no els podré recomposar,

i seguiré cosint la roba

i passarem un altre any.

La porta de casa

seguirà estant oberta,

mai a tingut pany,

ningú gosa entrar,

no hi ha res que robar,

només trobaran poemes

sortits de l'ànima i del cor

que no són gran tresor

Només busquen diners,

joies de plata i or,

pensen que ho omplen tot,

i deixen de banda els sentiments.

Tinc per pagar la llum i el gas

i anar a comprar al supermercat,

cada dia que passa em creixen ales

 d'il·lusions i esperances

i sempre m'espera,

per passejar la mitrada,

 un cel blau amb núvols blancs

i m'abracen les paraules

l'amor i la pau...

Glòria Fandos

Col·laboració 6 de "Poesia de l'ànima" al Dixa'm vore

Un toc de la Biografia de Pere Calders

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Cap 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

L'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén,  la seva es caracteritza com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, té una actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de 1974: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. 

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills la seva segona dona, Va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, encara que es va relacionar amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. a Mèxic.
Per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible.  Va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així». diu

Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

 

"Poesia de l'ànima" al Dixa'm Vore

Avui a l' espai "Poesia de l'ànima" "Llum de Tardor" poema inèdit, "Ja ha arribat la tardor i un toc del llibre de Pere Calders "De teves a meves" autor i obra...la literatura i la vida sempre es donen la mà...de la mà de Diana Mar directora del programa.

Programa 124 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

S'emet quinzenalment en dijous a la 9 de la nit. El 6 d'octubre varem tenir com a convidada especial a l'amiga Maria Joana Querol de Tortosa, enamorada de la poesia, les paraules i més coses...Nova component de l'Associació "Poetes de l'Ebre

PROGAMA 124 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA

Avui a les 9 de la nit, "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, amb convidada especial, l'amiga Maria Joana Querol de Tortosa, enamorada de la poesia i les paraules i més coses, nova component de "Poetes de l'Ebre" us esperem.

Podeu escoltar el programa aquí:

Radio Rapita Poesi per la Pau 061011 by JARF1992

5a col·laboració al Dixa'm Vore: "Poesia de l'ànima"

Dimarts 4 d'octubre, en la meva cinquena col·laboració al programa Dixa'm vore del Canal de Televisió T.E. dirigit per la periodista Diana Mar Gutiérrez Urgell a l'apartat de "Poesia de l'ànima", ens va acompanyar "Paco del Fruto" d'Aldover, gran versador, el component més veterà de l'Associació "Poetes de l'Ebre" uns poetes somiadors de les Terres de l'Ebre i més enllà, guiats pel cor, per l'ànima i per la Pau...