AMPOSTA DE PRIMAVERA (Glòria Fandos)
Amposta, ciutat jove,
Amposta centenària,
amb la il·lusió juvenil,
i un mirall de sentiments,
que passegem, pel corrent
del l'aigua literària del riu.
Les paraules belles dels poetes
que versen a la nit,
on des del cel ens vigilen mil estrelles,
al ritme de música d'instruments
i melodia de veus.
A Amposta hi ha pluja de versos
que els dóna llum i encant, les fogueres
de Sant Pere o de Sant Joan,
i el bust de pedra d'Arbó,
es fon, es desfà i es torna humà,
escolta les paraules, els poemes,
mira l'Ebre i la seva mirada es perd,
se'n va, recerca la màgia i la verdor,
mans que treballen fort,
camperols de cor somiador,
que acaricien la Ribera,
i recullen el fruit blanc de l'arròs.
Les flors de les primaveres
ampostines, perfumades,
arriben al mar i el cant de les sirenes
fa ressò i escolten... un silenci que ho diu tot,
Amposta Ciutat jove, centenària,
literària de primavera i de cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada