dissabte, 9 d’octubre de 2010

TOT NO ÉS FUM

TOT NO ÉS FUM


Una plenitud immensa m'envaeix,
de fum que s'escampa i creix,
de color pàl·lid i grisenc,
com boirina entaranyinada,
que envolta l'entorn
i m'omple de plaer,
de somriures i m'acompanya
a les festes, a les primaveres,
d'amics i d'excursions,
a la Ribera a plantar arròs ,
i mans que recullen
les espigues daurades
amb els peus al fang,
o admirar oliveres mil·lenàries
de fulles verdes argentades


I em balla l'amor,
a la plaça tendra del cor.
Promeses i paraules,
com fogueres enceses
que s'apaguen
i només són fum.

Rellisquen les llàgrimes
galtes rosades avall,
que vessen dels ulls
inundats de tristesa
enterbolint la mirada,
albirant horitzons llunyans,
on veig de la mort,
la seva cara...

El fum i la cendra
d'una cigarreta,
uns llavis que versen
i anhelen besades,
són tardes somiades,
somnis de poeta...
On la llum del sol
ens aclapara de vida
i d'esperança incerta.


Glòria Fandos (5 d'octubre de 2010)