divendres, 27 de juny de 2008

la meva tristesa

LA MEVA TRISTESA

No m'importa que el món

vegi la meva tristesa.

Perquè el meu dia és trist?

Perquè pateix el meu cor

i el meu color encara és el gris?

Perquè la meva tristesa

és tan clara i transparent?

Envoltada amb l'ombra de la por.

No sortirà el sol després de la matinada?

La societat despertarà, desflorarà,

desfullarà les flors de la tendresa,

de la justícia i de l'amor?

El meu cos s'està partint en dues parts?

Una part l'esperança, l'altra la primavera

que florirà al riu, reposarà al mar

i tindrà cua de sirena.

L'espelma que estava encesa s'està apagant

i és torna més fosca la nit.

El meu dolor s'esfumarà

i s'enfonsarà el neguit?

Amb una pluja de somriures

em faré un llit, per somniar i dormir,

entre llençols blancs, on escriuré,

i tot quedarà escrit.

Glòria Fandos Gracia