dilluns, 27 d’octubre de 2008

NOSTÀLGIA DEL DIA DE TOTS SANTS

NOSTÀLGIA DEL DIA DE TOTS SANTS

Estem a Tots Sants, data significativa, en què recordem als éssers estimats que ja no hi són amb nosaltres, encara que tots els dies de l'any són bons per recordar-los. Però les coses són així, és tradició anar al cementiri, portar flors als difunts, és també una mena de festa, perquè no? I també un marketing, per la venda de la gran quantitat de flors que es venen aquests dies...Anys enrere era un dia de festa especial, l'entrada de l'hivern, del fred, estrenàvem els abrics...i anàvem a passejar pel cementiri del poble, i si estàvem a una ciutat, al més proper, i admirar la gran bellesa dels nínxols i tombes, guarnits amb moltes flors, dels colors aspirar els seus perfums, que semblaven misteriosos, com des del més enllà, i un calfred ens recorria el cos. Encara que per comoditat, molts, optem per les flors de plàstic. Som conscients que tot allò més important que els hi podem fer, és quan estan en vida. Als cementiris també hi ha una bellesa i un valor tan arquitectònic com escultural .També s'instal·laven les típiques castanyeres, amb els seus fogons amb brases, rostint castanyes i moniatos, als llocs més concorreguts i cèntrics de les ciutats i poblacions, per a pal·liar el fred dels vianants que passaven o passejaven... Només queda la nostàlgia d'aquell temps. Potser el canvi climàtic es fa present? No us ho creguéssiu.

Publicat a:

  • Diari El Punt, secció "El lector escriu", el dia 29 d'octubre de 2008.
  • Més Ebre, secció "Cartes dels lectors", el dia 31 d'octubre de 2008.

dissabte, 18 d’octubre de 2008

TROBADA DE LITERATURA I VIATGES A TARRAGONA








TROBADA DE LITERATURA I VIATGES A TARRAGONA


Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, els dies tres i quatre d’octubre celebraren a Tarragona la Trobada sobre formes d’expressió literària, noves i de sempre. La ploma circular: literatura i viatges. Convidada a participar en la Vlll trobada, en nom de les Lletres Catalanes. Vaig poder assistir només dissabte a les jornades del matí. Començaren a les deu del matí, i puntualment arribàrem a la Ciutat Augusta, després de més d’una hora de viatge en tren, recorregut curt, des de Tortosa, un esforç per la meva part, que em semblà un trajecte llarg, amb l’incòmode sotragueig del tren. No és cap secret que m’estic recuperant d’una seriosa intervenció quirúrgica. En arribar, la pujada per les escales de la vora del mar, passar per la plaça de les Fonts, per la Rambla Vella, a la dreta carrer Sant Agustí amunt, que fa cap al carrer Major al número 14, on hi era l’edifici de la Generalitat, i la Sala on es feien els actes. .
La primera taula rodona i el primer tema fou: Viatges i temps i a la construcció o la destrucció del jo? Moderat per Simona Skrabec i participaven Vicent Alonso, Ramon Gomis, que es Metge de família i escriptor i està preparant un llibre sobre recerca biomèdica., Sebastià Perelló i Josep Riera. Vaig gaudir d’una gran riquesa d’opinions, amb denominador comú, amb experiències, situacions i realitats diferents. Tots estàvem d’acord, que per a escriure, el viatjar és relatiu, no és imprescindible. No obstant, els que havien viatjat n’havien tret el seu profit. Contaren els seus viatges a Mèxic, Itàlia, Grècia, París, Estats Units.... La poesia interior, autobiografia, descobrir-te interiorment. Viure és viatjar . La vida és un llarg, o segons es miri, un curt viatge, en els fets quotidians del dia a dia, des dels més petits als més grans. Escrivint et pots descobrir, construir i destruir. Es pot viatjar amb la imaginació, és més que evident.
La segona taula rodona: Travessar el paisatge d’un quadre. Viatge, pintura i escriptura. Margalida Pons conversa amb Àngel Burgas, Ricard Creus i Vinyet Panyella.. Tres es dedicaven a ser professors de plàstica, havien intentat ser pintors, però se n’adonaren que només amb el dibuix, la pintura, les formes, no ho podien expressar tot, necessitaven les paraules per a explicar tot allò que volien dir, i es van decidir ser escriptors. Jo penso, i així ho vaig dir, senzillament, quan vaig intervenir, que són dues branques de l’Art que es complementen, encara que poden seguir camins equidistants, com no, però les paraules, necessiten de les formes i dels colors, bé en pintura o en fotografia, per veure un paisatge, més ample, més enllà. Les pintures et poden extasiar, amb la seva bellesa, la llum d’un cel blau, d’un núvols blancs, traspassats amb tonalitats rosades, daurades o rogenques d’uns raigs de sol, quan desperten a l’albada al crepuscle matutí o vespertí, quan se’n van a dormir, fugint per les muntanyes, quan acaba el dia per un bosc amb tons infinits de grisos, verds, marrons i ataronjats. Es podrien escriure moltes pàgines descrivint pintures, quadres de tot tipus.. En definitiva, pintura i paraules. Com digueren algunes d’aquestes personalitats, que en feren viatjar aquest matí de dissabte, entre tantíssimes altres coses, “la vida és una pintura “. “Encara que no em moc de la cadira no acaba mai el meu viatge”. Encara em quedaren forces per pujar les escales d’accés a la Catedral, visitar de passada les muralles del Coliseu romà. Tarragona riquesa arquitectònica per excel·lència, estil gòtic, romà, d’una gran bellesa, i una extensa. història. Per fer turisme amb més temps i més atenció, perquè s’ho mereix.

Glòria Fandos

dilluns, 6 d’octubre de 2008

HOMENATGE A L'ILUSTRE POETA TORTOSÍ GERARD VERGES (Rectificat)

Dissabte dia 26 de setembre, a les 10 de la nit i a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa li van retre un sentit i entranyable homenatge a l'Il·lustre poeta tortosí Gerard Vergés, per part de la gent que l'admira i que l'estima, de Tortosa i del territori ebrenc.

La idea sorgí del escriptor Jesús M. Tibau i des del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, del qual és coordinador, i la fira del llibre Ebrenc. L'emoció surava a l'ambient, fou una vetllada completa i de luxe, però tot queda curt, per a tan elevat personatge, com a poeta i com a persona. Vergés ha guanyat dos premis literaris els més importants de Catalunya, el Carles Riba de poesia i el Josep Pla, i la Creu de Sant Jordi, que és dir molt.

El dia vint-i-dos de setembre, Vergés fou també protagonista al Club de Lectura amb el seu llibre "La raíz de la Mandrágora", un recull de la seva obra, que inclou la versió en castellà. Vaig tenir el plaer d'assistir, i vaig lloar a més de la gran qualitat literària, el gran valor de la traducció, que a mi em va semblar una riquesa afegida extraordinària que em va fascinar.. Va explicar detalls de la traducció, que fou llarga i feixuga, amb el seu traductor Ramón García Mateos, segons Vergés, recaient tot el pes i responsabilitat de la traducció i que mai són fàcils.

La nit de l'Auditori, festa completa en honor del nostre poeta tortosí. Primer, lliurament del premi Cristòfol Despuig de mans de l'Alcalde de Tortosa Ferran Bel, que obté merescudament, Josep Igual, de la Ràpita, apreciat i admirat amic i company de grafies. Seguidament dinou escriptor ebrencs llegírem poemes de Vergés. Foren els següents: Tomás Camacho, Josep Igual, Rosa Sanchez, Manel Ollé, Emigdi Subirats, Lluís Mart.in Santos, Glòria Fandos, Josepa Vilurvina, Emili Rosales, Xavier Aragó, Jaume Llambric, Jesús M. Tibau i Vicent Pellicer. Xavier Caballero i Miquel Àngel Marín amb el Clarinet varen recitar a duo, donant un toc especial a l'acte. Com no, hi era Francesca Aliern, admirada escriptora i novel·lista per excelència de les Terres de l'Ebre i de més enllà. Jesús M. Tibau, com a organitzador ens va aconsellar què triéssim un fragment molt breu. A mi em va arribar a l'ànima el poema "Bosc de tardor", /Fa uns instants ha plogut/ i ara m'endinso/ silenciosament/ al bosc humit, de pins i de ginebres i de marcits verds autumnals.

/ Sento un soroll darrera meu. Ets tu?/ M'he equivocat, amor./ Eren gotes d'aigua caient des de les fulles./

També un luxe l'actuació de Cançons de la mandragora. Piano Josep Castellví,soprano Isabel Cañas i violoncel Robert Faltus. Però realment, em va arribar al cor la música i les cançons de Jesús Fuster, també d'una qualitat fantàstica i extraordinari, tot amb lletres dels poemes de Vergés, per suposat.

La presentació de l'Acte anà a càrrec d' Albert Pujol, organitzador de la Fira literària de Mora d'Ebre i de Núria Grau..

El toc de gràcia de colofó final fou que Tibau, quan Verges ja sortia de l'escenari, després de dir unes emocionades paraules, li fa lliurament del cartell de l'acte emmarcat i amb la signatura de tots els escriptors participants. Els aplaudiment sonaven com a melodia de fons, envaint l'espai de la gran sala de l'Auditori.

Però, senyor Gerard Vergés, no és un comiat, no li vàrem portar flors, només era una demostració senzilla i humil d'afecte, de familiars, amics, de gent que l'admira i que l'estima, de Tortosa i de la geografia ebrenca.

Glòria Fandos Gracia