Ja feia dies que esperava aquesta presentació d' “Ebre Blook” a la llibreria Serret, un nou recull de contes editat per Cossetània, per mediació del Serret Bloc.
Esperava el dia 24 amb candeletes, amb la il·lusió que sempre m’omple el cor aquestes trobades literàries, amb dinar inclòs, amb companyia de bons amics i amigues, companys i companyes, la flor i nata dels escriptors i escriptores ebrencs, amb els quals he tingut el privilegi i el luxe de compartir aquest llibre amb el relat “La Soledat de Mireia” , i que feia any i mig que estava projectat que sortís a la llum en format paper. A la fi es feia realitat la tan esperada antologia de relats. Al principi em vaig precipitar en fer un relat per a l’ocasió titulat “Llibres de paper”, i que no ha estat escollit.
Al llibre han participat: Francesca Aliern, Albert Guiu, Jesús M. Tibau, Josep Igual, M. Josep Margalef, Emigdi Subirats, Laura Mur, Silvestre Hernández, J.M. Garcia, M.Lluïsa Gascón, Jordi Andreu, Susanna Antolí, Vicent Sanz, Teresa Bertran, J. Carles Gil i la sota signant Glòria Fandos.
Era divendres, el vent huracanat a Barcelona, ja fer la seva destrossa humana, morint una dona al caure-li una paret d’obra al damunt. Jo que no faig mai cas als vaticinis dels informatius del temps, ho vaig veure d’una altra manera més real. Em va envair la por, un mal pressentiment, una premonició, una intuïció de perill, que mai havia experimentat. Li envio un correu al meu fill que viu a Barcelona, dient-li que tingués molta cura, que un vent huracanat i amenaçador començava a ser tràgic a aquesta ciutat. Potser l'endemà no aniriem a Vall-de-Roures, a la presentació de Serret, si aquest vent tan fort arriba per aquí. Em va contestar que gràcies per l’interès, i que potser volaran els ases i els porcs senglars, o una cosa així. “Com no has d‘anar a la presentació de Serret, amb la il·lusió que et fa?”
Pensava que una tragèdia s’apropava, no sabia amb quina intensitat, però ho pressentia. Aquella nit a Tortosa el vent era fort però no més que altres vegades, ja que es terra de vent, del Vent de Dalt, i al qual ja hi estem quasi acostumats, encara que patint la seva força amb conformisme i paciència.
Arriba dissabte al matí, dormia tranquil·lament, el vent no m’havia pertorbat, sense pressa per llevar-me i preparar-me per al viatge. Feia vent, no massa fort, i lluïa un sol esplèndid. Però anar per la carretera, podria ser perillós. No sabíem la intensitat de la força del vent que ens podríem trobar. A les dotze era la presentació. Tenia un neguit interior que no podia dominar.
Eren les deu del matí i truco a l’Octavi Serret, per preguntar-li si per allà feia molt de vent. Em diu que una mica, però res del altre món, no més que altres vegades. Millor anar per Gandesa i per Calaceit, ens aconsella. Sempre anem per aquesta carretera. Es pot anar per una altra però, em penso que ja fa segles que està en obres . Bé, pos ara venim Octavi.
Em preparo a tota pressa i emprenem el viatge. La meva precaució era una mica obsessiva, i potser no era per a tant.
El vent colpejava el cotxe, semblava que ens feia anar més de pressa, però quan va ser més difícil de dominar va ser passat Gandesa, al Coll del Moro i a l’alçada de Calaceit, la part més alta de la comarca La Terra Alta.
A les vuit de la tarda teniem l’altra presentació de l'”Ebre blook” al Molí, d’Arnes, a càrrec de Pepa Nogués, de l’Associació la Bresca, i els escriptors companys Josep Igual i Jesús M. Tibau. Amb torn obert de paraules, amb el debat de llibres de paper, que defensava Susanna Antolí i els llibres electrònics, que possessionava Silvestre Hernández. Octavi Serret optava per seguir amb la creació literària ebrenca, la qual està en plena eclosió i no hem de parar, amb elsseu ànim engrescador i positiu de sempre.
Llibres de paper? Llibres electrònics? Quan s’apropa un canvi tan important a l’evolució de la societat en la Història, sempre hi ha pros i contres . Es té por als canvis, a tot allò que sembla desconegut, que no és costum. Però és avançar, caminar, mirar al davant. Algunes coses tenen el seu capítol d’existència, de caducitat. Han de quedar enrere, com a peces de museu, amb un record de nostàlgia i no oblidar-les mai. Com tantes altres coses que han anat evolucionant i canviant en molts altres temes. La tecnologia, la comunicació, la agricultura, les indústries. Tot formava part en el seu moment, d’un temps i d’un present.
Com no, va ser un altre dia de joia, literari, d’estima i d'il·lusió per les lletres. La il·lusió, sentiment i estat d’ànim, que tots tenim, i forma part de la nostra vida.
El nostre present són les lletres al paper, però acceptant cada vegada més l’Internet i sobretot els Blogs, hi ha veritables tresors, d’informació, literaris, infinitat de temes. La presentació d’aquest llibre, ”Ebre blook” és el més pur exemple de la simbiosi que estem experimentant. Primer aquests relats han format part d’un Blog i ara són llibres de paper. I no és el primer cop que això succeeix , el Serretblog fa temps que ho està fent amb molt d’èxit, i ho continuarà fent. Vivim aquest present que ens ha tocat viure, perquè és nostre.
Emprenem la trajectòria de tornada a Tortosa, ja nit fosca, viatge serè i tranquil per carreteres molt ben senyalitzades. El vent semblava que dormia. Arribem a casa i ens assabentem del dissabte tràgic que havia estat, sobretot a Barcelona, per causa del vendaval. Quatre nens morts, i molts ferits, quan entrenaven a un poliesportiu de Sant Boi, i els va caure a sobre, com si fos paper, joguina del huracanat vent. Altres persones mortes pels arbres caiguts al seu damunt. A part de pobles sencers sense llum i altres destrosses econòmiques. Total, vuit vides segades, una tragèdia per un vent enfadat i assassí. Ara penso, les meves pors, els meus neguits interiors eren irreals, imaginats? Un calfred em recorre el cos.
Glòria Fandos Gracia ( Escriptora)
Publicat al Diari de Tarragona, espai "Línea abierta", el dia 1 de febrer de 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada