divendres, 30 de setembre del 2011

Semanario La Comarca

vie, 30 sep

Titulares 

Blanquillos hasta la médula en Albalate

De convivencia y con bizcocho en Puigmoreno

Motorland, más internacional

El Salón del Vehículo de Ocasión espera obtener un 20% de ventas

La creación de un nuevo sueldo en la Comarca divide a PSOE y PAR

Inicio al son del tambor en Valjunquera

Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses

El Supermotard de las Naciones más Internacional de la historia

La comarca del Bajo Aragón se suma a la DGA para pedir el desbloqueo de los Planes Rurales

La AECC denuncia una estafa en Alcañiz

112 fotografías competirán para la obtención del premio del concurso 'Miradas del Bajo Aragón'

El Jamón de Teruel entrega a UNICEF un donativo de 6.540 euros para un proyecto de ayuda infantil de emergencia

Patrimonio mantendrá el proyecto del Castillo del Compromiso

Cuatro días por San Miguel

Revés para el Andorra

Suscripción al boletín de noticias de lacomarca.net

  •  

¿Si, a la eutanasia?

Viernes, 30 de Septiembre de 2011 10:26 Gloria Fandos, Tortosa

Tendríamos que ser fuertes y decir sí a la eutanasia. En casos extremos, por supuesto. Soy testigo vivo de compartir esta triste y rutinaria realidad, por mi trabajo en geriatría.

En un hospital también están los enfermos terminales de curas paliativas. Intento ser fuerte, pero debido a mi extrema sensibilidad, que puede ser una cualidad, pero también un defecto, tengo que descansar un tiempo porque me pongo enferma. Más tarde lo necesito y vuelvo, porque pienso- sabe Dios en que manos caerán, los pobres ancianos y enfermos, personas débiles y desprotegidas. Seres humanos vivos que sufren, también duele ver sufrir, y ya necesitan descansar. Pero sus vidas, nuestras vidas está en manos de Dios, y ¡a resignarse! Pero donde está, me pregunto, que por lo visto, es el dueño de tal degradación y sufrimiento humano.

Son seres queridos que los ves sufrir un día y otro día, un año y otro año... indefinidamente. Yo lo viví muy de cerca y me preguntaba, Dios Mío, si no los quieres contigo, porque los dejas vivir, sin estar viviendo. Cundo murió- en este caso era mi madre- Un trozo de mi ser, de mi corazón y de mi vida, se fue con ella, murió con ella. Un tiempo y un espació que nunca podré recuperarlo, pues le pertenecía. No puedo evitar sentir que estoy incompleta y aunque la vida parece ser todo, llego a pensar, que no vale absolutamente nada.

Claro que si no conociéramos el sufrimiento, no valoraríamos el estar bien, y si no hubiera noche, no sería tan bello el día.

Pero si tenemos derecho a una vida digna, ¿porqué no, también a una muerte digna? Cuando están todos los avances tecnológicos en nuestras manos, y posemos una mente clara, coherente, humana y libre.

publicidad

Banner

publicidad

Copyright © 2011 La comarca. Todos los derechos reservados. Grupo La Comarca - Plaza Paola Blasco, 3 - 2do - Alcañiz (Teruel)

Teléfono: 978 83 45 67 - FAX:  978 83 20 75 - E-mail: buzon@lacomarca.net

 

Dise

 

 


dilluns, 26 de setembre del 2011

"Dixa'm Vore," col·laboració 4a nova temporada

PPer Sant Jordi de l’any 2007 vaig publicar la novel·la curta titulada “PORTA A L’HORITZÓ”amb temàtiques de la nostra Terra, plasmant l’actualitat de la crua realitat que ens envolta, situacions reals i de fantasia, filtrades per una visió humana i justa. Intentant trobar una porta a l’horitzó, una porta a l’esperança, on poder trobar una solució als problemes de les violències de gènere, maltractaments en general, la gent gran, els misteris de la vida i la mort, de l’amor, la bondat i la justícia. Elisa és la protagonista, que conta les seves vivències i records, guiada pel fil poètic de l’autora.

Elisa, la protagonista, expressa la seva vida quotidiana, però plena de misteris, amors traïts, amors somniats, la por, la vida, la mort...La soledat, però com a les històries romàntiques, potser passades de moda, té un bon final, Elisa fa realitat la seva llegenda d’amor.

Però les realitats socials continuen sent nefastes i injustes i Elisa pensa i espera que la màgica porta a l‘horitzó estigui oberta...

He llegit el poema “Un caminet” i “Dedicat a Alcanar” del llibre al “Vent de l’Ebre” en honor de Batiste Beltran, ex-alcalde d’Alcanar traspassat recentment, recordat una trobada poètica, en la primera etapa de “Poetes de l’Ebre” a aquesta població l’any 2002.

dijous, 22 de setembre del 2011

PROGAMA 123 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA


Avui a "Poesia per la Pau" poemes dedicats a Sant Carles de la Ràpita i al "Nostre Delta" del llibre "Al vent de l'Ebre" i de "Luz i Sombras" petits poemes titulats: Camins, Alliberada i Cel de flors...Us desitjo pau i poesia, amb tot el meu cor...Fins al pròxim dia, més bé una nit...Hora adient per a la poesia i més coses, de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu us espero, us esperem...




Podeu escoltar el programa aquí:


Ja mai ploraran

Les teves paraules
són papallones que volen
i endolcen l'aire,
com  ales multicolors
que surten dels teus llavis,
per un cel blau
tintat de primavera,
com ocells a la recerca
d'un cor per fer niu
i saciar la set, a la verdor
transparent, d'aigua de riu.

Les nits blanques i de llum,
els dies farcits d'estrelles,
i la mirada dels teus ulls,
fa creixer a un jardí, l'amor,
amb roses vermelles...

Terra regada amb la sang
de pell rasgada, inocent,
de dones que ja mai ploraran,
ni obriran les parpelles...

Glòria Fandos


dimecres, 21 de setembre del 2011

DIA DE L'ALZHEIMER



El dia 21 de setembre se celebra el dia Mundial de l'Alzheimer. De vegades també unim aquesta malaltia amb la del Parkinson, però encara que totes dues són demències senils, tenen comportaments, orígens i inicis prou diferenciats. L'Alzheimer afecta generalment a gent més gran, encara que no sempre, i el Parkinson a gent més jove dissortadament, encara que també hi ha excepcions. És molt important detectar la malaltia el més prematurament possible, per poder aplicar els tractaments adients i frenar l'avançament de la malaltia. S'està investigant sobre una solució amb una intervenció quirúrgica, però encara no esta provat.
Són unes malalties que cada cop afecten més a la nostra societat. Van relacionades amb l'edat. Ja fa temps que la piràmide demogràfica s'està invertint, a la base està la gent gran i al vèrtex la més jove. En casos aïllats, com deia, també afecta a gent més jove.
El nom d'Alzheimer ve d'Alois Alzheimer, psiquiatra alemany que va descobrir i descriure aquesta malaltia. Va néixer a Marktbreit (Baviera) el 1864 i va morir a Breslau el 1917. Descriu que és una demència que s'observa principalment entre 45 i 65 anys. Això fa palès que aquestes edats, actualment, no són reals. Dos segles enrera la gent vivia menys. Podem dir que pot haver uns 20 anys de diferència. Aquesta malaltia es caracteritza per lesions de les neurones i les fibres i de l'aparició de les plaques senils. Produeix un estat de disminució de la capacitat intel·lectual, en el qual predominen els trastorns de la memòria i de l'orientació espacial. Hi ha un cúmul de proteïnes a les cèl·lules i aquestes se separen, no tenint la connexió necessària per al bon funcionament del cervell, i en conseqüència de tot el cos. El cervell també minva de mida.
Quan estan en una primera fase de la malaltia (hi ha tres grans fases del seu desenvolupament, l'evolució de les quals no són mai predicibles, depèn de cada persona), hi ha Centres de Dia que existeixen actualment a ciutats i pobles per cobrir aquestes necessitats, tant centres privats com públics, i amb l'ajuda de la Llei de Dependència per a les famílies dels malalts . Potser hi hagi més dones afectades que homes, però no se sap amb seguretat, el que està clar que hi ha més risc com més edat..
 En aquests centres, que també poden ser associacions, poden ser atesos per una persona, que pot president o presidenta, que s'ocupi de temes burocràtics, buscar ajudes, subvencions... i que aporti el seu ànim positiu i emprenedor a aquest col·lectiu, malalts i familiars, motivat sobretot pels sentiments, i l'experiència personal viscuda. Una psicòloga els hi fa fer als malalts manualitats, com pintar, que és allò que els agrada més, contar, fer números... Activitats i entreteniments per tenir el cervell actiu, amb l'objectiu de frenar l'avanç progressiu d'aquesta malaltia.
  Podem pensar que hi ha esperança en la ciència i en les cèl·lules mare. Està clar que sabem com es produeix la malaltia, però no sabem, el com i el perquè. Ni la seva prevenció, ni com aconseguir la seva curació.

Però sí és una realitat, que als responsables d'atendre a aquests malalts, ens és difícil pensar i assimilar, però ho hem de fer amb il·lusió. Encara que costi de creure, aporta una gran satisfacció, ja que allò més important que necessiten aquests malalts és estimació, una carícia i un somriure.

Glòria Fandos Gracia 

Tortosa

 


dilluns, 19 de setembre del 2011

SEGONA TEMPORADA DE DIXA’M VORE 3ª COL·LABORACIÓ



Us vull ressaltar la poesia de l'ànima que té el llibre "Platero y yo" de Juan Ramón Jiménez, una autèntica prosa poètica, que marca i marcarà tots els temps viscuts i per viure.

Juan Ramón Jiménez va nàixer un 23 de desembre de 1881 a Noguer, Huelva, va estudiar a Sevilla la carrera de dret, perquè el seu pare així ho va voler, carrera que no va acabar. S'influencia al principi per Ruben Darío, poeta molt destacat en el Modernisme (Moviment Cultural) del final del segle XIX i principi del XX.

"Platero y yo" ens conta les vivències amb el seu burret de companyia, històries tendres i emocionants, narrativa lírica, la més pura i autèntica, una elegia, al final, enyorant al seu burret, després de mort.

No és una faula, no fa parlar al burret, ni li dona vida, és l'autor que viu i explica en primera persona totes les històries... Aconsello que ho torneu a llegir, crec que tothom l'ha llegit. És una joia literària que no ens la podem perdre...i és per a repetir...

Era un asenet platejat, pelut i suau... quan va néixer...

Llegir un trosset...

Acabar en un petit poema dedicat a la dona, del meu llibre "Al vent de l'Ebre" titulat "Camí de dona"

POESIA DE L'ÀNIMA

Si no tinguéssim ànima,

quin interior mes buit,

ara és un jardí florit,

tot ell ben vestit

d'aromes i de color,

de sentiments guarnit.

Si l'ànima es despulla

de fragàncies i perfums,

només queden sentiments,

veritables i sincers...

Glòria Fandos


dimarts, 13 de setembre del 2011

Col·laboració 2 per al Dixa’m "Vore de Diana Mar Canal de T.V Terres de" l’Ebre.

 

"Poesia a la frontera", una iniciativa de l'Octavi Serret, editat per March Editor i conpilat per Santi Borrell. Està escrit un 70 per cent català i la resta en castellà i aragonès Una gran llibre de gairebé 300 pàgines, 95 autors, dels quals 32 son dones i 63 homes, no està igualada la participació.
Té un pròleg del compilador, poeta de Vilafranca del Penedès, Santi Borrell, i una introducció de Ricard Ripoll, segons ell" La frontera separa. A banda i banda dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les."
Té una gran riquesa literària, una gra riquesa lírica, intentaré posar-li tot l'èmfasi que em surti del cor, basada d'una realitat feta paraula, en majúscules, és un gran llibre, en tota la seva esplendor i diversitat humana i de sentiments....
Es un llibre per unir llengües, territoris, no compten els geogràfics, que són els que són, ja sabem que per canviar les fronteres territorials, sempre hi hagut guerres, ningú vol que li prenguin territori sense lluitar, i per guanyar mes terreny al teu poble, o regió, o comarca també han de lluitar. Però a aquest llibre no parlem de fronteres geogràfiques. Cada autor ha esta lliure per versar, plasmar i esborrar les fronteres del cor, de la ment i dels sentiments,
 
 Tinc que ressaltar que la gran majoria d'autors tenen una gram preparació acadèmica, filologia i literatura catalana, i Espanyola, són professors d'institut i d'universitat,  l'Eduard Boada és llicenciat en geografia i Història i ciències religioses, un altre és científic. Coincideixen en que "la poesia pot explicar d'una manera enriquidora la veritat dels nostres dies o que la poesia és una manera de viure i de veure el món".
 
També la majoria, tenen una trajectòria literària molt extensa, molt premis, 10 o 20 llibres publicats, apart la participació en antologies.
Puc dir alguns noms d'autors i autores de les nostre Terres com:
Cinta Arasa, Ana Canalda, Tibau, Emigdi Subirats, Baltasar Cassanova, Jordi Pijuan, Fede Cortes, Tomàs Camacho...
 Ressalto a les autores Júlia Costa, Mª Lluïsa Gascon, Marta Pérez...
El recomano, es un carroll de perles líriques i literàries...que són totes les obres de tots els autors i autores que participen en aquest llibre...
 Emocionada, diana Mar, directora del programa Dixa'm Vore, la meua col·laboració l'ha titulat "Poesia de l'ànima" ...que bonic, que profund, despullaré l'anima per a que aflori el meu jo, inquieta, titubejant, tímida...que nedarà aigües amunt, terra amunt...per arribar a la superfície, al vostre cor, a l'interior dels seguidors, televidents del Dixa'm Vore... La poesia de l'anima florirà, ja ho voreu...
Glòria Fandos
 


2a col·laboració al Dixa'm Vore de la nova temporada

dilluns, 12 de setembre del 2011

presentació recital Poetes de l'Ebre

 Benvolguda Mª Carme, espero, esperem que heu tingut bon estiu, bones vacances, i també un bon dia a dia, desitjos personals i dels amics i amigues poetes, i també una feliç àvia. Teníem pendent la presentació del llibres de l'Antologia 2010 de Poetes de l'Ebre i de "la Sirena de l'Ebre" relats de Glòria Fandos, esperem lel vostre notícies per portar a terme aquesta vetllada literària. Queda a seues seues mans decidir quant seria més adien portar-la a terme. Esperem la vostra contestació per concretat, dia i hora...es pot afetgir a agun altre esdeveniment...El que decideixi serà ven rebut. Gràcies per tot. Ens parlem.

Una abraçada

Glòria Fandos

Presidenta de Poetes de l'Ebre i Junta.



dijous, 8 de setembre del 2011

recital

 
 
 

dimecres 7 de setembre de 2011

RECITAL DE "POETES DE L'EBRE" A MASDENVERGE




L'agost s'acomiadava, ens deia adéu i Poetes de l'Ebre, en una nit serena, sota els arbres del poliesportiu del municipi de Masdenverge, respirant la brisa fresca i agradable, deixàvem volar els nostres més bells poemes fets de somriures i de sospirs, fent la delícia del nombrós públic assistent que ens van obsequiar els més sincers i sentits aplaudiments.

Acceptant l'amable invitació de Carme Barberà Regidora de Cultura del poble, per participar a la festa de cloenda del cursos de català per a alumnes estrangers, que ja fa 21 any que ho estan realitzant. Aquest any hi havia uns 15 alumnes, joves, de 20 a 25 anys procedents de Rússia, Sèrbia, Alemanya, Itàlia, Romania...Amb tot el seu interès i demostrant el seu bon aprenentatge, sobradament aprovat, van realitzar unes lectures de poemes d'autors consagrats catalans, com Martí i Pol, Josep Maria de Sagarra, Salvador Espriu i Jacint Verdaguer i també un petit i còmic fragment teatral per posar la gràcia i la simpatia de la nit.

També varem gaudir de l'actuació en directe de música de Saxo a càrrec de Dani Tomàs, a qui en anys anteriors vaig conèixer com a regidor de Cultura. Jo vaig recitar dos sonets inspirats en la mítica història de l'amor de Romeu i Julieta de Shakespeare, musicats pel compositor Tomàs Simon, mestre de música de Masdenverge.

Estem orgullosos que aquests alumnes que han vingut a estudiar el català, portaran aquesta llengua, que particularment i tots els catalans estimem tant, per moltes parts del món i també esperem que d'aquesta nit màgica de música i de versos, s'emportin el record d'aquests poetes somiadors que som "Poetes de l'Ebre".

Gràcies per la magnífica resposta dels amics i companys de "Poetes de l'Ebre" perquè fem pinya i estem units i així seguirem, com ens va dir en el seu poema que ens va recitar Paquita Castells de Deltebre, gràcies. Ens van acompanyar Antoni Rabasa i Rafel Jornet de Gandesa, Miquel i Anna Maria dels Reguers, Teresa Silva i Tere Gisbert d'Amposta, Montse Pallarès de Roquetes, Carme Saura de la Galera i Paco del Fruto d'Aldover Gràcies amics, una nit més de poesia per a guardar-la al calaix del nostre cor.

Glòria Fandos

Tortosa


 


dimecres, 7 de setembre del 2011

Primera participació al Dixa'm Vore d'aquesta nova temporada

He començat el curs a Dixa'm vore" que ràpid ha passat l’estiu, bé, encara hi som...Felicitació inesperada, jubilacions, Tortosí Absent, Festes de Tortosa i més coses que s'han dit i les que s'han quedat per dir.
Diana un plaer tornar-te a veure,més innovadora, més creativa, més en forma, més morena i més guapa encara...a l'entrada, a més de a Mariano Lalana, també he tingut el plaer de saludar al professional locutor i periodista, i amic, Manel Ramon, d'Amposta...

dilluns, 5 de setembre del 2011

TEMPS DE RIQUESES



Temps de riqueses
se m'esmuny entre les mans,
alegries i festes, espurnejats
de focs artificials i purpurina,
llamps que s'allunyen,
sentiments que s'apaguen,
formen un silenci reparador,
són matinades assolellades
o emboirades, on es vessen
les tristeses...



Una vida llarga i cansada,
on cada dia que avança
em cau un pes més
sobre l'esquena,
i em pesa al cor...
tantes injustícies al món,
he de trobar la força
per seguir el camí,
on jo mateixa veig
la meva ombra que se'n va
i jo em quedo mirant...
com s'allunya.



Mai a Tortosa hi haurà un futur
de tortosins absents,
estarem tots junts, units,
per un riu de la vida,
on la Santa Cinta ens guiarà
per un camí d'estels
i d'esperances...



Els records es difuminen,
perduts en el temps,
dia a dia Tortosa
té un present, que floreix
a mans plenes.



Al món no hi ha guerres,
ni violències, ni conflictes
i al cel s'obrirà una escletxa,
deixant pas, tant sols,
a l'amor i la pau...
Quin somni...
només és un somni,
un somni de poeta.



Glòria Fandos



Diada del Tortosí Absent 2011

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2011

   









Un any més he viscut amb emoció i també amb il·lusió l'entranyable Acte del Tortosí Absent 2011, el dia 4 de setembre, diumenge, en el marc de les Festes Majors en honor la Verge de la Cinta. Com ja fa uns pocs anys, es realitza a l'antiga església de Sant Domènec i en diumenge, afavorint l'assistència de la gent de fora que ha de treballar en dilluns, dia en el qual es feia des del seu inici, a la dècada dels 80.  La presència dels tortosins i tortosines absents ha estat notable, gent també emocionada i contenta de rebre la insígnia, l'escut de l'Ajuntament de Tortosa, de mans de Ferran Bel, alcalde de la ciutat i la Reina de Festes Cristina Pellisa de Cid, amb la presència també del nou Regidor de Festes Domingo Tomas. Acte presentat  pel professional i veterà periodista tortosí Josep Baubí.
Els que han rebut la insígnia aquest any han estat arribats de França, Ginebra (Suïssa), Sant Boi de Llobregat, Argentina, Altafulla, Tarragona, Barcelona i Sant Celoni.
L'Alcalde de Tortosa ens ha dedicat un petit discurs, mostrant la gran satisfacció de rebre a tortosins i tortosines que viuen fora, instant també a que la gent que viu fora, encara que visitin Tortosa més assíduament, no només a les Festes Majors, assisteixin també a l'acte del Tortosí Absent. Un acte de Tortosa en reconeixement als que viuen fora de la ciutat i fan que Tortosa sigui més gran, perquè cada tortosí que surt fora i torna fa territori a favor de la ciutat dels seus orígens. Com no, amb molta amabilitat, Ferran Bel no va deixar de felicitar a totes les Cintes en el dia del seu sant.  No van faltar les actuacions de Toni lo Chaparro amb la gaita Tortosina i la Colla de Dolçainers de Tortosa, acabant amb l'Himne de la Santa Cinta. El Regidor de festes va participar amb els dolçainers, ja que fa molts anys que forma part d'aquesta colla.
No podem deixar de ressaltar que hi ha uns tortosins absents molt especials, que, fins fa poc temps ens visitaven .Són els tortosins de Vic, el senyor Manel Canalda va ser l'últim que ho va fer, traspassat el mateix dia de la Cinta, ara fa dos anys. Sempre l'acompanyava la seva senyora Margarida, que se sentia i se sent, encara, més tortosina que el seu marit, i em va comentar que li agradaria venir, amb la seva filla, a Tortosa a les Festes de la Cinta per assistir a l'acte del Tortosí Absent, potser l'any vinent, per rebre la insígnia, no és competència meva, però crec que se la mereix.
Els tortosins de Vic són especials, perquè la seva fugida de Tortosa va ser involuntària, obligats per les circumstàncies de la fatídica i tràgica guerra civil, com així són totes les guerres. Va ser l'any 38, en plena virulència bèl·lica, una trentena de famílies tortosines, treballadores de la fabrica Sales de Ferreries (Tortosa) que es dedicaven a la construcció de material de guerra, es va traslladar a Vic, pel motiu principal de conservar el seu treball, i poder sobreviure,  malgrat que al principi anava destinada al Prat de Llobregat. L'arribada a Vic d'aquestes famílies, no va ser tan amistosa com esperaven, però poc a poc es van integrar completament. Fins al 1987 no creen una Colònia de tortosins a Vic, el president de la qual ha estat i ho continua sent, Manel Lleixà, que tenia tres anys quan es van traslladar a Vic, i va créixer amb l'essència i l'amor cap el seu origen de tortosí que li van transmetre els seus pares. Ara queden unes deu persones entre els noranta i els cent anys d'edat. Entre elles Pilar Canalda, germana del conegut Manel Canalda, de 93 anys i Teresa Gilabert, de 97, Manel Lleixà, el més jove, en té 76 i també ens agradaria la seva assistència al proper acte del Tortosí Absent, amb la seva senyora Dolors, per rebre la insígnia de Tortosa.
 Ells, allà a Vic, celebren la festivitat de la Cinta el mateix dia que aquí a Tortosa i el día anterior, una missa de difunts. No oblidem que a més de la seva estima per Tortosa tenen una gran devoció a la Verge de la Cinta i no oblidem que al principi d'arribar a Vic, amb el material que utilitzaven per treballar van construir una imatge de la Verge de la Cinta, i l'única església on van acceptar la imatge, de totes a les quals ho van demanar, va ser l'església del Remei, i sempre des de llavors ha ocupat un lloc principal i cada any celebren la Missa en honor a la Verge.
El temps passa, els records es difuminen, els descendents d'aquelles famílies que van marxar de Tortosa  ja es veu clar que no segueixen, ni seguiran aquesta tradició, han fet les seves vides allà, i se senten i són vigatants, però aquesta història, sempre quedarà i perdurarà en el temps, perquè així és la Història. I aquella trentena de famílies que una primavera de l'any 38 marxaven per la costa del Cèlio, encara que en plena guerra, anaven en tranquil·litat i pau a un destí una mica incert. Una branca de l'arbre tortosí es va despendre, quan aquells tortosins i tortosines van marxar cap a la Plana de Vic, cap a una altra llum del sol de sempre. I al gran arbre que és Tortosa, sempre li faltarà una branca, estarà infinitament incomplert.
 Per acabar el toc dolç de pastissets i mistela, obsequi del tortosí Absent de Suïssa Lluís Garcia Alonso.
 Quasi m'oblidava, aquest any el hi dedicat unes paraules, que podrien ser poema, titulat "Temps de riqueses" envers a l'amor que tinc a Tortosa i els tortosins i tortosines, que els considero la meva ciutat i la meva gent i la devoció que processo a la Verge de la Cinta.

Glòria Fandos

dijous, 1 de setembre del 2011

PROGRAMA 122 DE POESIA PER LA PAU PER A RÀDIO RAPITA ·

Avui hem tingut com a convidada a "Poesia per la Pau" per via telefònica Júlia Costa de Barcelona, gran poeta i escriptora i nova component de "Poetes de l'Ebre"

Aquesta vegada a "Poesia per la Pau" un toc de les Festes Quinquenals a la Ràpita, en Homenatge a Santa Maria de la Ràpita, per gaudir de grans jornades religioses, lúdiques i culturals del 31 d'agost al 10 de setembre i les Festes Majors de Tortosa en honor a la Verge de la Cinta del 1 al 5 de setembre... per Internet a radiorapita.com.

Podeu escoltar el programa aquí: