Bona tarda, autoritats, directora de la Biblioteca, impulsors del projecte
Oper Arms” Marta Forment i editora Imma Forment
és un honor que vingueu a presentar aquest llibre col·lectiu a Tortosa,
la meua ciutat estimada us rep amb els braços oberts amb aquest projecte que ja
que s’està fent una realitat, han fet moltes presentacions arreu del país
aconseguint uns guanys per a facilitar ajudes i salvar a aquestes persones que
arrisquen la vida i creuen el mar amb condicions pèssimes, inhumanes i no ho
podem permetre...
Les paraules i els versos per aquesta bona causa, salvar
vides, és la única forma que tenim de lluitar contra les injustícies tota la
gent de pau i bondat , si la bondat calla el mal farà més camí i això no ho
volem. Gràcies per convidar-me a
participar aquest llibre, posar el meu àtom, però amb molta il·lusió.
Paraules i versos per a fer-nos pas entre les tenebres fosques...i
donar una mica de llum i d'esperança a la nostra societat estimada.
TINC EL COR ENCONGIT
Se m’encongeix el cor
de vegades, massa sovint,
quan el mar traïdor, salvatge
indomable, es torna un enemic,
la seva aigua s'empassa vides
que tremolen de fragilitat.
de vegades, massa sovint,
quan el mar traïdor, salvatge
indomable, es torna un enemic,
la seva aigua s'empassa vides
que tremolen de fragilitat.
Com unes paraules i uns versos
poden obrir les butxaques
tancades dins de les ments,
per crear gotims de vida i de llum?
poden obrir les butxaques
tancades dins de les ments,
per crear gotims de vida i de llum?
Tancar guerres, misèries, batalles,
i obrir el sol a la dignitat.
Al mar no hi ha camins marcats,
recerquen una terra de pau
i obrir el sol a la dignitat.
Al mar no hi ha camins marcats,
recerquen una terra de pau
ONES ENLAIRADES
Ones enlairades
d’escuma blanca,
enamoren els
silencis d’estiu,
i braços que
recerquen tots els blaus.
paisatges de
bellesa d’una l’albada.
Cors abandonen la
terra estimada,
remen per una aigua
que no somriu,
amb il·lusió,
avances, lluites i vius,
trobaràs la teua pau desitjada?
Llums brillaran
després de la tempesta
t’espera un futur, una nova llar,
i oblidar el sabor
a sal més punyent.
Gaudiràs per camins de primavera,
amb el suport humil
de “Open Arms”
d’esborrar del
ésser humà el sofriment.
El mar es cruel,
gegantí, pasteres míseres,
remar desesperats per un desig,
el sentiment d’un
somriure feliç
visió plena dels
que tu més estimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada