dissabte, 2 d’abril de 2011

LO TEIXIDOR A LA FESTA DE LA PETJA

Lo Teixidor, cantador de la jota improvisada, amb la seva Rondalla, van deixar la seva petjada, un any més, marcant història, a la festa popular que se celebra anualment, el primer diumenge de maig a l'ermita de la Petja.

Festa arrelada i molt important, que es va realitzar a la plaça de l'ermita, començant amb una missa de campanya, oficiada pel capellà de la parròquia, cantada, i dirigida per Toni Caballol, realitzant lectures Juan Gisbert, Rosita i altres. Seguit d'un esmorzar popular, amb molta afluència de públic, així com la presencia, d'una notable representació política. Lo Teixidor i la Rondalla van fer un recorregut per totes les taules, dedicant cançons, com sempre, personalitzades i adients, a la majoria d'assistents. Gaudint de la delícia de la festa, del folklore i de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, que ens hem d'amarar, i hem de retenir a la nostra memòria, com un tresor que se'ns està esmunyin, a poc, a poc, entre les mans, entre els dits...Lo Teixidor ens va delectar més que mai, amb la seva fina i entonada veu i la seva ment creadora. El temps ens acompanyava, vent suau i agradable, el sol, com estrella educada, es va amagar per no enlluernar la brillantor de la festa. També varem gaudir d'una tradició de sempre, que va unida a l joventut i els estudiants, amb l'actuació d'una típica tuna estudiantil, posant un to d'esperança al futur de la nostra societat.

Al final del barri de Sant Llàtzer, sobre un altiró prop del camí vell de Tortosa a Tarragona, fora de la ciutat es troba l'ermita de la Petja, una de les més antigues del municipi. L'historiador i canonge, Ramon O'Callaghan va escriure fa uns cent anys que el seu origen és molt antic. En segles passats era una Torre que servia de defensa als àrabs, es comunicava amb la torre de Soldevila que enllaçava amb la de Sant Nofre, Campredo i la Carroba, separades pel riu Ebre.

L'any 1378 l'Arsedia de Cullar de la Catedral de Tortosa, Gerardo de Montebruno, a la seva propietat va funda una capella que la va dedicar a la Mare de Deu de la Petja, que després passaria com a culte de la Mare de Deu dels Àngels.

En 1642 i 1648 el santuari resulta molt perjudicat i l'exèrcit francès utilitza l'ermita com a quarter general.

En 1810 amb la guerra de la Independència, és sacsejada per les tropes de Napoleó. Quan arriba la pau, camperols de l'Horta de Soldevila i Campredó reconstrueixen l'ermita.

La imatge de la Mare de deu estava en una de les dependències del Cavildo, de la catedral, i a instàncies del Comensal Joan Pallars, va ser cedida per a l'ermita de la Petja i traslladada en processó el mes de març de l'any 1870. La població, tan dels ravals i la demarcació, com Campredó, la van habilitar oficialment com a Parròquia l'any 1904.

Es repeteixen els actes vandàlics, en 1936 amb l'ultima contenda civil, que destrueixen l'altar i trenquen la imatge de la Mare de Deu. Va ser restaurada i policromada per l'escultor Àngel Acosta l'any 1940, continuant la tradició dels tortosins i campredonencs. Se'n va fer càrrec d'aquesta Parròquia Mossèn Emilio que residia a Campredor, traslladant-se més tard a Sant Llàtzer.

La festa principal de la Mare de Deu dels Àngels o de la Petja se celebra el 2 d'agost. Els campredonencs i els tortosins fan que l'ermita de la Petja sigui un símbol d'unes arrels del passat que el progrés ha transformat en un record per a la història.

Desitgem que lo Teixidor amb la rondalla, segueixin per molts anys, deixant la seva petjada irrepetible, a l'ermita de la Petja i per moltíssim llocs més, de les nostres terres i més enllà...

Glòria Fandos Gracia

Maig de 2007