divendres, 28 de desembre de 2007

JOSEP IGUAL A “POESIA PER LA PAU”

El dia 20 de desembre, l’escriptor rapitenc nascut a Benicarló Josep Igual, va participar a l’espai poètic “Poesia per la Pau” de Glòria Fandos, que s’emet quinzenalment a Ràdio Ràpita. Que a més de poesia s’ofereixen temes diversos.

Josep Igual ens va parlar de la seva darrera obra, “Faules Mamíferes”, les seves presentacions, a Barcelona i per diversos llocs de tota Catalunya. I que està content de l’èxit que està obtenint, i en general de la seva trajectòria com a escriptor. Domina tots el estils, novel·la, assaig, dietari, narracions. Em va sorprendre quan va dir que la poesia era la branca literària més difícil de crear. Com estàvem en plenes festes de Nadal, ens va oferir un preciós poema Nadalenc, filosòfic i històric, especialment escrit per a aquest espai poètic, titulat “A ca el fuster hi ha novetats” . Gràcies Josep, per enriquir aquest humil programa una vegada més, amb les teves paraules.

diumenge, 23 de desembre de 2007

PENSEU QUE TOT SEGUIRÀ AIXÍ?

Aquest últims temps s'està parlant massa de la violència masclista, lacra que ha existit sempre, i que se'n parli ara és bo. Pot ser l'inici de que pot començar a arreglar-se aquest problema nefast, pel bé de la dona. Encara hi ha homes que no ho assimilen, per desgràcia. Volen seguir tenint la raó del seu costat. És burlesc i inhumà, però els preocupa molt els diners. Ara casar-se no és un negoci per a l'home. I els seus maltractes, tant físics com psíquics, les dones no pensen consentir-los més. I ja que l'home no pensa en l'amor, la dona no serà una treballadora vostra, que no cobra, i a més guanya diners per treballs fora de casa, per arrodonir la vostra comoditat. Si hi ha separació i la dona sobreviu, se'n va. L'home no té que pagar finiment, ni l'atur, ni jubilació, ni honoraris retardats. La dona educa i es fa càrrec dels fills, per a portar-ho a terme els dedica tota la seva estimació, i necessita temps i diners. Ara el pare demana la custòdia compartida dels seus fills, un tant al seu favor, per suposat, en això fa palesa que té cor, estima i amor pels seus fills. Quasi ens han convençut. Però no, ho fan perquè així només han de pagar la meitat de diners a la mare. Desprès troben un gran problema, compaginar el treball amb les necessitats dels fills. Aquest problema també el tenen les mares. Però si els fills són petits, per suposat en edat escolar, us imagineu el gran desori, la tremenda desorganització que sofririen els nens? Canviar-los d'escola, d'ambient, d'amics, de barri, de poble, o de ciutat? I cada quan temps, cada curs, cada sis mesos? No veieu que aquesta forma d'actuar és totalment inadequada? Els que pagarien les conseqüències, els perjudicats serien els nens. Els pares poden estar amb els seus fills, caps de setmana, festes i vacances. Justament són els dies millors, els pares ho tenen al seu favor. Aquets dies, les mares es queden soles. Algunes són com una ànima en pena que vaguen pels carrers. O no surten de casa. El millor és que tinguin amigues i amics per sortir. Algunes aprofiten per treballar, en serveis d'infermeria, per exemple, o altres feines. Es poden compaginar aquestes situacions, amb educació, amb bona fe, tot pel bé dels fills, i més si són petits, i pels propis pares, com a persones, pot ser una vida normal i civilitzada.

Si la separació és per maltractaments a la dona, no hi ha res a fer. Aquets homes tenen maldat i són uns grans egoistes. Ara es comença a fer justícia envers les dones. Comencem un any Nou, el 2008, i en seguiran molts més. No vull aigualir la festa. Però no penseu que tot ha d'estar sempre del vostre costat. Negoci al casar-se. Negoci al separar-se. Encara penseu que tot havia de seguir sent així?

AMPARO PÉREZ NOVA REGIDORA DE CULTURA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA


Amparo López és la nova regidora de Cultura de la població de Sant Carles de la Ràpita, és jove, té experiència, il•lusió i entusiasme. Dona emprenedora, responsable, compagina la professió d’advocadessa, que desenvolupa des de fa tretze anys, amb la família que és la seva prioritat i la de política que és una vocació que li fascina. És un privilegi per a ella ser regidora del seu poble, ser-ho de Cultura era la nineta dels seus ulls, però aspira a ser alcaldessa. Vol servir i ajudar al seu poble, al seu territori que estima amb deliri, està enamorada de la seva terra, del seu poble; si la traguessin del seu poble li arrencarien un tros del seu cor. Té una parla fluïda i fàcil, senzilla al mateix temps i sap arribar a la gent. Decidida i molt segura de si mateixa. Es declara feminista extremista, és el més mínim que pot aspirar una dona que vol avançar per un futur de progrés i d’igualtat, es troba en una època de transició de la dona, i pensa que la següent generació ja ho tindrà més fàcil. Reconeix que la dona, en política i en altres professions per arribar al mateix lloc que un home necessita un sobre esforç, perquè a de compaginar treball i família, però que arriba igualment. Amparo se ho fa tot molt bé, i té el suport del marit i de la família sobre tot, de companys i amics. No a tingut cap problema per ser dona. Hem de reconèixer que és molt valenta, acaba de ser mare per segona vegada, fa uns dos mesos i no ha faltat a cap ple ni a cap compromís polític.
Amparo naix a l’hospital de Tortosa però és de Villafranco del Delta, més conegut per Poble Nou i des dels cinc anys que viu a Sant Carles de la Ràpita, a excepció dels anys que va estar estudiant a Barcelona la carrera de Dret, per a establir-se després al seu poble. Té molt de projectes, en vers a la Cultura. Vol reafirmar tot allò que ja tenim que és nostre, de la nostra Terra, de Catalunya i incorporar coses noves. Acaben de celebrar la setmana Cultural, atapeïda d’actes, sobre tot l’apartat del teatre, tot plegat un gran èxit.
També es farà una lectura del llibre del escriptor Sebastià Juan Arbó, “Terres del’Ebre” en el 75 aniversari de la seva publicació. Els micròfons de Radio Ràpita estan oberts per a que la gent del poble vagi a gravar uns deu minuts de lectura, com a homenatge a aquest gran escriptor rapitenc, de les terres de l’Ebre. Tot això i moltíssimes coses més va explicar Amparo Pérez, com a convidada d’honor, el dia 7 de novembre a les 9’15 de la nit Ràdio Ràpita, a l’espai poètic de Glòria Fandos “Poesia per la Pau” que fa dos any que ofereixo quinzenalment. A més de poesia introdueixo temes d’actualitat, literaris, socials. El programa més que meu és de tots els que col•laboren i els que m’escolten i de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de la Ràpita i l’amabilitat i professionalitat de l’Ivan Subirats de control.
Amparo Peréz em va encoratjar a seguir amb l’espai poètic, ja que no s’havia fet mai i que era important per a un poble el desenvolupament econòmic, però també necessita el sentiment de la poesia.
Varem acabar amb la lectura d’Amparo de dos poemes del meu llibre “Al vent de l’Ebre”, “Un poble de cor gran”, dedicat a Sant Carles de la Ràpita i “El nostre Delta”, deixant més que clar la seva gran estimació pel seu poble i per la seva terra, i que pensa lluitar amb força i il•lusió. Em queda donar les gràcies a aquest poble de cor gran, i esteu segurs que seguiré amb el meu camí de “Poesia per la Pau”.

diumenge, 16 de desembre de 2007

“PORTA A L’HORITZÓ” A AMPOSTA






Vaig tenir una gran satisfacció el dia 13 de desembre de presentar el llibre “Porta a l’horitzó” a Amposta, a la sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, una ciutat amb gent de bondat i de Pau.
Gràcies a la nova regidora de Cultura d’Amposta, senyora Mª Mar Panisello, per acompanyar-me i a l’amic incondicional, senyor Màrius López, filòleg i gran intel·lectual, per presentar-me el llibre.
Un llibre és com un fill, es part del teu cor de la ment, part de la teva vida viscuda o inventada, que la vols donar a conèixer al món, comunicar compartir i així sentir-te més lliure
Presentar aquest llibre a Amposta aquest any, era com una assignatura pendent que tenia per aprovar i no m’agrada deixar cap assignatura pendent en aquesta vida. Em sentia com si defraudés a Amposta, cosa que mai m’ha fet Amposta, sempre he tingut el seu suport i la seva estima. Així m’ho està demostrant des de fa anys. Gràcies a tots, amics en general, molt agraïda per les atencions de Maite secretària de Cultura, Joana Serret directora de la Biblioteca, Sisco Fosch de la Revista, del ex alcalde senyor Joan Maria Roig, la ex regidora de Cultura Senyora Marga Maigí, Tomàs Simón, músic, Xavier Giner, de la revista Actual 3, el Teixidor i molts més. Amposta em va obrir les seves portes, que no tenen ni pany ni clau...Gràcies Amposta...Una ciutat jove, aquest any compleix cent anys com a tal, i com la joventut responsable, es prepara i creix, a pressa feta, com podem dir, creix en empreses, en Cultura, en la branca literària, en la musical... Crea el seu camí de futur, és d’admirar tot el que està aconseguint, i tot el que li queda per aconseguir en el seu recorregut, el seu camí és infinit, és com arribar a l’horitzó. Dia 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, que ens protegeixi la vista, per llegir aquest llibre i moltíssims més.

divendres, 7 de desembre de 2007

HOMES AMB CORDURA

HOMES AMB CORDURA

He llegit una opinió d’un home amb cordura i amb seny, referent a aquesta lacra social que solem dir, dels assassins masclistes. Se sent avergonyit de pertànyer a quest gènere i demana “reflexionin els mascles maltractadors”. Necessitem més homes compromesos a buscar la solució a aquest problema nefast i horrorós de maltractaments, tan físics com psíquics, on les dones perden la vida. És que ningú té en compte en el valor que té una vida? L’home no mana sobre la vida de la dona que suposem estima. Aquests maltractadors que es devaneixen assassins necessiten atenció psíquica i psiquiàtrica, però si ells no ho reconeixen, mai se’ls podrà ajudar, eradicant l’arrel del seu foll comportament. Evitant així més morts de dones, que ja anem per les 70, un malson que no cap a una ment humana. És molt penós que hagi moltes parelles joves que encara van pitjor, matant la mínima escletxa de justícia i d’esperança que teníem dipositada en ells. Obstruint un camí que la dona s’esforça en avançar, demanant un dret i una justícia, que com a persona ja la té, no tindríem que lluitar per aconseguir-ho. És molt trist que així sigui.
Aquest cap de setmana es va celebrar el dia mundial en contra de la violència masclista, per aquestes terres a estat molt minsa, la participació i les activitats, acompanyat, com una burla macabra de l’assassinat d’una dona jove, pel seu ex marit, que no va poder suportar la humiliació de la seva negativa, al demanar-li una reconciliació en públic, per un programa de televisió. Es vergonyós també, que alguns homes diuen que no han anat a aquestes activitats, perquè es pensaven que era cosa de dones, com el Dia de la Dona Treballadora o el Dia de Santa Àgata...Passen, no veuen la veritable importància d’aquest problema social. És inaudit. Però, com a contra han sortit alguns escrits a la premsa d’homes que s’uneixen a aquesta lluita, que és de tots d’homes i dones. Ningú a d’amagar el cap sota l’ala, ni tanca els ulls a una realitat, ni emmascarar-la amb dos sentiment inhumans, com són l’egoisme i la covardia.