diumenge, 28 de setembre del 2014

LES VEUS DE RÀDIO RÀPITA





Divendres dia 26 de setembre vaig assistir a la sopar de germanor de tots els treballadors i col·laboradors de Ràdio Ràpita, quasi una vintena, el regidor de comunicacions i l'Alcalde de la població. Vaig anar com a col·laboradora, ja que fa vora deu anys que vaig crear l'espai poètic  quinzenal "Poesia per la Pau"  i continuo.
No hi havia res especial per a celebrar, només trobar-nos i simplement brindar pel bon fer de Ràdio Ràpita, pel seguiment que té, per la multitud de programes que hi realitzen.
Felicitar aquest gran equip que aquest anys en fa trenta del seu funcionament, que no és dir poc.
Ens vam trobar al bar La Pensió i després vam anar a sopar al restaurant La Ribera.
L'ambient era distés i va transcórrer agradablement, la majoria de gent no la coneixia. Vaig gaudir de la simpatia del company de taula Rafa Regadera, col·labora amb un programa setmanal on ofereix una recepta de pastís, ja que el seu ofici ha estat de pastisser i recita algun poema, també ho va fer al final d'aquesta celebració. És membre de l'Associació poètica que jo presideixo "Poetes de l'Ebre".
Com no, ens acompanyaven  Roger Martí i Hernan Subirats locutors i responsables del control,  els que m'atenen quan vaig a gravar.  Ferran Talarn, director,  Núria Subirats cap de premsa, i una companya que la va substituir a la seva baixa maternal, amb mi, érem les tres úniques dones treballadores i col·laboradora, de l'extens equip.  Uns quants nois molt joves que fan estudis adients i fan els seus programes. El Paco Martí col·labora diàriament amb un programa de música dels anys 80, i felicitacions d'aniversaris, sants, amb molt d'èxit, també.
Molt conegut per mi, Pau Lleixà, director de la revista actualment, abans activista de cultura de l'Ajuntament de la Ràpita.
Va ser estrany però jo, com sí, va fer Rafa Regadera, no portava cap poema preparat.
Si em van demanar que els digues algunes paraules, em vaig sentir còmoda i entre amics.
Vaig expressar la satisfacció de participar fent el programa a la ràdio, i què recordava quan era molt petita i a casa vam tenir la primera ràdio, bé, l'única, la màgia i el misteri que sentia al escoltar les veus i la musica que sortien d'aquella caixa de fusta, i què ara sentia l'emoció de ser jo la que formo part d'aquelles veus. Em sento que estic dins de la màgia i del misteri que ja no ho és tant...la màgia i el misteri de la radio, aquesta finestra oberta, ara també a Internet, per tant, al món.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa (Tarragona)

dilluns, 22 de setembre del 2014

OTOÑO

OTOÑO
Otoño dorado, otoño eterno,
otoño de pinos verdes
y hojas resecas alfombran la tierra,
donde los rayos del sol se duermen,
ojos somnolientos, dormitan.
Los pájaros no vuelan,
huyó el cielo de verano
azul intenso…
Cierran sus suaves alas
como abanico al viento,
descansan y en las ramas frondosas
encuentran cobijo bajo su sombra.
Otoño de secretos
y recuerdos guardados,
encubre las canas
para detener el tiempo.
Tu mirar marrón,
como viejo tronco de álamo
junto al río…
escuchar el murmullo
del agua pasar…
Me envuelve una brisa dulce
que sabe a vida,
acaricio la corriente
y sonrío…

Gloria Fandos Gracia
(c) Derechos de autor registrado


dimecres, 17 de setembre del 2014

LA POETA DE LA LUZ


Qué lindas eran las mañanas,
con la primavera en flor,
delicada cual perfume,
la fuerza del viento en tu sonrisa,
el calor del sol en tu mirada,
y el amor, el gran amor
por la vida, reflejas en tus versos
y emanas LUZ, eras LUZ.
La poeta con la vida a cuestas,
ya no le pesa, se sostiene en el aire,
Montserrat Abelló ahora está en la brisa,
en fragancia del almendro en flor,
nos trae la fuerza en su voz,
cuando se enciende el sol,
simplemente es LUZ
nos deja su mensaje
de mujer…su mirada,
de esperanza para seguir…

Gloria Fandos Gracia

dilluns, 15 de setembre del 2014

ENTRANYABLE I EMOTIU PREGÓ DE JOANA SERRET A AMPOSTA


Deliciosa i festiva nit la del dia 9 d'agost quan la nit declinava i les Festes Majors d'Amposta començaven amb tot el seu esplendor. Com no, comença amb el planter de joventut i infantesa, com un estol de futur de la ciutat i en general, de dones en el principi d'obrir-se a la vida, a les vicissituds, als avatars, l'alegria i la lluita que comporta el viure. Un estol de coloms blancs, les pubilles, les pubilletes, l'ànima de la festa. Pel que fa els hereus homes sembla que s'ha abolit la seva representació a la festa. En un passat, prou present, encara hi havia la mateixa representació d'hereus que de pubilles, representació igualitària de gènere. La representació de les pubilles són un exemple callat de bellesa i de concòrdia, com una responsabilitat que la dona ha d'assumir, feliç de ser dona i acceptar totes les tradicions, encara no del tot avançades, però amb una realitat molt ferma d'igualtat. Les flors de la festa són dones, d'homes no hi ha representació. Tristament, en moments de guerres i conflictes bèl·lics, sí es compta amb ells, un camí que els pot portar a la mort, tan terrible i tant injusta, com totes les morts. La vida i la mort, com la nit i el dia, com el tot i el res.
Tanquem els ulls i obrim-los de nou.
La tarda declinava al Parc dels Xiribecs d'Amposta,  inaugurat fa tres anys, una de les  grans belleses que compta la ciutat d'Amposta, la ciutat de la Cultura, de l'acolliment i amfitriona de matrícula d'honor per forasters i visitants. Començava la seva festa Major de la Mare de Déu d'agost, amb el cel quiet, expectant, i el somriure de la lluna amb la mirada halada i misteriosa, es feia present a la festa i participava de l'alegria i de la festa.
L'ample parc dels Xiribecs, voltat de palmeres i jardins multicolors i amb els colors verds de  la l'esperança, era a vessar de gent quan va fer entrada triomfal la banda, com a tota bona festa i a Amposta especialment, ja que és per excel·lència la ciutat de la música de bandes amb nom propi.
I arriba el moment més esperat de la nit, l'hora del pregó de la Festa Major, amb la pregonera d'aquest any, una dona, una gran dona, la nostra estimada bibliotecària Joana Serret, admirada i estimada per la gent de la seva ciutat i de tot el territori de les Terres de l'Ebre i més enllà. L'ambient era espès, entranyable, molt emotiu, les emocions es podien agafar a grapats per les mans del cor i de l'ànima de tots i totes els presents.
Joana va glosar deliciosament tota la seva trajectòria professional, familiar, personal i humana viscuda al llarg d'uns quants anys, uns pocs només, i ens animava a que féssim comptes, però en aquells moment a ningú l'interessava ni li abellia comptar res. Joana hi era present, amb totes les seves riques vivències i experiències. Joana ens va portar als ulls la seva Amposta. Durant tota la seva glosa del pregó, a moments, la seva veu s'entretallava i, a la petita distància que ens separava, endevinava, més que veia, uns ulls brillants d'incipients llàgrimes, la gola resseca visiblement, tant que l'alcalde Manel Ferré, sol·lícit, li porta aigua per a seguir, dins de les seves emocions, pronunciar paraules. Un pregó són paraules sortides d'un sentiment subjectiu, personal, propi.
Joana va més enllà de totes les seves activitats i com les artistes famoses fins i tot té un club de fans. Perquè Joana és única, es fa estimar, ajuda en tot i a tots i totes, en l'apartat de la literatura, estima els escriptors i escriptores de casa nostra , del costat i més, molt més enllà. I sobre tot Joana Serret estima els llibres, amb tota la seva amplitud i profunditat,  són part de la seva vida, formen part de la seva essència, els llibres prenen vida amb tota la immensitat de personatges i d'històries i també l'estimen.
Segur que aquesta nit màgica del començament de les Festes Majors d'Amposta amb Joana Serret com a pregonera, Sebastià Juan Arbó li feia companyia, l'admirava, la felicitava, amb les paraules que només saben expressar aquells que deixen empremta.

Glòria FANDOS
C.E  gloria.fandos@orange.es
Tortosa (Tarragona)



dimecres, 10 de setembre del 2014

MISSATGE DE "POETES DE L'EBRE"



Benvolguts, benvolgudes, amics, amigues poetes de cor,

Estem preparant la nova temporada de "POETES DE L'EBRE" EN TOT EL COMPORTA I MÉS...MOL MÉS...
No ens va quedar clar qui volia participar...tots i totes sou de "Poetes de l'Ebre" els de sempre i més...no ens queda constància de lo contrari...si feu els vostres projectes...què segur que seran millors...Cada vida és única, la poesia queda per al final, és així Tot es fa a aquesta vida per millorar, ja sabeu que estem oberts a rebre la informació que vulgueu...com sabeu som un grup obert, i estem oberts a les vostres propostes...ens ho feu arribar al meu e mail, podeu enviar el vostre material per a participar..per a unir...enriquir...compartir...en un món de poesia i de pau, amb sentiments amples, pensaments immensos, com el cel, l'aire que respirem...i la pau que forgem al nostre interior...a així és d'ample el món i l'univers...
Amics i amigues, som poesia...la poesia ens uneix... fem que els estols de poemes abraçats per la humanitat i d'humanisme del poetes, els que ho volem ser...que sentim copejar, bategar la sang al nostre cor perquè les paraules ens parlen, se'ns escapen...i arriben a tenir vida pròpia...i no les pot dominar, deixeu-nos abraçar, sentir i gaudirem de la bellesa més excelsa que mai havíem imaginat somiar...No hi ha un lloc per a arribar a la poesia...la poesia és el camí...

Glòria Fandos  

Presidenta                                                        Fèlix Rodriguez

                                                                                 Secretari
email: gloria.fandos@orange.es