dilluns, 27 de desembre de 2010

NAVIDAD

LA

 

NAVIDAD

 

CAMINA LENTA

 

La Navidad camina a nuestro lado,

o nosotros caminamos con ella,

viendo pasar los tristes y alegres años

y en el cielo brillando la misma estrella.

 

El Niño Dios vuelve a nacer en un viejo establo,

nos guía con su luz eterna, lejana y divina,

la noche quieta, oscura, infinita, serena y bella,

seguiremos la vida, hacia un país misterioso y lejano,

hasta que la cera se derrita, se funda y se apague la vela.

 

 

Gloria Fandos

 

Navidad 2010

 



dijous, 23 de desembre de 2010

Programa 107 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

Teresa Silva (Amposta) i Pilar Zaragoza (La Ràpita)

He començat amb el poema titulat "Escolta el meu plor" del llibre "Llum de Tardor"

Avui ens han acompanyat les nostres estimades col·laboradores, la veterana Pilar Zaragoza de la Ràpita i la més recent Teresa Silva d'Amposta.

Hem tractat els temes de Nadal, la passió que Pilar sent per l'ordinador i l'Internet, i ens han delectat recitant uns poemes dedicats principalment al Nadal, però també d'altres coses d'actualitat.

Desitgem a tots els radiooients un Any 2011, venturós i ple de felicitat.

Ens han promès que ens acompanyaran en altre ocasions.

He acabat el programa amb el poema titulat "Un altre Nadal" i molts més que vindran. Us esperem a tots i a totes a Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita, amb poesia i més coses.

Podeu escoltar el programa aquí:


COL·LABORACIÓ 13 AL “DIXA’M VORE” DEL CANAL T.E.



El dia 21 de desembre a la meua col·laboració en el programa “Dixa’m vore” del Canal T.E. titulada “La literatura i la vida es donen la mà” vàrem tenir un preludi de Nadal. Desitjos d’amor i Pau i poesia. Ens va acompanyar Tere Gisbert, presidenta de les Mestresses de Casa d’Amposta i component de “Poetes de l’Ebre”.
Tere ens va recitar el seu primer poema de Nadal que havia escrit, titulat “Arriba el Nadal” i per la meva part, el nou poema nadalenc “Un altre Nadal”. Vàrem tractar alguns temes quotidians del dia a dia, i esperem rebre l’Any Nou, en progrés, que la societat miri al davant, en qüestions econòmiques, socials, humanes i jurídiques. No albiréssim un fum nebulós que ens vol esborrar l’horitzó. En alguns temes, anem enrere, retrocedim... i és trist, molt trist.
Bones Festes Nadalenques i un venturós Any 2011, telespectadors de “Dixa’m vore” i més enllà.

RECITAL I PRESENTACIÓ A AMPOSTA






PRESENTACIÓ DE "SIRENA DE L'EBRE" I RECITAL DE "POETES DE L'EBRE"




Un èxit i una gran satisfacció, la vetllada literària que vàrem celebrar el passat dia 10 de desembre a les 7’30 de la tarda a Amposta, a la Sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, amb el recital i el canvi de junta del Grup “Poetes de l’Ebre” i la presentació del llibre de relats de la sotasignant.

Acte presidit per la Mari Mar Panisello, Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta. L’Alcalde Manel Ferré va excusar la seva absència. Mari Mar ens va dedicar unes paraules entranyables, i va mostrar la seva alegria al donar continuïtat al Grup “Poetes de l’Ebre”, nascut des del principi d’aquesta regidoria. Amb la bona feina feta per Miquel Accensi i la seva junta, passant actualment la responsabilitat a la que fa aquest escrit, i que la nostra poesia vagi endavant amb la il·lusió d’expressar sentiments, com sempre.


A continuació es va presentar el llibre “La Sirena de l’Ebre” de Glòria Fandos, a càrrec de Fèlix Rodríguez i Fandos, president Comarcal d’Unió de Joves de les Terres de l’Ebre, que forma part de la nova junta com a secretari de “Poetes de l’Ebre” .

Varen assistir una gran majoria de participants de poetes i poetesses del grup, delectant al públic amb la riquesa i variació d’estils, versant sobretot al Nadal, amb dolços i sentits poemes, com també ho van ser els pastissets i la mistela de la degustació, per acabar la Festa.




Agrair, com sempre, les bones atencions de l’amiga Joana Serret, directora de la Biblioteca.
Bones Festes Nadalenques i fins la propera celebració.

Glòria Fandos

dilluns, 20 de desembre de 2010

Presentació i recital poètic a Tortosa



RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ DE “LA SIRENA DE L’EBRE” A LA
BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO DE TORTOSA


El 17 de desembre i a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa es va realitzar el Recital Nadalenc, a càrrec del Grup “Poetes de l’Ebre” i es va presentar la nova junta d’aquest Grup Poètic, que fa més de 10 anys que fa camí, amb les seves poesies i paraules, per aquestes Terres de l’Ebre i de més enllà. Continuarem els de sempre, i els nous components, ressaltant a Quito Bosquet, poeta de la Ribera, de Miravet, Germán Rodamilans i Antonia Paterna, de Santa Barbara, i el jove Pau Roncero, de Tortosa.
Fèlix Rodriguez i Fandos, nou secretari del Grup, va fer la presentació literària del llibre “La Sirena de l’Ebre” de Glòria Fandos, que n’és la nova presidenta. Per continuar aquest camí de poetes i poetesses, amb els seus poemes com a únic equipatge, lleuger i honíric, per espargir els nostres poemes, sortits dels nostres cors, esperant continuï arribant als vostres, per omplir-los d’amor, Justícia i Pau, que pensem que la societat encara n’està molt necessitada. Seguint un camí de poesies, sumits i amarats amb del perfum de les flors més exquisides de la Literatura. Amb el suport de les Terres de l’Ebre en general i en especial l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta des del principi, que fem un camí al caminar, com digué Machado, ple de versos.
Va presidir l’Acte el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Joan Caballol, l’alcalde Ferran Bel va excusar la seva absència.
Agrair, com sempre, les bones atencions de la senyora Irene Prades, directora de la Biblioteca, i felicitar-los pel premi tant important que ha rebut, la XIII Edició del Premi Maria Moliner.
Vam acabar amb un tast de pastissets i vi dolç. Esperem que el 2011, ens porti una realitat dolça, de poesia i de pau.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Un Nadal més

UN ALTRE NADAL

 

 

Un altre Nadal m'espera,

no es cansa d'esperar,

cada any floreix

com nova primavera,

i ens cobreix de neu blanca

i de gebrada...

 

El temps camina i avança,

seguirem l'estrella

que allà al cel brilla

i ens cobrirà la terra

de pluja daurada.

 

Un altre Nadal m'espera

i molts més que vindran,

envoltats d'amor i pau,

d'alegria i de tendresa

 

El Nen Jesús, nounat,

sempre present...

entre la palla i el fred,

que dona llum al món,

sense ferides ni espases,

amb les mans unides

i el foc que escalfa

sense fum...

 

Glòria Fandos

 

Bones Festes Nadalenques 2010



dimarts, 14 de desembre de 2010

COL·LABORACIÓ 12 PER AL PROGRAMA "DIXA'M VORE"


S'apropa el Nadal, i em va atrapar la nostàlgia. Celebrem el naixement de Nen Jesús, són festes principalment dedicades als infants, als nens, dies d'il·lusió, de regals del Pare Noel, dels Reis Mags i no vaig poder evitar el portar un grapat de petits llibres, dels clàssics de Walt Disney , com ara "Els tres porquets", "La illa del Tresor", "La bella dorment" "Dumbo", que vola amb les grans orelles. Quin somni pot ser volar, però no amb les orelles, és obvi. Volar amb grans ales, com les dels àngels, però què millor que volar amb les ales de la imaginació?

També ens va acompanyar Teresa Silva, d'Amposta, de "Poetes de l'Ebre", que ens va delectar recitant una carta d'amor de Paco Rabal.

Vam tractar diversos temes d'actualitat, com diferències generacionals, culturals, de caire masclista, de progrés i de justícia, i formes de pensar evolutives, o comportaments passats a la història, però no del tot.

Per al pròxim dia deixem els poemes dedicats al Nadal, la màgia del Nadal, la màgia d'Orient...Uns dies per viure'ls, com en un oasis, en mig del desert, un desert ardent, que contrasta amb la neu, el gel i el fred que envolta el nostre Nadal, sempre únic i diferent.

Glòria Fandos

dissabte, 11 de desembre de 2010

PROGRAMA 106 DE “POESIA PER LA PAU”


Com el Nadal ja el tenim aquí, a la volta del cantó, en l’espai poètic del dia 9 de desembre, vaig començar amb uns petits poemes dedicats a aquestes entranyables festes, dels llibres al “Vent de l’Ebre” i de “Llum de tardor”

Vàrem tenir com a convidat a Rafa Balaguer, de la Associació Cultural “Morrapita” en defensa dels jocs tradicionals, com la morra i altres i també del folklore dels cantadors de la jota improvisada i les Rondalles, que recentment s’ha reconegut també com a folklore, no només de les Terres de l’Ebre, si no també de tota Catalunya.

Rafa principalment ens va parlar de les pròximes activitats que faran a la Ràpita, com serà la col·laboració a la Marató de TV3, per recaptar fons per a la investigació de malalties medul·lars i cerebrals adquirides.

Els impulsa la il·lusió, les ganes de treballar, de seguir amb aquestes tasques tan humanes i que tant necessita la societat, en temps de crisi. Enhorabona a aquesta joventut, que fan palès tenir cor i ànim d’ajudar, envers a les persones que ho necessiten. Sentiments que desprenen i, segons Rafa, els torna, multiplicat, en satisfaccions i esperances.

dijous, 9 de desembre de 2010

Programa 106 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

Avui ens ha acompanyat Rafa Balaguer, el president de l'Associació Cultural "Morrapita".
Podeu escoltar el programa aquí:



dimarts, 30 de novembre de 2010

Col.laboració 11 a "Dixa'm Vore" de Canal T.E.



L’actualitat demanava saber que ha passat en les eleccions, en la Política, que tot anirà per a millor. Ho esperem? Ho dubtem?
Jo personalment, seguiré sense massa canvis, en el treball del dia a dia, vore una mica la realitat, i seguir el meu instint per escriure, que és la meua riquesa particular, els meus camins de paraules, de poesia. Què seria la vida sense la poesia, la lírica, la flor més exquisida de la literatura? O no, perquè també poden sortir pifiades. Em pot semblar un poema passador, i pot ser mediocre total. També es pot viure amb la mediocritat, pot passar de tot, però així és la vida, i la vida és tan bonica...

El que em sembla meravellós és el llibre que vaig portar. Puc exagerar, però aquest llibre val per mil. Em refereixo a:

TODOS MIS CUENTOS, d’Ana Maria Matute.

Ana Maria Matute ha guanyat tots els premis importants haguts i per haver. L’últim, el Premi Cervantes, al seus 85 anys. Si somiés en tenir un referent, semblar-me a alguna escriptora, voldria escriure com Ana Maria Matute, sense dubte. Però evidentment, sempre es quedaria en un somni, intentant seguir-lo. Potser em posaré a escriure contes, infantils o no.
El seu món literari es basa en la imaginació, és el que a mi m’agrada, la imaginació, així no et pots equivocar en res, cosa que mai m’ha passat. Què meravellós, només de pensar-ho, se m’enlaira el cor i la ment. Sense imaginació no seriem res, segons l’escriptora.

El primer conte tracta d’un nen que als tres dies de nàixer, perd la veu, i es dedica a buscar-la, perquè a algun lloc l’ha de trobar. Va creixent i no podia parlar amb les persones, però parlava amb el vent, amb els ocells, les plantes, els animals, amb els insectes... Salva un grill que uns nens el volien matar, ja li havien lligat un fil a una pota... i l’acompanya per anar en busca de la seva veu...i moltes coses fantàstiques, que no semblen tant per a petits.

Miquel Accensi, president del Grup “Poetes de l’Ebre” ens va acompanyar, ens va contar, com han sigut els quatre anys de trajectòria poètica, i em va passar públicament la batuta intangible del mandat oficial del Grup., en aquest programa, el “Dixa’m vore”, al Canal T.E.. He acceptat, amb una emoció comprensible. És un compromís i una responsabilitat, ànim no em falta, és un plaer i una gran satisfacció. Un agraïment molt espacial per a tots els components del Grup i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta per la confiança que m’han atorgat, amb una nova junta, però és cosa de tots, entre tots ho farem, i la poesia farà camí, per les Terres de l’Ebre i de més enllà.

divendres, 26 de novembre de 2010

Recital POETES DE l'EBRE



EL GRUP "POETES DE L'EBRE" CONTINUA



El Grup "Poetes de l'Ebre" continua i continuarà fent camí, per les terres de l'Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l'anterior junta, encapçalada per Miquel Acienci, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada, aquest plaer i aquesta passió i l'amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d'aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que amb la nova junta, també forméssim part del vostre, ja que tots els components som igual d'importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l'entusiasme de tots vatros no es podria fer res. Com digué Machado, "vers a vers, cop a cop, es fa camí al caminar”, en el nostre cas només hi haurà versos.
Seguirem els consells de Miquel, que tan bona tasca han estat fent, continuarem amb les seves normes, que han funcionat molt bé, no sé si en aquesta continuació es podrà igualar, intentarem que amb l'ajuda de tots surti endavant.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.

No hem d'oblidar la inestimable ajuda i suport de l'Ajuntament d'Amposta, aquest any, no sé si hem fet tard per al suport econòmic, però el moral el tenim incondicional.
També gaudim del suport de les Terres de l'Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Una abraçada per tots i totes, als que ja ens coneixem, i el que falten per conèixer.
Gràcies per la confiança, esperem no defraudar.

A continuació totes les informacions corresponents i la meva adreça i E-mail per comunicar-nos.

Glòria Fandos Gràcia
C / Rosa Maria Molas, 18, àtic H
43500-Tortosa (Baix Ebre)
Telèfon:977 44 21 20
E-mail gloria.fandos@orange.es

Els que s’hi vulguin afegir, envieu les vostres dades.
Benvinguts al creixement de creació poètica de les Terres de l'Ebre i de més enllà.


1- Esperem poder seguir fent l'antologia poètica.
2- Envieu poemes per a omplir 4 pàgines, o sigui dues fulles i petit currículum i foto de mida de carnet
3- Tot corregit i per E-mail, el que en tingui i no en sàpigue, que li faci algun fill, net o amic.
4- Es faran 300 exemplars.
5- En qüestió dels llibres continuarem amb les normes de l'anterior junta, cada component rebrà cinc exemplars i en pagarà tres.
6- Els components que tinguin llibres per presentar, es podran fer conjuntament amb el recitals.
7- Si es poden fer els premis, es necessiten 3 persones per fer de jurat.
8- S'obsequiarà amb una antologia als mitjans de comunicació, que ens ajuden a la divulgació, tant en premsa escrita, radio i televisió i a autoritats, polítiques i culturals que col•laborin en nostres presentacions.

Servei de transport, si són a llocs propers. Si és per exemple a Tarragona o Barcelona, bus o tren.

ACTUACIONS I PRESENTACIONS

AMPOSTA.
Recital Nadalenc Poetes de l'Ebre
Presentació de "La sirena de l'Ebre”
Biblioteca Sebastià Juan Arbó
Dia 10 de desembre
Hora: 7'30 tarda

TORTOSA

Biblioteca Marcel•lí Domingo
Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre".
Presentació de "La sirena de l'Ebre"
Dia 17 de desembre a les 7'30.
Després torró i cava

Us hi esperem....

dijous, 25 de novembre de 2010

PROGRAMA 105 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA



Dia 25 de novembre, se commemorava el "Dia Internacional en contra de la Violència masclista".

Vaig començar l'espai poètic, i el vaig acabar amb dos poemes, del llibre "Al vent de l'Ebre", adients a aquest dia, dedicats a la dona, titulats "Camí de dona " i "Un caminet" i ni fet expressament, ni més crua i més clara la realitat que encara té la dona a l'actualitat . La dona camina per "Un caminet" el significat del qual vol dir estret, per tant, dificultós per passar, per caminar, per avançar...

Vàrem tenir com a convidat a Francesc Bosquet, poeta i pintor de la Ribera de l'Ebre, amic per Facebook, i ara també personalment.

Ens va enriquir el programa amb les seves paraules i els seus preciosos i sentits poemes de qualitat evident, nou col·laborador de "Poesia per la Pau". Un agraïment especial per la seva presència, i esperem que ens torni a col·laborar quan li vingui de gust, com no, com tots els que ens escolten tenen les portes obertes de Ràdio Ràpita.

Poemes i paraules que solquen l'aire, el mar, d'aigua salada, i els rius d'aigua dolça, amb tristeses i alegries, com així és la vida.

El pròxim dia més coses, no ens falteu, us espero.



---------------------------------------------------------------------------------------
Podeu escoltar aquí el programa:



dimarts, 23 de novembre de 2010

COL·LABORACIÓ Nº 10 PER AL "DIXA'M VORE" DEL CANAL T.E."



Bon dia Diana Mar i estimada gent de les Terres de l'Ebre i més enllà...

Tenim dos dies per reivindicar, per recordar, per defensar...

- El dia 20 el "Dia dels drets o defensa del nen".

El nens són el gran tresor de les nostres vides, els hem de cuidar, educar, tenir molta paciència i sobre tot molta estimació i amor. Són vides que creixen a les nostres mans, són la nostra responsabilitat, són flors que floreixen a les nostres mans...i al nostre cor.

- El dia 25 "Dia internacional en contra la violència de gènere"

L'origen d'aquest dia és en record de la mort de les germanes Miraval, a la republica dominicana.

Dos llibre per suggerir.

- L'EDAT D'OR d'Artur Bladé i Desumvila

- MIS CUENTOS de Puri Hernández.



L'EDAT D'OR.

L'autor no recorda haver viscut un moment feliç sense sentir una mica de tristesa.

Mostra el patiment d'uns pares amb l'absència, la mort de la seva única filla. Els pares, sumits amb aquest dolor, no són capaços de cuidar als dos fills, xiquets, el petit és el protagonista, passen a ser cuidats pels iaiaos, tant els paterns com els materns.

Pot ser que la literatura és una realitat idealitzada, i l'Edat d'or. Només els bons poetes i escriptors, arriben a convertir, si s'ho proposen, els records personals de l'edat pueril, en obra d'art.

Els records són la veritable riquesa, l'única riquesa nostra, l'únic tresor que ningú ens pot prendre.

Si ens falta la facultat de recordar, l'home no tindria res, ni tan sols esperances, i la nostra vida seria ben poca cosa, molt poca cosa.

El protagonista és un del dos germans que viuen la tragèdia familiar. Quan mor la seva germana... els pares tant enfonsats, que no es poden fer càrrecs del dos fills, això és molt fort, ell passa a viure amb els avis. Ell era el germà més feble, el més espiritual... Després, de gran, torna al poble, a la casa on va viure, durant la seva infantesa, que ja no existeix...aquest casa vivia amb ell, amb els seus records...i aquests records, fets literatura...és per a ell, L'EDAT D'OR.


MIS CUENTOS

És un llibre infantil, amb cinc contes, preciosos, com trets d'un passat, una gran riquesa, per portar-la als nens d'avui, els de la play-station, jocs de les noves tecnologies...

Es trobaran amb una carta que porta notícies bones, i vol arribar al seu destí...

La tortugueta que passeja a l'aleta d'un dofí... pel mar... i són atacats per un tauró...
O el d'una nena que parla amb quatre roses, li donen consell. La Carmesí, la Vermella, la Rosa i la Blanca, d'allò més interessant... El primer llibre escrit per una xica d'or, amb cor de nena.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Los niños que gran tesoro

LOS NIÑOS, QUE GRAN TESORO

El 20 de noviembre se celebra el"Día Internacional del Niño". El día del niño, ya no recordaba que había un día representativo para defender los derechos del niño. Porque para mí, como creo que para todos, el derecho de defender a los niños es todo el año. A los niños, desde que nacen y antes de nacer, hay que cuidarlos, mimarlos, educarlos acompañarlos, guiarlos como el tesoro más grande, pues de ellos depende el futuro de nuestra sociedad que es nuestro propio futuro, el de los padres y el de los educadores. Que el día de mañana tengamos una agradable vejez y un final digno. Que la sociedad tenga un caminar de paz, de trabajo, de proyectos, de cambiar cosas, de mejorar, según el sabio criterio cotidiano, del buen hacer de cada día. Yo echo de menos mis tiempos de educadora como madre, no es fácil, para nada. Hay que armarse de paciencia, capacidad de convencimiento, de dialogo, de argumentar, de razonar, de poner ejemplos, utilizar metáforas. Improvisar, solucionar problemas...I enseñarles ha hacerlo por si mismos... Es tener unas vidas en tus manos, en toda la extensión de la palabra, una gran responsabilidad. Pero sobre todo actuar con mucho cariño i mucho amor. Capacidad de sacrificio. Ser padres no es cualquier cosa. Lo mismo que los educadores profesionales. Los niños son el mayor tesoro de nuestra sociedad, que hemos de proteger y guiar para que tengamos un futuro de oro, iluminado por los rayos del sol...

Gloria Fandos Gracia


dissabte, 20 de novembre de 2010

Dia 25 de novembre, "Dia Internacional en contra de la Violència Masclista"

¿LA REALIDAD ESTÁ CAMBIANDO?

Esta realidad, aunque algunos quieran hacernos creer que está cambiando, no es así. La mujer se queda con los hijos, sin paga del ex-marido, que para ellos ahora es lo más preocupante, dejando así ver su miseria de alma. y de corazón Los hijos, si son de corta edad, necesitan mucho amor, mucho cariño y mucho tiempo. Además necesitan mucha atención, muchos cuidados, cariño y tiempo, cualidades y sentimientos que no se pagan con dinero, pero que también se necesita, y un techo, por supuesto, no van a vivir bajo un puente, que por lo visto eso quisieran algunos progenitores hombres. Por lo que ahora está aflorando de su parte es eso. Lo están viendo bajo su egoísmo y la comodidad en la cual estaban posesionados y apoltronados sus ancestros, y así quisieran seguir.

Callar y huir, este es el triste camino que le queda a la mujer en este chamuscado presente en el cual vive, aunque se empeñen en no querer reconocerlo, todavía es así. Si es que vivir con miedo es vivir. Porque hay miedo, aunque no queramos, la maldad es poderosa y fuerte.

La mujer está hecha de cielo, como dijo el Papa Juan XXIII, todos estamos hechos de Cielo y un día todos nos encontraremos en él. También dijo "no tengáis miedo, la bondad siempre vence". Pero vemos con amargura que no es así. La sociedad es como un tronco viejo podrido por la carcoma de la maldad. La mujer calla y huye. Calla los maltratos y al final de su camino tiene el premio de la muerte. La sociedad es hipócrita y falsa. La mujer es acosada por cualquier jefecillo, de sección de una fábrica o empresa, o asociación. La mujer huye. Se queda sin trabajo, sin compañeros, que creía eran amigos. El mundo es muy grande y encontrará otro trabajo y otros compañeros que sean más nobles.

El problema es el machismo. La mujer no tiene que callar ni tiene que huir. No al maltrato ni físico ni psíquico. Este camino, el de plantar cara, se está haciendo realidad, tiene soluciones satisfactorias.

Aunque todavía hay mujeres que viven su cruz, otras se suicidan o viven sin vivir. Por suerte actualmente hay soluciones para estas injusticias. Ni tradiciones, ni culturas que atrasen ni corten el camino de la sensatez y la verdad. Toda la sociedad hemos de estar de acuerdo y ayudar a que la mujer no se sienta sola, y lo está consiguiendo. No pongáis empeño en poner palos a la rueda que sigue, pues no la podéis parar. Que este escrito no sirva para que estas minorías se crean más importantes de lo que son, pues no es así. No son nada. Absolutamente nada.


Glòria Fandos Gracia

Tortosa (Tarragona)

dimarts, 16 de novembre de 2010

COL·LABORACIÓ Nº 9 PER AL PROGRAMA "DIXA'M VORE" PER AL CANAL T.E.


Una vegada més amb Diana Mar i tots vatros, gent de Les Terres de l'Ebre i de més enllà.

Com no, m'agrada recomanar llibres. Llibres de paper, encara que també hi ha en digital. El llibre "La Sirena de l'Ebre" per exemple, el trobareu en digital, a l'Editorial Setzevents i a la Llibreria Viladrich.

Avui us porto tres llibres.

L'Alquimista de Paulo Coelo.

Lo Nostre Teixidor "L'últim cantador del Montsià" de Glòria Fandos.

I "Llum de Tardor"

L'ALQUIMISTA DE PAULO COELHO.

Parla del somnis, de la recerca dels somnis, mentre vas darrere d'un somni, mantens la il·lusió. Si aconsegueixes aquest somni, s'apaga la il·lusió, i has d'anar en busca d'un altre somni.

Santiago el protagonista que era un pastor d'Andalusia, va somiar diverses vegades, quan dormia a una ermita mig derruïda, que hi havia una figuera, que a les Piràmides d'Egipte trobaria un tresor. Ven el ramat d'ovelles, i emprén un viatge imprevisible, d'aventures, creuant el desert, recercant una quimera, el somni en sí. Al llarg del viatge aprèn a escoltar i entendre al seu cor i a desxifrar el llenguatge més enllà de les paraules. Amb aquest enriquidor viatge, Paulo Coelho recrea un símbol preciós y revelador de la vida, l'home i els seus somnis. Després de moltes aventures, i passar mil peripècies, fascinants totes elles, arriba a Egipte, i allà descobreix que el tresor que ell busca el trobaria a Espanya, a un poble d'Andalusia, enterrat a una ermita mig derruïda, a la qual hi havia una figuera...

LO NOSTRE TEIXIDOR DE GLÒRIA FANDOS

He pensat que seria adequat parlar dels cantadors de Les Terres de l'Ebre de la jota improvisada, en aquest cas de "Lo nostre Teixidor" Encara és actual la notícia de la Jota de les Terres de l'Ebre, ja que ha estat reconeguda com a folklore Cultural de Catalunya, com la Sardana. Hem de pensar que la Jota es balla amb la música de la Rondalla, i els cantadors de la jota improvisada, canten acompanyats de la Rondalla. Aquests cantadors són l'autèntic i originari folklore de les terres de l'Ebre.

Va ser un plaer llegir uns textos.

Lo Teixidor està delicat de salut, però encara va cantar aquest any a les festes d'Amposta, a l'Hospital on està ingressat.

Per acabar, entre la Diana i jo, una estrofa cadascuna, vàrem llegir un poema, dedicat a lo Teixidor, del Llibre "Llum de tardor".

Glòria Fandos


dijous, 11 de novembre de 2010

PROGRAMA 104 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA


Avui hem tingut com a convidada a Mari Carme Roig, per via telefònica, bona poetessa i bona amiga, de L’Hospitalet de Llobregat. Els nostres camins literaris es van creuar, per desig el destí capritxós, en les sempre entranyables vetllades literàries, lliurament de premis i així va seguir una amistat. Està molt posada en el món literari, crea una revista literària, organitza jornades literàries, per suposat. L’any passat em va convidar a participar amb la meva obra al Centre Lleidatà de Barcelona molt satisfactòria, per suposat. Molt agraïda, i aprofito un cop més per donar-li les gràcies.
Després de començar el programa amb "Poesia per la Pau", poema que dóna nom a l'espai poètic, hem parlat amb Mari Carme, i també ens ha recitat uns dels seus poemes. La qualitat és evident. Enhorabona. Ha estat un plaer tenir-la amb tots nosaltres, a les Terres de l’Ebre, que agraeixen enormement les iniciatives, i el treball creatiu, participatiu, desinteressat, de la seva gent, en totes les seves vessants, les seves mires, i en cas que ens ocupa, la Cultural i la literatura, els valors humans del nostre territori, que mirem més enllà, en l’horitzó del nostre futur.
Gràcies una vegada més Mari Carme.
Per acabar, “Una il·lusió”, del llibre al vent de l’Ebre.
I a tots vosaltres amics i amigues de “Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia, més bé una nit, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.
Glòria Fandos

  • Podeu escoltar el programa aquí:



dimarts, 9 de novembre de 2010

8a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.



En el programa d'aquesta setmana hem parlat dels següents tres llibres.

  • “Terra baixa” d’Àngel Guimerà
  • “Antologia de Poesia Catalana Femenina” compilada per Carme Riera, que també participa.
  • “Memòries de l’aigua”. Onze escriptores i el seu món. A cura de Lluïsa Julià.

TERRA BAIXA.

És una obra de teatre, per tant forma part del gènere literari dramàtic, dins del qual està la tragèdia i la comèdia.
Aquesta obra va ser estrenada el dia 30 de novembre de 1896 al teatre Espanyol de Madrid, per la companya Guerrero-Mendoza. O sigui que es va traduir a castellà, ja que la versió original, que era català, la va estrenar la companyia Teodor Bonaplata al Teatre Principal de Tortosa el dia 8 de febrer de l’any següent, el 1897. El mateix mes es presenta a Reus, al març a Sant Feliu de Guíxols, el mateix mes a Manresa i al maig al Teatre Romea de Barcelona. A partir d’aquí arrenca la celebritat de Terra Baixa.

Terra baixa és l’obra més traduïda i més coneguda d’Àngel Guimerà. Es porta a l’opera en alemany i en francès. La classificació de les seves escenes passen de ser còmiques a intensament dramàtiques. Té un gran domini de la tècnica de l’obra.
La figura central del drama, Manelic és el símbol de la bondat natural de l’home, que contrasta fortament amb la gent de la Terra baixa que representa, en definitiva, la societat. És la consolidació del teatre català modern. Estem parlant de finals del segle XIX i el principi del XX.


ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA FEMENINA.

Com és poesia, és del gènere literari Líric. Recopilat per Carme Riera. Compta amb el pròleg de Joana Ortega, presidenta de l’Institut català de la Dona, l’any 2003, quan es va editar el llibre.
Les poetesses que es reuneixen en aquesta Antologia tenen en comú el ser dones, escriure en català i es van donar a conèixer el segle passat.

Tret de Maria Salvà, que pertanyia a una família il·lustrada la seva formació és autodidacta, totes les altres tenen preparació universitària, com la filosofia i lletres, filologies i música. A excepció de tres dones, totes les altres van treballar, també fora de casa, com a professores. Una dona pot explicar el sentit de la maternitat, quasi totes tenen el rol femení a l’hora d’escriure.

Les més joves són:

Vinyet Penella. Sitges, de 1954
Teresa Pascual. Grau de Gandia, de 1954.
Ma Mercè Marçal, Ivars d’Urgell, 1952, i va morir en 1998, als 46.

Una Antologia per calar a fons, i no oblidar-la.



MEMÒRIA DE L’AIGUA.
ONZE ESCRIPTORES I EL SEU MÓN.

És una recopilació de textos de dones escriptores, de la Literatura Catalana. La relació entre onze escriptores i el seu món creatiu i la seva vinculació amb la literatura Universal.
Per tal que hagi una unió d’aquestes escriptores, que no vagin espargides i en solitari, en mig d’un gran món i una mica perdudes entre la gran majoria d’autors masculins.
Molt interessant, i també reivindicatiu de cara les grans dones escriptores, que fan molta falta a la gran trama literària.


En honor a aquestes dones i a totes, en tots els àmbits, vaig recitar el poema “Camí de dona”, del meu llibre “Al vent de l’Ebre”.

dimarts, 2 de novembre de 2010

7a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.


En la secció d'avui de Literatura i vida, he recomanat tres obres literàries:

1- “Terres de l’Ebre” de Sebastià Juan Arbó
2- “Arbreda Ebrenca”, 55 autors de les Terres de l’Ebre
3- “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol

TERRES DE L’EBRE

L’autor descriu d’una manera magistral i emocionant l’espai humit més important de Catalunya. Narra detalladament la història de tres generacions de pagesos que lluiten per sobreviure a la Ribera de l’Ebre, treballen de sol a sol en unes terres difícils de conrear. També la violència. Un fort impacte per la força tràgica dels temes tractats. Les diferències socials. L’abús de poder dels terratinents propietaris de les terres de la Ribera, de cara als pobres pagesos sumits en la més extrema pobresa i ignorància.

El gènere literari és l’èpic. També la forma estètica podria ser del “tremendisme”, exagerar les situacions descrites, explicades amb molta cruesa, encara que fins al 1940 no es va definir aquesta forma, en la literatura espanyola la més representativa va ser la novel·la de Camilo José Cela, “La família de Pasqual Duarte”.

L’ARBREDA EBRENCA

És una antologia de relats i poemes, on ens reunim 55 autors de les “Terres de l’Ebre” per parlar cadascú del seu arbre preferit. Aquest llibre és la gran eclosió literària Ebrenca, de la més rabiosa actualitat

Els arbres tenen una similitud amb la vida humana, les branques amb les seves fulles sempre miren al cel, als núvols, que representen a la ment humana amb les seves fantasies i les seves il·lusions, pujar amunt amb les nostres vides. El tronc es la plenitud, la realitat que porta unes arrels, per tocar de peus a terra, amb el coneixement i la raó. Les arrels més profundes és on tots anirem a descansar en pau, el final de la vida.

El gènere literari també l’èpic, que es forma amb la tragèdia i la lírica, que és la narrativa, amb realitats i fantasia.

ESTIMADA MARTA

Per definir aquest llibre en poques paraules, amor, erotisme... En totes les obres de Martí i Pol, gaudirem de la lírica més pura...

diumenge, 31 d’octubre de 2010

PROGRAMA 103 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA




”Poesia per la Pau” s’emet quinzenalment en dijous a les 9 de la nit des dels estudis de Ràdio Ràpita. Gràcies a la Regidoria de Cultura i l’ajuntament de la Ràpita. I a l’Hernan Subirats de Control. També ho podreu escoltar per Internet a radiorapita.com. A més de poesia, versos, versets, us trobareu amb temes d’actualitat, literaris, humans, tradicionals, mèdics, musicals i més...

El dia 28 d’octubre vàrem tenir com a nova convidada a la senyora Laura Matamoros de la Ràpita, espero que ens col·labori en successives emissions, que li agafi regust a aquest espai poètic.
Vaig començar amb el poema titulat “Tristor” del llibre al vent de l’Ebre.

Laura és afeccionada a escriure des de que era petita. Ens va delectar amb un sentits i entranyables poemes dedicats, sobre tot a les seves netes.

També ens va explicar emocionada, el viatge que varen realitzar per celebrar el cinquanta anys de casats, de cinc dies de durada, que els obsequia la Generalitat. Va ser un plaer escoltar-la.

Vaig acabar amb el poema “Dubtes a l’Ànima” també del llibre “Al Vent de l’Ebre”

Amics i amigues de Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

6a col·laboració a "Dixa'm vore" de Canal T.E.



DIA DE TOTS SANTS

Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.

La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L’impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l’hivern que ja comença a fer-se present, d’aquí la gelor de la mort.

Però no hem de tenir por dels morts, més bé l’hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.

El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...

Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l’hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.

Impressiona la gran fastuositat i luxe de moltes tombes, que son d’una bellesa extraordinària. Estàtues de verges, àngels amb unes ales precioses, digne d’admirar, esculpides de pedra o valuosíssims marbres, d’un valor econòmic impressionant.

Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l’envolta. Tot es vida, s’omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.
També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d’aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l’altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?

Glòria Fandos

dimarts, 19 d’octubre de 2010

5a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.



ACRÒSTICS

Un acròstic és una composició poètica en la qual les lletres inicials de cada vers, vistes en vertical, formen un nom o una frase. D’això en diem una composició acròstica.
El mot acròstic ve del grec (ákros: extrem, y stikhos: línia o vers). L’ús dels acròstics es troba ja en Les Sagrades Escriptures: Els salms, poemes que s’inclouen a la Bíblia, eren poesies destinades a ser cantades. Salm també és un instrument musical que en català s’anomena Saltiri.

L'acròstico més característic de la llengua espanyola está format pels versos que conformen el Pròleg de "La Celestina" de Fernando de Royas, (1499), les octaves del qual, es pot llegir la següent frase:
"El bachiller Fernando de Royas acabó la comedia de Calisto y Melibea y fue nacido en la Puebla de Montalbán"

Poema Acròstic dedicat a Diana Mar Gutierrez, presetadora de Dixa'm Vore:

Delicada flor de la Ribera,
Intel·ligència de la ment al cor,
Amistat i amor, són la teva estrella,
Ningú t’iguala, en bellesa i esplendor,
Amarada dels colors de la primavera.

Mirada dolça i blava de cel i mar,
Apareixen reflexos de llum de sol,
Renoves cada dia les teves il·lusions.

Guarneixes els teus cabells amb diademes d’or,
Unió de paisatges, els Ports i el Delta,
Temps per gaudir de tantes belleses
I tornar als orígens de la mare Terra,
Entonant cançons d’amor i de tendresa,
Realitats de la vida plàcida i serena,
Regals de paraules i lletres que estimes,
El gran sentit de l’existència,
Zero injustícies, ànima lliure,
com un ocell, amb les ales obertes
que solca el vent.

divendres, 15 d’octubre de 2010

"Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, programa 102


Aquesta edició ens va acompanyar el nostre col·laborador veterà del Casal dels Jubilats, Antonio Miravalles.

Podeu escoltar el programa del dijous, 14 d'octubre de 2010.




dissabte, 9 d’octubre de 2010

QUARTA COL·LABORACIÓ AL PROGRAMA "DIXA'M VORE

DIRIGIT PER LA PERIODISTA I COMUNICADORA DIANA MAR



S'HA ACABAT LA TRANQUIL·LITAT

Ja fa anys que ens lamentem quan arriben aquestes dates que s'obre la veda per als caçadors, que és legal, es considera com un esport, una afecció, que podem respectar, però que no tots compartim. Tenen que pagar una bona despesa per tenir una arma i la llicència corresponent. Els caçadors, amb el seu seguici de gossos, amb el seu aldarull, travessant les nostres finques, no sempre, però ho fan amb mala educació i incivisme, creient-se uns drets que no tenen. Tortosa no és una ciutat contaminada, per sort, però els caps de setmana les famílies van a gaudir, en plena natura rural, de tranquil·litat, silenci i un aire més net, entre oliveres, ametllers i garrofers; pins, malesa, farigoles i romer... i a delectar-se el paladar amb una rostida o una paella. Un espai obert en vistes al port i a Tortosa, un lloc estratègic per al caçadors, que envaeixen la propietat privada, fins i tot fent destrosses dels pins més grans i valuosos per facilitar-se la caça. Els capvespres de dissabtes i diumenges tot es nega de tiroteigs, amb la desagradable caiguda dels cartutxos per tot arreu, posant en perill la vida d'aquestes pacífiques famílies, que passegen i caminen per la seva propietat privada. Ens fan viure amb por i amb l'ai al cor. Demanem una mica de respecte. I fins al juny no s'acaba aquest malson. No sé quin divertiment hi troben matar ocells, tords sobre tot i altres espècies. Hem de recordar la prehistòria quan l'home caçava i pescava per alimentar-se, que pot ser més comprensible, però a la actualitat no és així. Em sembla que encara hi ha alguns bars o restaurants que es consumeixen a uns preus excessius, i que pot ser perillós per la salut, perquè poden estar contaminats. Pot ser alguns sí que cacen per menjar, però no d'aquesta manera. També al nostre costat hi ha gent amb moltes necessitats i economia molt precària... Però això ja és un altre tema.

L'any passat, vaig tenir una experiència, a la nostra muntanya em van caure perdigons al cap, quan estava passejant, i una tórtora a pocs metres va caure, amb les ales obertes, morta i amb sang. Vaig anar en busca del caçador que estava prop, a queixar-me clar, ja feia anys que en tenia ganes...


Glòria Fandos

TOT NO ÉS FUM

TOT NO ÉS FUM


Una plenitud immensa m'envaeix,
de fum que s'escampa i creix,
de color pàl·lid i grisenc,
com boirina entaranyinada,
que envolta l'entorn
i m'omple de plaer,
de somriures i m'acompanya
a les festes, a les primaveres,
d'amics i d'excursions,
a la Ribera a plantar arròs ,
i mans que recullen
les espigues daurades
amb els peus al fang,
o admirar oliveres mil·lenàries
de fulles verdes argentades


I em balla l'amor,
a la plaça tendra del cor.
Promeses i paraules,
com fogueres enceses
que s'apaguen
i només són fum.

Rellisquen les llàgrimes
galtes rosades avall,
que vessen dels ulls
inundats de tristesa
enterbolint la mirada,
albirant horitzons llunyans,
on veig de la mort,
la seva cara...

El fum i la cendra
d'una cigarreta,
uns llavis que versen
i anhelen besades,
són tardes somiades,
somnis de poeta...
On la llum del sol
ens aclapara de vida
i d'esperança incerta.


Glòria Fandos (5 d'octubre de 2010)

dissabte, 2 d’octubre de 2010

"Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, programa 101


Estimats , estimades oients, una vegada més amb tots vosaltres, amb l’espai poètic de “Poesia per la Pau” que s’emet quinzenalment en dijous a les 9 de la nit, des dels estudis de Ràdio Ràpita.
A més de poesia, versos, versets, cançons, romanços, us trobareu temes d’actualitat, literaris, tradicionals, de modernitat, musicals, mèdics i més...Gràcies a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l a Ràpita, vaig començar amb Josep Pitarch, després Ràpita Balaguer, i ara l’actual regidora de Cultura i Mitjans de Comunicació Amparo Pérez i a l’Hernan Subirats, locutor i tècnic de Control. També ho podreu escoltar per Internet a radiorapita.com.

En el programa del passat dijous, 28 de setembre, vaig començar amb el poema” Recordant a lo Canalero" del llibre “Al vent de l’Ebre.

Vàrem tenir com a convidada a Pilar Zaragoza, col·laboradora veterana d’aquest espai, estimada i enyorada.
Aquest estiu he tingut convidades que estiuegen aquí a la Ràpita, quin luxe, estiuejar a la bonica Ciutat de la Ràpita. Pilar no ha sortit fora perquè a la Ràpita ho té tot.
Pilar ens va contar que amb l’ordinador i l’Internet s'ho passa molt bé. Si no tingués aquest servei jugaria a les cartes, com fan les seves amigues del Casal.
Pilar ens va recitar uns poemes, molt sentits i entranyables, dedicats als pares i als fills, i com no al seu ja traspassat marit, que sempre el té al seu record i als seus somnis. Al seu estimat Tiano, que van compartir 60 anys de les seues vides.
Pilar un altre dia ens tornarà a acompanyar, sempre que li vingui de gust.
Vaig cloure el programa amb el poema “Camí sense retorn” del llibre “Al vent de l’Ebre”

I a tots vosaltres amics i amigues de ”Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu.


Aquí podeu escoltar el programa:






Glòria Fandos

TERCERA COL·LABORACIÓ A "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.


El passat dimarts 28 de setembre, a part de recitar del poema "Al vol dels sentits" del meu llibre Llum de tardor, vàrem parlar del controvertit tema:

DEIXEM DE FUMAR

Personalment, sense que ningú m’ho demani, sota la meva iniciativa, amb la sensibilitat que m’aclapara sovint, que pot ser un defecte o una virtut, segons com es miri, em prenc la llibertat de donar un consell, un suggeriment, des de la coherència, el coneixement i el pensament més lògic que tinc com a persona del carrer, però que, de vegades, veig més enllà del que hi ha al carrer. Més aviat demano en forma de súplica, pel vostre bé, pel nostre bé, per la salut de tots, de tota la societat: deixeu de fumar, i així tots deixarem de fumar. Per la vostra salut i la nostra. Em refereixo als fumadors actius i als passius. Aquests últims, treballadors de cafeteries o restaurants, on encara es permeti fumar als clients, a casa, que normalment abans fumava l’home, sofrint les conseqüències les dones i els fills i més si són nadons o infants d’edats prematures. Ja per suposat, és un gran perill que fumin les dones embarassades, per la salut del fetus, present i futura. És el principal motiu de les malalties respiratòries, la més greu, el càncer de pulmó. La setmana passada, a Barcelona, hi ha hagut una congrés internacional molt important de metges i científics, per tractar de les malalties respiratòries. Un avanç important que van comunicar és que en un futur, que podria ser no menys de cinc anys, es plantejaria el trasplantament de pulmó. La ciència sempre avança, dia a dia es fa una realitat, però no hem d’esperar i confiar-hi d’una manera alegre i irresponsable. Hem de pensar en prevenir, tenir cura dels nostres hàbits i conductes. No esperar que els trasplantaments i la ciència hagin de ser una solució total. Serien, en tot cas, una alternativa quan s’arriba a una situació molt greu, de vida o mort.

Sempre tindré present la pena tant profunda que vaig passar, i encara la tinc quan hi penso el dia vaig anar a veure al meu amic Sisco a l‘Hospital. Estava en fase terminal d’un càncer de pulmó, a causa d’haver fumat molt. Tenia poc més de cinquanta anys. No parava de lamentar-se. “Si no hagués fumat tant. Si hagués deixat de fumar a temps quan m’ho aconsellaven! Si pogués fer marxa enrere, però no puc!” El Sisco ja no podia rectificar. La mort li estava pujant per la gola, li tallava la respiració. Perquè només tenim una vida i no hi ha una segona oportunitat.

Intentem posar una mica de seny a la nostra existència i ho podrem contar.

El tòpic de que si tots i totes deixen de fumar, les tabacaleres i el Govern perdrà diners, tampoc es cert. Perquè els diners de la recaptació dels impostos de les vendes del tabac, se l’han de gastar a la Seguretat Social, en els tractaments de les malalties que aquest provoca. Aquí no val a dir, “És que mou molt diners, i això ja ho diu tot”. És trist., però sembla que quan hi ha diners pel mig ja es justifica tot. I no és així. No hi ha diners que paguin ni un sofriment ni una mort humana.

Glòria Fandos

dijous, 23 de setembre de 2010

SEGONA COL·LABORACIÓ A "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.




Vaig començar recitant un poema del llibre "Llum de Tardor" titulat "Tortosa el meu destí" Mai ho podem saber on el camí de la vida ens pot portar...

Crec que és interessant parlar de les noves tecnologies, d'Internet, de Facebook. Les noves tecnologies són un gran avanç per a la Comunicació, tant present com futura.

Es poden enviar cartes, notícies al moment, també et pots comunicar per vídeoconferència per internet, que es pot veure en qui parles.

Facilita el treball, en l'administració, el periodisme. També ho volen adaptar a les escoles, fer les classes amb ordinador i llibres digitals. Encara no es té clar, però és molt interessat i innovador... i avançat.

A mi m'agraden les felicitacions de Nadal, per exemple per carta... també m'agrada sentir la veu de la persona amb la qual parles, encara que no la vegis, però saps qui és. Està quedant antiquat, però, també s'utilitzen i molt.

També està la contra de tots aquests avenços. Si se'n va la llum i no has guardat bé els textos que escrius, sofrim el gran inconvenient de tornar-ho a escriure. Quan no va l'ordinador, de cop i no sabem perquè, i si hi ha un virus. Tots aquests inconvenients no passen molt sovint, per sort.

El pas que la humanitat dóna amb aquestes noves tecnologies, és molt gran i molt important i ens hem de posar al dia si no volem ser uns analfabets.

També és colen les crítiques anònimes, i no les bones. Alguns polítics ho pateixen. Són covards que no donen la cara. No és millor discrepar i dialogar mirant-se als ulls? Els covards també s'amaguen darrere el telèfon. Aquí la paraula clau és "darrere". Els que reben les crítiques hi són al davant, és el triomf del criticat, i la derrota i la vergonya del que critica. Considero que són petiteses i minories que tots passen de llarg.

La majoria són paraules d'ànim, d'amistat. Algú comenta un escrit o un poema que li ha agradat . No fa molt una amiga, em van dir una frase que em va molt. Hola, "Reina poeta de la Ribera" perquè estimo molt La Ribera, la nostra.. i les Terres de l'Ebre. Quina il·lusió. Quin goig i així li vaig fer saber.

Tot plegat, aquestes noves tecnologies, tan amples i tan inabastables, resultes molt útils i ja no sabríem viure sense ordinador ni Internet, ni Facebook.

Pot ser arribarà un temps, que els llibres només s'editaran en digital. Crec que encara tardarà. A mi m'agraden molt els llibres de paper, amb les seves portades de pintures, acolorides, o en blanc i negre, penso que un Art afegit, que tenen més identitat, la personalitat del escriptor o de l'editorial.

Vaig acabar amb un petit poema dedicat a "Deixa'm Vore" 2.

"La literatura i la Vida es donen la mà"


Glòria Fandos
21 de setembre de 2010



DEIXA'M VORE (2)


Deixa'm vore l'aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d'aigua neta i cristal·lina,
l'aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...

I baixa de les muntanyes,
a l'hivern de la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Moncaro
i els Ports...

Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
que dóna als nostres camps
riquesa i vida.

Deixa'm vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s'atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.

Deixa'm vore,
que a aquestes de l'Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi estaran presents.


Glòria Fandos


Segona col·laboració al programa "Deixa'm Vore"
dirigit per la periodista Diana Mar.

diumenge, 19 de setembre de 2010

FESTES DE LA CINTA DE TORTOSA 2010


Nit de les Havaneres a la vora del riu. Cantaires de l'Ebre Delta, amb Jordi Angelats com a director.
Actuació al Parc Teodor González de la Rondalla Aragonesa de Vall-de-roures, els components de la qual són de Massalió. Feia temps que no sentia el Folklore de les meves arrels, envaint d'emoció el meu cor.

dijous, 16 de setembre de 2010

Programa 100 "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita





Aquest espai poètic “Poesia per la Pau” s’emet gràcies a la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de la Ràpita. Vaig començar quan estava Josep Pitarch, després Ràpita Balaguer i ara Amparo Pérez regidora de Cultura i de Mitjans de Comunicació, i gràcies a les atencions de l’Hernan Subirats locutor i tècnic de Control.

Vaig començar amb el poema del llibre “Al vent de l’Ebre” dedicat a Alcanar de la primera època del Grup “Poetes de l’Ebre”, d’una festa literària del 7 de desembre de 2002.

Avui amics i amigues tornem a tenir com a convidada a Teresa Silva, que encara està estiuejant a aquesta ciutat de Sant Carles de la Ràpita, però aquesta vegada com a component de “Poetes de l’Ebre”. Ens va delectar recitant uns sentits i sensibles poemes.
Després de quatre anys amb nova junta el Grup de “Poetes de l’Ebre” tindrà continuïtat.

Hem de recordar que “Poetes de l’Ebre” existeix principalment gràcies al suport, tant anímic, moral i econòmic de la regidoria de Cultura i l’Ajuntament d’Amposta, amb l’anterior Regidora, l’ estimada Margarida Maigí, i l’anterior alcalde Joan M. Roig i ara amb l’actual regidora de Cultura Mari Mar Panisello i l’alcalde Manel Ferrer. Gràcies i agraïments molt especials per recolzar aquest Grup de “Poetes de l’Ebre “ i per donar suport a tota la Cultura en general. També organitzen les “Jornades Ebrenques” fantàstiques... no en va, l’any 2006 van ser Capital de la Cultura Catalana, una menció molt valuosa i especial.

Vaig acabar amb el poema dedicat a un del nostres pobles, Masdenverge, del llibre “Al vent de l’Ebre”, en una trobada Cultural que “Poetes de l’Ebre” varen realitzar, en la seva primera etapa el 4 de gener de 2004.
Que la poesia i la Pau ens uneixi per molt anys, a les persones, als pobles, a les ciutats, i a la societat en general.

Gloria Fandos

Aquí podeu escoltar el programa:



dimarts, 14 de setembre de 2010

DEIXA'M VORE

DEIXA'M VORE

Deixa'm vore,

per aquest ample balcó,

les nostres Terres de l'Ebre,

d'acolorides flors.


Deixa'm vore,

Programa de Televisió

guiat per Diana Mar,

Deixa'm vore,

les Terres de l'Ebre

que són les terres millors.

El riu Ebre quan s'acaba

i se'n va a descansar, i reposa

entre les aigües blaves del mar.

Són la nostra joia,

Amposta i el Pont Penjant,

els arrossars i el Montsià,

els garrofers i oliveres

i platges de tranquil·litat,

l'aroma de les pinedes

acariciades per la brisa de sal.

Les aus del Delta,

eixamplen les ales,

solcant el cel, recercant...

la llibertat.

Els flamencs rosats,

les gavines grises,

de sedós plomall,

reflectides a l'aigua neta

com un mirall...

Tantes coses,

que no em caben als ulls,

m'enlluernen amb tanta llum.

Deixa'm vore, fins al Mar.. i més enllà...

Glòria Fandos

14 de setembre, primera col·laboració

al programa de T.V. Terres de l'Ebre.

Deixa'm vore dirigit per la Periodista Diana Mar.

"LA LITERATURA I LA VIDA ES DONEN LA MÀ"

1ª COL·LABORACIÓ AL PROGRAMA DE "DEIXA'M VORE" DE CANAL TE

DIRIGIT PER LA PERIODISTA DIANA MAR GUTIÉRREZ

Moltes gràcies, per convidar-me a col·laborar cada setmana en dimarts, en aquest espai tan especial, i que tan bé ho has titulat

Què bonica la combinació. Primer és la vida, si no tenim vida, no tenim res, això està clar. Però la vida enriquida per la literatura, ens dóna una altra dimensió. Però a la vida hi ha moltes altres coses que la fan bonica i rica. El viure quotidià del dia a dia, amb el treball, la família, les amistats, i totes les afeccions i hobbis que ens agradi tenir i practicar... si tens temps. Tot plegat, envoltat d'amor i pau, dos sentiments que mai poden faltar, sempre els hem de tenir presents.

En el cas que ens ocupa, és la Literatura, també, a part de tantes coses que tenim que ens omple la vida.

S'anomena Literatura l'Art d'escriure i de llegir, tenir coneixement de tot el que està escrit . Etimològicament el mot deriva de la paraula "literatura" que significa "lletres. També és literatura el conjunt d'obres literàries d'un poble (Literatura Catalana), literatura d'una època, (la literatura romàntica), d'un gènere (la literatura èpica). El concepte de literatura és molt ample, però no podem entendre com a literatura, algunes formes populars, com els còmics o novel·les de gènere (Novel·la rosa). Habitualment es consideren com a literatura només els textos escrits, d'una certa qualitat. Els temes podes ser força variats, giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

Bàsicament hi ha tres gèneres:

Primer: Dramàtic (Tragèdia,, drama, comèdia)

Segon: Líric (Poesia, )

Tercer: L'èpic: que surt de la lírica i la tragèdia, on la importància és la trama, la narrativa, l'explicació de l'entorn i d'històries.

Els llibres científics i didàctics no són literatura...

Literatura són els escrits imaginatius i barrejats amb realitats...

La literatura és l'Art de conrear les lletres, com l'agricultura, és l'art de conrear la terra dels camps.

La Literatura en el sentit més modern, és un art en sí mateix. Pot ser difícil establir el límits...
No entrarem en temes de catedràtics ni puristes de moment, més endavant qui sap...

Avui hem parlat del meu últim llibre "La Sirena de l'Ebre" i de molts altres temes d'actualitat social.

Glòria Fandos

divendres, 10 de setembre de 2010

SEMPRE AL COR


El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l’emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l’estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se’n van,
s’esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d’estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s’esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d’harmonia, d’amor,
de poesia i de Pau.



Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010

diumenge, 5 de setembre de 2010

FESTES DE LA CINTA 2010, ACTE DEL TORTOSÍ ABSENT



Any rere any es van repetint les celebracions, els esdeveniments, però mai són sempre igual, són diferents. El transcórrer màgic del temps, tan esperat i tan maleït, de vegades, canvia les coses i la gent, d’aquí l’aventura i la incògnita de viure, un rellotge indeturable, pot anar molt lentament o passar com un sospir, com una brisa fugissera... de veus ensordidores o apagades, i carícies de plom o somiades... Aquest any, un any més hem gaudit, i ens hem emocionat amb l’acte del Tortosí Absent, festa que s’ha realitzat a l’Església Sant Domènec, en diumenge dia cinc, festa Major de la Cinta, com es ve fent els últims anys. A les 10, inscripció dels participants i a les 10’30 imposició de la Insígnia de la Ciutat de mans de les Autoritats, l’Alcalde de Tortosa Ferran Bel, la Reina de Festes Rosa Valero i el Regidor de Festes Jordi Folqué. Aquest any ens han visitat més d’una vintena de Tortosins Absents, vinguts de molt diversos llocs, com Barcelona, Mallorca, Ginebra, França, Suïssa, Terrassa, Reus, Cambrils, València, o Benidorm.
Aquest any he de destacar a Pilar de Rovira, que va aconseguir que posessin el nom de Tortosa a un carrer d’Agde (França) on resideix. L’Alcalde va fer el lliurament d’una placa dedicada a Victòria Sau Sánchez per fer la donació a l’Ajuntament de Tortosa de quatre pintures del pintor tortosí Ferran Arasa, el qual va li obsequiar, com agraïment, per facilitar-li exposicions a Barcelona, la va rebre la seva filla Gemma Cànovas, en absència de la seva mare per motius de salut. Digne d’esmentar Lluís Garcia Alonso, que ens va obsequiar amb pastissets i mistela, resident a Suïssa, germà d’Antoni Garcia, que dóna nom a la Sala d’exposicions de l’antic Escorxador municipal, on té exposada una col•lecció de fotografies de l’horror dels camps de concentració nazis.
Vàrem gaudir de l’actuació de Toni “Lo Xaparro” interpretant l’Himne de la Cinta amb la gaita tortosina, de la qual n’és fabricant, i de la colla de tambors i dolçainers de Tortosa.
Per la meva part, a més del poema tradicional, aquest any titulat “Sempre al cor”,que els hi dedico des de fa vint anys, amb la gran satisfacció que aquesta aportació em produeix, els vaig portar una salutació del Tortosins de Vic. Tornem a recordar, aquest fet no canvia, perquè la Història no pot canviar, és això Història. Són les més de trenta famílies que l’any 1938, treballadors de la fàbrica de material bèl•lic Sales de Ferreries (Tortosa) en plena guerra Civil van haver de marxar a Vic, perquè l’empresa allà s’hi traslladava, i no podien perdre el treball, que era el pa de la subsistència de totes aquestes famílies. Ja a Vic, els tortosins, des del principi ja es reunien, i celebraven la Festa de la Cinta, amb una imatge de la Verge, forjada amb la ferralla amb la que treballaven , amb un motllo de la Imatge, i també van construir una Cucafera, de molta tradició tortosina, però en realitat ho és de tota Catalunya. Fins l’any 1987 no varen crear l’associació legalitzada com a “Colònia Tortosina” a Vic. A Barcelona, a la Plaça del Pi hi ha una altra colònia Tortosina, la presidenta de la qual és Teresa Vizcarri.
Fa anys que vaig conèixer a aquesta gent, i de més llocs, creant una amistat, i intercanviem informació, i cada any m’envien les seves paraules perquè les faci arribar en el transcurs de l’Acte del Tortosí Absent, i em satisfà participar, de forma desinteressada i apolítica, per suposat, amb l’alegria que els produeix tenir notícies de la seva, per sempre estimada Tortosa.
Manel Lleixà, president de la Colònia Tortosina a Vic, actualment ja quasi desapareguda, personalment i en nom de tots el tortosins que queden, que són uns 17 (d’edats entre 90 i 100 anys), entre ells, Josep Mola, Martí Lapeira, Josep Fatsini, José Cano i Carmeta Canalda, germana de Manel Canalda, que tants anys ens va acompanyar en aquest dia, i també Margarida, la seva vídua, que se sent més tortosina que el seu marit... Ens fan arribar una abraçada molt ampla i molt especial, molt entranyable amb un rerefons molt intens, de sentiments barrejats, d’alegria, de tristesa i d’enyorança per la seva Ciutat, Tortosa, la seva gent, autoritats, pubilles i pubilletes de la Festa i fan arribar unes oracions sentides i profundes envoltades de fe per a La Verge de la Cinta, que sempre guarden al seu cor. Desitgen unes molt bones Festes Majors, dedicades a la Mare se Déu de la Santa Cinta.
L’alcalde de Tortosa Ferran Bel ens va dedicar un sentides i entranyables paraules, que l’omplia d’orgull, que els tortosins que viuen fora de la Ciutat, porten el nom de Tortosa per molts llocs, i entre tots cada dia farem a Tortosa més gran.


Més d'una vintena de Tortosins Absents que han rebut la insignia.


SEMPRE AL COR

El cor i la ment
són plens de riqueses,
de belleses inabastables,
des dels castells,
a la majestuosa Catedral
i l’emmirallat riu Ebre,
que alimenta els camps
assedegats a l’estiu,
per a assaborir
els seus dolços fruits.

Sento les teves angoixes,
les teves pors...

apareixen i se’n van,
s’esfumen... i tornen
i seguim el camí
amb la lluita
en els dies esquerps.

Estimo les teves festes,
les del Renaixement
i les de la Santa Cinta.
Donem la benvinguda
als presents, als tortosins

i tortosines Absents,
en el vostre honor,
la Verge de la Cinta des del Cel,
teixirà una corona d’estels
que il·luminarà
el caminar per la vostra vida.

Els nostres ulls vessaran
una llàgrima de tristor
i de nostàlgia,
en record dels difunts
que des del més enllà
ens estan mirant,
mitigant les foscors a les distàncies,
s’esvaeixen les flames enceses...
boirines difuses del temps
de llunyanes primaveres.

Tortosa i la Santa Cinta,
sempre, ens envolten de llum
i de raigs de sol,
d’harmonia, d’amor,
de poesia i de Pau.



Glòria Fandos

Diada del Tortosí Absent 2010

dissabte, 4 de setembre de 2010

tortosa

Demà Dia de la Cinta

Demà Dia de la Cinta, Festa Major a Tortosa, a les 10'30 del matí, a l'església Sant Doménec, Acte dedicat al Totosí Absent, on es posaran la insignia de la Ciutat als tortosins que viues fora, on llegiré el meu poema dedicat, per a l'ocasió, i una salutació dels Tortosins de Vic, presentat per la periodista i cantant Montse Castellà, crec que molts ja ho sabeu, sóc aragonesa,
 també tortosiana i també Catalana i de la Franja...que afortumada, quina plenitud al cor...després recorregut a la la plaça de la Catedral, actuació de gegants i més... acte seguit la Santa Missa en Honor a la Santa Cinta, la Patrona...

Glòria Fandos


dijous, 2 de setembre de 2010

MAGDA MARCH A “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA







99è programa de "Poesia per la Pau"
, amb Magda March







Moltes gràcies Magda, ha estat un plaer escoltar-te, gràcies per acceptar la meva invitació, per aquest camí d’il•lusió, de núvols, de mar i de blau, de rius, de muntanyes, de sentiments... de Poesia i de Pau. Allò que volem transmetre, des del nostre cor i de la nostra ànima...

Gràcies per les teves precioses poesies, les teves paraules, tot cor, tot bellesa, tot alegria, immerses en un rerefons de somnis i de tristeses... Com la vida mateixa. Un altre dia ens tornarà acompanyar... ens ho promet.

ESCOLTA el PROGRAMA: