dimarts, 30 de novembre del 2010

Col.laboració 11 a "Dixa'm Vore" de Canal T.E.



L’actualitat demanava saber que ha passat en les eleccions, en la Política, que tot anirà per a millor. Ho esperem? Ho dubtem?
Jo personalment, seguiré sense massa canvis, en el treball del dia a dia, vore una mica la realitat, i seguir el meu instint per escriure, que és la meua riquesa particular, els meus camins de paraules, de poesia. Què seria la vida sense la poesia, la lírica, la flor més exquisida de la literatura? O no, perquè també poden sortir pifiades. Em pot semblar un poema passador, i pot ser mediocre total. També es pot viure amb la mediocritat, pot passar de tot, però així és la vida, i la vida és tan bonica...

El que em sembla meravellós és el llibre que vaig portar. Puc exagerar, però aquest llibre val per mil. Em refereixo a:

TODOS MIS CUENTOS, d’Ana Maria Matute.

Ana Maria Matute ha guanyat tots els premis importants haguts i per haver. L’últim, el Premi Cervantes, al seus 85 anys. Si somiés en tenir un referent, semblar-me a alguna escriptora, voldria escriure com Ana Maria Matute, sense dubte. Però evidentment, sempre es quedaria en un somni, intentant seguir-lo. Potser em posaré a escriure contes, infantils o no.
El seu món literari es basa en la imaginació, és el que a mi m’agrada, la imaginació, així no et pots equivocar en res, cosa que mai m’ha passat. Què meravellós, només de pensar-ho, se m’enlaira el cor i la ment. Sense imaginació no seriem res, segons l’escriptora.

El primer conte tracta d’un nen que als tres dies de nàixer, perd la veu, i es dedica a buscar-la, perquè a algun lloc l’ha de trobar. Va creixent i no podia parlar amb les persones, però parlava amb el vent, amb els ocells, les plantes, els animals, amb els insectes... Salva un grill que uns nens el volien matar, ja li havien lligat un fil a una pota... i l’acompanya per anar en busca de la seva veu...i moltes coses fantàstiques, que no semblen tant per a petits.

Miquel Accensi, president del Grup “Poetes de l’Ebre” ens va acompanyar, ens va contar, com han sigut els quatre anys de trajectòria poètica, i em va passar públicament la batuta intangible del mandat oficial del Grup., en aquest programa, el “Dixa’m vore”, al Canal T.E.. He acceptat, amb una emoció comprensible. És un compromís i una responsabilitat, ànim no em falta, és un plaer i una gran satisfacció. Un agraïment molt espacial per a tots els components del Grup i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta per la confiança que m’han atorgat, amb una nova junta, però és cosa de tots, entre tots ho farem, i la poesia farà camí, per les Terres de l’Ebre i de més enllà.

divendres, 26 de novembre del 2010

Recital POETES DE l'EBRE



EL GRUP "POETES DE L'EBRE" CONTINUA



El Grup "Poetes de l'Ebre" continua i continuarà fent camí, per les terres de l'Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l'anterior junta, encapçalada per Miquel Acienci, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada, aquest plaer i aquesta passió i l'amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d'aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que amb la nova junta, també forméssim part del vostre, ja que tots els components som igual d'importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l'entusiasme de tots vatros no es podria fer res. Com digué Machado, "vers a vers, cop a cop, es fa camí al caminar”, en el nostre cas només hi haurà versos.
Seguirem els consells de Miquel, que tan bona tasca han estat fent, continuarem amb les seves normes, que han funcionat molt bé, no sé si en aquesta continuació es podrà igualar, intentarem que amb l'ajuda de tots surti endavant.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.

No hem d'oblidar la inestimable ajuda i suport de l'Ajuntament d'Amposta, aquest any, no sé si hem fet tard per al suport econòmic, però el moral el tenim incondicional.
També gaudim del suport de les Terres de l'Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Una abraçada per tots i totes, als que ja ens coneixem, i el que falten per conèixer.
Gràcies per la confiança, esperem no defraudar.

A continuació totes les informacions corresponents i la meva adreça i E-mail per comunicar-nos.

Glòria Fandos Gràcia
C / Rosa Maria Molas, 18, àtic H
43500-Tortosa (Baix Ebre)
Telèfon:977 44 21 20
E-mail gloria.fandos@orange.es

Els que s’hi vulguin afegir, envieu les vostres dades.
Benvinguts al creixement de creació poètica de les Terres de l'Ebre i de més enllà.


1- Esperem poder seguir fent l'antologia poètica.
2- Envieu poemes per a omplir 4 pàgines, o sigui dues fulles i petit currículum i foto de mida de carnet
3- Tot corregit i per E-mail, el que en tingui i no en sàpigue, que li faci algun fill, net o amic.
4- Es faran 300 exemplars.
5- En qüestió dels llibres continuarem amb les normes de l'anterior junta, cada component rebrà cinc exemplars i en pagarà tres.
6- Els components que tinguin llibres per presentar, es podran fer conjuntament amb el recitals.
7- Si es poden fer els premis, es necessiten 3 persones per fer de jurat.
8- S'obsequiarà amb una antologia als mitjans de comunicació, que ens ajuden a la divulgació, tant en premsa escrita, radio i televisió i a autoritats, polítiques i culturals que col•laborin en nostres presentacions.

Servei de transport, si són a llocs propers. Si és per exemple a Tarragona o Barcelona, bus o tren.

ACTUACIONS I PRESENTACIONS

AMPOSTA.
Recital Nadalenc Poetes de l'Ebre
Presentació de "La sirena de l'Ebre”
Biblioteca Sebastià Juan Arbó
Dia 10 de desembre
Hora: 7'30 tarda

TORTOSA

Biblioteca Marcel•lí Domingo
Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre".
Presentació de "La sirena de l'Ebre"
Dia 17 de desembre a les 7'30.
Després torró i cava

Us hi esperem....

dijous, 25 de novembre del 2010

PROGRAMA 105 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA



Dia 25 de novembre, se commemorava el "Dia Internacional en contra de la Violència masclista".

Vaig començar l'espai poètic, i el vaig acabar amb dos poemes, del llibre "Al vent de l'Ebre", adients a aquest dia, dedicats a la dona, titulats "Camí de dona " i "Un caminet" i ni fet expressament, ni més crua i més clara la realitat que encara té la dona a l'actualitat . La dona camina per "Un caminet" el significat del qual vol dir estret, per tant, dificultós per passar, per caminar, per avançar...

Vàrem tenir com a convidat a Francesc Bosquet, poeta i pintor de la Ribera de l'Ebre, amic per Facebook, i ara també personalment.

Ens va enriquir el programa amb les seves paraules i els seus preciosos i sentits poemes de qualitat evident, nou col·laborador de "Poesia per la Pau". Un agraïment especial per la seva presència, i esperem que ens torni a col·laborar quan li vingui de gust, com no, com tots els que ens escolten tenen les portes obertes de Ràdio Ràpita.

Poemes i paraules que solquen l'aire, el mar, d'aigua salada, i els rius d'aigua dolça, amb tristeses i alegries, com així és la vida.

El pròxim dia més coses, no ens falteu, us espero.



---------------------------------------------------------------------------------------
Podeu escoltar aquí el programa:



dimarts, 23 de novembre del 2010

COL·LABORACIÓ Nº 10 PER AL "DIXA'M VORE" DEL CANAL T.E."



Bon dia Diana Mar i estimada gent de les Terres de l'Ebre i més enllà...

Tenim dos dies per reivindicar, per recordar, per defensar...

- El dia 20 el "Dia dels drets o defensa del nen".

El nens són el gran tresor de les nostres vides, els hem de cuidar, educar, tenir molta paciència i sobre tot molta estimació i amor. Són vides que creixen a les nostres mans, són la nostra responsabilitat, són flors que floreixen a les nostres mans...i al nostre cor.

- El dia 25 "Dia internacional en contra la violència de gènere"

L'origen d'aquest dia és en record de la mort de les germanes Miraval, a la republica dominicana.

Dos llibre per suggerir.

- L'EDAT D'OR d'Artur Bladé i Desumvila

- MIS CUENTOS de Puri Hernández.



L'EDAT D'OR.

L'autor no recorda haver viscut un moment feliç sense sentir una mica de tristesa.

Mostra el patiment d'uns pares amb l'absència, la mort de la seva única filla. Els pares, sumits amb aquest dolor, no són capaços de cuidar als dos fills, xiquets, el petit és el protagonista, passen a ser cuidats pels iaiaos, tant els paterns com els materns.

Pot ser que la literatura és una realitat idealitzada, i l'Edat d'or. Només els bons poetes i escriptors, arriben a convertir, si s'ho proposen, els records personals de l'edat pueril, en obra d'art.

Els records són la veritable riquesa, l'única riquesa nostra, l'únic tresor que ningú ens pot prendre.

Si ens falta la facultat de recordar, l'home no tindria res, ni tan sols esperances, i la nostra vida seria ben poca cosa, molt poca cosa.

El protagonista és un del dos germans que viuen la tragèdia familiar. Quan mor la seva germana... els pares tant enfonsats, que no es poden fer càrrecs del dos fills, això és molt fort, ell passa a viure amb els avis. Ell era el germà més feble, el més espiritual... Després, de gran, torna al poble, a la casa on va viure, durant la seva infantesa, que ja no existeix...aquest casa vivia amb ell, amb els seus records...i aquests records, fets literatura...és per a ell, L'EDAT D'OR.


MIS CUENTOS

És un llibre infantil, amb cinc contes, preciosos, com trets d'un passat, una gran riquesa, per portar-la als nens d'avui, els de la play-station, jocs de les noves tecnologies...

Es trobaran amb una carta que porta notícies bones, i vol arribar al seu destí...

La tortugueta que passeja a l'aleta d'un dofí... pel mar... i són atacats per un tauró...
O el d'una nena que parla amb quatre roses, li donen consell. La Carmesí, la Vermella, la Rosa i la Blanca, d'allò més interessant... El primer llibre escrit per una xica d'or, amb cor de nena.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Los niños que gran tesoro

LOS NIÑOS, QUE GRAN TESORO

El 20 de noviembre se celebra el"Día Internacional del Niño". El día del niño, ya no recordaba que había un día representativo para defender los derechos del niño. Porque para mí, como creo que para todos, el derecho de defender a los niños es todo el año. A los niños, desde que nacen y antes de nacer, hay que cuidarlos, mimarlos, educarlos acompañarlos, guiarlos como el tesoro más grande, pues de ellos depende el futuro de nuestra sociedad que es nuestro propio futuro, el de los padres y el de los educadores. Que el día de mañana tengamos una agradable vejez y un final digno. Que la sociedad tenga un caminar de paz, de trabajo, de proyectos, de cambiar cosas, de mejorar, según el sabio criterio cotidiano, del buen hacer de cada día. Yo echo de menos mis tiempos de educadora como madre, no es fácil, para nada. Hay que armarse de paciencia, capacidad de convencimiento, de dialogo, de argumentar, de razonar, de poner ejemplos, utilizar metáforas. Improvisar, solucionar problemas...I enseñarles ha hacerlo por si mismos... Es tener unas vidas en tus manos, en toda la extensión de la palabra, una gran responsabilidad. Pero sobre todo actuar con mucho cariño i mucho amor. Capacidad de sacrificio. Ser padres no es cualquier cosa. Lo mismo que los educadores profesionales. Los niños son el mayor tesoro de nuestra sociedad, que hemos de proteger y guiar para que tengamos un futuro de oro, iluminado por los rayos del sol...

Gloria Fandos Gracia


dissabte, 20 de novembre del 2010

Dia 25 de novembre, "Dia Internacional en contra de la Violència Masclista"

¿LA REALIDAD ESTÁ CAMBIANDO?

Esta realidad, aunque algunos quieran hacernos creer que está cambiando, no es así. La mujer se queda con los hijos, sin paga del ex-marido, que para ellos ahora es lo más preocupante, dejando así ver su miseria de alma. y de corazón Los hijos, si son de corta edad, necesitan mucho amor, mucho cariño y mucho tiempo. Además necesitan mucha atención, muchos cuidados, cariño y tiempo, cualidades y sentimientos que no se pagan con dinero, pero que también se necesita, y un techo, por supuesto, no van a vivir bajo un puente, que por lo visto eso quisieran algunos progenitores hombres. Por lo que ahora está aflorando de su parte es eso. Lo están viendo bajo su egoísmo y la comodidad en la cual estaban posesionados y apoltronados sus ancestros, y así quisieran seguir.

Callar y huir, este es el triste camino que le queda a la mujer en este chamuscado presente en el cual vive, aunque se empeñen en no querer reconocerlo, todavía es así. Si es que vivir con miedo es vivir. Porque hay miedo, aunque no queramos, la maldad es poderosa y fuerte.

La mujer está hecha de cielo, como dijo el Papa Juan XXIII, todos estamos hechos de Cielo y un día todos nos encontraremos en él. También dijo "no tengáis miedo, la bondad siempre vence". Pero vemos con amargura que no es así. La sociedad es como un tronco viejo podrido por la carcoma de la maldad. La mujer calla y huye. Calla los maltratos y al final de su camino tiene el premio de la muerte. La sociedad es hipócrita y falsa. La mujer es acosada por cualquier jefecillo, de sección de una fábrica o empresa, o asociación. La mujer huye. Se queda sin trabajo, sin compañeros, que creía eran amigos. El mundo es muy grande y encontrará otro trabajo y otros compañeros que sean más nobles.

El problema es el machismo. La mujer no tiene que callar ni tiene que huir. No al maltrato ni físico ni psíquico. Este camino, el de plantar cara, se está haciendo realidad, tiene soluciones satisfactorias.

Aunque todavía hay mujeres que viven su cruz, otras se suicidan o viven sin vivir. Por suerte actualmente hay soluciones para estas injusticias. Ni tradiciones, ni culturas que atrasen ni corten el camino de la sensatez y la verdad. Toda la sociedad hemos de estar de acuerdo y ayudar a que la mujer no se sienta sola, y lo está consiguiendo. No pongáis empeño en poner palos a la rueda que sigue, pues no la podéis parar. Que este escrito no sirva para que estas minorías se crean más importantes de lo que son, pues no es así. No son nada. Absolutamente nada.


Glòria Fandos Gracia

Tortosa (Tarragona)

dimarts, 16 de novembre del 2010

COL·LABORACIÓ Nº 9 PER AL PROGRAMA "DIXA'M VORE" PER AL CANAL T.E.


Una vegada més amb Diana Mar i tots vatros, gent de Les Terres de l'Ebre i de més enllà.

Com no, m'agrada recomanar llibres. Llibres de paper, encara que també hi ha en digital. El llibre "La Sirena de l'Ebre" per exemple, el trobareu en digital, a l'Editorial Setzevents i a la Llibreria Viladrich.

Avui us porto tres llibres.

L'Alquimista de Paulo Coelo.

Lo Nostre Teixidor "L'últim cantador del Montsià" de Glòria Fandos.

I "Llum de Tardor"

L'ALQUIMISTA DE PAULO COELHO.

Parla del somnis, de la recerca dels somnis, mentre vas darrere d'un somni, mantens la il·lusió. Si aconsegueixes aquest somni, s'apaga la il·lusió, i has d'anar en busca d'un altre somni.

Santiago el protagonista que era un pastor d'Andalusia, va somiar diverses vegades, quan dormia a una ermita mig derruïda, que hi havia una figuera, que a les Piràmides d'Egipte trobaria un tresor. Ven el ramat d'ovelles, i emprén un viatge imprevisible, d'aventures, creuant el desert, recercant una quimera, el somni en sí. Al llarg del viatge aprèn a escoltar i entendre al seu cor i a desxifrar el llenguatge més enllà de les paraules. Amb aquest enriquidor viatge, Paulo Coelho recrea un símbol preciós y revelador de la vida, l'home i els seus somnis. Després de moltes aventures, i passar mil peripècies, fascinants totes elles, arriba a Egipte, i allà descobreix que el tresor que ell busca el trobaria a Espanya, a un poble d'Andalusia, enterrat a una ermita mig derruïda, a la qual hi havia una figuera...

LO NOSTRE TEIXIDOR DE GLÒRIA FANDOS

He pensat que seria adequat parlar dels cantadors de Les Terres de l'Ebre de la jota improvisada, en aquest cas de "Lo nostre Teixidor" Encara és actual la notícia de la Jota de les Terres de l'Ebre, ja que ha estat reconeguda com a folklore Cultural de Catalunya, com la Sardana. Hem de pensar que la Jota es balla amb la música de la Rondalla, i els cantadors de la jota improvisada, canten acompanyats de la Rondalla. Aquests cantadors són l'autèntic i originari folklore de les terres de l'Ebre.

Va ser un plaer llegir uns textos.

Lo Teixidor està delicat de salut, però encara va cantar aquest any a les festes d'Amposta, a l'Hospital on està ingressat.

Per acabar, entre la Diana i jo, una estrofa cadascuna, vàrem llegir un poema, dedicat a lo Teixidor, del Llibre "Llum de tardor".

Glòria Fandos


dijous, 11 de novembre del 2010

PROGRAMA 104 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA


Avui hem tingut com a convidada a Mari Carme Roig, per via telefònica, bona poetessa i bona amiga, de L’Hospitalet de Llobregat. Els nostres camins literaris es van creuar, per desig el destí capritxós, en les sempre entranyables vetllades literàries, lliurament de premis i així va seguir una amistat. Està molt posada en el món literari, crea una revista literària, organitza jornades literàries, per suposat. L’any passat em va convidar a participar amb la meva obra al Centre Lleidatà de Barcelona molt satisfactòria, per suposat. Molt agraïda, i aprofito un cop més per donar-li les gràcies.
Després de començar el programa amb "Poesia per la Pau", poema que dóna nom a l'espai poètic, hem parlat amb Mari Carme, i també ens ha recitat uns dels seus poemes. La qualitat és evident. Enhorabona. Ha estat un plaer tenir-la amb tots nosaltres, a les Terres de l’Ebre, que agraeixen enormement les iniciatives, i el treball creatiu, participatiu, desinteressat, de la seva gent, en totes les seves vessants, les seves mires, i en cas que ens ocupa, la Cultural i la literatura, els valors humans del nostre territori, que mirem més enllà, en l’horitzó del nostre futur.
Gràcies una vegada més Mari Carme.
Per acabar, “Una il·lusió”, del llibre al vent de l’Ebre.
I a tots vosaltres amics i amigues de “Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia, més bé una nit, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.
Glòria Fandos

  • Podeu escoltar el programa aquí:



dimarts, 9 de novembre del 2010

8a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.



En el programa d'aquesta setmana hem parlat dels següents tres llibres.

  • “Terra baixa” d’Àngel Guimerà
  • “Antologia de Poesia Catalana Femenina” compilada per Carme Riera, que també participa.
  • “Memòries de l’aigua”. Onze escriptores i el seu món. A cura de Lluïsa Julià.

TERRA BAIXA.

És una obra de teatre, per tant forma part del gènere literari dramàtic, dins del qual està la tragèdia i la comèdia.
Aquesta obra va ser estrenada el dia 30 de novembre de 1896 al teatre Espanyol de Madrid, per la companya Guerrero-Mendoza. O sigui que es va traduir a castellà, ja que la versió original, que era català, la va estrenar la companyia Teodor Bonaplata al Teatre Principal de Tortosa el dia 8 de febrer de l’any següent, el 1897. El mateix mes es presenta a Reus, al març a Sant Feliu de Guíxols, el mateix mes a Manresa i al maig al Teatre Romea de Barcelona. A partir d’aquí arrenca la celebritat de Terra Baixa.

Terra baixa és l’obra més traduïda i més coneguda d’Àngel Guimerà. Es porta a l’opera en alemany i en francès. La classificació de les seves escenes passen de ser còmiques a intensament dramàtiques. Té un gran domini de la tècnica de l’obra.
La figura central del drama, Manelic és el símbol de la bondat natural de l’home, que contrasta fortament amb la gent de la Terra baixa que representa, en definitiva, la societat. És la consolidació del teatre català modern. Estem parlant de finals del segle XIX i el principi del XX.


ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA FEMENINA.

Com és poesia, és del gènere literari Líric. Recopilat per Carme Riera. Compta amb el pròleg de Joana Ortega, presidenta de l’Institut català de la Dona, l’any 2003, quan es va editar el llibre.
Les poetesses que es reuneixen en aquesta Antologia tenen en comú el ser dones, escriure en català i es van donar a conèixer el segle passat.

Tret de Maria Salvà, que pertanyia a una família il·lustrada la seva formació és autodidacta, totes les altres tenen preparació universitària, com la filosofia i lletres, filologies i música. A excepció de tres dones, totes les altres van treballar, també fora de casa, com a professores. Una dona pot explicar el sentit de la maternitat, quasi totes tenen el rol femení a l’hora d’escriure.

Les més joves són:

Vinyet Penella. Sitges, de 1954
Teresa Pascual. Grau de Gandia, de 1954.
Ma Mercè Marçal, Ivars d’Urgell, 1952, i va morir en 1998, als 46.

Una Antologia per calar a fons, i no oblidar-la.



MEMÒRIA DE L’AIGUA.
ONZE ESCRIPTORES I EL SEU MÓN.

És una recopilació de textos de dones escriptores, de la Literatura Catalana. La relació entre onze escriptores i el seu món creatiu i la seva vinculació amb la literatura Universal.
Per tal que hagi una unió d’aquestes escriptores, que no vagin espargides i en solitari, en mig d’un gran món i una mica perdudes entre la gran majoria d’autors masculins.
Molt interessant, i també reivindicatiu de cara les grans dones escriptores, que fan molta falta a la gran trama literària.


En honor a aquestes dones i a totes, en tots els àmbits, vaig recitar el poema “Camí de dona”, del meu llibre “Al vent de l’Ebre”.

dimarts, 2 de novembre del 2010

7a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.


En la secció d'avui de Literatura i vida, he recomanat tres obres literàries:

1- “Terres de l’Ebre” de Sebastià Juan Arbó
2- “Arbreda Ebrenca”, 55 autors de les Terres de l’Ebre
3- “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol

TERRES DE L’EBRE

L’autor descriu d’una manera magistral i emocionant l’espai humit més important de Catalunya. Narra detalladament la història de tres generacions de pagesos que lluiten per sobreviure a la Ribera de l’Ebre, treballen de sol a sol en unes terres difícils de conrear. També la violència. Un fort impacte per la força tràgica dels temes tractats. Les diferències socials. L’abús de poder dels terratinents propietaris de les terres de la Ribera, de cara als pobres pagesos sumits en la més extrema pobresa i ignorància.

El gènere literari és l’èpic. També la forma estètica podria ser del “tremendisme”, exagerar les situacions descrites, explicades amb molta cruesa, encara que fins al 1940 no es va definir aquesta forma, en la literatura espanyola la més representativa va ser la novel·la de Camilo José Cela, “La família de Pasqual Duarte”.

L’ARBREDA EBRENCA

És una antologia de relats i poemes, on ens reunim 55 autors de les “Terres de l’Ebre” per parlar cadascú del seu arbre preferit. Aquest llibre és la gran eclosió literària Ebrenca, de la més rabiosa actualitat

Els arbres tenen una similitud amb la vida humana, les branques amb les seves fulles sempre miren al cel, als núvols, que representen a la ment humana amb les seves fantasies i les seves il·lusions, pujar amunt amb les nostres vides. El tronc es la plenitud, la realitat que porta unes arrels, per tocar de peus a terra, amb el coneixement i la raó. Les arrels més profundes és on tots anirem a descansar en pau, el final de la vida.

El gènere literari també l’èpic, que es forma amb la tragèdia i la lírica, que és la narrativa, amb realitats i fantasia.

ESTIMADA MARTA

Per definir aquest llibre en poques paraules, amor, erotisme... En totes les obres de Martí i Pol, gaudirem de la lírica més pura...