diumenge, 29 de juny de 2008

Amposta de primavera

AMPOSTA DE PRIMAVERA (Glòria Fandos)

Amposta, ciutat jove,

Amposta centenària,

amb la il·lusió juvenil,

i un mirall de sentiments,

que passegem, pel corrent

del l'aigua literària del riu.

Les paraules belles dels poetes

 que versen a la nit,

on des del cel ens vigilen mil estrelles,

al ritme de música d'instruments 

 i melodia de veus.

A Amposta hi ha pluja de versos

que els dóna llum i encant, les fogueres

 de Sant Pere o de Sant Joan,

i el bust de pedra d'Arbó,

es fon, es desfà i es torna humà,

escolta les paraules, els poemes,

mira l'Ebre i la seva mirada es perd,

 se'n va, recerca la màgia i la verdor,

 mans que treballen fort,

camperols de cor somiador,

que acaricien la Ribera,

i recullen el fruit blanc de l'arròs.

Les flors de les primaveres

ampostines, perfumades,

 arriben al mar i el cant de les sirenes

fa ressò i escolten... un silenci que ho diu tot,

Amposta Ciutat jove, centenària,

literària de primavera i de cor.

 

 



divendres, 27 de juny de 2008

la meva tristesa

LA MEVA TRISTESA

No m'importa que el món

vegi la meva tristesa.

Perquè el meu dia és trist?

Perquè pateix el meu cor

i el meu color encara és el gris?

Perquè la meva tristesa

és tan clara i transparent?

Envoltada amb l'ombra de la por.

No sortirà el sol després de la matinada?

La societat despertarà, desflorarà,

desfullarà les flors de la tendresa,

de la justícia i de l'amor?

El meu cos s'està partint en dues parts?

Una part l'esperança, l'altra la primavera

que florirà al riu, reposarà al mar

i tindrà cua de sirena.

L'espelma que estava encesa s'està apagant

i és torna més fosca la nit.

El meu dolor s'esfumarà

i s'enfonsarà el neguit?

Amb una pluja de somriures

em faré un llit, per somniar i dormir,

entre llençols blancs, on escriuré,

i tot quedarà escrit.

Glòria Fandos Gracia

dimarts, 17 de juny de 2008

Esclat d'amor

ESCLAT D'AMOR

Esclat d'amor

al jardí de primavera,

i al vostre cor...

Rosa Mari i Jordi,

seguiu el camí,

de flaires i sentors,

de gessamí i assutzena,

l'ametller rosat

i el blanc atzar.

Comença una vida

que caminareu junts.

Un sol cor,

una sola ànima,

la il·lusió compartida

en comunió de sentiments.

Dues vides, seran una,

com un tresor a les mans.

Recorrereu un camí llarg,

que us portarà al sol,

a la llum...

A un horitzó llunyà,

d'un futur...

Amb la mirada sincera,

per sempre..

Quan us miréssiu al ulls,

com transparència

d'uns ullals,

i divisareu

un final, amorosit

i profund...

Glòria Fandos

diumenge, 15 de juny de 2008

Blog de Glòria Fandos: L'amor que guardo

Blog de Glòria Fandos: L'amor que guardo

Gràcies Jesús Maria Tibau, sempre és encoratjador que et reconeguin un treball, i que els amics i amigues, compans i companyes et feliciten és el millor ànim i el millor premi, gràcies

dijous, 12 de juny de 2008

PREMI DE POESIA GRUP DE DONES DE VENDRELL

PREMI DE POESIA GRUP DE DONES DE VENDRELL


Dia 10 de juny a la tarda em desplaço a la població del Vendrell per rebre el tercer premi de poesia del Grup de Dones del Vendrell, titulat "L'amor que guardo".

Tarda de pluja , de núvols i de sol intermitents. Carretera tranquil·la en circulació de camions, sort per una part i desgràcia per l'altra, pel greu problema que s'està produint, per la vaga de transportistes, conseqüència de la qual estem patint part de la societat, esperant una ràpida solució.

A les sis de la tarda i al Casal Cívic de la Generalitat, gaudírem de la festa Cultural de lliurament de premis, en la seva 11ª convocatòria del concurs de poesia catalana, de part de la presidenta Roser Recasens, secretària Maria Josep, senyor Benet Jané alcalde del Vendrell i Maite Mercader Assessora de Serveis Socials.

La vetllada constà de l'actuació del conjunt juvenil de música, format de clarinet, violoncel, entre altres, delectant-nos amb melodies de pel·lícules, un amb ritme de tango, composat pel que tocava el clarinet, acabant amb la peça "El cant dels ocells" de Pau Casals, fent honor al prestigiós músic nadiu del Vendrell. Després una parella de l'Escola Infantil ens deixà el regust de ball, excel·lentment executat per Mariona Figueres i Ivan Gil, amb la modalitat de pasdoble, tango i vals.

Passàrem a llegir els poemes guanyadors, amb la presència de mitjans de comunicació locals, premsa, ràdio i televisió.

Ambient de música, de ball i de poesia, de sentiments d'emoció i sensibilitat. Cultura que abraça els cors, intentant transmetre a aquesta societat una mica d'amor i de pau. Tots brindàrem per la concòrdia, per la Cultura i la solució dels problemes que no ens deixen avançar, i per la poesia.

dimecres, 11 de juny de 2008

L'amor que guardo

L'AMOR QUE GUARDO

El meu interior era ple a vessar,

d'un cúmul d'amor,

que traspassava anhels.

Un curull de sentiments més enllà

del bategar de la sang calenta,

d'una vida compartida

que començava

a sentir-la viva,

infinitat de sensacions

i d'alegria intensa.

Un amor sense mida,

destinat per a donar

a un ser indefens

que dins de mi vivia,

i que no coneixia.

Amor impregnat

a les entranyes més sensibles

del meu cos, i als laberints

mes insondables de la ment.

Un amor destinat a omplir

tota una vida, llarga i feliç,

com així desitgen totes les mares

que sigui la vida dels seus fills.

Deu, la fatalitat, el destí nefast,

se'l va emportar,

me'l va treure de les mans,

després de fer-se pas

entre la meva esquinçada carn,

per veure la llum un moment

i després, esfonsarse-se a la foscor.

I no el vaig poder tocar

ni poder-lo acaronar.

Un ésser tan petit,

i a la vegada tan gran...

El seu cor bategava,

lluitava per viure,

i no li vaig poder veure la cara,

ni els ulls, ni la mirada,

ni el seu somriure,

ni la seva boca,

ni els seus llavis,

per donar besades

dolces i tendres.

I aquell amor immens

que jo guardava,

no li vaig poder donar

i encara hi és dins de mi,

em copsa una sensació

tan punyent...

que em fa estremir.

Han caminat els anys,

m'omple la vida

d'un sabor agre dolç,

de nostàlgia, de dolor,

bressolada amb els fils

rosats del record...

El guardo a l'ànima i al cor,

sota l'esgarrifança

de la meva pell,

aquell amor

que no té paraules ni so,

no el puc donar a ningú

perquè el guardo per a ell.

Glòria Fandos Gracia

Tercer Premi de l'11 Concurs de Poesia del "Grup de dones del Vendrell" 2008

contestación

CONTESTACIÓN A "LOS HIJOS COMO ARMA"

Es una gran ofensa y una gran vergüenza, sobre todo para las madres, y para todo ser humano que esté en su sano juicio esta frase, "los hijos como arma", es inconcedible, que he leído últimamente más veces de las deseadas. Esta frase, que es injuriosa, de mala fe, solo se le puede ocurrir a un hombre, por Dios... y que es padre, podríais pensar que es un título muy elevado, y no le veis el verdadero significado. Solitos os ponéis en el lugar que os corresponde, muy por debajo de valores y de amor. Con esa frase maltratáis a las mujeres, que además son madres, y saben serlo.

Basta ya de vuestro camino de egoísmo y de atentar contra las mujeres, y también contra vuestros niños, vuestros hijos.


dilluns, 9 de juny de 2008

GRAN ÈXIT DE LA CINQUENA FIRA LITERÀRIA DE L’AUTOR EBRENC

GRAN ÈXIT DE LA CINQUENA FIRA LITERÀRIA DE L'AUTOR EBRENC

A MÓRA D'EBRE

Un any més el gran èxit de la Fira Literària de l'Autor Ebrenc a Móra d'Ebre. Aquesta és la cinquena edició, i jo la quarta que hi participo. Bona iniciativa i un seguiment fantàstic, aquest any s'han superat, felicitats als organitzadors, entre els quals Albert Pujol és peça clau. En autors, he de dir que només un 25% eren dones. No sé els altres anys, però aquest, ha estat prou minsa. Pot ser una coincidència, però quasi sempre hi ha poca participació femenina en l'àrea literària. Son lliures de fer allò que més els hi vingui de gust, com a professió o com afecció. La joventut té menys problema. A la majoria de dones menys joves, ens agrada cuinar, la casa i estar amb els fills i ocupar-nos de la nostra professió remunerada.

Les dues places del Teatre de la Llanterna ocupades de nombroses activitats, una per al mes petits i l'altra per als editors i esdeveniments literaris, presentacions, signatura de llibres, venda de llibres. Música de banda, recitació de poemes del gran poeta i amic de Flix Albert Guiu. Un dia de diumenge, on el sol es feia present amb tot l'esplendor, per refrescar a la tarda. Dia de festa, gaudint la companyia i participació de molts bons escriptors, companys i amics, com Josep Igual de Sant Carles de la Ràpita, Maria Josep Margalef d'Amposta, Cinta Mulet d'Hora de Sant Joan, Alex Ferré i Josepa Vilurbina de Aeditors del Perelló, Teresa Bertran, Laura Mur, Tomàs Camacho d'Alcanar, Jesús Maria Tibau de Tortosa, Francesca Alier de Xerta, Emeteri Fabregat, Jesús Fuster, músic, Javier Caballero, Paco Morales, escultor, Andreu Carranza, Miquel Àngel Marin, Vicent Pellicer, Ramon Miravall, el qual m'ha fet pròlegs i presentacions de molts dels meus llibres, Conrad Duran. Conèixer persones interessant i agradables com Maria-Cecília, regidora de Rasquera, Josep Sibiracs regidor de Mora, i molts més que seria impossible enumerar-los.

Octavi Serret estava en el seu ambient més autèntic, amb la seva il·lusió i entusiasme que mai l'abandona, agraint-li una vegada més les seves atencions, de participar en el seu blog que tantes satisfaccions m'han portat. Acabo el dia amb el bon regust de la acceptació del poemari Llum de Tardor, pels poemes dedicats als pobles del voltant, fins i tot hi ha un dedicat al poble que vaig créixer, Lledó, que sempre el tindré al meu cor. Llibre enriquit pel pròleg d'Albert Guiu, poeta molt valorat a la seva terra, perquè s'ho mereix i en raó.

S'ha de ressaltar, a la tarda, la intervenció del famós periodista autor dels mots encreuats de la Vanguardia Màrius Serra.

Esperant el pròxim any tornar a participar a la sisena Fira de l'Autor Ebrenc. Que les noves tecnologies que vagin fent, però els llibres de paper, encara romandran per molt temps a les nostres mans.


dijous, 5 de juny de 2008

Fira Literària Móra d'Ebre

FIRA LITERÀRIA DE MORA D'EBRE

Un any més, la Fira literària

de Mora d'Ebre, es fa present,

llibres de paper, com ocells al vent,

amb les ales obertes, baixen del cel,

ens acaricien les mans, i la ment,

fulls en blanc, coloms de pau,

que ompliran de grafies el autors ebrencs,

contes, faules, narracions relats,

històries de fades, il·lusió, fantasia,

festa, sol enlluernador, al teatre,

a la plaça de la Llanterna,

i somnis d'esperança i poesia.

Com a testimoni l'Ebre vertebrador,

primavera d'unió, que el cor enlluerna,

amb el seu corrent d'aigua transparent,

riu emmirallat d'inspiració viatgera del món,

que ens abraçarà i ens adormirà dolçament

Cor mullat

COR MULLAT

Tinc el cor amarat d'aigua de pluja,

llàgrimes acumulades i guardades als ulls del cel,

no han pogut resistir el seu dolor, el seu sofrir,

al veure que a la Terra era un foc de fang quadriculat,

i veia tan important la nostra existència,

que sembla tan insignificant, i tan valuosa a la vegada,

paradoxa infinita, tinc el cor mullat i la ment aigualida.

M'acaricio el cap, intentant aclarir el pensament,

acabo despentinada, com si m'hagués atacat

un remolí de vent enfadat. Ningú està content.

Els núvols del cel no han pogut controlar

el seu plor desesperat,

misteris de la vida que no entenc.

Com eixugaré el meu cor mullat?

Li preguntaré a l'Univers.


dilluns, 2 de juny de 2008

Un altre dilluns

UN ALTRE DILLUNS

Acaba el diumenge,

les hores passen lentament,

el temps indeturable

ja està pessigant, esgarrapant

un altre dilluns que m'espera,

dia feixuc, comença la setmana,

la monotonia, el treball,

trobar-te amb la vida reial cara a cara,

i pot ser no tindré temps de somiar,

ni de mirar al cel, no tant...

Pot ser demà no hi haurà cel,

no es farà de dia, sempre serà de nit.

Quina follia, les ombres fosques

m'atrapen la ment, de por i de neguit.

La son em transporta a desaparèixer,

a submergir-me en el no res de la memòria,

difusa i encegadora...

Però demà m'espera un altre dilluns,

dia de primavera on he de pujar

un esglaó més de l'escaleta de la vida.

Em trobaré amb ulls riallers,

i mirades de tristesa,

tot forma part del camí.

Em posaré les sabates i el vestit

de diumenge i caminaré,

em trobaré amb les teves mans?

Amb la teva mirada que fabricava mentides?

Que jo estimava tant, ho sabies?

I els teus poemes em faran de catifa,

em trauré les sabates i per als meus peus nus

seran una carícia.

Fins després dilluns.