Ens hem de sentir orgullosos que Catalunya tingui dues llengües oficials, la castellana i la catalana. Hem de reconèixer que els catalans van pagar un preu, el de la imposició, la humiliació. Però com cada cop que reps en aquesta vida, si sobrevius, et fa més intel·ligent, més fort i més ric. "No hay mal que por bien no venga", diu una dita castellana. L'haver patit un passat injust no ens fa ser rancorosos ni venjatius, ens ha fet més sensibles, amb una visió més comprensiva, més ampla i més humana. Per què vénen i han vingut tants immigrants a Catalunya, tant de la resta d'Espanya com de fora? Perquè Catalunya és acollidora i rica, tant en Cultura com en economia i té una societat noble amb un gran cor.
Els catalans parlem i entenem perfectament les dues llengües, i tenim l'educació de que si ens parlen en castellà, els contestem en aquesta llengua. Cosa que no poden fer a la resta d'Espanya perquè només en tenen una. Les llengües estan per a unir cultures, persones, sentiments. També estan els pobles de les línies de les franges, amb una riquesa intensa de dilectes. No comprenc la poca comprensió, tant d'enrenou i malestar que produeixen dues llengües que comparteixen un mateix territori i que som veïnes. Els que venen a viure a Catalunya i en volen fer palesa la seva estima, que intentin aprendre la seva llengua. Saber moltes llengües és una gran cultura. Ens hem de sentir orgullosos de viure a Catalunya i ser catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada