dimecres, 21 de setembre del 2011

DIA DE L'ALZHEIMER



El dia 21 de setembre se celebra el dia Mundial de l'Alzheimer. De vegades també unim aquesta malaltia amb la del Parkinson, però encara que totes dues són demències senils, tenen comportaments, orígens i inicis prou diferenciats. L'Alzheimer afecta generalment a gent més gran, encara que no sempre, i el Parkinson a gent més jove dissortadament, encara que també hi ha excepcions. És molt important detectar la malaltia el més prematurament possible, per poder aplicar els tractaments adients i frenar l'avançament de la malaltia. S'està investigant sobre una solució amb una intervenció quirúrgica, però encara no esta provat.
Són unes malalties que cada cop afecten més a la nostra societat. Van relacionades amb l'edat. Ja fa temps que la piràmide demogràfica s'està invertint, a la base està la gent gran i al vèrtex la més jove. En casos aïllats, com deia, també afecta a gent més jove.
El nom d'Alzheimer ve d'Alois Alzheimer, psiquiatra alemany que va descobrir i descriure aquesta malaltia. Va néixer a Marktbreit (Baviera) el 1864 i va morir a Breslau el 1917. Descriu que és una demència que s'observa principalment entre 45 i 65 anys. Això fa palès que aquestes edats, actualment, no són reals. Dos segles enrera la gent vivia menys. Podem dir que pot haver uns 20 anys de diferència. Aquesta malaltia es caracteritza per lesions de les neurones i les fibres i de l'aparició de les plaques senils. Produeix un estat de disminució de la capacitat intel·lectual, en el qual predominen els trastorns de la memòria i de l'orientació espacial. Hi ha un cúmul de proteïnes a les cèl·lules i aquestes se separen, no tenint la connexió necessària per al bon funcionament del cervell, i en conseqüència de tot el cos. El cervell també minva de mida.
Quan estan en una primera fase de la malaltia (hi ha tres grans fases del seu desenvolupament, l'evolució de les quals no són mai predicibles, depèn de cada persona), hi ha Centres de Dia que existeixen actualment a ciutats i pobles per cobrir aquestes necessitats, tant centres privats com públics, i amb l'ajuda de la Llei de Dependència per a les famílies dels malalts . Potser hi hagi més dones afectades que homes, però no se sap amb seguretat, el que està clar que hi ha més risc com més edat..
 En aquests centres, que també poden ser associacions, poden ser atesos per una persona, que pot president o presidenta, que s'ocupi de temes burocràtics, buscar ajudes, subvencions... i que aporti el seu ànim positiu i emprenedor a aquest col·lectiu, malalts i familiars, motivat sobretot pels sentiments, i l'experiència personal viscuda. Una psicòloga els hi fa fer als malalts manualitats, com pintar, que és allò que els agrada més, contar, fer números... Activitats i entreteniments per tenir el cervell actiu, amb l'objectiu de frenar l'avanç progressiu d'aquesta malaltia.
  Podem pensar que hi ha esperança en la ciència i en les cèl·lules mare. Està clar que sabem com es produeix la malaltia, però no sabem, el com i el perquè. Ni la seva prevenció, ni com aconseguir la seva curació.

Però sí és una realitat, que als responsables d'atendre a aquests malalts, ens és difícil pensar i assimilar, però ho hem de fer amb il·lusió. Encara que costi de creure, aporta una gran satisfacció, ja que allò més important que necessiten aquests malalts és estimació, una carícia i un somriure.

Glòria Fandos Gracia 

Tortosa