dimarts, 26 d’abril del 2011

Col·laboració 27 al Dixa'm Vore

Col·laboració 27 per al Dixa’m "Vore del cnal de T.V de les Terres de" l’Ebre

 

En una llibreria m'ha cridat l'atenció el títol d'una novel·la prehistòrica, d'una autora de Chicago, novetat d'aquest any, clar, titulada "La Terrra de les coves pintades" una portada en relleu, preciosa...en to marró, l'entrada d'una cova, no massa clar, vista des de dins, alguna silueta humana...Ja és difícil fer una novel·la història, imaginat de la prehistòria...havia de ser interessant, començar pel principi de la cibilització, cinc-centes pàgines. No l'he comprat, pot ser si que la llegiria...Només he comprat una llibre, una novel·la titulada "L'espiera" la penso llegir i tant!!!

 

Jo em pregunto, perquè els autors ebrencs ens denominem així? Per defensar una identitat del nostre territori? Que defensem, el català? La parla d'aquí? I si també escrivim castellà, bé perquè és la llengua materna, o no l'han estudiat, en el seu moment. L'Associació "Poetes de l'Ebre" tots som de les Terres de l'Ebre, hi ha dues autores aquest any, que en formen part, que són de Barcelona, una té arrels a aquestes Terres, a Batea, concretament de la Terra Alta, concretament, l'altra mallorquina, no ho sé si té arrels a aquestes teres. Participen en il·lusió en un col·lectiu de les nostres Terres, i han estat acollides amb els braços oberts, perquè natros som de les nostres terres i de més enllà i tots i totes ens considerem ebrencs i ebrenques, o no?  A que ens limita, o ens denomina el ser ebrencs? L'Ebre passa per moltes terres, tots es poden denominar així, penso jo. No hi ha cap misteri, ni lingüístic, ni polític, lo de polític ja s'escapa, ho trobo incomprensible...

 

Ha passat Sant Jordi, el recital i presentació de llibres a Roquetes, és la meua novetat. Ens acompanya Montse Pallarès, poetessa de Roquetes i component de "Poetes de l'Ebre". Varem gaudir d'un gran caliu poètic i humà entranyable...amb Sisco Ollé com a regidor de Roquetes que ens va acompanyar, i net de lo Canalero, gran cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre. També agrair a l'ajuntament de Roquetes, que ens dona suport des de el seu inici, fa deu anys.

Per Nadal tornarem al recital Nadalenc, i així anar avançant en els nostres camins poètics, per les terres de l'Ebre i més enllà. En solitari, he tingut el honor de portar el nom d'aquestes terres estimades al Matarranya, de la mà de l'amic i llibreter Octavi Serret, a Tarragona, Barcelona, a Vilafranca del Penedes, al Vendrell i com no a l'Aragó, a Samper de Calanda, el meu poble nadiu, on vaig obrir per primera vagada els ulls, que ja han gaudit més de mitja vida de meravelloses visions, i lo que els queda per vore...

 

Glòria Fandos

 


dilluns, 25 d’abril del 2011

Dia de la Madre


 

El primer domingo de mayo se celebra el Día de la Madre. Años atrás se conmemoraba el día de La Inmaculada, 8 de diciembre. Cambiaron el día. No sé el motivo. ¿Puede ser que las madres de antes eran más inmaculadas, más divinas que las de ahora? No tiene sentido. No creo que esa sea la razón. Sus acuerdos y sus motivos tendrán los que poseen el poder de decidir si se celebran las festividades en unas fechas u otras

El Día de la Madre siempre ha tenido una gran importancia. En mi época escolar de la primaria hacíamos gran diversidad de cosas para regalar a nuestra madre en su Día. Desde dibujos y poemas a coser delantales con sencillos bordados. Trabajos más complicados, como figuras geométricas, octaedros, decaedros. Con dibujos en todas sus caras y cosidas por sus lados, menos por una que hacía de tapa. Servía de joyero o para guardar dinero. En aquella época y clase social, la verdad es que no abundaba mucho ni de una cosa ni de otra, pero con lo poco que había, lo teníamos muy valorado y bien administrado. También confeccionábamos una bolsa con un género natural, de color marfil, llamado rafia o pita, forrada con tela de colores, un broche para cerrar y un fleco en la parte de abajo formado con los propios hilos de la rafia y un asa de cuerda de algodón trenzada. Resultaba una bolsa moderna para ir a comprar, de viaje e incluso de paseo. Las madre presumían, pues iban modernas y arregladas. Era un regalo que sus hijas habían hecho para ellas, y lo lucían contentas y con ilusión, lo mismo que los delantales.

Del Día del Padre, entonces, no había o no recuerdo nada de nada. Mucho más tarde, cuando yo he sido madre, es cuando tengo conciencia de celebrar el día del Padre, y que es tan importante como el da la Madre.

Recuerdo a mi hijo pequeño, en sus primeros años, cuando fue al Colegio de las Teresianas, que para el Día de la Madre me regaló un revistero de tela y otro año la funda de un cojín con dibujos bordados en punto de cruz. Confeccionado y bordado por él. También lo utilizo y lo guardo con gran cariño.

Cuando somos mayores el amor a la madre, tiene otras connotaciones, otras responsabilidades... Es natural, nos invade la realidad triste, verlas envejecer, sufrir y morir...Pero nunca mueren, siempre viven en el recuerdo.

 

Gloria Fandos Gracia

 

Publicado en abril de 2009 en el Diari de Tarragona en el apartado "Línea abierta"

 

 


Sant Jordi


La Diada de Sant Jordi,
porta pau i amor,
i que tots els cors
poden ser un llibre obert...
o tancat...
A les nostres mans
farem que s'obri,
que la rosa esclati,
enbriagats, pel seu flaire,
la seva sentor...
de dolça primavera,
amb la gama dela teus colors,
farem una trena...

Glòria Fandos


 



dissabte, 23 d’abril del 2011

Matí de Sant Jordi 2011 a Tortosa

Dissabte de Glòria, dia de Sant Jordi, ha començat amb un matí assolellat i esplendorós, amb les acolorides llibreries, amb els seus llibres i les roses vermelles, designis d'amor de part de Sant Jordi, que ha estar tan emocionat que ha vessat les seves llàgrimes des del cel, d'on ens mirava il·lusionat, en forma d'un aiguat sobtat, que ens ha donat alè i frescor a l'ambient... Poc després, Sant Jordi s'ha consolat i ha deixat sortir el sol, per a que la resta de dia continuï tan lluminós com ha començat. Ja han esclatat el libres, ja han esclatat les flors, amb més força amb més alegria, i que per molts anys Sant Jordi ens acompanyi. Però tardarem molts anys que el dia de Sant Jordi coincideixi amb el Dissabte de Glòria de Setmana Santa.





A la lliberia Ca'l Sisco amb el seu propietari, i amb l'escriptora i amiga Francesa Aliern, amb la seua última novel·la L'espiera, i les meues novetats L'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre i La Sirena de l'Ebre.





A la llibreria Ebrebooks, acompanyada de les seves propietàries, coïncidint en el dia de la seva inauguració

divendres, 22 d’abril del 2011

DIA DE PASQUA



El diumenge de Pasqua és el dia en el qual Jesús sortí del sepulcre on era enterrat i ascendí a la infinitat del cel. La festa principal de l’Església, la Resurrecció de Jesucrist.
Hi ha proximitat històrica i religiosa entre la Cristiana i Pasqua Jueva. Aquesta ens recorda el pas d’Israel pel Mar Roig .
I com el sofriment de Jesús ja havia acabat, tots ho celebrem sortint al camp, fent excursions, amb colles d’amics i en família per menjar, compartir en joiosa harmonia la Mona de Pasqua. A Catalunya se celebra el dilluns de Pasqua, ja que és festa.
Mona ve de “munus”, regal en grec, potser també d’origen àrab. La Mona és un tortell rodó, farcit de melmelada o massapà, amb ous durs al damunt, la clàssica. Encara que els mestres pastissers deixen anar la fantasia fent-la de mil formes i sobre tot de xocolata, fins i tot els ous, per a paladars més fins i butxaques més adinerades. D’una manera o una altra sempre fent la delícia dels més petits i també grans. És tradicional a Catalunya i al país Valencià que aquests dolços tan espacials els regalin els padrins als seus fillols, com a mínim fins que fan la Primera Comunió. Actualment cadascú s’ho organitza segons el seu instint, la seva comoditat, el seu gust i la seva butxaca.
Recordo no fa massa anys, vint o trenta, no res, ahir mateix, que a Tortosa s’anava a Mig Camí a menjar la Mona, un dia especial i esperat. De bon matí la carretera de la Simpàtica s’omplia de gent que pujava. Grups de joves, famílies amb cistells i bosses, a més de les típiques Mones, portàvem carmanyoles amb conill fregit amb tomàquet, i entrepans de truites amb carxofa i llonganissa, envaïts de l’alegria de la festa. Es feia una Missa a l’Ermita de Mig Camí de la Verge de la Providència, i fins i tot es pujava més amunt, al Coll de l’Alba, que també hi ha una ermita però més petita. Actualment està restaurada, i anualment celebren la seva festa especial, no el dia de Pasqua. Era obligació visitar l’altar de la Verge de la Providència, i passar pel seu darrere, observant la gent de fe i creient, complint i oferint les seves promeses. Hi havia tota mena d’objectes de cera en miniatura, peus, cames, angelets. També pergamins amb pregaries, oracions, poemes. Era un descans a la disbauxa del dia per veure l’ànima i el cor del sentit humà, més enllà de la realitat.
Tradicionalment el dia de Pasqua a Mig Camí, segons contaven la gent més gran, podia ser un dia trasbalsat per a l’amor, ja que parelles de nuvis es barallaven i altres trobaven l’amor, pel fet que es reunia una gran quantitat de joventut, tant de Tortosa com del pobles del voltant. Amb el pas del temps tot ho anem canviant, ara es reuneixen a les muntanyes, als xalets i van en cotxe.

Glòria Fandos

Publicat el dia 21 d'abril de 2011 al Diari de Tarragona, a l'espai Opinió

dijous, 21 d’abril del 2011

A la Ciutat de Roquetes

Del llibre Llum de Tardor

CIUTAT DE LLUM


Dedicat a la Ciutat de Roquetes


La solitud dels poetes,
la nítida claror
que envolta la immensitat,
fugint per les clarianes del cel,
dits que s’enlairen,
dibuixant les lletres al vent.
Camí llarg,
que em porta a l’horitzó,
a una ciutat de llum,
de sol i d’estrelles,
i de lluna plena.
I el destí,
de poesia i de paraules,
em guiava,
la ciutat de Roquetes
que m’esperava,
amb els braços estesos
i la porta oberta...
De serenitat i calma
m’omplia el cor...

I encara el tinc ple
de les vostres mirades,
que somniaré desperta
mil matinades.

El canal ens amara,
amb la seva aigua
transparent i clara,
que alimenta
els fruits de la terra
i ens renta els ulls
i la cara...
De l’Hort de Cruells,
guardo els seus records,
de color, pintura i sentiments...

El meu cor innocent
me’l volien trencar
i no ho van aconseguir,
el tenia protegit,
a l’esvoranc perfumat
de roses i violetes,
de les vostres mans.

Gràcies Roquetes.

PROGRAMA 114 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA

En el programa d'avui hem tingut com a convidada Paquita Castells, de Deltebre, poetessa i component de "Poetes de l'Ebre".
Podeu escoltar-lo a continuació:

Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 21-04-2011 by JARF1992

dijous, 7 d’abril del 2011

PROGRAMA 113 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA



Molt bona nit, amics i amigues de Poesia per la Pau, espai que s'emet quinzenament en dijous a les 9 de la nit, també ho podreu escoltar per Internet a radiorapita.com. A més de poesia, versos, versets, us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, tradicionals, musicals i més. Gràcies a la regidoria de cultura de l'ajuntament de la Ràpita i al Roge de control.

Recordant al Teixidor, cantador da la jota improvisada, que ens ha deixat recentment, però que a la vegada sempre seguirà en tots natros, i la història que ens ha deixat.

Començaré amb un poema que li he dedicat en motiu del seu traspàs

"El Teixidor ens va deixar dies de festes"

Avui amics tenim com a convidat a Antonio Miravalles, col·laborador, ja veterà... feia temps que no ens acompanyava, ja l'enyoràvem.... de veritat.

Bona nit Antonio. Benvingut.

Que tal, ¿como van la poesias? ¿Ha estado inpirado?
Cuando quiera, ¿nos puede leer alguna?

Bien Antonio, gracias per acompañarnos, le esperamos en otra ocasión.



Bona nit...



Jo acabo recordant al Teixidor en "Una caminada de poetes"


I a tots vosaltres amics ai amigues de Poesia per la Pau us espero el pròxim dia, amb més poesies i més coses de la nostra gent dels nostre pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.


Tortosa 7 d'abril de 2011

dimecres, 6 d’abril del 2011

Recitals Sant Jordi



Dissabte, dia 9 d'abril i a les 7 de la tarda, a l'Associació de Veïns de Sant Llàtzer (Tortosa) presentació i Recital, de l'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre i el llibre de relats "La sirena de l'Ebre"de Glòria Fandos. Us esperem.

dimarts, 5 d’abril del 2011

COL·LABORACIÓ 26 PER AL DIXA’M VORE



 Dimarts 5 d'abril  a la meva col·laboració al "Dix'm vore" del canal T.E.  Amés de parlat una mica l'actualitat, de les nefastes retallades de la S.S. uns servei que no podem perdre mai, ja que seria retrocedir en l'avançar dels nostres drets com a persones, en una societat d'igualtats i de futur. Es preparen algunes manifestacions en contra d'aquests remeis, tan injusts que preparen els governants. També hem parlat de la poesia de Júlia Costa, de Barcelona, component del Grup "Poetes de l'Ebre" del seu llibre "La pols dels carrers" de forma quotidiana, fons del dia adia quotidià, i del més elevat lirisme.

La Diana i jo, hem acabat recitant el poemes "Un caminet" i "Camí de dona" del meu poemari "Al vent de l'Ebre".

 

---------------------------------------------------

Gloria Fandos


gloria.fandos@yahoo.es

dilluns, 4 d’abril del 2011

“EL TEIXIDOR REP L’ACCESSIT DEL PREMI AMPOSTA 2002

 

Josep Guarch Ferrer, més conegut com "El Teixidor", persona senzilla i humil que gaudeix de gran estima i admiració a aquestes terres de l'Ebre, i del seu entorn. Durant molts anys ha espargit el nostre folklore per tota Espanya i part d'Europa. No som conscients que aquest gran personatge a estat tota la vida al nostre costat i no li hem donat la veritable importància que té. Sol passar que un arbre no deixa veure el bosc.

 Les seves jotes són sempre improvisades, sorprenen a gent d'altres terres, doncs mai han vist cosa igual. Per ser un personatge tan estimat i admirat he sentit la necessitat de escriure la seva biografia que es publicarà aviat, amb tres versions: català, castellà i anglès.

 Penso que la seva faceta artística d'improvisador, considerada com un do diví, tenia que quedar escrita per a la posteritat; la seva empremta, el seu pas per la vida no se'l pot emportar el vent del temps i de l'oblit, ha de quedar constància, i que la seva existència no sigui un llibre de pàgines albes. També ha de quedar present en les noves tecnologies. Formar part de la Història, del seu pas pel segle XX i principis del XXI. El nostre "Teixidor", l'últim cantador de la comarca del Montsià. Estem vivint un moment històric molt important sense adonar-nos-en, pot ser passaran moltes generacions, si és que alguna vegada existeix un altre "Teixidor". Home simpàtic, de parla fàcil, humà, ple de bondat, tanta que li vessa, perquè no li cap al seu interior. La seva veu fina i plena d'harmonia sempre sonarà bressolant a aquestes terres de l'Ebre.

"Lo Teixidor" sempre es lamenta que sap poc de lletra, però no li cal saber més, doncs tot allò que sap ho ha après a la universitat de la vida.

Josep Guarch Ferrer, "Lo Teixidor", enhorabona pel merescut Premi Accessit, Menció Especial, que aquest any t'ha concedit la Ciutat d'Amposta.

 

Gloria Fandos Gracia

 


PRESENTACIÓ DE LLIBRES A MASDENVERGE- 2005

 


 

Després de la revetlla de San Joan, de ball, de música, de disbauxa, de xalar, de gaudir de les típiques coques i, com no la tradició sorollosa dels coets, el dia vint -i- quatre de juny, festivitat de Sant Joan, al mig dia, ens vam relaxar compartint i participant d'una excel·lent vetllada Literària.

A la Sala d'Actes de la localitat de Masdenverge, es van presentar dos llibres i vam realitzar un recital de poesia.

 

Acte presidit i presentat pel senyor Daniel Tomás Regidor de Cultura, g ran entusiasta de la literatura de la Nostra Terra i de tota en general

Es va presentar la biografia de Josep Guarch, "Lo Nostre Teixidor" , cantador de la jota improvisada, que representa el folklore i la tradició de les Terres de l'Ebre. L'últim cantador del Montsià, de Glòria Fandos i la presentació de l'Antologia 2004 de Poetes de l'Ebre. 

 

L'autora de la biografia va explicar anècdotes i vivències del Teixidor i de la poesia.

Es va realitzar un petit recital de poesia fen la delícia dels assistents.

Vull donar les gràcies una vegada més, ja que aquest és el tercer any que tenim el plaer de visitat aquesta població, en nom meu, i de tots els membres del Grup "Poetes de l'Ebre" per la bona acollida del senyor Daniel Tomás Regidor de l'Ajuntament de Masdenverge.

 

 Esperant l'any vinent tornar a repetir tant grata experiència Literària. 

 

 

 

 

Glòria Fandos Gracia 

Primera etapa de "Poetes de l'Ebre"

 

11 de juliol de 2005



Presentacions antologia Poetes de l'Ebre

Benvolguts, benvolgudes,

Aquest any els Poetes de l'Ebre fem 10 anys i hem entrat una nova junta amb més força i espenta que mai. És per això que tot i estar en temps de crisi no hem deixat de fer la nostra principal activitat que és la edició de l'Antologia 2010 amb més de 30 participants de les nostres Terres de l'Ebre i més enllà.

Us volem convidar a la presentació que tindrà lloc aquest dijous a les 7:30 de la tarda a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta i que anirà acompanyada d'un recital de tots els poetes i poetesses assistents.

També anunciar-vos que aquest dissabte a les 8 de la tarda a la seu de l'Associació de Veïns de Sant Llàtzer de Tortosa també farem la presentació i el recital posterior.

Us esperem!

Atentament

--


Fèlix Rodríguez i Fandos
606759533
felixrfandos@gmail.com
Secretari Poetes de l'Ebre

diumenge, 3 d’abril del 2011

FESTIVAL DE CUCAFERA FOLK A TORTOSA 2006

La joventut de Tortosa aposta per la tradició, el folklore, els cantadors i les rondalles, per a què el folklore de les Terres de l'Ebre tinguin una esperança i un futur de realitat.

Divendres, dia 13 d'octubre de 2006, malgrat que la tarda estava inestable i plujosa, a la plaça de l'ajuntament de Tortosa, es va estrenar l'espectacle del Festival Cucafera Folk de gran interès tradicional.

En primer lloc va actuar el jove cantador Joseret, Tortosí, de la Raval de la Llet, amb a rondalla de Sant Carles de la Ràpita, el mestre Teixidor d'Amposta, amb la seva rondalla i Joan Aragonès, "Juanitet", amb la Colla de Joves de dolçainers.

Els cantadors ens van delectar amb les seves cançons improvisades, estil privilegiat que els hi caracteritza, sorprenent i agradablement, amb temes dedicats a Tortosa, a la Verge de la Cinta, a la festa, autoritats i al públic present, en general.

Cal destacar el sentiment profund en record al desaparegut i estimat Pepe Garcia "lo Canalero" de Roquetes. Joseret li dedica un apartat de cançons, enyorant el temps de quan anaven junts, les cantades se li feien més curtes, i ara que va sol, se li fan molt llargues. El moment més emocionant i nostàlgic de la vetllada va ser quan la filla del Canalero, Carme, va fer acte de presència a l'escenari i va cantar tres cançons, escrites, perquè no ha heretat ni ha après, aquest do de Déu que tenia el seu pare, que tenen tots els cantadors de la jota improvisada.

El presentador i organitzador d'aquest festival, i també component de la Colla Jove de Dolçainers Domingo Tomàs, li va lliurar un ram de flors, en record del seu pare lo Canalero, referent important dels cantadors de la jota improvisada i de la Rondalla de les Terres de l'Ebre.

Varem gaudir d'una nit serena, de pluja fugissera, de música de rondalles i de dolçainers i dels millors cantadors. Va ser una nit de joia. Al cel ni hi havia estrelles, perquè a aquesta festa havien baixat i brillaven totes elles. Teixidor, Joseret, i també Juanitet. La filla del Canalero ens va portar el seu record. Va ser una nit preciosa que varem viure a Tortosa i per sempre la guardarem al fons del cor...

Glòria Fandos

TORNEN LES JOTES I LES RONDALLES


Se m'enlaira el cor i l'ànima en llegir a la Revista Amposta una notícia tan important com és que dos joves cantadors de jota típica de les terres de l'Ebre, recuperen la tradició que s'estava a punt de perdre. Bé, l'esperança no la vam perdre mai. Jo personalment no. Quan vaig presentar a Amposta el meu llibre de la biografia del Teixidor, el vaig titular "Lo Nostre Teixidor. L'últim cantador del Montsià". Joan Maria Roig, llavors Alcalde d'Amposta, va dir que esperava que no fos l'últim. Tenia raó. Però de la seva generació segur que sí que El Teixidor ha estat l'últim Cantador de la Comarca del Montsià. Aquests joves són Alejandro Sans i Marc Guardet. No és que siguin una promesa, són una realitat. Vaig tenir el plaer de escoltar la seva actuació a Amposta, a la festa d'inauguració de la plaça dedicada al Teixidor.

Les Rondalles i els cantadors de la jota improvisada, la joia del nostre Folklore, tan arrelats a les Terres de l'Ebre, han tingut gran esplendor des de principis del segle XX, fins fa unes dècades, que anàvem veient amb tristesa el seu declivi. Recordem Lo Noro, Boca de Bou, Perot, Lo Caragol, lo Casat, Lo Canalero. Lo Teixidor, va nàixer a l'Aldea, al Mas d'Abril, situat al camí de l'Ermita, encara que quasi sempre ha viscut a Amposta i també se sent ampostí. Lo Teixidor ja fa poc més de tres anys que no canta per causa de la seva delicada salut. També està el cantador Joseret del Raval de Sant Llàtzer(Tortosa), més jove, que ens delecta amb la jota improvisada.

Però ara, amb tot el goig que ens produeix aquesta tradició popular tan estimada, renaix i és fa present una realitat somiada, esperada, amb el joves ampostins Alejandro i

Guardet. Com no, estan dotats del do especial màgic de la improvisació i per la il·lusió de seguir aquest camí de joia, de cançons i de Rondalles dels mestres cantadors que els han precedit Enhorabona, un horitzó llunyà teniu per davant.

Sóc una gran admiradora d'aquest folklore de cantadors i Rondalles, me n'hi vaig enamorar des de que els vaig veure actuar per primera vegada, cap al final de la dècada del 60, quan vaig venir a viure a aquestes Terres de l'Ebre, vinguda del proper territori de Baix Aragó. També m'embadaleix el folklore aragonès, les jotes i el ball, d'una gran bellesa, d'alegria i de força, però les jotes no són improvisades, són estudiades i assajades. Encara està l 'excepció amb les jotes de "picadillo", de picaresca i de gràcia que també solen improvisar, però no té res a veure amb els cantadors de la jota improvisada per excel·lència d'aquestes terres.

Endavant Alejandro i Guardet. Gràcies per continuar viva aquesta riquesa tradicional tan nostra i de tots.

Gloria Fandos

Juliol de 2010

LO TEIXIDOR I RONDALLA OBREN LA FESTA DEL TRADICIONARIUS




Dissabte dia 25 d’agost de 2007 fou el dia més important de la XIV festa del Tradicionàrius que té una durada de tres dies, i se celebrà a Roquetes, fent honor a la més autèntica tradició del folklore de les Terres de l’Ebre i d’altres territoris.

L’hort de Cruells l’omplia una gran multitud, ufanosa per gaudir d’un gran espectacle que toca tant a la fibra del cor, de les nostres arrels i tradició. Hi havia gent de totes les edats, però predominava la gent jove. Era admirable veure com ballaven la jota, al final de la festa, la nostra jota. Com transportats a un altre temps, a un passat que sembla molt llunyà, però no tant. Quan no hi havia discoteques, orquestres, ni drogues ni altres històries rares. Quan la joventut a les festes Majors dels pobles, ciutats i barris, ballava la jota a la plaça, al so de les rondalles i els cantadors.

També a l’Hort de Cruells hi havia instal·lada una fira d’artesania molt diversa, de molts tipus d’articles diversos. Confeccionaven sabates i sandàlies de pell, bijuteries, roba pintada...Teixidor i rondalla obrin la festa , fent una entrada triomfal, actuant i cantant a la gent fins arribar a l’escenari per acabar la primera part de la seva actuació.

En segon lloc actuà Eliseu Parra, nascut a Valladolid, un referent de la música popular de tota Espanya. Després van omplir l’escenari l’essència folklòrica de les Terres de l’Ebre . Els Quicos, Pepet i Marieta i Terrer Roig, la cantant i dansaire és Sofia de Sant Jaume. Tornà el Teixidor i Rondalla fent un llarg recorregut per tot l’espai de la festa que omplia àmpliament l’Hort de Cruells, dedicant cançons improvisades i personalitzades, per suposat, com tots sabem a gran quantitat de gent. Teixidor incansable i creatiu, el representant més autèntic del nostre folklore, amb les ballades de jota, visquérem una nit de joia inoblidable, màgica. Un espectable compartit que no li podríem posar preu...perquè no en té.

Glòria Fandos Gracia

dissabte, 2 d’abril del 2011

ITINERARI POÈTIC AMB ELTEIXIDOR I RONDALLA


Divendres 27 de juliol, Lo Teixidor, cantador de la jota improvisada i la seva rondalla, tradició i folklore de les Terres de l’Ebre, foren les estrelles de la caminada de bouetes a la Cava. Una de les activitats que formava part del Festival d’estiu de Deltebre. Excursió Bouètica, Revista Caminada pels carrers del poble amb més de vint bouetes i tothom el volgués afegir-se. Un recital itinerant. Començàrem a la plaça de l’església i acabàrem al pas de barques, fent parades pels llocs anticipadament acordats, bars i cases particulars, on el Teixidor dedicava cançons a la gent, i recitàvem poemes.

Cal ressaltar la parada a la plaça on està ubicada l’estàtua del Pagès de la qual és autor Paco Morales, famós i gran escultor, nadiu de Deltebre, que també ens acompanyava i llegí uns poemes, davant la seva obra. L’any passat que celebràrem la primera trobada, ens obsequià al un llibre d’un recull de biografies de personatges populars del poble titulat “Gairebé cent anys de soledat”.

Aquest any, entre altres ens acompanyava, el poeta local Eduard Carmona que ens delectà amb un conte poètic, Javier Caballero, la poetessa Rosa Comes de Tarragona, poesia sonora de Ramon Humet d’Escornalbou (Tarragona), Xavier Xarles de Sants (Barcelona) , Mari Xordà d’Amposta i Jordi Nopta.

Una bona barreja, tradició, bous, cantador i rondalla, units per la sensibilitat de la poesia i els valors humans, ens portà a gaudir d’una trobada de pau inoblidable.

Tots creuàrem el riu amb la barcassa, que feu una parada al mig del riu, on el Teixidor, com un brollador de cançons d’inspiració inacabable, ple de vida i d’il·lusió, fou el centre d’aquest Folklore tant estimat de les terres i tot s’espargia, acaronant el vent, les aigües del riu Ebre, el pensament i els sentits. Aturant el temps, amb una placidesa ignota, el Teixidor cantà al vent, al riu, a les aigües, a la ribera, als poetes... i al sol d’estiu, que, com a senyor del cel, aclaparador, escalfava amb justícia... Al passar el riu, Teixidor i Rondalla, incansables, emprengueren el camí de Sant Jaume, on els esperava una llarga jornada d’actuacions i festes.

Gloria Fandos Gracia

Juliol 2007

LO TEIXIDOR A LA FESTA DE LA PETJA

Lo Teixidor, cantador de la jota improvisada, amb la seva Rondalla, van deixar la seva petjada, un any més, marcant història, a la festa popular que se celebra anualment, el primer diumenge de maig a l'ermita de la Petja.

Festa arrelada i molt important, que es va realitzar a la plaça de l'ermita, començant amb una missa de campanya, oficiada pel capellà de la parròquia, cantada, i dirigida per Toni Caballol, realitzant lectures Juan Gisbert, Rosita i altres. Seguit d'un esmorzar popular, amb molta afluència de públic, així com la presencia, d'una notable representació política. Lo Teixidor i la Rondalla van fer un recorregut per totes les taules, dedicant cançons, com sempre, personalitzades i adients, a la majoria d'assistents. Gaudint de la delícia de la festa, del folklore i de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, que ens hem d'amarar, i hem de retenir a la nostra memòria, com un tresor que se'ns està esmunyin, a poc, a poc, entre les mans, entre els dits...Lo Teixidor ens va delectar més que mai, amb la seva fina i entonada veu i la seva ment creadora. El temps ens acompanyava, vent suau i agradable, el sol, com estrella educada, es va amagar per no enlluernar la brillantor de la festa. També varem gaudir d'una tradició de sempre, que va unida a l joventut i els estudiants, amb l'actuació d'una típica tuna estudiantil, posant un to d'esperança al futur de la nostra societat.

Al final del barri de Sant Llàtzer, sobre un altiró prop del camí vell de Tortosa a Tarragona, fora de la ciutat es troba l'ermita de la Petja, una de les més antigues del municipi. L'historiador i canonge, Ramon O'Callaghan va escriure fa uns cent anys que el seu origen és molt antic. En segles passats era una Torre que servia de defensa als àrabs, es comunicava amb la torre de Soldevila que enllaçava amb la de Sant Nofre, Campredo i la Carroba, separades pel riu Ebre.

L'any 1378 l'Arsedia de Cullar de la Catedral de Tortosa, Gerardo de Montebruno, a la seva propietat va funda una capella que la va dedicar a la Mare de Deu de la Petja, que després passaria com a culte de la Mare de Deu dels Àngels.

En 1642 i 1648 el santuari resulta molt perjudicat i l'exèrcit francès utilitza l'ermita com a quarter general.

En 1810 amb la guerra de la Independència, és sacsejada per les tropes de Napoleó. Quan arriba la pau, camperols de l'Horta de Soldevila i Campredó reconstrueixen l'ermita.

La imatge de la Mare de deu estava en una de les dependències del Cavildo, de la catedral, i a instàncies del Comensal Joan Pallars, va ser cedida per a l'ermita de la Petja i traslladada en processó el mes de març de l'any 1870. La població, tan dels ravals i la demarcació, com Campredó, la van habilitar oficialment com a Parròquia l'any 1904.

Es repeteixen els actes vandàlics, en 1936 amb l'ultima contenda civil, que destrueixen l'altar i trenquen la imatge de la Mare de Deu. Va ser restaurada i policromada per l'escultor Àngel Acosta l'any 1940, continuant la tradició dels tortosins i campredonencs. Se'n va fer càrrec d'aquesta Parròquia Mossèn Emilio que residia a Campredor, traslladant-se més tard a Sant Llàtzer.

La festa principal de la Mare de Deu dels Àngels o de la Petja se celebra el 2 d'agost. Els campredonencs i els tortosins fan que l'ermita de la Petja sigui un símbol d'unes arrels del passat que el progrés ha transformat en un record per a la història.

Desitgem que lo Teixidor amb la rondalla, segueixin per molts anys, deixant la seva petjada irrepetible, a l'ermita de la Petja i per moltíssim llocs més, de les nostres terres i més enllà...

Glòria Fandos Gracia

Maig de 2007


CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006


Teixidor i Rondalla, van ser l'actuació estrella de la cloenda del Festival d'estiu de Deltebre 2006, que es va celebrar el passat 30m de juliol, a aquesta propera i veïna població situada a l cor del Delta del riu Ebre. Aquest paraula composta de " bouesia" , ens fa palès la gran afecció que hi ha a la tradició dels bous a una majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre.

Punt de trobada al Club Nàutic a les sis de la tarda, on el Teixidor i Rondalla eren entrevistats, i gravaven les seves actuacions, per a elaborar un C.D. que es publicarà cap a l'octubre de 2006. Es van concentrà nombrosos personatges, de Barcelona i també locals; del món de la música, com Jaume Sisa, de la poesia com Llorens Barbé, Eduard Carmona de teatre, entre altres, i autoritats i convidats.

Es va fer una caminada en direcció a Sant Jaume, creuant el riu amb el transbordador, finalitzant a la casa de l'Antoni, ex director de la Banda de música de Deltebre l'Espiga d'Or, on vam descansar i vam gaudir d'un exquisit berenar.

També ens acompanyava el escriptor i pintor Paco Morales que ens va obsequiar amb un llibre molt interessant, del qual és autor, titulat" gairebé cent anys de soledat", que està format per unes vint biografies de personatges de Deltebre, amb el seu dibuix corresponent de cadascú.

Al llarg del recorregut vam fer diverses parades, per recitar poemes, contar contes i sobre tot delectar-nos amb les cançons del Teixidor, cantador de la jota improvisada, i la música de la Rondalla, Folklore típic de les Terres de l'Ebre, tenint com a testimoni la bellesa de la Ribera i la serenitat dels arrossars amb la seva esplèndida verdor. El cant dels ocells, i un sòl tòrrid, de justícia, d'aquest estiu de foc, que hem estat vivint, però una tebiesa misteriosa, ens refrescava l'anima i negava de poesia i de pau el nostre cor.

A les nou de la nit concert de campanes, que despertava els sentits i les sensibilitats adormides, a les nostres ments, cansades de rutina, i de realitats grises, i els àngels baixaven del cel, amb les seves ales blanques i ens acariciaven l'oïda i ens eriçaven la pell...

Glòria Fandos Gracia


CONCENTRACIÓ DE RONDALLES A SANT JAUME D’ENVEJA

Actuació del Teixidor i Rondalla a les Festes de Sant Jaume d'Enveja l'any 2007

Quasi pessigant el mes d'agost, juliol s'acomiadava, temps de ple estiu i de vacances, el que les tingui. Els pobles s'omplen de festes i de revetlles, d'actuacions i de ball a la plaça major, sota les estrelles de les nits càlides, més bé caloroses i xafogoses. Festes de tradició, de cantadors de la jota improvisada i de rondalles, que estan vivint un moment de joia, d'esplendor, també esgotador. El Teixidor es troba en plenes energies renovades, hi ha alguns dies que té fins i tot, dues actuacions o més, i es troba més creatiu que mai, i amb el mateix entusiasme i simpatia que sempre li ha caracteritzat. El nostre estimat Josep Guarch Ferré, lo Teixidor, l'últim cantador de la comarca del Montsià, nascut al Mas d'Abril de l'Aldea, el dia 1 d'octubre de 1931, o sigui que complirà 76 anys, que no és poc, gaudeix de molt bona salut, tan física com mental, malgrat que no ha tingut una vida regalada, ja que sempre ha treballat amb les dures feines relacionades amb el camp.

Quan ja quasi finalitzaven les Festes Majors de Sant Jaume d'Enveja, en honor al seu patró, Teixidor i Rondalla participaren a la concentració de Rondalles i cantadors, celebrant la festa amb el sopar popular del bou estofat. Ja fa moltíssims anys que actuen en aquesta festa. La llarguíssima avinguda del poble a les 7 de la tarda ja estava preparada amb taules a banda i banda, atapeïdes de gent, esperant el suculent guisat, que seria repartit per tots els voluntaris de la festa. I mentre tots menjàvem, els cantadors i Rondalles anaven i venien pel mig del carrer, aturant-se, de mica en mica per cantar a la gent. El Teixidor, tant per professionalitat com per veterania fou l'estrella que il·luminava la festa. Actuava també el cantador Joseret, de la Raval de la Llet de Tortosa, Baix Ebre, amb la seva rondalla, que canta a l'estil del Canalero, i que és una promesa feta realitat, per a continuar la tradició de la jota improvisada a les terres de l'Ebre. És creatiu i també incansable, tenim assegurat el Folklore de les Terres de l'Ebre, per molt anys. Actuà una rondalla alternativa, com així es van presentar, la cantadora era una noia jove del poble, que també dedicava cançons personalitzades a la gent. Després del sopar actuaren a l'escenari que hi havia al costat de l'ajuntament, oferint un llarg repertori. Fou una vetllada completa, on la música de rondalles i la veu dels cantadors, quedaren impregnades a l'atmosfera, a l'espai, al poble de Sant Jaume d'Enveja en plenes festes majors, als nostres cors i a les nostres ànimes. Queda felicitar a l'organització de Festes, per tot el esforç que comporta per a que tot surti així de fantàstic. Conegué a Jordi Miquel, activista Cultural, que anava fent fotos, complementant la festa. Enhorabona i per molts anys. Em vaig emportar la satisfacció i el bon record, per ser convidada i assistir a una festa tan entranyable i tant el Teixidor, que el conec fa uns sis anys per haver-li fet una biografia, com Joseret que ens coneixem del barri des de que érem petits, em dedicaren unes boniques cançons, els estic molt agraïda i els dono les gràcies de tot cor.

Glòria Fandos Gracia



Deu primaveres

DEU PRIMAVERES

Deu primaveres passades

de pluges i de sol,

plugim de poemes

ens amara el cor.

Un arbre de fulles perennes,

branques color d'esperança,

on es gronxen les paraules,

camins infinits per seguir,

abraçarem el tronc de la vida

i unirem les mans...

Glòria Fandos