LA MEVA TRISTESA
No m'importa que el món
vegi la meva tristesa.
Perquè el meu dia és trist?
Perquè pateix el meu cor
i el meu color encara és el gris?
Perquè la meva tristesa
és tan clara i transparent?
Envoltada amb l'ombra de la por.
No sortirà el sol després de la matinada?
La societat despertarà, desflorarà,
desfullarà les flors de la tendresa,
de la justícia i de l'amor?
El meu cos s'està partint en dues parts?
Una part l'esperança, l'altra la primavera
que florirà al riu, reposarà al mar
i tindrà cua de sirena.
L'espelma que estava encesa s'està apagant
i és torna més fosca la nit.
El meu dolor s'esfumarà
i s'enfonsarà el neguit?
Amb una pluja de somriures
em faré un llit, per somniar i dormir,
entre llençols blancs, on escriuré,
i tot quedarà escrit.
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada