diumenge, 22 de març de 2009

POEMS&BLOGS, POETES A LA XARXA




Què millor dia per celebrar una trobada poètica que el dia 21 de març, Dia Internacional de la Poesia? Així es va fer a Vilafranca del Penedès, però en el marc de les noves tecnologies, com són els blocs. Poetes amb blocs poètics, requisit imprescindible per participar.
Va ser per mi una gran satisfacció participar a la Primera Trobada de “Poems&Blogs, Poetes a la xarxa”. Excel·lent idea de la gran poetessa senyora Violant de Bru, que té diversos blocs.
El tenir bloc va ser idea del meu fill, fa poc més d’un any, per publicar poemes, escrits de tota mena, presentacions de llibres. Donar a conèixer el meu itinerari literari, una opció a la comunicació, a l’intercanvi de idees per aquesta finestra oberta al món que és obrir un bloc, mitjà innovador, ja molt prolífic. Ens aporten riquesa, bellesa, és un món fantàstic. M’ha donat opció a participar en aquesta trobada poètica.




Gràcies a la senyora Violant de Bru, caçadora de poetes i de blocs. Tinc l’orgull de formar part del Calendari Poètic i Col·laboradora d’excepció del seu bloc.
És molt agradable formar part d’aquesta trobada de “Poetes a la Xarxa” tan ben organitzada per Violant, a Vilafranca del Penedès, i que sigui un pas molt important que forma part dels meus camins poètics i de paraules, de comunicació, d’harmonia, d’amistat i de pau. Allò més important i l’únic que desitgem en el caminar senzill i quotidià del dia a dia, dels que estimem la poesia i les paraules.

Enhorabona per la gran acceptació de participants a aquesta Trobada, i desitjo que continuï per molts anys, com així torna la primavera...

divendres, 13 de març de 2009

ACTUALIDAD Y LEYENDA DE SAN VALENTIN

ACTUALIDAD Y LEYENDA DE SAN VALENTIN

Siempre pensamos en el día de San Valentín, como un día especial, el cual todos los enamorados hemos de celebrarlo. Se celebra el día catorce de febrero. Justamente estos días se percibe un tiempo cálido, no apropiado para esta época del año. Es el soplo de San Valentín, que nos envuelve, con el suave fuego del amor. Es una fiesta que se remonta a la época del antiguo Imperio Romano. En la actualidad una tradición bonita. ¿ Porque no conservarla?
Es una fecha más para favorecer el consumismo. El marketinc de ventas que ya estamos acostumbrados en esta sociedad en que vivimos que hace su agosto, una vez más. Pero no tiene porque. ¿ Que cuesta regalar una flor, una sonrisa, una mirada, un afecto, un poema...todo ello es una demostración de amor que no se obtiene con dinero. Como siempre podemos decir, que porque un día al año para recordar que estamos enamorados, o que somos padres, o madres, o hijos, o mujeres...pensamos que podría ser todo el año. Pero no tendría gracia, ni esa magia que experimentamos en un día especial; que lo hacemos especial. Todo tiene su explicación y su lógica. Que bonitas son las fiestas, pero no podemos estar todo el año de fiestas, que entrañable es la Navidad, pero no puede ser siempre Navidad. Que bonito es un día de sol, un atardecer en la playa, una excursión a la montaña, una noche estrellada...Si todo fuera siempre igual, no experimentaríamos el verdadero valor de las cosas.
San Valentín, como todos los santos y santas mártires, tienen su historia que se mezcla con leyendas y lejanos tiempos. Pero es curioso hurgar en ellas, siempre se encuentran hechos interesantes, escalofriantes o increíbles, y ¿ Porque no sacarlas a la luz en su día oportuno?
" Se cuenta que ya en el siglo lV a C. los romanos practicaban un rito de iniciación en honor del Dios Lupercus. Tal ceremonia consistía en meter dentro de una caja nombres de muchachas adolescentes, y que los jóvenes los extrajeran al azar, de manera que a cada uno de ellos le correspondiese una compañera para su mutua diversión, durante todo el año.
Según la leyenda, los romanos tenían un lugar sagrado donde la loba amantaba a Rómulo y Remo, el primero de los cuales fundó Roma. Ese lugar era llamado Lupercal, de la palabra latina lupus, que significa " lobo".
Después de d casi 800 años de tal celebración, llegaron los primeros Padres de la Iglesia cristiana y consideraron necesario, desde el punto de vista moral, acabar con estas prácticas, comenzando por buscar un nuevo santo patrón de los enamorados, que sustituyera al Dios Lupercus.
Sucedió que en Roma, en el año 270 d. C., el emperador Claudio II publicó un edicto que prohibía el matrimonio. Se basaba en que el Imperio necesitaba soldados y opinaban que los hombres casados se mostraban renuentes a dejar sus familias para ir a guerrear. Ante el matiz demencial de tal ley, Valentín, obispo de Interamma, invitó a las parejas de novios a acudir a él en secreto para unirlos en secreto en el sacramento del matrimonio. Enterado Claudio II , y ante la imposibilidad de convertir al obispo a la religión de los dioses romanos, mandó apalear, lapidar y finalmente, decapitar a Valentín.
También cuenta la historia que mientras se encontraba en la cárcel, esperando la ejecución, Valentín se enamoró de Julia, la hija ciega de su carcelero. Ella se arrodilló y apretó la mano de Valentino. De pronto, una luz brillante iluminó la celda de la prisión. Radiante, Julia exclamó, "Valentino, puedo ver, puedo ver.
Valentino fue ejecutado al día siguiente, el 14 de febrero del año 270, cerca de una puerta que más tarde fuera nombrada Puerta de Valentino para honrar su memoria. Fue enterrado en la que es hoy la Iglesia de Praxedes en Roma. Cuenta la leyenda que Julia plantó un Almendro de flores rosadas junto a su tumba. Hoy, el árbol de almendras es un símbolo de amor y amistad duraderos. En cada 14 de febrero, el día de San Valentín, mensajes de afecto, amor y devoción son intercambiados alrededor del mundo.

Publicat a:
  • Diari el Punt, dia 13 de febrer de 2009.
  • Diari Tarragona, secció "Línea Abierta", el dia 12 de febrer de 2009.
  • Revista Aktual3, el mes de març.

divendres, 6 de març de 2009

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Un any més arriba el vuit de març, dia de la Dona Treballadora, però aquest any ho anomenarem simplement "Dia Internacional de la Dona" que no és tan simple, engloba tot aquest gran tema que avarca totes les problemàtiques que envolta a la dona.

El Dia Internacional de la Dona, no és un dia per celebrar, per recordar, per lamentar-se. És un dia per reivindicar, per defensar drets, com a persones que som, que en el dia d'avui sembla que encara no es veu clar. Per demanar justícia, per alçar la veu, i posar-la ben alta. Posar paraules a moltes boques, molts llavis que callen, que dissimulen, que passen per la vida, per la nostra societat, que som tots i totes, no ens oblidéssim, amb la por impregnada sota la seva pell, el seu interior i la seva ànima, amb un suau i trist somriure com aparador de cara a tots, per a sortir al carrer.

Una part de la joventut ho té molt assumit, la convivència en parella, el respecte mutu, compartir les tasques de la casa, la cura dels fills...Per l'altra banda, el masclisme pur i dur i més subtil persisteix tan en els homes joves, com en els de més edat, enquistat, com un càncer que no es pot extraure i no té curació, i ni ells mateixos reconeixen que ho pateixen i així difícilment podran rectificar els seus comportaments. L'educació del pare i de la mare és crucial i molt important per a eradicar aquesta xacra, que pot tenir una conseqüència futura bona o nefasta. És decisiu el comportament del pare, ja que els fills predominen a imitar-lo. Encara que la insistència, la paciència, el esforç, els consells insistents i repetida del dia a dia de la mare, també pot tenir uns fruits molt positius. No deixant de costat la educació del col·legi, de professors i professores, de tot el sistema.

Aquests dies ens ha remogut l'estómac l'assassinat de Marta del Castillo, una víctima més de la violència masclista, per la seu ex- parella, que aquest a la vegada convivia amb una menor de d'edat, tan sols de catorze anys, a més embarassada i vivint a la seva casa, convivint i amb consentiment dels pares. Inconcebible, inaudit, patètic, incomprensible. Quan és una nena, i el seu deure és anar a l'escola i formar-se com a persona i aconseguir uns coneixements acadèmics per al seu futur, lliure i independent.

No obstant el vuit de març ho hem de recordar, perquè per desgracia, forma part de la història de la dona, ja que en 1870, a Chicago, moltes dones van morir dins d'una fàbrica de teixits, reivindicant un salari igual als homes, realitzant el mateix treball. Va ser esgarrifant quan van treure els seus cadàvers que eren de color morat, per causa dels tints dels teixits. Des de llavors el color representatiu per defensar els drets de la dona és el color morat, el lila, en més o menys intensitat.

La mort d'aquelles dones, com totes les que s'han produït des de llavors, que són moltíssimes, aquest any ja són quatre, no han de ser en va, se sentirien defraudades, el saber que les seves morts, les primeres voluntàries, les altres assassinades pel seus marits o ex-companys sentimentals, no han servit de res, han estat privades de la vida, i ja sabem que una vida és molt, ho és tot. S'ha de seguir lluitant per uns drets i una dignitat.

Hi ha una Presidenta de la Igualtat, unes lleis, una Justícia, prou minsa, que no serveix de res. Hem de seguir el camí que van començar aquelles dones. Que entre les dones hagi més corporativisme. que les donés que han estat víctimes del masclisme i dels maltractes, tan psíquic com físics, no arribant a la mort, per suposat, més tard no es tornin masclistes. Així no s'arriba enlloc, és contraproduent. Mirant a les dones d'altres Cultures, que ara conviuen a la nostra societat, que estan en una situació més desfavorida, ens podem consolar, però no, mai, seria mirar enrere i retrocedir part del camí i no ho podem consentir. Hem de mirar sempre al davant, i avançar totes plegades cap a un futur d'esperança, de realitat i de Justícia.

Glòria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Línia Abierta", el dia 7 de març de 2009.