Diada del Tortosí Absent 2018

Entranyable festa la del Tortosí Absent, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, han rebut la insígnia de l'Ajuntament dotze tortortosins Absents de mans de la reina de Festes, Maria Espuny, i la senyora Alcaldessa de Tortosa Merixell Roigé i jo he aportat el meu poema anual des de fa 28 anys, gràcies per aguantar els meus versos. Tot seguit a la plaça hem gaudit de l'actuació de la Lira Ampostina del pasdoble Tortosa, amb la presencia dels gegans tortosins.

LA GRAN FESTA

 Ja s’encenen les llums de la gran festa,
amb deler de l’ànima tortosina,
la il•lusió al seu cor també brilla,
gaudirem tots de pau, xalera i gresca.

Obrim els ulls i un sentiment desperta,
i la tardor arriba i l’estiu declina,
al setembre dolç de càlida brisa
Tortosa t’acull com la mare Terra.

La ciutat t’abraça, ningú és absent,
celebrem per la Verge de la Cinta,
tortosins i tortosines presents.

Un oasi per arrencar una espina
vella que roman a la vostra pell,
aquests dies màgics renaix l’estima.

Obrim les mans al colom de la pau,
destil•lem alegria i bona entesa,
cantarem l’himne als llavis de tendresa,
melodies sonen per un cel blau.

Carrers engalanats jota i sarau,
cosso iris, processó, ball i ofrena,
pubilles desfilen, d’ulls de princesa,

tresors tortosins sense pany ni clau.

Les campanes voltegen sense por,
i el cor de la festa gran batega,
l’explosió del confeti de colors.

Fragància de flors i de primavera,
torno a gaudir envaïda d’emoció,
d’aquest espai que em té presonera.

Sant Jordi 2018

Matí amb efervescència literària i poètica. La Plaça de La Cinta a Tortosa amb gran moviment de llibreries, parades totes relacionas amb Sant Jordi, la Ràdio Tortosa amb Irene Prades, directora de la Biblioteca Tortosa entrevistant a escriptors i escriptores locals i de més enllà. Nombrosos grups de xiquets menuts de Col·legis passejant pels carreers, vida i sol il·luminava el matí de Sant Jordi.

L'Irene m'ha fet una entrevista al seu programa Biblioones, de les novetats, Antologia 17 de "Poetes de l'Ebre" i "Batec Incert" propi ihe llegit un poema dedicat amb tota l'estima i cariny a atortosa, la meua Cuitat de cor. Gràcies. 
Ja tinc els projectes d'anar a l'Aragó i més expansió per Catalunya. Què bonic dia de Sant Jordi i tots el dies on llueixen l'amor i la pau....Tot guarnit amb l'esperança, amb bombolles d'il·lusió, brollat del cor, quina imatge més idíl·lca...tanco els ulls i no somio...

En un article del Diari de Tarragona, Edició de l'Ebre:
Per què el 23 d'abril hauria de ser el dia d'Any NouEnllaç:

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Per-qu-el-23-dabril-hauria-de-ser-el-dia-dAny-Nou-20180424-0029.html

La poesia, llum de l’esperança

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Tribuna" el 19/01/2018

La poesia, llum de l’esperança

Estem vivint temps convulsos, on a les espatlles dels nostres cors, febles i sensibles ens cau el gran pes, el pes de la responsabilitat de salvar el món. Amb la força de la nostra paraula i dels nostres versos s’encendrà la llum de l’esperança, l’espelma que donarà caliu a les ments tancades i fosques, i puguem respirar la pau, amb totes les vessants de les nostres vides. Fràgils poetes, quina càrrega tant pesada, conservar la Pau, l’amor i la vida... Al llarg de la Història sempre hi ha hagut canvis, socials polítics, religiosos. Tots els canvis solem dir que són per a millor, ho relacionem amb el progrés. Els savis pensen, els científics investiguen, pensen i practiquen, intenten trobar explicació científica a totes les emocions, sentiments i conductes humanes. El sentir del cor no sempre el trobem, i l’ànima, on és? Hem d’aprendre a trobar la pròpia ànima i sentir el seu propi pensar i relacionar-ho, barrejar i agrupar tot plegat en el pensament, i a la vegada separar i diferenciar què sent i què pensa cada un d’aquests òrgans i sensacions. Un sentiments de sentir. Uns tangibles i definibles com el dolor que sentim al cos, el fred, la gana, la set i altres intangibles com la bellesa d’una flor, un goig, una il·lusió, una tendresa, un desig, un amor... només basats amb els propis pensaments, en l’aprenentatge d’altres ments, en els pensaments d’altres persones, amb les seves diferents teories en el món ample i inabastable de filosofies i psicologies incomprensibles, i perdre’s en el seu món per anar a la recerca del nostre propi jo que defineix a cada persona com a tal.

Trobar la pau basats en el diàleg, la comprensió, la tolerància. I no val la frase que recordo utilitzava la meva mare massa sovint: “Mai es barallen dos si un no vol”. I jo, una mica més avançada en el creixement com a persona, ho rebutjo amb aquesta altra frase: “depèn el preu que  s’hagi de pagar”.  La humanitat fa un pas endavant en voler fer canvis socials sense violència, no com s’havia fet sempre, s’està fent en moltes parts del món encara. Aquests últims fets volen fer canvis geogràfics sense violències, les lleis s’acorden i es canvien, no utilitzar la força, la sang i la mort. Perquè el fet de “com sempre es feia així, s’ha de continuar així”, només ho pensen els que no evolucionen, els que no volen canviar res, que tot ha de seguir igual. Us imagineu on estaríem? A l’Edat de Pedra, si més no.  

Les paraules són força i són feblesa. Els creadors de paraules ens podem enfonsar i ombrejar a tots i a tot allò que ens envolta i enlairar-nos i tornar-nos ocells i volar a l’infinit per núvols blancs per un cel blau i unir-nos amb la multitud d’estols d’aus que emigren i ser un punt de llum de realitat a l’horitzó de la llibertat.

Amb  el poema de “Poetas, remontad el vuelo” expresso una realitat, una utopia, una quimera, creant amb tot plegat la màgia i el misteri de l’alquímia d’una il·lusió, d’una esperança, com així intentem els poetes, seguir el camí amb la dolçor i la bellesa de les paraules  En aquest cas el poema està inspirat en els atacs terroristes a Torres Bessones de Nova York l’any 2001, obtenint un premi de poesia Internacional a Dublín (Irlanda).

Poetes remunteu el vol/ i solqueu els cels amb les vostres rimes/ en solitari o en estols/ lliures, traspasseu l’espai i el temps/ com les més belles aus blanques/ amb el moviment de les vostres suaus ales/ d’il·lusions i de somnis/ amb l’encant dels vostres versos.

Poetes, remunteu el vol/ combateu al món amb paraules,/ que no es quedin a les entranyes/ no les guardeu a la vostra ànima/ poden guanyar guerres i batalles/ lluiteu amb bells poemes/ que són les millors armes.

Ocells de metall, salvatges, ferotges/ ments ignorants i buides/ desolació, terror, fum i foc/ no hi ha paraules/ ni versos ni vida/ només boira, mort i por.

Poetes, remunteu el vol/  espargiu el cel de paraules/ deteniu aquestes aus gelades i sense rumb/que no s’aturin a l’aire,/ que no xoquin, que no esclatin/ que no abrasin amb la seva negror el món.

Poetes, remunteu el vol, subjecteu amb les vostres mans la Terra/ si encara us queden forces/ amb paraules, rimes i versos.

Fràgils poetes, quina càrrega tant pesada/ conservar la Pau, l’amor y la vida,/ perquè la vida ho és tot/ sense la vida no hi ha res/ només queda una llum a la llunyania/ i l’esperança...

Darrerament hem vist i viscut moltes manifestacions pacífiques i artístiques, fastuoses i gegantines reclamant una justícia i uns canvis per decidir per si mateixos, una amplitud de ments amb la seguretat d’una pau i una prosperitat amb el sentir d’un cor molt gran. El camí de la sensatesa i de fer palesa que la humanitat està avançant, ha començat el camí... sense violència, sense sang, només paraules per a enlairar els cors a un cel blau de pau. Sabem que tot plegat és més complicat, però si ho pensem bé, també pot ser molt senzill...

Gloria Fandos

Presentació "Grito de Mujer" a Deltebre

Entranyable presentació recital a Deltebre a la preciosa i espaiosa nova Biblioteca. Acte presidit per la directora de la Biblioteca i la tinent alcalde de l'Ajuntament Ana Giménez, amb una presentació que em va emocionar enormement, del meu poemari "Grito de Mujer" a càrrec de Dolors Gimenez, autora local i components de Poetes de l'Ebre. Acte seguit, la meva exposició sobre l'associació "Poetes de l'Ebre", seguit d'un recital . Amb un públic escollit que es va delectar davant de la sencillesa i la bellesa de cor de les nes nostres paraules. Acabant la festa amb un tast de pastissos i brindant per la poesia i la pau, tenint molt presents les 21 veus components de l'Antologia.

Diada del Tortosí Absent 2017

La meua experiència, un any més, a l'acte del Tortosí Absent. Molt encertat fer-lo a la Sala de Plens de l'Ajuntament, amb un gran èxit, de participants i de públic. Els he recitat amb tota la il·lusió el meu poema d'aquest any titulat "Tortosa per la pau". En acabar, a la plaça, ens han obsequiat amb un petit concert de música de la Lira Ampostina amb la interpretació del pasdoble Tortosa, que ha donat l'emoció final a l'Acted als tortosí absents i en general a tots els assistents.

Entrevista MÉS EBRE

Entrevista "Més Ebre"

MÉS EBRE - EL CRAC DE LA SETMANA

Entrevista publicada el dia 2 de juny del 2017

 

Va néixer a Samper de Calanda (Terol). Fa més de quaranta anys que viu a Tortosa fent sonar la seua veu, dolça i a la vegada potent, com un tambor del seua Calanda natal.
Glòria ha col·laborat amb la premsa local i comarcal i a la televisió al Canal T.E. Ha publicat més d'una desena de llibres tocant diferents gèneres: relats, biografia i poesia i ha guanyat diversos premis i guardons al llarg de la seua trajectòria professional. L'any 2000 va fundar "Poetes de l'Ebre", una associació cultural que agrupa a poetesses i poetes de les Terres de l'Ebre, de la qual n'és la presidenta. Avui coneixerem una mica més a Glòria Fandos arran del seu últim llibre: «Grito de Mujer».

ME: Primer que res Glòria, quina seria la teva definició de "poeta- poetessa»?
GF: La persona que escriu poesia, que expressa emocions i sentiments passats pel seu pensament i filtrats pel sedàs del seu cor, la podem definir com a poeta o poetessa, però depèn de l’acceptació que tingui o el reconeixement social i cultural, que s’aconsegueix si es guanya algun premi, publicant en format paper o donant-se a conèixer en recitals o a través de les noves tecnologies, Blocs, Facebook, etc. Amb una trajectòria positiva de les creacions poètiques es pot definir com a poeta, ja que aquest títol no s’aconsegueix a cap escola. També ha d’anar unit a persones que posseeixen una fina i extrema sensibilitat i unes mires més enllà de la realitat. A un poeta se’l defineix per veure la vida amb la bellesa dels seus ulls i la dolçor del seu cor, expressant amb la forma d’unes paraules i uns mots tan agradables i dolços que acaricien la oïda com una lleu aura càlida de primavera amb melodies que només transmeten amor, personal i universal. És una persona lluitadora, reivindicativa i de pau, ja que vol canviar el món amb la bellesa de les paraules, no suporta les injustícies, ni les violències ni les guerres. Potser alguns només voldran recrear-se amb la bellesa de la contemplació, que ja ho diu tot.

ME: La poesia d'ahir i d'avui. Se segueix associant la poesia a l'època d'estudiants i a la memorització? És un gènere enfocat a un públic minoritari?
GF: La poesia d’ahir és molt ampla, es pot dividir en dos grans gèneres, la poesia del poble, èpica o popular, cantada pels trobadors i escrita pels joglars que la versaven de memòria cap al segle XIII com a espectacle a la plaça major del poble i la poesia de clerecia, escrita per monjos dels monestirs, amb la diferència de qualitat per causa del seu alt nivell d’intel·lectualitat i és aquesta la que ha sobreviscut fins als nostres dies, com la de Sant Juan de la Cruz o la de Santa Teresa de Jesús. L’època d’estudiants pot ser avorrida pel fet d’haver de memoritzar, però és important estudiar la mètrica, l’estructura clàssica de la rima, com es conformen els sonets, els madrigals o els versos alexandrins. Actualment s’escriu poesia lliure, que dóna llibertat i personalitat als joves autors, tenint en compte la musicalitat que ha de tenir per a ser obra d’art, que no sempre s’aconsegueix. La majoria pensem que la poesia, sí, és per a un públic minoritari, la majoria per la incapacitat de ser entesa, o destinada per a un lector sensible i exquisit.


ME: Fent referència a la societat actual i citant una frase de Joseph Joubert del seu llibre Pensaments: "La poesia no es pot trobar en qualsevol lloc si no la portes dins teu". Què opines?
GF: Quanta raó té Joubert, la poesia no la pots entendre si no la sents dins teu, el que crea poesia i el que la llegeix tenen una unió de pensament i de sensibilitat, sense saber-ho se senten identificats per una filosofia de tendror i dolcesa que comparteixen, fugint de la realitat que els aclapara i els fa mal, per lliurar-se als somnis i descobrir la llum que irradia la seva ànima.


ME: Es palpa una gran implicació personal en els teus llibres. Com descriuries i que t'agradaria transmetre a través de la teua obra i si haguessis de descriure la teua obra amb una sola paraula, quina seria?
GF: Tota obra literària ha de ser una mica autobiogràfica, si no, no tindria l’autenticitat necessària per a cridar l’atenció del lector, encara que jo no penso en qui ho a de llegir, escric allò que crec i sento i penso. 

Existir, aquesta és la paraula que definiria tota la meua obra, fa uns vint anys que vaig començar a escriure, i més de quinze a publicar, per una gran necessitat d’existir. Després d’una llarga malaltia familiar que em va marcar la vida en un abans i un després. Anar sortint del pou on m’enfonsava, del dolor de la solitud, de la impotència que sentia la meua ment i el meu cor, i només podia escriure, de tot, sense saber de res, per viure i sobreviure i satisfeta, encara que mig trencada, estic aquí. Amb una primària realitzada l’any 1964 en una escola pública del petit poble de Lledó( Terol) situat a la franja amb Tarragona, a la vora de la línea del ferrocarril de la Val de Safan, que l’utilitzàvem per a venir a Tortosa a fer les compres. L’any següent vaig venir a aprendre l’ofici de modisteria. Trenta anys després vaig fer una secundària a l’IES de l’Ebre i més recentment quelcom de Llengua i Literatura a l’UNED de Tortosa. En tot allò que escric voldria transmetre experiències de vida, real i inventada, sota el meu prisma particular i únic, com així és cada vida.

ME: Parlem de la teu últim llibre: «Un grito de mujer».
GF: Quasi a última hora em decideixo publicar, com a autoeditora, com són quasi la majoria de les meves publicacions, i aquest Sant Jordi 2017, una mica a correcuita, veu la llum el poemari titulat “Grito de Mujer” amb tema reivindicatiu a les injustícies que pateix la dona, tant greu encara, després de seixanta anys de veure aquests comportaments masclistes, a hores d’ara, no hem millorat quasi res. I m’omple d’impotència, al veure aquest masclisme tant arrelat, amb la nefasta conseqüència de la mort de tantes dones. Una taca espellonant i terrorífica que degrada la nostra societat. I encara es tracta el tema, dissortadament, com a tabú, com a minoritari, principalment amb por, s’han d’unir més crits per a abolir aquesta barbàrie, sense raó i sense cor. Aquest llibre pot ser un crit com una llavor que ha de germinar, un crit de “prou ja” tractat amb la delicadesa i l’amor que intento plasmar en els meus versos. Un crit metafòric, de l’ànima de la dona, per a aixecar la veu, un crit desesperat davant les injustícies que acampen a la nostra societat, amb un silenci callat de mort que ens copeja el cor, enfonsat en un conformisme patètic i avergonyit, un crit desesperat dins de la poètica que fa tremolar les parets de la inconsciència, despertar amb la veu més forta de l’esperit. És un crit callat i constant on s’amaga tímid i amarat de vergonya aliena, arraulit als versos d’aquest poemari, que esperen arribar al vostre cor i a la vostra ment per a ajudar aconseguir la justícia i la pau. Un crit davant de l’emoció més sublim i l’explosió de la bellesa, la bondat i l’amor en majúscula, existent en l‘esser humà. Un crit d’alegria, d’amor i d’esperança i que les nostres entranyes i els nostres ulls s’omplin de llum. Un crit de dona al parir una nova vida, un crit de carícies d’aigües dolces de riu, per a esborrar i netejar les malvestats del món.

ME: El passat dijous, 4 de maig es va presentar l'Antologia 2016 i Recital de "Poetes de l'Ebre".
GF: Dijous passat dia 4 de maig varem gaudir d’una entranyable vetllada poètica de "Poetes de l'Ebre" a l'Associació de Mestresses de Casa d'Amposta convidats per la seva presidenta, amiga i companya Tere Gisbert. Hem presentat l'antologia 2016 de “Poetes de l’Ebre”, un llibre per a aprendre francès un mateix de Dolors Gimenz de Deltebre, "Al voltant de la gent gran" de Paco del Fruto i el meu poemari "Grito de mujer". Una delícia tot plegat amb la sala de la seu plena de seguidores de la poesia i les paraules de "Poetes de l'Ebre" associació de caire feminista, amb disset anys d’història. “Poetes de l’Ebre” la nineta dels meus ulls, fins que se’m tanquin i encara així tindré la seva llum.

Sant Jordi 2017

Com cada any la Biblioteca Marcel·lí Domingo i Ràdio Tortosa organitzen presentacions i firmes de llibres al barri antic de la ciutat. Aquest any presentàvem les novetats de l'Antologia 2016 de Poetes de l'Ebre, amb el membre més antic Paco de Fruto, que també presetava el seu poemari, i també el meu poemari "Grito de Mujer"

Entrevista de Biblioones per Irene Prades Ginovart a la Plaça de l’Olivera de Tortosa, presentant el meu llibre de Poesia “Grito de Mujer” novetat d’aquest any, la 13ª publicació dels 17 anys que porto publicant, i poc més abans d’escriure, per a sortir del pou que m’introduïa després d’estar 10 anys tenint cura de la meva mare amb la malaltia de Parkinson. He escrit més que res poesia, però també relats, novel•la i una biografia. Seguiré escrivint, tinc preparats un llibre d’Opinions, 7 poemaris en català, i una novel•la que vaig poc a poc…

Veure Vídeo -> Entrevista Biblioones Sant Jordi

Una rosa vermella, passió i sang,
un llibre de lletres que expliquen,
i conten i estimen i pateixen i ploren,
totes les emocions sentides al cor,
totes les contradiccions i els claroscurs,
com la vida mateixa, rica i viva...

 


Preciosa tarda de Sant Jordi a la llibreria La 2 de Viladrich amb amics escriptors Ebrencs i "Poetes de l'Ebre"... Molta afluència de públic...

 

Associació Poetes de l'Ebre.: VERSOS DE PRIMAVERA" DE "POETES DE L'EBRE" 2017

Associació Poetes de l'Ebre.: VERSOS DE PRIMAVERA" DE "POETES DE L'EBRE" 2017:
(7 d'abril 2017) Gràcies a les paraules de suport de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa Dolors Queralt, per acompanyar-nos...

BON NADAL

“ALQUÍMIA DE PARAULES” DE FE FERRÉ A TORTOSA

(Publicat al Diari de Tarragona el 2/11/2016, Secció "El Mirador")

Els poemes de la poetessa Fe Ferré són l’alquímia de transformació, del seu jo íntim, recreant-se a la bellesa de la foscor, reafirmar el seu jo existencial, que davant de tot existeixes. Desvesteix la seva ànima, el seu vestit són les seves paraules que tenen totes les formes, tots els colors, per fer una barreja psicològica, filosòfica i de la foscor vol extraure totes les llums i fer-les arribar als nostres ulls lectors, espectadors del paisatge . Com Paulo Coelho ens mostra l’alquímia transformadora de riqueses de la immensitat. Amb els seus mots ens mostra la comunió entre la lírica, la forma i el fons, una força creadora i única que ha de tenir tot art per ser-ho. Sempre a la recerca de la llum i de l'esperança...

En aquest poemari de Fe Ferré, contemplarem el seu paisatge particular amb els seus ulls, un ballet dansant al so de belles melodies, interpretades per magistrals músics, corals de veus angelicals i blanques com l’alba, totes les foscors de la nit les transforma en raigs de sol que acaricia l’estiu, tot amb la màgia de les seves paraules. Les carícies i un bes, els calfreds de la pell, l’amor i la mort, tot li cap a un vers... 

La poeta Fe Ferré crea alquímia amb la barreja de d’emocions de sentiments, de pensaments, amb les idees contraposades, les carícies a la pell i els esgarraps del cor, l’amor i la mort, el dia i la nit, la llum i la foscor, la tristesa i l’alegria...tot ho remena, ho revolta al fons, al pou de la seva ànima que la té molt present i li batega de vida, i resplendeix entre el físic i l’esperit.

Amb els seus versos d’alquímia metafòrica ens indica que anem a la recerca de la pedra filosofal, i tota l’essència terrenal la transforma en or, or de la poètica i a la vegada ciència, ens transporta al mar i l’eternitat. L’autora es converteix en alquimista de paraules, trobarem la pedra filosofal, substància imaginària de la eternitat, l’elixir de la vida per pal·liar totes les malalties de l’ànima. Barreja els quatre elements clàssics, terra, aire, foc i aigua, i amb tot això crea un cinquè element... i aquest cinquè element el tenim a les mans amb aquest poemari, això és alquímia, “Alquímia de paraules” de la gran autora de la lírica més pura com és Fe Ferré, que ha vingut a Tortosa  a portar-nos la seva pedra filosofal, la seva poesia de forma lliure, el mot i el verb, crea alquímia i naix el poema, com flors acolorides que es tornen papallones, lliures i dansen a l’aire de les primaveres perfumades i es tornen ocells i volen a la llum del cel...lliures com el cor de la poeta.

GRITO DESESPERADO POR LA PAZ

CUANTA LLUVIA HA DE CAER

Cuanta lluvia ha de caer aún

sobre tantos corazones que duelen,

están dolidos, están sangrando,

 en la voz de Antonio Gamoneda,

en su poema que destila belleza y dolor.

 Pone voz a tantos corazones

 que todavía no descansan en paz  y lloran, y lloran...

y esperan la lluvia para mitigar su dolor,

 un dolor hondo, muy hondo...

cómo se siente, cómo de oye su dolor...

Son como gritos que despedazan el aire,

 cómo se siente su sed, tanto

 que la boca se convierte en estropajo,

 y la de tantas gargantas sedientas

de justicia, también de venganza amarga,

de vergüenza ajena, por la desidia,

 y la muerte de tantas almas inocentes

qué deseo tan profundo de esa lluvia anhelada,

que todo lo va a convertir en paz y en calma,

una serenidad ansiada, una justicia justa.

Qué la lluvia borre la maldad que no se olvida

 de tantas vidas rotas, destrozadas...

 Duelen más que la propia muerte.

Y qué la moche sea lluvia para aplacar

la rabia que sienten esas manos que escriben,

esos dedos que guían la pluma o el lápiz...

esa mente que no puede olvidar,

el dolor está en el recuerdo, en la historia

que se vive entre ríos de sangre y se escribe.

 Cómo se escribe?

Si los muertos no hablan ni escriben.

Siempre queda alguien que sobrevive,

 más muerto que vivo y lo cuenta

 y crea belleza, poesía, literatura.

Con hechos reales y cruentos, estrellados,

maltrechos, despojos que aún sienten.

y respiran y explican. Y la lluvia caerá

 como aspira el autor del poema,

para limpiar y refrescar el ambiente,

 para poner lejanía a los recuerdos,

 para lavar y curar las heridas

y con el tiempo solo sean cicatrices.

Para que otras mentes en el futuro

 recuerden y se estremezcan…

¿Tanto dolor, tanta sangre

de tantas vidas derramadas,

sirven para algo? Para nada…

Y la lluvia cae y caerá para limpiar

los corazones sucios de maldad,

y las almas emponzoñadas de miseria

 y negrura les asome un poquito de luz,

no de candil, ni de quinqué, luz que emane

 del interior de la mente humana,

para llevar el título de humanos .

Y la lluvia refrescará nuestros ojos

y ya no han de llorar…

Ni de tristeza ni de rabia ni de dolor,

si acaso de alegría al ver que la lluvia cae

 y los mares suspiran, los campos sonríen…

y nos ofrece sus frutos dulces,

 para endulzar nuestros labio

y suavizar las tormentas

que todavía suena en el corazón

y en el alma y luzca un sol nuevo,

para traspasar la lluvia suave que al fin cae,

haciendo salir el arco iris que alguien dijo

que es "la bufanda del cielo"…

Glòria Fandos