Vaig començar recitant un poema del llibre "Llum de Tardor" titulat "Tortosa el meu destí" Mai ho podem saber on el camí de la vida ens pot portar...
Crec que és interessant parlar de les noves tecnologies, d'Internet, de Facebook. Les noves tecnologies són un gran avanç per a la Comunicació, tant present com futura.
Es poden enviar cartes, notícies al moment, també et pots comunicar per vídeoconferència per internet, que es pot veure en qui parles.
Facilita el treball, en l'administració, el periodisme. També ho volen adaptar a les escoles, fer les classes amb ordinador i llibres digitals. Encara no es té clar, però és molt interessat i innovador... i avançat.
A mi m'agraden les felicitacions de Nadal, per exemple per carta... també m'agrada sentir la veu de la persona amb la qual parles, encara que no la vegis, però saps qui és. Està quedant antiquat, però, també s'utilitzen i molt.
També està la contra de tots aquests avenços. Si se'n va la llum i no has guardat bé els textos que escrius, sofrim el gran inconvenient de tornar-ho a escriure. Quan no va l'ordinador, de cop i no sabem perquè, i si hi ha un virus. Tots aquests inconvenients no passen molt sovint, per sort.
El pas que la humanitat dóna amb aquestes noves tecnologies, és molt gran i molt important i ens hem de posar al dia si no volem ser uns analfabets.
També és colen les crítiques anònimes, i no les bones. Alguns polítics ho pateixen. Són covards que no donen la cara. No és millor discrepar i dialogar mirant-se als ulls? Els covards també s'amaguen darrere el telèfon. Aquí la paraula clau és "darrere". Els que reben les crítiques hi són al davant, és el triomf del criticat, i la derrota i la vergonya del que critica. Considero que són petiteses i minories que tots passen de llarg.
La majoria són paraules d'ànim, d'amistat. Algú comenta un escrit o un poema que li ha agradat . No fa molt una amiga, em van dir una frase que em va molt. Hola, "Reina poeta de la Ribera" perquè estimo molt La Ribera, la nostra.. i les Terres de l'Ebre. Quina il·lusió. Quin goig i així li vaig fer saber.
Tot plegat, aquestes noves tecnologies, tan amples i tan inabastables, resultes molt útils i ja no sabríem viure sense ordinador ni Internet, ni Facebook.
Pot ser arribarà un temps, que els llibres només s'editaran en digital. Crec que encara tardarà. A mi m'agraden molt els llibres de paper, amb les seves portades de pintures, acolorides, o en blanc i negre, penso que un Art afegit, que tenen més identitat, la personalitat del escriptor o de l'editorial.
Vaig acabar amb un petit poema dedicat a "Deixa'm Vore" 2.
"La literatura i la Vida es donen la mà"
Glòria Fandos
21 de setembre de 2010
DEIXA'M VORE (2)
Deixa'm vore l'aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d'aigua neta i cristal·lina,
l'aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...
I baixa de les muntanyes,
a l'hivern de la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Moncaro
i els Ports...
Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
que dóna als nostres camps
riquesa i vida.
Deixa'm vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s'atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.
Deixa'm vore,
que a aquestes de l'Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi estaran presents.
Glòria Fandos
Segona col·laboració al programa "Deixa'm Vore"
dirigit per la periodista Diana Mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada