dimarts, 29 de març de 2011

Col·laboració "25 per al \"Dixa'm Vore\""

 

COL·LABORACIÓ 25 PER AL "DIXA'M VORE"

 

Principalment avui ho hem dedicat a parlar del Teixidor, que divendres passat ens va deixar, però, que sempre serà amb natros, la seua gent i els seus pobles. Hem recordat la celebració dels 10 anys de la fundació de l'Associació "Poetes de l'Ebre", que se celebrarà el dia 7 d'abril a Amposta, 2 de la tarda, dinar de germanor al restaurant Naidi i a les 7'30 recital i presentació de l'Antoligia 2010 de "Poetes de l'Ebre" a la Sala d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó.

 

ADEU AL TEIXIDOR

 

Em fa tristesa pensar que lo Teixidor a passat la ratlla d'aquest món, per anar a cantar a l'eternitat...Només vull recordar que lo Teixidor a passat tota la seva vida aquí a la terra, espargint i donant a conèixer el folklore més autèntic de les nostre terres de l'Ebre, per Catalunya i tota Espanya, a França i alemanya i més. Amposta li ha fet homenatges en vida, que ell ho ha vist i tots hem gaudit. L'any 2002 li vas atorgar l'accèssit del Premi Amposta, jo crec que mereixia el primer...només és la meva opinió, que puc coincidir el altres, però res més. L'any passat li dediquen una plaça, que ell ho va veure, i va cantar, malgrat que la seva salut era precària, i tots ens varem emocionar. Té un monòlit, que li falta el bust, però tot arribarà.

En realitat penso que no se li a reconegut, com es mereix, la seva vàlua i la importància que ha tingut a la societat, per la cultura i la tradició que ha defensat tant anys...Els governants, en general, que fan tant projectes, destinats unes despeses milionàries, unes quantitats de diners desorbitades, i la gent de a peu no sabem que és ni per a que serveix. Destinar una mica d'aquest economia per afavorir a aquest cantadors, artistes, creadors...Un art, que no s'aprèn, ni s'ensenya. Els cantadors de la jota improvisada de l'alçada del Teixidor, lo Canalero i Joseret, no surten tots els dies, ni de sota les pedres ni com a rovellons al sota bosc després de les pluges.

Jo,com tots, penso que ens hem de sentir molt afortunats de viure i compartir amb ells, el seu pas per aquesta vida, i formar part de la seva historia, i això lo important. Arribarà un dia a l'eternitat ens tornarem a trobar...

 

 

Glòria fandos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Col·laboració 25 al Dixa'm Vore

dilluns, 28 de març de 2011

Ens has deixatdies de festes

LO TEIXIDOR ENS HA DEIXAT

 

 

El Teixidor ens ha deixat

dies de festes i de glòria,

de jotes improvisades

d'alegries i esperances,

plenes de la seva història,

dies de sol i de joia.

 

Per camins de primavera,

per tots els carreres i pobles,

 terres de la Ribera

i estimades Terres de l'Ebre,

sempre et tindrem present,

des del cor escoltarem

com ens cantaràs una jota.

 

Des del cel baixava la Cinta,

era festa tortosina,

la Verge va venir a buscar-te

i tu te'n vas anar en ella,

per cantar-li les teves jotes,

allà a dalt des d'una estrella

com li has cantat a la Terra

al llarg de la teva vida.

 

Aquí tots, enyorarem

la teva absència,

però ens deixes el record,

de les teves cançons

amb la música de Rondalla,

que passeges per Amposta

i cantes a la teva plaça,

ens fas la despedida

amb la jota més fina,

amb el so, del bombardí

i la guitarra

i des de la claredat

del firmament,

ens somriu la teva mirada.

 

Glòria Fandos

 

 


dissabte, 26 de març de 2011

Recordant


ACTUACIÓ DEL TEIXIDOR A ALFARA DE CARLES



28 Agost 2005

Als peus del Port, entre bells paratges de pinedes i frescor, ens trobem el bonic i acollidor poble d'Alfara de Carles, amb vestigis prehistòrics, pintures rupestres i materials lítics a les serralades. D'origen àrab, ja que el nom deriva d'Alfaha, que significa terrisseria, perquè en un temps llunyà, part de la població es dedicava a les feines del fang.

L'any 1480 Alfara acollí als habitants del poblat de Carles, situat a un sis quilòmetres, supervivents d'una greu epidèmia que sofriren l'any anterior. Per aquest motiu s'anomena Alfara de Carles.

A principis del segle XV estava vinculada a Tortosa i al XVI la Baronia d'Alfara de Carles passà a mans de mossèn Cristòfol Despuig, autor dels famosos col·loquis escrits l'any 1557.

En el segle XIX la població experimenta un fort increment demogràfic, a causa d'importants indústries de paper, vidre i teixits, a la zona del Toscà, aprofitant l'abundància d'aigua de la zona.

Dia 28 d'agost celebraren la festa dedicada a la "Gent Gran", una de les activitats més importants, que formen part de les Festes Majors del municipi, en honor al seu patró Sant Agustí. La Plaça Major s'omplí d'un ambient de música, de dansa i de cançons; d'alegria i de nostàlgia que negava els cors de tota la gent del poble. Gaudint del folklore i la Tradició autentica de la nostra terra.

L'actuació estrella de tant entranyable vetllada fou la Josep Guarch, " Teixidor" Cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre i la seva Rondalla, acompanyats de l'Esbart Dansaire Rapitenc, com així ho fan sempre, quan l'actuació és a una Festa Major, no a un esdeveniment particular, familiar o d'amics.

El Teixidor feia més de quinze anys que no havia actuat a Alfara de Carles, quan escara anava amb lo Canalero, amb la rondalla antiga de Tortosa, formada per Ramon de Tafalla, guitarra; Joanet lo Guec, guitarró; Jaume Meseguer, de Bitem, trompeta; Hilario de Vinallop, clarinet i Iriel de Roquetes, bombardí. Tots ja traspassats.

Teixidor oferí el seus versos al poble, a la gran part de la seva gent i a les autoritats presents: senyor Joan Fort, Alcalde; senyor Bartomeu Roselló Vinya Regidor de Cultura. Sobre tot va cantar a la Assistenta Social senyora Montse Grau, per la gran labor que està fent a la gent gran i també al President del Consell Comarcal del Baix Ebre senyor Ferran Bel, que va lliurar dues plaques a l'avi i l'àvia de més edat, Cinta Jovani de noranta anys i Valentí Adell de de vuitanta -set .

L'Esbart Dansaire Rapitenc ens va delectar amb les danses típiques i amb el "Ball de la Marinera" de la Ràpita.

Amb el Teixidor, la Rondalla i l'Esbart Dansaire Rapitenc, a Alfara de Carles visquérem una tarda de joia, que fou arrodonida per la firma de llibres del Teixidor i la sotasignant, autora de la Biografia del Cantador, deixant al seu pas, a més del record, una empremta tangible com és un llibre.

Gloria Fandos Gracia

Tortosa ( Baix Ebre)


divendres, 25 de març de 2011

Lo teixidor no ens deixarà mai

LO TEIXIDOR ENS HA DEIXAT

 

 

Josep Guarch Ferré, Lo Nostre Teixidor, ens ha deixat per sempre, gran home, gran persona, lo mestre Cantador de la Jota improvisada de les Terres de l'Ebre, i de més enllà, ja que també era reconegut internacionalment.

 Lo Teixidor amb la seva Rondalla ha representat el folklore més autèntic de les nostres terres, la nostra tradició ebrenca.

 Després de la seva llarga i delicada malaltia, ens ha deixat, físicament, però sempre guardarem la riquesa del seu pas entre natros, formarà part de la nostra història amb un valor incalculable i inesborrable.

Un entranyable i sentit condol per a la seva família. Lo Teixidor sempre serà present en el cor dels seus pobles, sobre tot d'Amposta i la seua gent. Teixidor, descansa en pau, mai t'oblidarem.  

 

 

Glòria Fandos

 


dijous, 24 de març de 2011

Poesia d'Alcanar

Glòria Fandos Gracia Quin èxit, quina marevella, la ll Mostra de Poesia d'Alcanar, poesia, quina pau...Ahir al Dixa'm Vore, canal de T.V, de Diana Mar, que col·laboro en dimarts, vaig fer ressò d'aquesta magnífica trobada. Per molt anys, felicitats als organitzadors de Cultura i de compilació, Alfons Montserrat i Tomàs Camacho, i un goig per a tots els participants i que puguem seguir...Gràcies.


PROGRAMA 112 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA


Molt bona nit a tothom, una vegada més amb tots vosaltres, glòria Fandos, amb l'espai poètic de "Poesia per la Pau" per a Ràdio Ràpita. Programa que s'emet quinzenalment en dijous, a les 9 de la nit, des de els estudis de radio Ràpita, situats al seu ajuntament. A més de poesia, versos, versets, us trobareu temes d'actualitat, literaris, humans, musicals, tradicionals i més. Gràcies a la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita. Ho podreu escoltar per internet a radiorapita.com, també gràcies a l'Hernan Subirats, de Control, i un temps també a Roge.

Començaré amb un petit poema del llibre Llum de tardor, titulat "Natura"

Avui tenim un convidat que també és col·laborador de Ràdio Ràpita, Rafa Regadera, si ho tinc ben entès és poeta i pastelero.

Bona nit Rafa. Ets de la Ràpita? Com és la teva col·laboració ? Explica'ns una mica

Des de quan, que col·labores? Expliques receptes de pastissos?

També fas poesia? Des de quan escrius? Només poesia o també narrativa?

Has fet algun llibre? Si et va de gust ens podies llegir algun poema.

Endavant...La poesia, els versos, sempre omplen el cor i l'ànima...poden ser trists o alegres, segons l'ànim, o d'amors impossibles.

Que t'aporta el venir a col·laborar a la radio?

Rafa, bona nit, moltes gràcies per acceptar venir a aquest espai poètic i més... que no sigui l'última vegada que ens acompanyis, t'esperen un altre dia, més be una nit. Ha estat un plaer.

Amics i amigues de Poesia per la Pau acabo amb el poema "Solitud" també del llibre "Llum de tardor"

Us espero la pròxima nit, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.

Tortosa 24 de març de 20011

Programa 112 de "Poesia per la pau"

diumenge, 20 de març de 2011

Sant Jordi

SANT JORDI EN DISSABTE DE GLÒRIA

 

Aquest any el dia de Sant Jordi recau en un dia especial, així a mi m'ho sembla, ja que també és el dia del meu sant. No és que aquest fet ha de ser una gran apoteosi a la meva vida, però sí em dóna alegria celebrar-ho, com també m'agrada celebrar l'aniversari. Hi ha molta gent que té pànic complir anys, no sé perquè. És bonic complir anys, amb salut, amb il·lusions i amor. Potser són massa condicions les que jo poso, perquè sigui així de bonic. Parlem de Sant Jordi, que és el tema que m'ha induït i m'ha il·lusionat a escriure aquesta opinió.

He llegit diverses controvèrsies de que aquest any Sant Jordi cau en Setmana Santa, que si uns volien canviar el dia i altres que no, perquè podria deslluir aquest dia tan assenyalat en que els llibreters tenen un elevat tant per cent de les vendes de llibres de tot l'any. És raonable tenir-ho en compte, no anomenem com a excusa la crisi, una altra vegada. És una realitat que l'incentiu de consum és baix, no és qüestió de perdre una oportunitat com Sant Jordi, el Dia del Llibre, per pal·liar una mica el problema en aquest sector, i en qualsevol altre.

No té raó de ser canviar el dia, seria un enrenou. Sant Jordi és el 23 d'abril, sigui el dia que sigui. Justament aquest any en Dissabte de Glòria, el dia de la Resurrecció de Jesucrist, després de la Passió i de la seva mort. Jesucrist va morir crucificat sent innocent, per salvar-nos a tots, a tota la Humanitat. Jo m'esgarrifo de veure aquest martiri de Jesús a la creu, amb la corona d'espines, amb les gotes de sang que li cauen pel front, tot apallissat, ple de sang, els genolls pelats, i els claus travessant els seus peus i les seves mans a aquella Creu de fusta, tan horrible. Ja des de petita, em causava un gran terror, i molta por, mirar la Creu, amb aquell cos d'un home jove tan destrossat, amb tant de patiment i, immersa en una gran tristesa, plorava. I pensava que per mi no havia d'haver de patit tant ni morir, i si hagués preguntat a més gent, segur que li haguessin dit el mateix, però no va preguntar. I un grapat de gent dolenta el va matar, no es va defensar, i ningú ho va fer...

Sembla que el Dia de Sant Jordi vol fugir d'aquest escrit.

Vaig néixer un dissabte de Glòria, en aquella època en que era costum posar als fills el sant del dia, i a més el sant d'una iaia o un iaio. Per aquesta part, jo tinc de segon nom Teresa, que per cert m'agrada molt, però no m'identifico del tot, per falta de costum. Sincerament prefereixo el nom de Glòria i en català sona musical i tot. Així que aquest any, benvingut Dia de Sant Jordi, i m'agrada que sigui en Dissabte de Glòria, amb els llibres, les novetats en ebullició i les roses, encara per esclatar. Aquest dia, però, ja es aquí, i als nostres cors sempre serà lluminós i de sol...

 

Gloria Fandos

 

Publicat al Diari de Tarragona el dia 24 de gener de 2011 a "Línea abierta"

 

 

 


dissabte, 19 de març de 2011

II Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar




Sant Josep

SANT JOSEP DIA DEL PARE

 

Com no, si hi ha tants dies especials per celebrar per a reivindicar, no pot faltar un dia dedicat a Sant Josep, dia del Pare. A part que sigui la festivitat de moltes persones que tenen aquest nom. Josep per si sol o acompanyat de molts altres noms complementaris, així com també el nom de Maria, suplement elemental per acompanyar als noms de dona, ja que Josep i Maria son personatges Únics i Universals. També units combinen per a nom d'home, Josep Maria i nom de Dona, Maria Josep i sona magnífic.

 

Perquè Sant Josep dia del pare? No se sap exactament. Com tots els sants i santes tenen la seva història, les seves llegendes, i a Sant Josep, a més l'envolta l'aurèola de la fe. No és un sant màrtir, com tots els altres. Josep de Nazaret tenia noranta-tres anys, era vidu i pare d'onze fills. Va ser escollit per Déu per ser el espòs de la Verge Maria i pare adoptiu i Virginal de Jesús. Patró de l'Església Universal.

 

El dia 19 de març, festivitat de Sant Josep, se celebra el Dia del Pare, a més de a Espanya, també a Itàlia, Portugal, Hondures, Bolívia.

 

Es una festa entranyable i familiar on es fa honor al pare. Quan els fills són tan petits que encara no són conscients, és la mare la que pren la iniciativa d'aquesta celebració, compra els regals, i organitza un dinar especial. Quan ja van a col·legi, però encara són petits tenen un gran xalera, fent dibuixos, i poemes dedicats al pare que ho rep amb gran il·lusió, valorant el gran tresor que representa el se pares. El càrrec més important de la seva vida i que és per sempre, no té data de caducitat, ni tampoc jubilació. És un orgull ser pares, seguir el dia a dia de l'evolució i el creixement dels seus fills. Saber que són el futur, el futur de tots, d'una societat, que de vegades ens sembla molt complicada i altres tant senzilla...Com quan celebrem aquestes festes plenes d'harmonia, d'alegria, d'il·lusió, mirades innocents i xivarri, immersos en un ambient d'amor i de pau. On el demà té la claror del sol i de l'esperança...

 

El marketing del consumisme ens torna a ensenyar la seva cara, però val la pena. Són llavors que sembrem en terra fèrtil, per seguir un camí infinit, sense espines que ens fereixin els peus i ens porta un flaire de perfums de flors de primavera, a la primavera del nostre cor...

 

 

Glòria Fandos

 

 

 

 

 

 



divendres, 18 de març de 2011

camins poètics

CAMINS POÈTICS A LES TERRES DE L’EBRE

Encara que realment el Dia Mundial de la Poesia se celebra el 21 de març, i aquest any cau en dilluns, per lògica és que se celebri en dissabte o en diumenge, per raons òbvies, de conveniència, i per comoditat de tothom. A Alcanar concretament es realitza aquesta festa dedicada a la Poesia dissabte 19 de març, amb la II Mostra de la Poesia d’Alcanar. Després del gran èxit de l’any passat, que va ser la primera, se li ha donat una continuïtat, cosa que ens omple de satisfacció a tots els amants de la poesia. Tinc el plaer de participar, també aquest any, amb els poemes, titulats “Un nou estiu”, “La tardor” i “Fondrem el gel”, en aquest últim, m’he aproximat al gènere eròtic, una mica agosarada, dins del meu estil. L’any passat vaig dedicar un poema a Alcanar i un d’amor. Aquest any, també, de quaranta participants, deu són dones, escara que us sembli estrany, no tinc res més a dir, avui, d’aquest tema.
És una riquesa extraordinària, aquestes trajectòries poètiques, aquests camins de paraules, i de pau. Pot haver exempcions però darrere d’un poeta o poetessa, pot haver un revolucionari i un pacifista, dos adjectius positius de progrés i d’avançar per camins d’or. Unes corrents poètiques precioses, en reflexió, en ebullició. Diumenge, al Centre del Comerç de Tortosa, gran festa poètica de casa nostra, fent honor al Dia Mundial de la Poesia, que no només és un dia, és al març, a l’abril, és tot l’any. Arriba Sant Jordi, ens trobem amb els llibres de poesia, la flor més exquisida de la literatura i floreixen també a la primavera. L’associació cultural “Poetes de l’Ebre”, que tinc el goig d`haver acceptat ser la presidenta, tindrà els seu periple més àlgid, amb els més de trenta poetes i poetesses, amb gran igualtats entre homes i dones, que a l’hora d’expressar un sentiment poèticament, ni hi ha distàncies ni diferències. Celebrem els deu anys de la fundació d’aquesta associació de “Poetes de l’Ebre”. Començarem per Amposta, ciutat cultural i literària, agraint que ens ha donat suport, tan moral com econòmic, per seguir aquesta tasca que ens apassiona. Després continuarem durant tot l’abril i maig per altres poblacions, com l’Aldea, Deltebre, Sant Llàtzer (Tortosa), Ametlla de Mar, Gandesa i Bot. S’aniran anunciant pel Canal Terres de l’Ebre, T.E. i a “Poesia per la Pau” de Ràdio Ràpita i per altres mitjans, com el blog de Glòria Fandos, Facebook i per la premsa escrita en la que col•laboro.
Benvinguda la poesia a la nostra estimada societat, per un camí d’amor i pau.

dimarts, 15 de març de 2011

Tornem a parlar de la dona

 

 

 

TORNEM A PARLAR DE LA DONA
 

No tindria res d'estrany que es parli de la dona, com es pot parlar de l' home, notícies i esdeveniments sobre coses interessants de les quals són protagonistes, com a persones que formen part d'una mateixa societat. Agrairíem que les notícies fossin bones, però per desgràcia, no són les que més atrauen. Tot i que n'hi ha més de les que ens podem imaginar, per suposat, són les que ens fan mirar endavant, caminar el nostre camí amb alegria, esperança, i veure un futur prometedor, amb la lluita senzilla del dia a dia. Lluita sense pausa, sense parar, amb la tenacitat que no fa soroll, que ens fa abraçar la vida, en totes les seves vessants, sense limitacions, intentar solucionar entre tots i totes els problemes que sens presenten, de vegades en solitari, si són propis, personals. Però arriba el dia 8 de març, "Dia Internacional de la Dona", el dia de l'home encara no existeix, des de que existeix la humanitat, tots els dies han estat el dia . Potser ja es comencen a queixar, perquè ja no tenen tots els privilegis, ni són sempre nens, ni tenen totes les gràcies. No podrien aguantar els maltractaments psicològics, no físics, ni de l'esposa ni de cap dona, com sí ho han estat i estan suportant i sofrint les dones. Per desgràcia hem de tornar a parlar de la dona, per reivindicar, per lluitar per la seva dignitat com a persones, i no recaigui sobre elles totes les culpes, i siguin les responsables de solucionar els problemes. La dona ja no està sota el jou de l'esclavitud masclista, està "emancipada", paraula obsoleta, el significat de la qual és indignant, ofensiu, prepotent, es miri per on es miri. La dona, com qualsevol persona major d'edat i en plenes facultats, mentals, físiques i de mil preparacions indefinides, unides a la preparació acadèmica, intel•lectual i universitària,  pot estar "emancipada". Actualment hi ha més dones preparades que homes, però no estan preparades per enamorar-se d'un home que els robarà la intel•ligència i la vida. Cap ésser humà ho està. Es molt injust, encara que siguin opinions molt minoritàries, que no s'han de tenir en compte, que acusin a la dona de ser l'absoluta responsable del suposat problema que li pot produir una gestació que no la pugui portar a terme per mil causes, infinites, que podrien ser comprensibles i humanes. És una decisió conseqüent, reflexionada. Són tractades d'assassines i més, i que ja tenen la vida solucionada, perquè ha sortit una llei que recolza a la dona per prendre una decisió tan transcendental. El pes cau sobre elles com una llosa. A més una llei no serveix de res. La llei prohibeix matar, cometre abusos, maltractar, robar, estafar. La dona, sempre la dona, ha de pagar el plats trencats. Una gestació es conseqüència d'una relació, i de l'amor, seria dir massa? I l'home? On queda l'home? En la interrupció de l'embaràs, en la majoria de casos és culpable l'home, però com a irresponsable se'n vol sortir, perquè per a ells, sí és un problema, i en la majoria dels casos fuig, fent palès el seu infantilisme i la poca responsabilitat i una traïdoria sense precedents cap a la dona. Passi el que passi, independentment de com vagi evolucionant aquesta madeixa moral d'embolics i d'injustícies, hem de recordar aquelles dones que van morir a Chicago, al 1857, a una fabrica tèxtil, reivindicant un salari igual al de l'home, en igualtat de condicions. Aquell horror i tants d'altres no els hem d'oblidar, per no repetir, com les dones assassinades per violència masclista a mans dels que un dia van jurar amor etern, a aquests, no s'ho mereixen i no els hi hem de donar una segona oportunitat. Com era una fàbrica de teixits, tots els cadàvers de les dones eren de color lila, el color representatiu de la dona, reivindicativa. Quina tristesa, no? Ningú va fer res per evitar tan horrorosa tragèdia. El poc valor que se li donava a la dona en aquell temps i ara. Encara existeixen cultures que les dones estant sotmeses i torturades per un masclisme i per què no dir-ho amb les paraules més exactes, per una maldat sense límits. S'ha d'eradicar aquesta marea d'horribles injustícies cap a la dona i nenes de tot el món. Sota la meva petitesa i la més estremida impotència se m'escapa de les mans i em produeix dolor al cor i a l'ànima. Sant Agustí va escriure que el fetus del nen tenia ànima abans que el de la nena, o sigui que el nen era superior. Era masclista i tenia imaginació. Que en tenim d'ànima? I cor? El que sí tenim és ment, i més val tenir-la clara. El sentir del cor i de l'ànima, és el més enllà inabastable, paraules per expressar allò inexplicable i fer metàfores poètiques.
 
Glòria Fandos
 

 



Col·laboració "23 per al \"Dixa'm vore\" al canal de T.E."

 

En dimarts i 15 de març vaig tenir la col·laboració 23 per al Dixa'm vore, al espai de la literatura i la vida es donen la mà, varem tenir com a convidada a Paquita Castells, de Deltebre, com a component de l'Associació Cultural "Poetes de l'Ebre" , que estem promocionant recitals i la presentació de l'antologia 2010, a Amposta i moltes més poblacions de les terres de l'Ebre i més enllà. Hem parlat de poesia, i hem recitat a tres veus uns poemes de Paquita, del lirisme més fi i exquisit, l'autora Diana i jo mateixa.  

 


Col·laboració 23 al Dixa'm Vore

dissabte, 12 de març de 2011

Presentació a Tarragona

El dia 12 d'abril, a les 7 de la tarda, presentació del llibre de Gloria Fandos "La sirena de l'Ebre" de l'editorial Setzevents, a la llibreria Abacus de Tarragona, carrer Gasòmetre, 32.


dijous, 10 de març de 2011

PROGRAMA 101 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA

Una quinzena més, dia 10 de març i a l'horari habitual, les 9 de la nit, els micros de Ràdio Ràpita m'acullen, per divulgar actualitats, dèries poètiques, per a omplir uns espais, de paraules i versos, caminant o volant per camins intangibles i a la vegada tan reals com la mateixa vida, de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà.

Us he dedicat amb tot el cor, una selecció de petits poemes d'amor, de llibre "Al vent de l'Ebre". L'amor porta poesia i la poesia pau... Espero que us agradin.

He donat un toc positiu de la dona , en el seu avenç a la societat, ocupant el lloc que es mereix i li correspon, com a persona, per raons de pes i de justícia.

Glòria Fandos



Escoltar el programa:
Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 11-03-11 by JARF1992

dimecres, 9 de març de 2011

Activitats de "Poetes de l'Ebre"

Tortosa 8 de març de febrer de 2011

Estimats i estimades poetes i poetesses, amics tots,

El motiu d’aquesta primera carta, com a responsable d’aquesta Associació Cultural de Poetes de l’Ebre, em causa emoció i alegria, com és de suposar és per a informar-vos de notícies bones, crec que molt bones, malgrat en mig de la crisi que tots estem sofrint, hem estirat els diners i les il•lusions, com no era menys d’esperar, dels que em coneixen que sou quasi tots.

Tenim moltes novetats.

- AMPOSTA:
Trobada literària de l’Associació Cultural “Poetes de l’Ebre” celebrant els 10 anys de la seva fundació.
Dia: 7 d’abril, dijous, a les 2 de la tarda, dinar de germanor al restaurant Neidi, Av. de la Ràpita, 150 d’Amposta, i a les 7’30 presentació de l’Antologia i recital a la Sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó. Amb la presència Ma. Mar Panisello, Regidora de Cultura, Manel Ferré Alcalde d’Amposta, Joana Serret directora de la Biblioteca i Mario López.
Preu del menú 12 Euros, poetes i personalitats polítiques i culturals convidats.
Es prega ràpida contestació, quants poetes i quants acompanyants.

- TORTOSA
Dia 9 d’abril, dissabte a la 7 de la tarda al local de l’Associació de Veïns del barri Sant Llàtzer. C/Barcelona nº 115. 977 44 10 72.

- AMPOSTA
Club Sant Jordi- Av. Catalunya, cantonada C/ Amèrica.
Dia : 14 d’abril, dijous a les 6 de la tarda.


- L’ALDEA:
Dia: 29 d’abril, divendres a les 9 de la nit, Ajuntament de l’Aldea.

- DELTEBRE:
Dia: Dissabte 30 d’abril hora a les 8 de la tarda. Ajuntament de Deltebre. Necessitem els noms dels poetes que assistiran per recitar.

- AMPOSTA:
Dia 5 de maig a l’associació de Mestresses de Casa, a les 5 de la tarda. Passatge Cervantes, nº 5.


CAMINS DE SOMNI

Deu anys caminant
per camins de somni,
plenes les mans
de flors i poemes,
recollint els fruits
dolços i ensucrats
de les primaveres,
perfumades, joioses,
l’amor que desprèn
un cor de poeta...

Glòria Fandos i Gràcia

COL·LABORACIÓ 22 PER AL DIXA'M VORE DE CANAL T.E.

El dia 8 de març, a la col·laboració 22 per al Dixa'm Vore dirigit per Diana Mar, ens ha acompanyat Antònia Paterna, nova component de l'associació Cultural "Poetes de l'Ebre". Ens ha parlat de la sensibilitat i la necessitat que té la dona d'expressar en paraules, en poesia, els seus pensaments, sentiment i angoixes. Hem tractat el tema del dia de la Dona treballadora, que avui es commemora. He donat un toc dels pros i contres de la poesia relacionada amb la dona, en unes pinzellades a través de la història.

SEGLE D'OR

Al segle XVI a l'edat d'Or, a la Noblesa, la societat Cortesana, l'alfabetització de la dona i les relacions amb Itàlia, les dones doctes són una realitat innegable, com Cristobalina Fernandez de Alarcon, Marcia Belisarda, Leonoe de la Cueva, i altres més, formen part de la poesia creada al segle XVI.

Estaven les altres dones, anomenades també cortesanes, cultes en coneixements d'art, d'escriure i recitar poesia, considerades dones de companyia per la noblesa , dotades de bellesa física, elegants, que tenien gran poder a la societat. S'aproximaven, com diríem ara, finament, a la prostitució de luxe, frivolitzant així, i perjudicant a les altres dones de lletres, que res tenien a veure a aquestes dones de companyia.


dimarts, 8 de març de 2011

Col·laboració 22 al Dixa'm Vore

UN ANY MÉS, EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA


Sembla ja repetitiu, però un any més, el dia vuit de març se celebra el dia de la dona treballadora, però no és un tema acabat. Hem de seguir la lluita, però també recordar que la mort d'aquelles dones heroïnes i màrtirs, l'any 1870 a Chicago, reivindicant els seus drets, no han estat en va. Poc a poc, però sense pausa, la dona està ocupant el lloc que li correspon a la societat. L'avanç de la dona en el món laboral, podem dir que és positiu. Cada cop té una preparació més elevada, tant en estudis universitaris com en oficis i destaquen en ser empresàries. Abunden moltes dones doctores, en totes les especialitats, psicòlogues, dentistes, uròlogues, ginecòlogues, oncòlogues, oculistes...També enginyeres, químiques, advocadesses, jutgesses...Ocupen alts càrrecs de responsabilitat en la banca, en tutories...en la política... Són repartidores, taxistes, conductores del transport públic, tan d'autobusos petits o de gran mida, camioneres. Molt respectades i valorades pels seus companys, cobrant el mateix sou que els homes. Quan han de ser mares, continuen amb el seu contracte, amb quatre mesos de descans laboral, compartit amb el pare, si així ho decideixen. Està per aprovar, però s'ha dit que la llei de descans maternal i paternal passarà a ser d'un any.

Sempre hi haurà una minoria que posarà enrenous hi ho voldrà embolicar tot. Però la societat no sobreviu de minories negatives. La igualtat entre persones cau pel seu propi pes. Per una lògica intel·ligent que cada cop més, ens fa veure un camí més ample. Aquelles dones, de les quals els seus cadàvers van sortit tintats de color lila, allà on estiguin, estaran satisfetes, al veure que les seves morts no han estat en va. Així com totes les dones que des de llavors, també han estat víctimes i han pagat un preu d'una manera o una altra, fan florir un jardí d'esperança a la nostra societat. On les roses vermelles és tornen blanques i un intens perfum amara l'ambient. Un jardí on els herbeis verinosos no tenen color ni perfum, són invisibles. Però aquell color lila, barrejat de sol, de rosa, de blau, de vermell, de blanc... i de vida, sempre l'hem de tenir present, per a seguir lluitant, per que la dona tingui una societat justa.

Glòria Fandos

dimecres, 2 de març de 2011

Pugeu al carro

Escriviu poesia i voreu com ve l'alegria i les ganes de fer coses, de veure el sol cada dia, i compartir les teves dèries amb els amics i amigues, i respirar la vida... és que és tan bonica!!! Pujeu al carro dels poetes, joventut i de totes les edats, recorrerem camins, carrers i pobles... i sempre amb un somriure als llavis, i pensaments joiosos... anem... caminem, és que ens esperen!!! Són la nostra gent. No els podem defraudar, perquè ens defraudarem a natros mateixos!!!

dimarts, 1 de març de 2011

Col·laboració 21 al "Dixa'm Vore" del Canal T.E.


Avui dimarts 1 de març a la col·laboració 21 per al "Dixa'm vore" de Diana Mar al Canal T.E. he fet un avanç de l'Antologia 2010 de "Poetes de l'Ebre", en format paper, acabada d'arribar, amb una trentena de participants, un pròleg de Ma. Mar Panisello, Regidora de Cultura de l'ajuntament d'Amposta i un epíleg de mi mateixa. Poetes de l'Ebre, corrent poètica que ocupa un lloc privilegiat a aquestes Terres de l'Ebre i de més enllà i el que queda per caminar i per avançar.

També hem parlat de la llegendària poetessa de l'antiga Grècia,

SAFO DE LESBOS

Va ser una poetessa grega que residia a l'illa de Lesbos (604aC) formava part de les dones dedicades al culte a Afrodita, conreava la poesia i la música. Va morir en avançada edat.

Només es conserva una Oda completa i fragments d'altres obres. Poesia d'un estil senzill i clar. Descriu una passió amorosa i de desig físic i intimista, adreçat a les dones del seu grup o als deus, en particular a Afrodita, exaltant supremacia de la bellesa i el sentiment

La seva fama va ser enorme. Plató la considerava com una musa. De l'illa on va néixer deriva la paraula lesbianisme i del seu nom, el sinònim "safisme" . La poetessa més traduïda i imitada de la antiguitat clàssica.

La Diana i jo hem acabat llegint dues estrofes de la Safo, del més pur lirisme i la finesa que li caracteritza.