Any rere any es van repetint les celebracions, els esdeveniments, però mai són sempre igual, són diferents. El transcórrer màgic del temps, tan esperat i tan maleït, de vegades, canvia les coses i la gent, d’aquí l’aventura i la incògnita de viure, un rellotge indeturable, pot anar molt lentament o passar com un sospir, com una brisa fugissera... de veus ensordidores o apagades, i carícies de plom o somiades... Aquest any, un any més hem gaudit, i ens hem emocionat amb l’acte del Tortosí Absent, festa que s’ha realitzat a l’Església Sant Domènec, en diumenge dia cinc, festa Major de la Cinta, com es ve fent els últims anys. A les 10, inscripció dels participants i a les 10’30 imposició de la Insígnia de la Ciutat de mans de les Autoritats, l’Alcalde de Tortosa Ferran Bel, la Reina de Festes Rosa Valero i el Regidor de Festes Jordi Folqué. Aquest any ens han visitat més d’una vintena de Tortosins Absents, vinguts de molt diversos llocs, com Barcelona, Mallorca, Ginebra, França, Suïssa, Terrassa, Reus, Cambrils, València, o Benidorm.
Aquest any he de destacar a Pilar de Rovira, que va aconseguir que posessin el nom de Tortosa a un carrer d’Agde (França) on resideix. L’Alcalde va fer el lliurament d’una placa dedicada a Victòria Sau Sánchez per fer la donació a l’Ajuntament de Tortosa de quatre pintures del pintor tortosí Ferran Arasa, el qual va li obsequiar, com agraïment, per facilitar-li exposicions a Barcelona, la va rebre la seva filla Gemma Cànovas, en absència de la seva mare per motius de salut. Digne d’esmentar Lluís Garcia Alonso, que ens va obsequiar amb pastissets i mistela, resident a Suïssa, germà d’Antoni Garcia, que dóna nom a la Sala d’exposicions de l’antic Escorxador municipal, on té exposada una col•lecció de fotografies de l’horror dels camps de concentració nazis.
Vàrem gaudir de l’actuació de Toni “Lo Xaparro” interpretant l’Himne de la Cinta amb la gaita tortosina, de la qual n’és fabricant, i de la colla de tambors i dolçainers de Tortosa.
Per la meva part, a més del poema tradicional, aquest any titulat “Sempre al cor”,que els hi dedico des de fa vint anys, amb la gran satisfacció que aquesta aportació em produeix, els vaig portar una salutació del Tortosins de Vic. Tornem a recordar, aquest fet no canvia, perquè la Història no pot canviar, és això Història. Són les més de trenta famílies que l’any 1938, treballadors de la fàbrica de material bèl•lic Sales de Ferreries (Tortosa) en plena guerra Civil van haver de marxar a Vic, perquè l’empresa allà s’hi traslladava, i no podien perdre el treball, que era el pa de la subsistència de totes aquestes famílies. Ja a Vic, els tortosins, des del principi ja es reunien, i celebraven la Festa de la Cinta, amb una imatge de la Verge, forjada amb la ferralla amb la que treballaven , amb un motllo de la Imatge, i també van construir una Cucafera, de molta tradició tortosina, però en realitat ho és de tota Catalunya. Fins l’any 1987 no varen crear l’associació legalitzada com a “Colònia Tortosina” a Vic. A Barcelona, a la Plaça del Pi hi ha una altra colònia Tortosina, la presidenta de la qual és Teresa Vizcarri.
Fa anys que vaig conèixer a aquesta gent, i de més llocs, creant una amistat, i intercanviem informació, i cada any m’envien les seves paraules perquè les faci arribar en el transcurs de l’Acte del Tortosí Absent, i em satisfà participar, de forma desinteressada i apolítica, per suposat, amb l’alegria que els produeix tenir notícies de la seva, per sempre estimada Tortosa.
Manel Lleixà, president de la Colònia Tortosina a Vic, actualment ja quasi desapareguda, personalment i en nom de tots el tortosins que queden, que són uns 17 (d’edats entre 90 i 100 anys), entre ells, Josep Mola, Martí Lapeira, Josep Fatsini, José Cano i Carmeta Canalda, germana de Manel Canalda, que tants anys ens va acompanyar en aquest dia, i també Margarida, la seva vídua, que se sent més tortosina que el seu marit... Ens fan arribar una abraçada molt ampla i molt especial, molt entranyable amb un rerefons molt intens, de sentiments barrejats, d’alegria, de tristesa i d’enyorança per la seva Ciutat, Tortosa, la seva gent, autoritats, pubilles i pubilletes de la Festa i fan arribar unes oracions sentides i profundes envoltades de fe per a La Verge de la Cinta, que sempre guarden al seu cor. Desitgen unes molt bones Festes Majors, dedicades a la Mare se Déu de la Santa Cinta.
L’alcalde de Tortosa Ferran Bel ens va dedicar un sentides i entranyables paraules, que l’omplia d’orgull, que els tortosins que viuen fora de la Ciutat, porten el nom de Tortosa per molts llocs, i entre tots cada dia farem a Tortosa més gran.
Més d'una vintena de Tortosins Absents que han rebut la insignia.
SEMPRE AL COR
El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l’emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l’estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.
Sento les teves angoixes,
les teves pors...
apareixen i se’n van,
s’esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.
Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins
i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d’estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.
Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s’esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.
Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d’harmonia, d’amor,
de poesia i de Pau.
Glòria Fandos
Diada del Tortosí Absent 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada