diumenge, 15 de juny de 2014

PRESENTACIÓ DEL POEMARI SOSPIRS DE GLÒRIA FANDOS I LLIURAMENT DE PREMIS AL GRUP DE DONES DEL VENDRELL




Sempre és un goig per a mi anar al Vendrell al "Grup de Dones del Vendrell" convidada per la presidenta de l'Associació, Roser Recasens i la secretària Maria José.  Molt contenta d'anar a fer el lliurament del 17è Premi de Poesia de "Grup de Dones del Vendrell", ja que l'any passat vaig rebre el primer premi i tenen per costum que a l'any següent el guanyador faci de membre del jurat i el lliurament dels premis. Estic contenta d'haver rebut el premi el 2005 i entre mig també he guanyat un segon i algun tercer.
La meva felicitació més efusiva per a l'Associació que, malgrat la crisi i la poca ajuda de les institucions, continuen amb el premis poètics i totes les tasques de l'Associació, que en són moltes. També la tasca molt important, l'atenció a les dones, als maltractes de gènere, tant psíquic com físic, la violència i fins i tot les morts. Assassins en potència, que s'han de parar, un terrorisme declarat, res de deixar-ho de banda. Lluitem per eliminar aquesta xacra i que, dissortadament, es consideren normals, entre cometes, en altres cultures i també a la nostra, cada cop menys… Però tots els esforços que es fan, per part de les associacions, de l'educació, de la família, mai és poc, mai serà poc. Endavant totes les iniciatives i els seguiments, si es barreja la maldat, el camí és més difícil. Què, qui alimenta la maldat?
Que tot no quedi amb SOSPIRS, que s'emporten el vent, com el títol del poemari que us presento a continuació.
Un estol de sospirs amb molts petits sospirs. Sospirs dedicats a la mare, a la reivindicació social, a l'amor, al desamor, a la tristesa, a la solitud, alguns sospirs d'erotisme blanc.
Espero que per als lectors sigui més que un sospir, que els faci somiar, pensar... i que els núvols que mirem sempre al cel, al nostre cel de cada dia, tinguin un raig de sol, de llum i d'esperança.
La meva felicitació també als guanyadors dels premis de poesia a Dolors Dilmé Serra pel primer premi, amb el poema titulat "La pluja ha segrestat l'estiu", i que ens va recitar deliciosament.
 I seguim amb la poesia, la poesia és el camí, el camí de paraules, de comunicació amb la bellesa de la mà...què ens desperta i ens acaricia la ment i el pensament...cap una justícia i una pau..."no hi ha camins per a la Pau, la Pau és el camí" Nelson Mandela ...
Glòria FANDOS


divendres, 13 de juny de 2014

Presentació poemari Glòria Fandos SOSPIRS





SOSPIRS ---POEMARI
SINOPSI

Els sospirs són el respirar vital de la vida, que passa per davant dels ulls en un moment determinat, com un instant, un impuls, només ara, sense després ni demà, en la immediatesa de l'existència de l'ésser humà.
Pensaments, sentiments guiats per un precipitat impuls, d'angoixa o de deler, amb la rapidesa del no res i a la vegada un punt de llum encegadora, que il·lumina la consciència.
Sospirs, com un tot i un res.

Glòria FANDOS




dimecres, 4 de juny de 2014

POETES EBRENCS A LES CAVES DE SANT SADURNÍ D’ANOIA

POETES EBRENCS A LES CAVES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA
S'acomiadava el maig i va ser una delícia acumular noves experiències al cor, participar a un recital tant important, a les Caves Mestres de Sant Sadurní d'Anoia, convidats per l'amic poeta Santi Borrell. Acte molt emotiu, formar part de poetes Ebrencs, amb Tomàs Camacho, Rafel Haro i Jesús Maria Tibau. Viatge molt agradable en cotxe, per carretera i autopista. Companyia senzilla, literària, poètica i humana, didàctica i agradable, com a deformació professional ja què els tres poetes acompanyants són professors.
Arribàrem quan declinava la tarda i la roba de primavera que estrenava per a l'ocasió es feia prima i la fresca inesperada quasi em feia tremolar, també de l'emoció. Amarada del la transparència de l'aigua de l'Ebre i barrejar-la amb l'essència del vi i el cava com una unió independent em va escalfar el cor i el cos. Arribàrem a les Caves Mestres, com a colofó de cicle de recitals que han durat quatre setmanes. Portant el record de Vergés, com una llum especial, al nostre interior, oferint-li un petit homenatge . Vaig llegir un petit toc de la seva biografia i un dels seus poemes titulat "Maig d'amor" musicat per Jesús Fuster.
Recordo que fa set anys, el pròleg que no em va poder fer, per al meu poemari "Llum de Tardor" per l'operació de cataractes. La llarga conversa que vàrem tenir quan em va trucar per telèfon per a disculpar-se i els seus consells sobre la poètica i catalogar la neva com a naif, del francès, ingenu. Segons Vergés per a que els versos guanyin de valor líric s'han d'afegir adjectius, els que cregui l'autor. Intento seguir aquests consells, quan me'n recordo. Gràcies mestre. Unes dones em van preguntar, si no recitaríem moltes tristeses. Els vaig dir que jo faria un tema de la mare, d'amor i reivindicatiu, els va semblar molt bé. Varem gaudir d'una nit màgica, poètica, amb un nombrós públic atent, fidel, entusiasmat, després de quasi dues hores, acabant amb un aplaudiment llarg i recíproc i emocionat i també de somriures, haguéssim seguit fins a sortir l'alba. Trobada amb l'amiga i poeta Josepa Vallés, companya de recitals.
Emprenguérem viatge cap a Amposta i Tortosa ja ala matinada, embriagats de poesia, de felicitat i plenitud, com, només així ho pot senti un cor de poeta. Entràrem a la nit, amb la quietud, el silenci de música i veus ja cansades...

Glòria FANDOS GRACIA