diumenge, 22 de novembre del 2009

LLIURAMENT DE PREMIS AL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

LLIURAMENT DE PREMIS AL CONSELL COMARCAL DEL MONTSIÀ

El dia 18 de novembre, dimecres a les 20'30 de la tarda es realitzà la festa de lliurament dels premis del Segon Concurs de relats breus, poesia i pintura ràpida, a la Sala Emili Vives i Bertomeu del Consell Comarcal del Montsià, situat a Amposta.

El premi de Poesia recaigué en Anna Ralda Bas, de la Sénia, amb el poema titulat "Remor de Coralls", que ens llegí a l'acte. El de relat el rebé l'escriptor ampostí i, també jove, amic i company de lletres, Rafel Duran Pino, una promesa literària, i una realitat que s'està fent pas, un montsianenc que s'està consolidant a les Terres de l'Ebre, per a arribar , en un futur, més enllà. La seva obra guanyadora es titula "Mans de Sang". Ens explicà que era la història d'un home de molt bon caràcter, al qual tots prenien una mica el pel, sobretot els company de treball, la seva dona el deixa per un home més jove, per qüestió de sexe, però no s'immutava, amb tot es conformava, fins que explota i el final... l'haurem de llegir. L'autor assegura que no hi ha cap mort.
En l'apartat de pintura ràpida el primer premi el guanyà Rosa Febrer Marqués, d'Ulldecona, amb una pintura a tot color del poble de Freginals en primer pla, lloc protagonista del concurs; i un accèssit que recaigué en Raquel Aliau Bertomeu, de Deltebre, estudiant de l'escola d'Art i Disseny, amb un quadre en blanc i negre, d'un carrer del poble, amb la figura d'un xiquet que amb les mans esteses vol agafar un gat, que a poca distància està assegut i indiferent al perill que se li apropa.
Els premis els reberen de part de les autoritats que presidien i acompanyaven a l'acte, el president del Consell Joan Castor Gonell, del president de la Comissió de Cultura Moisès Carles Bielsa, gran nombre de membres del jurat, entre ells l'Alcalde de Freginals, Lluís Fernández .

És el segon any que el Consell Comarcal del Montsià organitza aquest concurs, amb molta concurrència, tant de participants com de públic assistent. La senyorívola Sala Amadeu Vives era a vessar de gent. Només poden participar tots aquells que tenen un vinculació directa amb la Comarca del Montsià, bé de treball, d'estudis, o d'empadronament. Ja sabem que el Montsià, capital Amposta, és una de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre, juntament amb el Baix Ebre, capital Tortosa, que comparteix costa i muntanya, La Terra Alta, famosa pel seu conreu vinícola, i la Ribera d'Ebre, les capitals de les quals són Gandesa i Mora d'Ebre respectivament.
Enhorabona per aquest indicativa Cultural, amb l'esforç que això suposa, organitzadors, polítics, treballs que passen més desapercebuts, però no menys importants, com el de la secretària de Cultura Alícia González o Montse i més gent, sempre aporta riquesa, bellesa i també Pau, que és el meu lema, i el de tots. La Comarca del Montsià ja té una gran riquesa, la dels seus pobles, l'agricultura i la costa que abasta el seu territori. Espais de somni, per donar a conèixer, on darrere hi ha un gran treball, d'una bona gent que ho abraça amb il·lusió, uns paratges contrastats entre la muntanya i el mar.
Acabàrem la festa amb un suculent refrigeri, i brindant amb cava per una pròxima celebració, per un tercer Concurs Cultural del Consell Comarcal del Montsià

Glòria Fandos

Terres de l'Ebre


dimecres, 11 de novembre del 2009

A MILLET LI FAREM UN HOMENATGE

Així com vas avançant en la vida, ja les situacions, les actituds i aptituds, els comportaments de moltes persones, si és que es poden anomenar així, no és que ens acostuméssim, mai ho podrem fer, però es transforma en una decepció contínua, crònica, que ens rosega les entranyes i el cor. Cada cop veiem amb tristesa que la humanitat, els valors, l'honradesa, la dignitat que hem de tenir com a persones, amb us de raó i lògica, s'allunya, s'escapa entre les mans, entre els dits com un vent fugisser o un fum tòxic que s'esvaeix contaminat fins l'infinit. Trenquen la confiança que molta gent han posat en ells o elles. Són els estafadors de tot tipus. Els lladres de "guant blanc" com se solia dir. Con no, no podia deixar d'opinar d'aquest tal Millet, que era president del Palau de la Música de Barcelona, de l'orfeó Català, tota una gran Institució Cultural que representa, i el sentiment d'orgull de l'essència Catalana. El desengany més profund a envaït a tantes persones que confiaven en ell i també el seu voltant proper, sol no podia fer tan gran estafa, econòmica i moral. Els que tenim sensibilitat, com així són tots els que estimem la música, el moviment Cultural més important que pot existir per a reconfortar el cor i la ment humana, ho ha tirat pel terra, l'arrossegat pel fang, en poca vergonya i cara dura. També ha traït a la seva família, que des de anteriors generacions s'havien guanyat un respecte i una admiració irrevocable, de Barcelona i tota Catalunya. És inconcebible, inaudit, increïble, perquè gràcies a Deu encara existeix la innocència. Un personatge que ha estat desviant milions d'euros, dels guanys i de l'esforç del boluntariat dels artistes. Cauen en l'egoisme i l'avarícia, com més en tenen, més en volen. Quan hi ha tanta pobresa que s'escampa cada dia més a la nostra societat, de gent treballadora, honrada que intenta que hi funcioni i confia. Famílies que no arriben a final de més. Els investigadors per curar malalties no tenen recursos. A l'Àfrica i a altres països del tercer món moren nens i adults de gana i per falta de medicaments.
Quantes persones no hem pogut gaudir d'una vetllada al Palau de la Música de Barcelona, d'una òpera o un concert de coral? Són luxes que no ens podem permetre.
Pensava que pot ser no pagava la pena opinar sobre aquest tema tan escabrós, però no m'hi he pogut estar. Tenim el consol que no hem estat estafats directament, però ens sentim solidaris pels que si ho han estat. Com més avancen les investigacions més s'embolica la madeixa.
Del primer moment he pensat que Millet ha estat molt valent en confessar l'apropiació indeguda de sumes de diners tan astronòmiques. D'estafadors en altres àmbits, també Culturals, però amb distàncies abismals, neguen tot tipus d'inculpació, i acusen a còmplices inventats del seu entorn proper, però no familiars, per suposat. Amb comptabilitats i documents falsos, no sé com s' ho fan per ser tan intel·ligents. Encara que els condemnen anar a presó. Ells sempre es declaren innocents, i amb la confusió i l'enrenou que es crea, la societat i pot ser també la justícia condemnaria als còmplices inventats i innocents acusats, també serien persones que confiaven en ell, esfondrant-los sense el mínim remordiment i aquest sortiria triomfador i fins i tot li retrien un homenatge. Semblaria una burla grotesca i molt injusta. Les injustícies estan a l'ordre del dia, per desgracia. Com hem va dir un amic artista, aquest ja es trobarà amb la justícia de Deu.
Glòria Fandos
Publicat al Diari de Tarragona el dia 9 de novembre de 2009 a la Secció "Línea abierta"

dimecres, 4 de novembre del 2009

"HOJAS DORMIDAS” A SANT CARLES DE LA RÀPITA



"HOJAS DORMIDAS" A SANT CARLES DE LA RÀPITA

Amb gran satisfacció, el dia 30 d'octubre a les 7'30 de la tarda, al casal Cultural "El Maset" de Sant Carles e la Ràpita, es va presentar el llibre de Glòria Fandos "Hojas dormidas, poemari, a càrrec de la regidora de Cultura i mitjans de Comunicació Amparo Pérez. Va lloar la meva evolució literària, en el meu novè llibre. Va llegir el poema titulat "Tu voz", un dels que més li va agradar de l'extens poemari i va ressaltar el pròleg de l'editor, d'Ediciones Cardeñoso.

El llibre està dividit en dues parts. La primera titulada "Poemas del alma" dedicat als meus orígens, al poble que vaig nàixer, Samper de Calanda(Aragó), i a la unió amb la cultura catalana. No deixo de part el romanticisme, amb temes del mar, de l'amor i la primavera. Micro-històries per gaudir. Amb el contrast de la bellesa de la portada, "Els Ullals de Baltasar" de l'amiga pintora rapitenca Rosa Gellida, que va excusar la seva absència a la presentació.

Una segona part, "Tristezas", on tota la maldat que ens envolta a la societat, la intento transformar en bellesa de fons i de forma. Vaig recitar dos poemes dedicats al terrorisme de Madrid. També varem escoltar amb música de C.D, el poema inspirat en l'atemptat de Nova York, inclòs al llibre, premiat a Dublín l'any 2001, i musicat al piano per Tomás Simon Plazas i cantat per la veu d'Alícia González.

Entre públic ens van acompanyar alguns col·laboradors rapitencs del programa radiofònic "Poesia per la Pau", que realitzo a Ràdio Ràpita: Pilar Zaragoza, Fina Tenesa i Tomás Clua, que ens va recitar una petits poemes de memòria.

Aquest llibre us el presento amb la mateixa il·lusió que el primer, com els fills, l'amor que els hi dediques no es divideix, es multiplica i cada fill té el mateix amor. Amor que es guarda al magatzem inacabable i invisible de la ment i el cor, i l'anem agafant així com el necessitem, per repartir, per regalar.

És un plaer donar-lo a conèixer a aquest ciutat de Sant Carles de la Ràpita, poble que considero una mica meu. Un racó de Pau entre la muntanya i el mar.

Gràcies a la regidora Amparo Pérez, a l'activista Cultural Pau Lleixà, per totes les vostres bones atencions i la bona acollida.

Espero que us agradi el llibre de "Hojas Dormidas" i fins al pròxim.

Glòria Fandos Gracia