L’ALCOHOL, LA DROGA LEGAL

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Tribuna", el dia 28/12/2018

L'alcohol, la droga legal

És un problema que sembla amagat, omès, el·líptic. Però, en definitiva, un problema, un gran problema. L’alcohol és una droga, no ho dubtem, jo no ho dubto ni mai ho he dubtat. Les veus, es pot dir, d’una majoria em feien callar, em volien fer veure que és un petit trastorn, si et passes una mica de la ratlla permesa, una ratlla que no per a tots els individus té el mateix varem, depèn de la fortalesa o la genètica de cadascú. Però sempre he tingut present el gran problema que és l’alcohol, és una droga dura o blana. Que sí, refresca, mitiga la set, enganyosament, calenta el cos, una altra mentida, lleva les penes i les tristeses, més mentides, et pot portar a l’eufòria de la bogeria que pot portar a l’oblit i a una falsa i momentània felicitat, per a enfonsar-te, acte seguit, al pou més negre de la teua vida. Si caus en aquesta voràgine, a aquesta espiral sense tornada ni sortida pot ser el final de la teva vida, de les persones estimades del teu entorn. Ets pots tornar un sense sostre incomprès per la societat, a qui ningú importes si vius i si mors, perquè així ho has volgut, si les raons que t’han donat i les ajudes no han estat les encertades i tu no les has acceptat i no ho has reconegut. Seràs una persona ingrata on dormiràs el somni etern a una vorera solidaria o a un parc abandonat. Seràs un cadàver que ningú reclamarà. L’alcohol és una droga i com a tal té addictes i causa addicció i com a conseqüència et pot portar a la delinqüència a la violència i a la pròpia destrucció. Pot portar a la ruïna total, tant humana, física, mental i econòmica que acapara a la família i als amics propers, la qual cosa si no se soluciona i es reconeix problema, el seu final pot ser així de nefast.

Per desgràcia, la nostra societat actual em sembla adormida i no avança. A mesura que em vaig introduint pel temps i els anys em confirmo tristament que és així. Una persona que va alegre, una mica empinada, diu tonteries i, fa el ridícul, els altres tenen xalera i se’n riuen. Si tens una mica de seny, no condueixis. Però més persones de les que ens pensem es reafirmen que van bé, encara millor, que controlo, que no passa res, vaig més despert, condueixo millor. Si té al costat un company amb cordura el convencerà que està equivocat però si tots van a una, sortirà la notícia al dia següent que a les cinc del matí hi ha hagut un gran accident per la carretera i s’han matat cinc joves, quan venien d’una festa. Penseu tota la tragèdia que tot plegat comporta. Una amiga encara es lamenta que un nebodet de deu anys va perdre la vida al passar un pas zebra, el va matar un que conduïa borratxo. Ni ella ni els familiars el perdonen, ni mai el perdonaran. I encara en aquestes circumstàncies tenien comprensió, “ha estat una fatalitat”. Encara recordo les lamentacions d’una àvia, “a n’este xiquet no li agradarà lo vi” perquè al seu net de tres anys li hi va donar a provar i el va escopir. La primera vegada i l’última que aquell nen va estar amb la seva àvia, i no es va salvar de les reprimendes de la seva nora, la mare de la criatura. I una senyora, fa més de cinquanta anys, comentava amb un conformisme trist, “es que mi marido es muy bueno, pero tiene mal vino”

Està comprovat, segons científics i aconsellat per metges, i la influència del propi convenciment personal, tot s’ha de dir, una cervesa i una copa de vi al dia, és saludable, recomanable per a ajudar que funcioni bé el cor i el cervell. Si ens acollim a aquesta sensatesa de pensar i fer, segurament mai tindríem cap problema, de tot allò que acabo de mencionar, que us pot semblar exagerat i tremendista, però tot té la seva veritat. Ens hem d’acollir al propi coneixement. Però hem d’admetre que la ment humana és feble, pot caure en les seves debilitats, i en el seu propi auto descontrol.

Després de més de mitja vida viscuda –que podria ser sencera, mai ho podem saber, ni hi pensem ni falta que ens fa, si fos així, seríem menys egoistes, més sincers, més autèntics i més feliços–, he vist situacions nefastes derivades del consum abusiu de l’alcohol, en totes de seves vessants i totes les víctimes d’aquesta droga legal, que gaudeix encara de la comprensió i la justificació de la societat. Jo declaro que cada dia sigui el dia Mundial sense alcohol. La balança de les experiències vistes em fa pensar que així a de ser, honestament.

Hem de veure la distància entre les drogues químiques, il·legals i perseguides per la llei, que mouen grans capitals, i la droga de l’alcohol, que la majoria pensa que és inofensiva i la pots comprar a qualsevol supermercat. Quan passes pels passadissos interminables d’aquest producte, és impressionant, accessible a tothom. Amb tota la normalitat, mou grans industries, grans empreses i grans fortunes, també crea molts llocs de treball, i es guanyen el pa moltes famílies, tot legal i respectat. Representa una gran riquesa a la societat. Una altra veritat. Quan era petita vàrem anar un dia convidats per uns amics d’un mas veí a veremar i era una festa, però el treball molt pesat. Ens varen donar un cistell de raïm blanc i negre, una delícia que m’endolcia el paladar de nena que obria els ulls a tot. No pensava que el suc d’aquell fruit fermentat et podia cremar, ofegar i matar...

Gloria Fandos