Bon dia a tothom, senyor Ferran Bel Alcalde de Tortosa, senyora Esther Vidal Alcaldessa del Regués, gràcies per acompanyar-nos, i a la amiga Maria Cinta Barberà, gràcies per ser aquí.
Maria Cinta Barberà és la protagonista del llibre, un llibre d’històries verídiques, viscudes per una dona valenta, que s’ha enfrontat a la mort, no una vegada, sinó tres...o pot ser més... L’ha enfrontat, cara a cara, no diré que per dins, la por no l’envaïa, però no la deixava aflorar, per no fer sofrir als seus sers estimats, a la seva família. Ha enfrontat la seva malaltia amb una actitud positiva, sempre pensant que aviat tot passaria. Una dona que s’abraçava a la vida, amb la ment, amb el cor... Un cor que volia seguir bategant, amb una força insospitada... Maria Cinta sempre amb la seva alegria, amb els seus colors de cara, que són de la seva naturalesa, amb un somriure... Mai millor escollit el títol del llibre, “La força d’un batec”....i Maria Cinta es veia en un túnel fosc...al final del qual l’esperava la llum...la llum de la vida. Què haguéssim fet qualssevol de natros en el seu lloc? La força humana mai es pot mesurar ni calcular, fins que no ens trobem en una situació determinada...Situació límit.
En aquest llibre es troba plasmada aquesta insòlita i gran experiència, la llum i la foscor, els estats d’ànim, d’ il·lusió i d’esperança per vèncer allò invencible com és la mort... És un tros de la vida de Maria Cinta que li ha tocat viure, mai millor frase per resumir-ho. Com ens pot tocar a qualsevol... En aquestes pàgines trobareu la veritable essència de la existència humana, que no ens ho podem perdre, per l’enriquiment del nostre interior, per trobar respostes a moltes preguntes que ens podem fer cada dia...i per trobar el nostre...jo...més autèntic
Quan vaig saber aquesta notícia pels mitjans de comunicació, vaig exclamar “Hurra per la Ciència”, també de l’estat d’ànim de la ment, però sense la ciència, només en bon estat d’ànim, no aconseguiríem res, siguem realistes. Sóc molt conscient, com qualsevol persona, de tot allò que ens envolta, les notícies dolentes, nefastes... però també de les notícies bones...I aquesta era una de les bones...Es vulgar, però vaig, dir “Hurra per la Ciència”, un escrit que es va publicar a la revista de l’Estel.
>> Quan vaig sentir la notícia de que una veïna nostra, del municipi dels Reguers (Tortosa) a Maria Cinta Barberà la ciència li havia salvat la vida, enhorabona li vaig dir. Enhorabona Maria Cinta. Confiem en la ciència, sempre hi hem de confiar. Són notícies que enlairen joiosament l’ ànima de la societat. A la fi un somriure ample de realitat i d’esperança. Aquell dia va ser més bonic, fins i tot semblava que el sol brillava més.
Gràcies als investigadors de la medicina, metges, cirurgians...La bio-enginyeria toca un paper molt important, que una màquina va substituir a un cor humà per mantenir la vida. Una màquina va mantenir en vida aquest cor, un membre viu insustituible. Allò semblava increïble, un miracle. Però això no és tot. Després de quatre mesos, aquest cor es va curar, reforçar, traient la màquina que feia la seva funció. El cor va funciona per sí sol.
El cor no hagués pogut aguantar el tractament tant agressiu per curar el càncer, en aquest cas de mama, que patia la pacient i que no podien interrompre, perquè també li anava la vida.
Professionals de la medicina i de la bio-enginyeria, investigadors, ocupen la seva ment i tot el temps de la seva vida, per salvar una vida...moltes vides. Saben el valor que té una vida, i avancen per aquest camí infinit, com és la ciència, en tots els camps, però principalment en el de la medecina, que ajuda a conservar la vida humana, i pal·liar les malalties. Aquesta vida regalada, més bé guanyada a pols... per bons especialistes i bio-enginyers. Aquesta mena d’intervencions era el primer cop que es feia aquí a Espanya.<<
Més tard vaig tenir l’honor de tenir-la com a convidada especial a Radio Ràpita, a la qual col·laboro, faig un espai poètic, “Poesia per la Pau” i ens va explicar gran part de aquestes vivències, que ella necessita divulgar-les. Va ser un programa excepcional, era la primera vegada que feia les seves declaracions públiques a les Terres de l’Ebre. I li vaig suggerir que es presentés el llibre en aquesta Biblioteca de Tortosa... S’ha fet realitat aquesta presentació per la satisfacció de tots. Gràcies per les bones diligències de la seva directora senyora Irene Prades.
Gràcies Maria Cinta. I que tots pugem gaudir del llibre, del seu ric contingut.
La presentació, avui a les 10,30 del matí a la biblioteca Marcel·lí Domigo de Tortosa, com era d’esperar, ha estat tot un èxit. L’emoció ens ha envait a tots en escoltar les serenes i emotives paraules de Maria Cinta. Amb el recolzament més absolut i admiració per part de l’Alcaldessa del Reguers i l’Alcalde de Tortosa.
Glòria Fandos Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada