dissabte, 30 de maig de 2009

Un poble de Cantadors


Un poble de Cantadors

És Sant Carles de la Ràpita un poble de cantadors... Ho ha estat i ho serà... Tenim la gran alegria, l'alegria immensa que aquí a Sant Carles de La Ràpita està naixent una nova generació de cantadors de la jota improvisada, del segle XXI, que faran història. De fet, l'any passat, amb Rafa, Curto i Tolet , vam tenir el plaer i el luxe de tenir-los en aquest programa. Eren una mica la primícia, i ja s'està consolidant, i això ens omple el cor de joia i alegria... i ja han començat a fer història

Rafa és nou cantador i vice-president de l'Associació "Torna-hi", amb la finalitat de recuperar jocs tradicionals. Ara estan de ple amb la recerca de cantadors de la jota improvisada. A més a més de Curto i Tolet, es van afegint altres i per festes Majors de la Ràpita, a la sega de l'arròs i en el "Tradicionarius" de Roquetes, faran el seu debut. S'estan reunint i es preparen. Joseret de la Raval de Sant Llàtzer, Tortosa, és l'últim de l'anterior generació de Cantadors de les Terres de L'Ebre.

Així ens ho va contar Rafa, el 21 de maig a Ràdio Ràpita, en el programa de "Poesia per la Pau" de Glòria Fandos, que s'emet quinzenalment, en dijous a les 9 de la nit.

Ara naix una de nova generació de cantadors. Enhorabona i endavant.

Glòria Fandos Gracia


dilluns, 25 de maig de 2009

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HOJAS DORMIDAS" EN SAMPER DE CALANDA

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HOJAS DORMIDAS"

DE GLORIA FANDOS

EN SAMPER DE CALANDA

Fue para mí un honor presentar el libro de "Hojas Dormidas" el día 19 de mayo una vez más, en mi querido pueblo natal de Samper de Calanda, a las 6 de la tarde, en el Salón de Actos del Ayuntamiento.

Gracias al Sr. Alfonso Pérez, Alcalde y demás autoridades por facilitarme dicha presentación.

Fue una gran satisfacción venir un año más, esta vez en primavera, fiestas de Santa Quiteria, participando en la Semana Cultural que estaban celebrando, que tanta riqueza aporta, tan llena de actividades, enhorabuena.

Os presenté mi nuevo libro de poemas, poemas a manos llenas, tesoros de la mente y el corazón. Poemas que también pueden llamarse micro historias, de realidades, de sueños, de miedos de impotencias...De amores ganados, otros perdidos. Tristezas que destilan belleza y ternura.

Como una vida esparcida, sumergida entre la luz y las sombras, poemas, que recorren caminos, como la propia vida, como el tiempo, que siempre avanza y no retrocede, como las solitarias pisadas, de unos versos que avanzan, dejando atrás el pasado, pisando el presente, con delicadeza y amor y mirar el futuro, lleno de horizontes azules, de mares en calma o tempestuosos, de sol y de infinitas primaveras, para llenar las vidas de colores, de luces y vientos suaves y tibios de amor.

El libro está dividido en dos partes. La primera titulada "Poemas el alma", dedicada a Cataluña y Aragón, la unió de las dos culturas hermanas con el vínculo del Centro Aragonés de Tortosa. Poemas dedicados al pueblo nativo de Samper de Calanda y a vivencias, propias, personales, o de otras personas queridas y entrañables. Hay temas de mar, de amor y de primavera, de invierno, de escalofríos que se sienten en el alma y el corazón e intento traspasarlos al papel, con humildes y claras palabras, para intentar llegar a las personas que me rodean y lo lean.

La segunda parte se titula tristezas, se recopilan los poemas más íntimos e intimistas, de amores fatídicos, y de desprecio a las injusticias sociales y humanas, como son las violencias, las guerras, terrorismos, también pueden ser micro historias, de realidades y fantasías, no pueden dejar indiferente a ningún corazón dotado de sensibilidad y de miradas profundas a toda la problemática de efectos negativos que desprende la sociedad que nos rodea, todo nuestro entorno, puede ser cercano a nosotros o lejano.

Este es el noveno libro que publico, soy autora editora, los cinco últimos editados por Ediciones Cardeñoso de Vigo. Tengo el honor que en éste tengo un sabio prólogo del editor, aparte de dos más; del primo Isidro Guía Mateo de Andorra ( Teruel) que ha tenido a lo largo de más de treinta años, cargos políticos y culturales en dicho pueblo. El otro prólogo es de Antonio Martín Sanz, amigo de siempre, de la familia, dotado de una gran sabiduría cultural e intelectual, colaborador de la revista de la tercera edad de Tortosa, humilde, sencillo que goza de la estima de todos los que le conocen. También un saluda del presidente del Centro Aragonés de Tortosa, Sr. Bautista Gascón.

La portada está ilustrada por la preciosa pintura de la amiga pintora de San Carlos de la Rápita, Rosa Gellida.

Espero que os guste, os lo dedico de todo corazón...Gracias por vuestra buena acogida, incluidas las entrevistas de la Cadena Ser de radio La Comarca y la de la Televisión de Aragón, gracias y hasta mi próximo libro.

Gloria Fandos Gracia

diumenge, 24 de maig de 2009

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "HOJAS DORMIDAS" A SAMPER DE CALANDA


PRESENTACIÓ DEL POEMARI "HOJAS DORMIDAS"

A SAMPER DE CALANDA

El dia 19 de maig i a les sis de la tarda presentàrem el poemari de "Hojas Dormidas" al poble nadiu de l'autora. Coincidint amb la festa de la patrona Santa Quiteria i la Setmana Cultural que estaven celebrant. Fou una gran satisfacció tornar un any més a presentar la meva novetat literària. Participar d'una setmana tan rica i tan plena d'activitats. Altres anys ho feia al primers d'agost, a les festes Majors en honor a Santo Domingo de Guzman. Aquest any en primavera però amb temperatures que semblaven d'estiu.

L'acte estava presidit per l'Alcalde Alfonso Pérez i el regidor de Cultura Senyor Antonio. En les atencions de dels mitjans de comunicació, tres entrevistes de radio cadena Ser la Comarca, i una del canal de T.V d'Aragó

Començarem amb música de C.D., amb el poema musicat per Tomás Simon d'Amposta i cantat per Alicia Gonzalez, Poetas remontad el vuelo inclòs al llibre i guanyador del segon premi a Dublin , Irlanda , el 2001.

Són versos, paraules que avancen, pels carrers de la memòria, del meus pobles i de la meva gent. Senzills camins poètics que deixen empremtes, marcant present, futur, que s'emportarà el vent del temps i de l'oblit, o no.

Es va fer una lectura de poemes, i un èxit de signatura de llibres. Vaig ser obsequiada amb una ceràmica de l'artista turolense Domingo Punter.

Gràcies, com sempre per la bona acollida i bones atencions, de part de les autoritats i del públic assistent que omplia la Sala d'Actes de l'Ajuntament on es fan les trobades Culturals. Amb tot el meu agraïment i fins el pròxim llibre.

Glòria Fandos Gracia

dissabte, 23 de maig de 2009

L'ALBA DESPERTA


L'ALBA DESPERTA


Camps sedosos,

verds, fets de bocins

d'herba fresca.

Llavis amorosos,

desig de besades,

al caliu de l'ombra

d'un arbre frondós,

quant l'alba desperta,

després d'una tendra nit,

al contrallum terrenc,

escampell crepuscular

matutí escampat de rosada.

Desperta el sol

de colors rogencs,

darrere les muntanyes

dels Ports...

Un nou dia esquerp,

potser, somort celatge,

abraçades de somnis

m'envolten...

Em rep l'horitzó

amb un somriure ample,

i un àngel lluitant

amb l'espasa...

contra les foscúries

que volen esborrar

l'esperança.


Glòria Fandos

diumenge, 10 de maig de 2009

CAMÍ DE SANT JORDI

CAMÍ DE SANT JORDI



Caminaràs per un jardí

d'espines, de roses fines.

Arribaràs al perfum

dels pètals de les flors.

Una rosa vermella,

la bellesa del teu cor,

que dolça l'espera,

s'assecarà el meu plor

a la llum del cel l'estrella,

t'arribarà el seu resplendor,

com la pluja mulla la terra,

t'omplirà la pell de carícies

que tindran el nom d'amor.



Com coloms a l'aire

dansaran les seves mans

i la rosa de Sant Jordi

vellutada, color de sang

que brolla de les ferides,

que s'obren i es tanquen

cada dia...

Avui no m'estimes,

demà si...



Glòria Fandos Gracia

dissabte, 9 de maig de 2009

PRIMER ANIVERSARI DEL CENTRE VIMA PER A LA GENT GRAN DE LA RÀPITA



El dia 16 d’abril per la tarda, van organitzar una gran festa per celebrar el primer aniversari del funcionament del centre VIMA per a la gent gran de la Ràpita. Vaig tenir la satisfacció de participar i recitar uns poemes de temes variats, convidada per Anna Beltri, psicòloga del Centre, amiga i col·laboradora de Poesia per La Pau de Radio Ràpita i la Directora senyora Queralt. Compartint la recitació de poemes amb el també amic Antonio Miravalles, i col·laborador de l’esmentat espai poètic.
Feren una extensa festa plena d’activitats, des dels poemes a les actuacions de la Coral i cantadors residents al Centre, a ball de saló, de sevillanes, actuació de la banda juvenil de la ciutat i més coses. Amb berenar i refrescos inclosos.
Enhorabona i per molts anys. Tot i més per la nostra gent gran.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “HOJAS DORMIDAS” AL BARRI DEL TEMPLE DE TORTOSA




El dia 22 d’abril a les 7’30 de la tarda, es presentà el llibre de poemes titulat “Hojas Dormidas” de Glòria Fandos, a la Seu de l’Associació de veïns del barri del Temple de Tortosa, a càrrec Fèlix Rodriguez president d’Unió de Joves i la pròpia autora. Acte presidit pel vice-president senyor Moreso. Joan Caballol, Regidor de Cultura de Tortosa i regidor del barri i Paco Rogé, president de la Associació, excusaren la seva absència.
Dia abans de Sant Jordi, per a obrir boca a tant tradicional festivitat. Tot un èxit per ser el primer cop que es realitzava una presentació literària a aquesta Associació de Veïns. Es començà amb música, del poema que comença el segon apartat del llibre, musicat per Tomàs Simón, al piano i cantat per Alícia González.
S’exposà la bona situació de la poesia, popular o èpica, com a micro-històries, i el lloc important que ocupa a la societat, de presses i estrès que estem vivint i ens ajuda a trobar en un fons d’actualitat, de bella forma, la serenor del nostre cor, per fer un descans a la pujada de la costa de la vida del dia a dia.Es realitzà un petit recital poètic per “La Pau de l’Ebre” acabant amb una degustació de pastissets de la terra i brindant amb cava, per l’amor i la Pau. Estimats lectors, espero que us sigui agradós i fins al proper llibre.


divendres, 1 de maig de 2009

FESTA DEL TREBALL

El dia 1 de maig se celebra la Festa del Treball, dels treballadors i de les treballadores. És un dia per reivindicar els seus drets, no per celebrar ni per anar d’excursió.
El Papa Pius XII , per cristianitzar la festa, per no animar als treballadors, ni a millorar ni a prosperar, ja que fent vot de pobresa es guanyarien el cel, en benefici, com no, del capitalisme i el poder, el 1955 va designar a Sant Josep Obrer com a Patró del dia 1 de maig, que ja s’havia instal•lat en 1889.
Ara, en la crisi que s’està patint, són, com no, els treballadors i treballadores i també petits empresaris, els que estan sofrint les conseqüències. Però altres empreses d’alt nivell, també se n’estan aprofitant, amb la crisi com a excusa.
Actualment la situació de l’atur és terrible, gent d’aquí i immigrants, l’estat demogràfic ha anat molt a l’alça i el panorama és preocupant. Moltes despeses d’atur. Poca gent cotitzant. La Seguretat Social col•lapsada. Un futur de pensions en perill. Els de bona economia no tindran cap problema, com sempre. Els grans avenços que han aconseguit els treballadors són molts, però encara hi ha que treballen en condicions infrahumanes. Gran part de la massa treballadora ja són considerats com a persones, que és dir molt.
El fet de ser un assalariat, no té perquè suportar ser tractat irrespectuosament, amb mala educació, amb termes de superioritat ofensiva, ni rebre abús de poder. Ha de ser un intercanvi de mútues necessitats per ambdues parts. Uns serveis, uns treballs determinats, a canvi de diners, amb igualtat de tracte i condició humana. Podem recordar l’època dels esclaus, dels remers de galeres o que els treballadors eren un material humà rebutjable... Això no fa molt anys. Es pot recordar bastant recentment, com els treballadors i treballadores que van crear la Ribera, al Delta de l’Ebre, explotats per uns terratinents amb pocs escrúpols. Un trist passat que així a de quedar, passat. Per una dignitat i per un respecte. La situació de moltes dones, encara deixa molt que desitjar...
Hem de seguir lluitant el dia a dia, pel benestar del treballador, amb fites de millorar, de progressar, per aconseguir una seguretat, tan física com mental.
Que la Festa del Treball no sigui només un dia, desitgem que sigui tot l’any. És un tema que no es pot solucionar ni superar en un dia. És una tasca per avançar espai però sense pausa.
Segons diu la Història Sagrada, ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front. Però el treball tampoc ha de ser un càstig, per res... Hem de seguir i sobre tot amb il•lusió, confiança i esperança, cosa que no hem de perdre mai.